L’hàbit d’escriure

nens33En el desplegament del currículum a l’educació primària l’escriptura i la lectura són alguns dels aspectes  rellevants.

L’escriptura de tot tipus de textos  hauria de ser una pràctica diària a les aules de primària.

Com a mestres, cal que ajudem a desenvolupar l’hàbit d’escriptura,  fent escriure els alumnes cada dia, intentant que tractin tot tipus de temes, de forma autònoma i passant-s’ho bé.

Us proposo aquest articles de Daniel Cassany que reflexiona sobre aquesta qüestió:

L escriptura extensiva

L’aplicatiu online  petites històries és una eina per a treballar l’escriptura creativa amb alumnes de primària.  L’ús és molt senzill:

  1. Els alumnes trien el tema de la història.
  2. Organitzen i col·loquen les imatges (hi ha històries de 3, 6 o 9 imatges).
  3. Escriuen el textos per a cada una de les imatges.
  4. Escriuen el títol i les seves dades.
  5. screenshot0261

Contes de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va escriure el conte  Les fades en la seva   joventud.

En aquest conte el Sol i la Lluna fan un pacte i transformen el polsim en minúscules fades blaves que s’enfilen per tot arreu. Són fades sense nom i són amigues de les estrelles.

Un llibre deliciós, molt indicat per a treballar les descripcions poètiques amb els nens i nenes de cicle inicial.

Altres contes infantils de Mercè Rodoreda

La darrera bruixa, Les tres granotetes i el rossinyol, L’hivern i les formigues i Les pomes traspasseres

Rodoreda va escriure els contes els anys 1935 i 1936 a la secció infantil del diari La Publicitat, que dirigia l’escriptor i dibuixant Avel·lí Artís Gener (Tísner).

Són petits relats plens de poesia i d’humor, en els quals els animals i el món vegetal tenen un gran protagonisme.

Els contes meravellosos

porta-fadesjpg1El conte de fades, també anomenat conte fantàstic o meravellós,  és un dels gèneres més comuns en la literatura infantil.

Segons Propp, la simbologia que hi apareix es fonamenta en rituals d’iniciació antics, els quals es celebraven en passar de la infantesa a l’adolescència. Altres símbols tenen a veure amb creences religioses arcaiques, herència d’un període en què la religió constituïa una part fonamental en la vida de les persones.
Per a B.Bettelheim el conte de fades  esdevé una obra d’art amb un valor terapèutic immens.

Sigui com sigui, molts dels contes que narrem avui dia contenen una simbologia ancestral. Conèixer la simbologia dels contes de fades pot ajudar en el desenvolupament emocional i intel.lectual dels nens i nenes, i a través dels contes podem treballar temes com les relacions entre germans, la por, el fer-se gran, l’enveja…
El contingut essencial dels relats acostuma a mantenir-se invariable perquè transmet sentiments i mecanismes psicològics fonamentals de l’ésser humà.

Andrew Lang  va fer un recull de contes de fades, que trobareu en una col.lecció Els llibres de fades on hi ha contes de fades de tot el món, inclosos alguns de catalans.

Per a infants a partir de cicle mitjà podeu utilitzar la webquest Això vol dir que era…

Novel.la infantil

L’escriptor gironí Carles Sala i Vila ha guanyat el premi El Vaixell de Vapor amb l’obra El triomf d’en Polit Bonaveu.

Carles Sala Vila va publicar el 2008 el seu primer llibre, Sóc com sóc, i poc després Flairosa, la bruixa dels sabons. Poc abans d’acabar aquest any va sortir el tercer, Bona nit, Júlia i també ha publicat dos contes a la revista Cavall Fort.

Aquí teniu les portades d’alguns dels llibres:

Inventem endevinalles

Per què als infants els agraden tant les endevinalles? Gianni Rodari diu que és perquè són la representació de la realitat. Per a un infant, el món és ple d’objectes misteriosos, d’esdeveniments incomprensibles, de figures indesxifrables, que intenta resoldre amb preguntes directes o indirectes. El coneixement li arriba, sovint, amb forma de sorpresa.
L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiosistat, admiració…

Les endevinalles tenen diferents parts (no sempre es donen totes les parts, però les que no solen fallar mai són els elements desorientadors i els orientadors), si en voleu fer amb els alumnes cal explicar bé el guió:
• introducció.
• elements desorientadors, que ens despisten.
• elements orientadors, que ens donen alguna pista.
• manera d’acabar.

