Edwin S. Porter, ajudant de càmara d’Edison, va quedar fascinat pel treball de Méliès i va tenir la genial idea de muntar per separat una sèrie d’escenes d’arxiu d’incendis i accions dels bombers d’una banda i d’altra banda, seqüències de bombers preses per ell mateix. El resultat fou probablement la primera pel·lícula de muntatge de la història del cinema, Vida d’un bomber americà (1903).
Va perfeccionar el descobriment i le mateix any fa Assalt i robatori al tren (1903), pel·lícula que inicia el gènere del western. Pot ser considerada com la primera obra important, amb argument de ficció, del cinema americà.
Entre les seqüències val la pena destacar: uns bandits que han assaltat l’estació, la filla del telegrafista a qui han amordassat, i un ball en el que veiem la gent del poble. La història acaba amb la confluència d’aquestes tres històries en un final en el què els “dolents” son rodejats i vençuts.
El film, utilitza de forma una mica rudimentària el muntatge en paral·lel i tot que l’acció sol transcòrrer de cara a l’espectador, s’observa un ús narratiu de la profunditat. L’última escena, un primer pla d’un pistoler disparant les seves armes cap a l’espectador, va provocar una impressió semblant a la que va causar en el seu dia el tren dels germans Lumiére.
La pel·lícula dura 8 minuts. Als Estats Units es van fer molt famoses les petites sales de cinema, nickelodeones, l’èxit de les quals va ser el tret de sortida definitiu cap a la indústria cinematográfica nordamericana.
Assalt i robatori al tren (1903)
El cinematògraf va néixer en plena era industrial. Els germans Lumiére que portaven uns quants anys amb el seu invent i que ja havien filmat uns quants centenars de pel·lícules d’un minut, van decidir mostrar-lo al públic. Ho van fer amb por, no ho tenien gaire clar, doncs pensaven que allò era només una quèstio d’interès científic però no pas d’interés artístic ni molt menys comercial.