Tag Archives: Jacint Verdaguer

POESIA ÉS MIRAR,OBSERVAR I MERAVELLAR-SE PER ALLÒ QUE ENS ENVOLTA

Il.lustració de Kanako Abe

La consciència poètica s’adquireix des dels primers anys de vida, i es va forjant a partir de  la capacitat de sorprendre’s, meravellar-se i connectar amb el món a través de la paraula.

Mirar, observar i formular-nos preguntes. “Explicar” el món a través de paraules i d’imatges poètiques. Una relació i connexió que emergeix de la consciència i de la intuïció, de l’interior, independent del pensament estrictament racional.

Així, a partir d’allò que ens envolta podem generar un disparador creatiu que ens pot inspirar a escriure un poema. Però també podem identificar a l’entorn, imatges visuals que siguin poètiques per nosaltres i buscar quin/a autor/a ha escrit sobre allò que hem “fotografiat” per què ens ha sorprès i meravellat. Pregunteu-vos, hi ha algú més a qui l’ha sorprès, o cridat l’atenció aquesta imatge que he triat? com l’ha descrit en el seu poema?

Us proposo fer aquesta cerca del poètic. Jo ho he fet i el resultat ha estat fantàstic. La connexió entre la fotografia i el text és total.

 

Imatge Poética-Fotos i Poemes by Montserrat on Scribd

CANÇONS POPULARS I TRADICIONALS A L’ESCOLA

La cançó constitueix una estratègia molt potent d’aprenentatge tant de la vessant musical, com de la vessant lingüística. Alhora, és un vehicle de transmissió cultural, de l’entorn propi i d’apropament a d’altres cultures.
La cançó és present en molts moments de la vida de l’escola, i per a cada ocasió podem cantar cançons, nadales o himnes.

Tenint en compte que avui és el dia de la patrona de Catalunya us convido a escoltar i llegir un himne, “El Virolai”, la lletra del qual va per composta per Jacint Verdaguer i la melodia de Josep Rodoreda.

Visca la patrona de Catalunya!

El Virolai

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

SANT JORDI AL BLOG

Recull de poemes, cançons i textos que trobareu en aquest blog per  llegir, recitar i comentar aquest Sant Jordi.2017-04-17_1849

Feliç Sant Jordi 2017!