Esteu a punt? Doncs vinga! anem a inventar-nos una endevinalla!

– Entre tots decidiu un objecte, una fruita, un animal…
– Feu la descripció oral: com és, perquè serveix, on el trobem…
– Entre tots intenteu elaborar una endevinalla seguint els passos dels guió.

Us recomano llegir autors com Grabiel Jané i Manila, Carme Alcoverro. També és interessant el material Visquem la llengua! Engresquem la lectura! de Josep M. Calbet i Cassanyes, col.lecció el Tinter 69, en el qual hi trobareu una explicació molt detallada sobrecom treballar  les endevinalles (pàgina19), a més de moltíssims altres recursos pedagògics al voltant de la llengua.

Per últim us recomano una visita a la web de la UAB on trobareu múltiples referències bibliogràfiques i nombroses propostes per a l’escola.

Sant Jordi

Us proposo una activitat poètica, una manera de fer descobrir els nens i joves la bellesa i musicalitat de les paraules.

L’objectiu és captar la melodia i l’expressivitat sonora dels poemes, i ho farem recitant-los a cau d’orella, molt i molt suau, amb sentiment i inflexió de veu.

Com podeu organitzar la sessió?

La meitat del grup escolta i l’altra meitat recita (o llegeix recitant)

Els alumnes que escolten estant asseguts a terra en rotllana, ben junts, amb els ulls tancats i amb silenci. Cal propiciar un ambient distès i tranquil.

Els alumnes que reciten disposaran d’un poema (segons ho preferim, pot ser el mateix per a tots o diferent per a cadascú. I segons l’edat i el domini en la lectura i recitació, poden ser poemes coneguts i treballats prèviament, o no).

Demanarem a els alumnes “recitadors”, que de forma simultània, comencin a recitar el seu poema. Van caminat de forma simultània al voltant de la rotllana, dedicant uns segons a cada company, xiuxiuejant-li a cau d’orella alguns versos del poema elegit(a cada “oient” li toca el vers que li toca). Ho van fent sense parar, fins a completar tota la volta.

Al final  comentem amb uns i altres les sensacions i emocions que s’han generat: la remor de fons, la musicalitat de les paraules, la captació de la temàtica dels poemes, les paraules més boniques que els han xiuxiuejat…

Veureu els resultats… un regal pels sentits.

Aquí teniu un poema per a començar.

Oferiment

He pogut atrapar un somni

Abans que el sol no es fongués,

I l’empresono amb paraules

Per quedar-me’l sempre més.

No pesa ni fa cap nosa,

Però és tan gran, per a mi,

Que, si vols… si tu volguessis,

El podríem compartir.

Joana Raspall

La competència digital

La competència digital és la combinació de coneixements, habilitats i capacitats, per assolir objectius amb eficàcia i eficiència en contextos i amb eines digitals.

Aquesta competència s’expressa en el domini estratègic de cinc grans capacitats associades respectivament a las diferents dimensions de la competència digital.

• La dimensió de l’aprenentatge: aprendre i generar coneixements, productes o processos
• La dimensió informacional : obtenir, avaluar i organitzar informació en formats digitals.
• La dimensió comunicativa: comunicar-se, relacionar-se i col•laborar en entorns digitals.
• La dimensió de la cultura digital: actuar de forma responsable, segura i cívica.
• La dimensió tecnològica: utilitzar i gestionar dispositius i entorns de treball digitals.

