S’apropa Sant Jordi! Hem parlat de l’Odissea. Hem llegit Les aventures d’Ulisses. Per la diada, visionarem i comentarem O Brother. Where Art Thou?... és, doncs, el moment de continuar evocant l’Odissea amb els poetes Agustí Bartra i Luisa Futoransky, després d’haver-ho fet amb Joan Margarit i Jordi Pàmies.
LA CANÇÓ DE NAUSICA
Del record immens d’Ulisses
sóc l’esposa de blancor:
sal de llàgrimes ventisses
i mocador.A l’adéu visc enasprada,
tinc el cor a dalt del gest.
¿Què faré de ma mirada
tan plena d’est?Ai, quina aspra primavera
tot de sobte s’ha badat
en ma llarga cabellera
de soledat!Cada nit em desamarro
del meu viure ple de vels
per pujar dalt l’altre Carro
dels set estels,i, deserta d’esperança,
poso a estendre al firmament
el llençol d’una enyorança
teixida amb vent.Trobo una ombra d’abraçada
esperant-me al meu racó.
Sols em dringa l’arracada
quan dic que no.El roig liquen de la febre
va pujant pel meu turmell…
Ja s’encén, a ma palpebra,
la imatge d’ell.Mon dolor no té ferida,
no em tocà l’ala del foc.
Ai, del blanc de la florida
passaré al groc!Cançó d’odi cantaria
contra el mar que m’ha vençut,
aquest mar que el portà un dia
i se l’ha endut…La meva ànima, descalça
com la pluja, se me’n va,
i en el vent que, rient, l’alça
romp a plorar…
Agustí Bartra
CIRCERÍA
A estos hombres
los transformé en versitos
y los confiné libros y revistas
porque, con los tiempos
que corren, no es cosa
de andar encima procurándoles bellotas ni margaritas, para los días
de guardar.
díganle que de áspides, sapos
y mastodontes como él
tengo llena la sartén.
Además, el juego (circense)
de las resurrecciones
no es más una especialidad mía.
Yo ahora, tejo.
Créanme.
Luisa Futoransky
Qui ens els recita? Sant Jordi passat el vàrem celebrar tot llegint Maria Àngels Anglada i l’anterior amb Catul, potser enguany també en Dani ens musica algun poema i la Coty ens el recita, no?.
Sorpreneu-me al Simposi! Bona diada de Sant Jordi!
Ave Lida!
(Tard però segur…)
La veritat és que hi ha tantes figures retòriques que crec que només entendria el poema si l’analitzés amb tranquil·litat. Són bastant complicats, no? Tot i així m’han agradat. Llàstima que no els hagués vist abans, ja que hagués pogut llegir-los a Sant Jordi, però segur que estava summergida als Hot Potatos, que crec que encara em queden per fer! 🙁 Però bueno, crec que no ho vam fer del tot malament el Simposi per ser el primer que feiem!
Un altre cop Ulisses, dic un altre per la cançó de Franz Ferdinand en la qual he basat el meu article a Aracne, i perquè sempre ha estat present, ha estat referència i base per a la inspiració al món de les arts (obres pictòriques, cançons, poemes, literatura…). Ulisses és un personatge atemporal, perquè els seus valors són humans i eterns: l’anyorança de l’hogar, el patriotisme, l’amor… A mi em fa recordar avui dia a la figura de l’immigrant que troba a faltar la seva terra, la seva família, els seus costums i les seves tradicions.
Espero que serveixi 🙂
Vale!
Ha valgut, Coty, la pena esperar. Quan vulguis els pots llegir. Potser, fins i tot, els podries gravar a casa de l’Uri!
Xairete!
Els poemes son recitats per Agustí Bartra i Luisa Futoransky.Els poemes son complicats, jo del primer he extret un missatge de passio per la dona que espera que el seu amat torni del seu viatge, com Penelope va esperar a Ulisses en la seva odissea. En el segon no entes gaire res del que he llegit.
Pel que fa al poema que la Coty va recitar i jo vaig acompanyar em va agradar,la experiencia va ser agradable i estic disposat a repetir en qualsevol moment.
XaireLida!
El significat del primer poema es com si Penelope estigues recitant-lo, i digues que esta cansada d’esperar, i per aixó plora, pel contrari el segon fa referencia a quan Ulisses està a l’illa amb Circe.
El recital del poema per part del Dani i la Coty va ser molt bonic aveure si ens poden deleitar una altra vegada.
Tens tota la raó, Carlos, potser el curs vinent la Coty i en Dani es tornen a animar i també els gravem en vídeo!
Salvee.
Els dos poemes son molt macos, pero el que més m’ha agradat ha sigut el de Agustí Bartra, per que crec que es molt emotiu i parla dels sentiments de Nausica cap a Ulisses després de que aquest s’hagi marxat.
Valeee.