Comparteixo un petit “Catàleg poètic d’estiu” per preparar un recital de poesia i acomiadar el curs.
POEMESTIU
Leave a reply
FER PRESENT LA POESIA A L’AULA
Existeix la possibilitat que per a molts dels nostres alumnes l’escola sigui l’única ocasió de trobar-se amb la poesia.
V Jornada d’educació infantil del Baix Empordà. Font de la imatge: àlbum de fotos Servei Educatiu Baix Empordà
El dissabte 28 de maig vaig ser a la V Jornada d’educació infantil del Baix Empordà presentant una comunicació sobre com fer present la poesia la l’aula i sobre com els mestres podem llegir en veu alta i recitar poemes amb l’objectiu que els nens i nenes, des de ben petits, s’acostumin al llenguatge poètic i en gaudeixin.
També vaig parlar sobre com desvetllar l’interés per poetes i poemes, a partir del plaer d’escoltar poesia i com percebre el sentit global del text amb els cinc sentits: imaginar i visualitzar, percebre olors i textures, deixar-se embruixar per la musicalitat …
Gràcies per convidar-m’hi! Va ser un plaer poder compartir una estona amb vosaltres per parlar de poesia.
UN JUNY PLE DE POESIA
Il.lustració de Giulia Orecchia
Propostes poètiques per aquest mes de juny que trobareu en aquest bloc.
Si en teniu i les voleu compartir, les podeu afegir a comentaris:
- Poemes pel mes de Juny. Recull de poemes de diversos autors.
- Poemes i cançons per a la nit de Sant Joan. Recull de poemes i cançons.
- La nit més curta. Poema d’Isabel Barriel
- Escrivim el poema de final de curs
- Juny. Proposta didàctica al voltant del poema de Miquel Martí i Pol.
- Poemes i cançons per celebrar la nit de San Joan.
- Un poema per la nit de Sant Joan. Proposta didàctica.
- Sardanes i havaneres. Proposta didàctica.
DIES DE PLUJA
Il.lustració de Lídia Puspita
Quatre poemes per dies de pluja: Lola casas, Carles Cano, Maria-Mercè Marçal i Josep Punsola
LA TÈCNICA SCAMPER: IDEES PER A POTENCIAR L’ESCRIPTURA CREATIVA
Il.lustració Leire Salaberria
La técnica SCAMPER té com objectiu engrescar a escriure textos creatius. Ppretén potenciar la creació d’idees, el que anomenem disparadors de creativitat. El nom és un acròstic,
- S – Sustituir
- C – Combinar
- A – Adaptar
- M – Modificar
- P – Proposta d’altres usos
- E – Eliminar
- R – Reordenar
Aplicada a l’escriptura és una potent eina creativa. Per a utilizar la técnica Scamper cal:
- Identificar l’element que es vulgui desenvolupar o millorar.
- Fer-se preguntes sobre l’element i veure quines idees van emergint.
Aquí teniu una pauta per ajudar al docent a dinamitzar-la a l’aula, i per fer escriure creativament els alumnes més grans de l’escola.
POEMES QUE AJUDEN A PENSAR
ENTRE POC I MASSA
Il.lustració de Theda Mimilaki
On hem de situar el treball de consciència fonològica?
La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.
Algunes propostes:
Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.
Entre poc i massa!
PERMEABILITAT I IMPERMEABILITAT METODOLÒGICA
https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/
Perquè les escoles són permeables a certs enfocaments metodològics i a altres no?
Hi ha aspectes del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i de la lectura que ràpidament quallen en la dinàmica de les escoles i en canvi n’hi ha d’altres que no, o que costa molt.
Per exemple, ha estat relativament fàcil sistematitzar el treball de l’escriptura a partir dels gèneres textuals, però no acaba d’establir-se la proposta d’ensenyar la gramàtica a partir de la reflexió metalingüística. Perquè?
Al meu entendre, tots aquells processos d’aprenentatge que són complexos generen resistències en el docent a l’hora de fer canvis metodològics. És el que passa amb la gramàtica.
Davant d’aprenentatges com els convencionalismes de la llengua, els mestres tendim a prendre dues postures, o bé ensenyem gramàtica tal i com ens la van ensenyar a nosaltres, o bé, deleguem tota la responsabilitat als manuals.
Però hi ha un altre camí, el que els experts aconsellen, l’enfocament de l’ensenyament de la gramàtica des d’una perspectiva textual, és a dir, treballar els continguts gramaticals en el propi text i al llarg del procés d’escriptura, integrant les normes o regularitats sintàctiques des del propi gènere discursiu. Un enfocament de gramàtica pedagògica que permet fer explícits els aspectes normatius, partint del que els alumnes ja saben.
Els estudiosos opinen que es difícil aprendre gramàtica sense incloure la reflexió metalingüística.
Haurem de posar fil a l’agulla…
APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE, QUAN I COM?