Us recomano fer una ullada a l’espai de reflexió Una mirada pedagogica

L’acte gràfic

L’escriptura manual requereix la coordinació dels dits i de les mans, així com també del braç i l’avantbraç. També és important la postura de l’alumne.
Per arribar a tenir un gest gràfic eficaç els nens i nenes passen per diferents moments:
– La línia es descarrega amb força sobre el paper, fent pressió cap avall més que cap als costats.
– Treballen amb la mà alçada, agafant el llapis de molt a munt.
– Poc a poc descobreixen que si recolzen el dit petit el desplaçament en el paper és molt millor. Comença a fer servir els dits.
– Dels traços rectes passarà a fer girs, els quals li perpetran fer cercles.

A partir de tres anys ja té habilitats per fer traços. Quan diu “vaig a fer un…” és que està a punt per rebre educació del gest gràfic. En aquest moment ja distingeix entre dibuix figuratiu i signe gràfic. Tanmateix li queden per resoldre problemes de control com la rotació i la traslació.

Es poden fer moltes activitats de gest i entrenament gràfic, només observant l’entorn trobareu moltes coses per dibuixar i/o manipular, es pot puntejar,pintar, estampar,calcar, ressseguir, enfilar, cosir, teixir, trenar,estripar, punxar. retallar, plegar, fer sèries i senefes… També es poden utilitzar les mandales i els laberints.

Us recomano molt especialment el llibre de Gisèle Calmy La educación del gesto. gràfico, editorial Fontanella, Barcelona 1977.

L’autora francesa proposa les següents activitats:
– Entreteniments gràficos. Es tracta d’exercicis semidirigits per el mestre. El nen
dibuja signes gràficos a partir d’una proposta ( un gomet, un retall de paper, un dibuixet…) i ha de resseguir i completar el contorn traços i signes gràfics.
– Moviments vivenciats. El nen vivencia o observa diferents moviments i després els fa gràficament.
– Exercicis amb ritme musical. El nen escolta una música i després l’ha de trancriure gràficament.
gráficamente.

Els acudits, la ironia i l’humor: recursos lingüístics

L’humor és un escenari verbal molt propici per a la creativitat, i per tant, mereix figurar en el corpus de textos com a material discursiu que permet conèixer la realitat comunicativa, i com a material que facilita la producció creativa dels infants i joves.
Els acudits són un dels gèneres del text narratiu. Un acudit és una petita història que té la intenció de fer riure. Es basa en ambigüitats lingüístiques, per exemple, convertir un adjectiu elogiós en un insult o transformar el significat d’una frase en el seu contrari per un canvi en l’entonació. La majoria dels acudits tenen dues parts, la introducció i una gràcia.

Observa bé aquest acudit. Què hi passa? Quina és la gràcia? Com l’explicaries? Com l’escriuries?

energies-alternatives

Si vols saber més:

2005: Humor i societat en els llibres de text

Immersió lingüística


El programa d’immersió lingüística és una metodologia didàctica que afavoreix i potencia l’adquisició d’una nova llengua. La base del programa consisteix en l’ús de la nova llengua com a vehicle de comunicació en totes les situacions de la vida escolar.

La immersió lingüística no és un model de sistema educatiu, sinó una metodologia educativa d’aprenentatge d’una llengua, que als anys vuitanta es va conformar en un programa a Catalunya. Enguany s’està duent a terme l’actualització d’aquell model, per tal d’adequar-lo a la realitat sociolingüística d’avui. Es tracta de El pla per a l’actualització del programa d’immersió lingüística a Catalunya PIL (2007-2013).
El PIL s’està duent a terme a diverses zones del territori català. Pots consultar una mostra d’aquest treball a Salt.

El text narratiu

El text narratiu explica ordenadament fets que es desenvolupen en el temps. És la tipologia de text més utilitzada a l’escola
Les situacions d’ús més habituals són els contes, rondalles, llegendes, crònica, narracions històriques, reportatges, diari personal, cartes personals, novel.la, quaderns de viatge, biografies, teatre, còmic…

A escriure se n’aprèn escrivint, i els contes ofereixen un gran ventall de possibilitats per a treballar el text
narratiu.
Hi ha un lloc molt divertit, on podràs inventar-te els personatges més estrafolaris!

Si a més a més vols escriure el teu propi conte clica aquí.