Il.lustració de Quint Buchholz
Hi ha enfocaments que pretenen ensenyar a llegir i escriure el més aviat millor. Són línies metodològiques que busquen resultats finalistes, sense parar atenció en l’aprenentatge significatiu.
A l’altre extrem hi ha l’enfocament de deixar llibertat total al nen a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure i es defensa que l’infant faci l’entrada al món escrit ell sol.
Un i altre enfocament, totalment oposats, són al meu entendre inapropiats.
El primer, perquè no respecta els ritmes d’aprenentatge, i les activitats que es proposen no tenen cap sentit i no responen a cap funcionalitat. Els nens no són conscients dels processos i només es posa l’accent en el resultat. El segon model, perquè no tots els infants parteixen dels mateixos coneixements previs, ni tenen els mateixos nivells cognitius, i deixar llibertat total pot ser un element de desigualtat i que no permeti avançar.
Per tant, penso que l’escola ha d’assegurar experiències d’aprenentatge riques i variades que facilitin als infants aprendre a llegir i a escriure, i això passa perquè el mestre acompanyi en el procés, ajudi a sistematitzar les experiències i sàpiga orientar i donar a cada etapa el que l’alumne necessita per avançar.
Als primers nivells cal començar el contacte amb la lectura i l’escriptura: escoltar contes, veure textos, assajar escriptures… A partir dels set anys el nen ha poder escriure i de dominar l’escriptura de base o escriptura natural. I progressivament s’han d’anar introduint els convencionalismes de la llengua.
Però la cosa no acaba aquí, perquè l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura continua al llarg de tota la vida.
TEMPS DE FLORS
Il.lustració de Jonh Blake
Llegir i entendre poesia. L’art de les paraules a partir de poemes plens d’aromes i colors.
Cireres. Poemes sobre aquest fruit saborós: Joana Raspall, Núria Freixa, Josep Carner, Lola Casas i Joan Maria Guasch.
Flors. Fragments de textos del llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.
Poemes de flors. Proposta de poemes de Lola Casas, Albert Ràfols, Joana Raspall i Joan Maragall.
Roselles. Set poemes de roselles per llegir, recitar, escoltar, pensar, interpretar, regalar … Poemes de Salvador Espriu, Núria Albó, Sàlvia del Berri, Isabel Barriel, Joana Raspall i Joan Josep Roca.
IDEES PER A LA REFLEXIÓ. EL GUST PER LLEGIR
Il.lustració de Jan Mcdonald
Comparteixo amb vosaltres algunes opinions que Joan Portell comenta a l’article Despertar-los el gust per llegir, publicat a l’Ara criatures el passat 23 d’abril. Destaca com a idees força que cal espai per parlar sobre les lectures que es fan, i planteja la necessitat de mantenir les lectures obligatòries com a estratègia per a l’entrada al món literari, tot i que aquesta iniciativa ha de conviure amb el temps de lectura per plaer.
(…)L’escriptor Joan Portell afegeix que la lectura infantil i juvenil no s’ha d’entendre com un acte individual: “Aquella imatge de la persona sola asseguda, llegint amb un llum i aïllada de tot, no beneficia la lectura”. Perquè en el llibre infantil, com també el juvenil (i l’adult), el millor de la lectura és la postlectura, que vol dir compartir-la, explicar-la: “Per això els clubs de lectura són una eina tan poderosa i recomanable, perquè amb els llibres ha de passar com amb el cinema, que ens han de venir ganes de llegir-los perquè ens els han explicat abans”. (…)
(…) L’escriptor Joan Portell indica que les anomenades, i sovint criticades, “lectures obligatòries escolars” hi han de ser. “Perquè és el camí que els professors han pensat i rumiat per fer que accedeixin a la literatura”. Però el didactisme obligat per currículum ha de conviure amb les lectures per plaer. I en aquest sentit, Portell remarca que els llibres es llegeixen i s’han de llegir pel plaer de llegir-los: “Sembla una obvietat, però quan en un llibre busquem un altre objectiu, com treballar les emocions o qualsevol altre plus de didactisme, el volum es converteix en una anècdota”.
(…) “El més important és aconseguir fer lectors i després lectors crítics, que tinguin les eines per destriar què està ben escrit i què no, i, finalment, que ho retornin a la societat”, afegeix.
Quan els fills són grans, una manera de saber que el gust i el plaer per la lectura és un dels fonaments de la seva educació és quan marxen. “Si agafen els llibres dels prestatges a l’hora de fer les maletes, és que ho hem fet molt bé”, conclou Portell.
LITERATURA DIGITAL
He trobat interessant aquesta iniciativa.
I edició del premi Ciberia de Literatura digital. El convoca Ciberia Project, a través del projecte eLITE-CM (edició literària electrònica).
Les obres es poden presentar fins el 15 de setembre de 2016.
