POSEM FIL A L’AGULLA!!!

IMPLEMENTACIÓ

Per tal d’implementar el nostre projecte ens hem fet les següents preguntes:

1 Quin procés de recerca personal i col·lectiva hi ha al darrere? Quins recursos? Per a quines finalitats?

2 Hi haurà una o múltiples solucions possibles a la “pregunta” inicial?

3 Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs?

4 Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes?

5 Com els alumnes transfereixen continguts i competències de diverses àrees i competències transversals, i en són conscients?

6 Com documenten els alumnes el propi procés de producció?

7 Quins espais tenen els alumnes per reflexionar i valorar el que fan?

 

La implementació del projecte s’ha realitzat en diferents fases:

  1. Fase prèvia (4 sessions)

Prèviament a treballar en el producte final de la guia turística, s’ha fet un treball lingüístic per a introduir i facilitar-los la tasca:

  • S’ha treballat el vocabulari referent a parts de la ciutat i les seves descripcions.
  • S’han analitzat diversos textos de la mateixa tipologia i se n’han identificat el format i expressions característiques, que els seran útils.
  • S’han explicat els tres possibles nivells de guia turística:
  • NIVELL 1: guia que inclou senzillament informació dels llocs més interessants a visitar (amb preus, horaris, adreça…), moneda i glossari de frases útils per a viatgers.
  • NIVELL 2: guia que inclou el nivell 1 + informació sobre transport i restaurants.
  • NIVELL 3: guia que inclou els nivells 1 i 2 però en forma d’itinerari tancat i ajustat al pressupost.

 

També s’han establert les condicions per a la elaboració de la guia.

  • Ha de ser realitzada a mà per tal que apliquin tècniques treballades prèviament a l’àrea de plàstica (lapbook).
  • Ha de tenir una mida màxima d’A-3 per tal que sigui possible portar-la a la bossa de mà i pràctica d’utilitzar mentre es camina.
  • Ha de ser redactada en anglès ja que una de les destinatàries d’aquesta és de nacionalitat finlandesa.

 

 

  1. Fase de recerca: 3 ó 4 sessions.

A partir de la informació facilitada (dates del viatge, horaris de vols, aeroport, nom de l’hotel i pressupost) els alumnes treballen en grups fent la recerca de la informació que necessitaran i voldran incloure en la seva guia turística. Hauran de començar recollint la informació necessària per al nivell 1 de guia i anar pujant progressivament si disposen de temps suficient. Per a fer-ho, cada grup disposa de dues tabletes i un ordinador portàtil. Aquella informació que vulguin conservar, la podran desar al seu pendrive o prendre’n nota manualment.

Per facilitar el procés, se’ls proporcionen paraules clau de recerca o inclús pàgines web concretes d’on poden extraure informació.

 

  1. Fase de presa de decisions: 2 sessions

Aquest és el moment d’avaluar el procés i decidir quin dels tres nivells de guia turística podran o voldran realitzar tenint en compte la informació recollida i les sessions i recursos dels que disposen.

Els alumnes deixen camí a la creativitat dissenyant la seva guia turística i a la seva habilitat lingüística per tal de seleccionar, organitzar i reescriure amb les seves paraules la informació que hi voldran incloure, recordem, en llengua anglesa.

És important que el grup prengui acords i distribueixi clarament les tasques a realitzar, deixant-ne algun document escrit, ja que a partir d’aquí començarà la elaboració física del producte final i el temps serà limitat.

 

  1. Fase de creació: 3 sessions

Al llarg de tres (o quatre en algun cas) sessions, els grups elaboren la seva guia turística aplicant les decisions preses i jutjant si és necessari algun tipus de modificació o canvi.

 

Com ho programem!!!

Una vegada distribuïdes totes les tasques i presentades les parts que faríem del projecte , els alumnes van anar fent un treball significatiu de tota aquella informació que van portar des de casa o extret d’internet o biblioteques.  Aquest aprenentatge ha estat molt programat, guiat i dut a terme per l’ajuda de la mestra per tal que fos un aprenentatge el més competencial possible a partir de les capacitats que tenien els alumnes per buscar aquesta informació i extreure les dades més rellevants.

A partir de la informació i les coses que ens van portant de casa o que busquem a l’escola, anem realitzant diverses activitats relacionades també amb altres àrees curriculars com música, plàstica i les llengües (catalana, castellana i anglès).

En l’àrea de música, la mestra va treballar una cançó del coet amb els alumnes

A l’àrea de plàstica hem fet moltes activitats relacionades amb el projecte com treballar amb el fang, les ceres, la plastilina, fer un mural gegant de la via làctia, un petit photocol amb un astronauta i un coet, …

A l’àrea de llegua hem fet també diverses activitats.

A llengua catalana hem creat uns murals expressant les idees més importants i l’informació més rellevant que hem treballat amb el tema.

A llengua castellana, hem llegit el conte:

“Cinco días en otro planeta”.

I en llengua anglesa, també hem treballat vocabulari del projecte en anglès i hem explicat un conte.

 

I el treball es va fent…

Parlant amb ells sobre com ens podríem informar sobre aquest tema, sobretot va sorgir la idea de buscar a internet i llegir els llibres que havíem portat a la classe relacionats amb els vaixells. A mesura que anàvem desenvolupant el projecte, han pogut veure que també hi havia altres camins com el suport de persones externes que poden venir a explicar-nos la seva experiència, a ajudar-nos a fer una activitat que sols no podríem… En aquest cas vam tenir l’ oportunitat que vingués una persona que treballa al Port de Tarragona carregant i descarregant productes químics de vaixells. I també un senyor amb experiència en el treball amb fusta que ens va venir a ajudar.

Un aspecte que vam trobar a faltar i que es va comentar en una de les sessions de l’equip impulsor, és que hagués estat important poder realitzar una sortida al Port on els alumnes poguessin tenir contacte amb algun tipus de vaixell, embarcació…Sobretot perquè va sortir com a proposta dels mateixos alumnes . No obstant, finalment i per diferents motius, aquesta activitat no s’ha pogut realitzar.

Especial menció volem fer al moment en el que el grup es reuneix i comprovem si hem aconseguit el nostre objectiu de fer un vaixell que no s’ enfonsi. El fet de realitzar l’activitat en una piscina, amb madrina del vaixell i bateig…va crear un ambient molt festiu. I donat que el vaixell no es va enfonsar, vam voler celebrar aquest fet amb una festa.

Durant el procés, els moments d’ assemblea a l’ aula han estat molt importants. Allà es recordava allò fet, allò que estava en procés i que calia finalitzar, i es decidia cap a on anar.

Eren moments de reflexió, per prendre consciència d’ allò que anàvem aprenent, de quina manera ho havíem fet…

En aquests moments la dificultat era que tots els alumnes poguessin participar, ja que acostumaven a ser els mateixos els que portaven la iniciativa, aspecte que es va haver de tenir en compte.

Durant aquests moments la mestra és la persona que actuava com a secretària i anava anotant aquells aspectes rellevants.

Al llarg del procés, hem tingut a l’aula una Carpeta del Projecte on recollíem la informació, dibuixos, elements…que ens podien ser útils a l’ hora de presentar el producte final.

Ha estat important les reunions dels equips de mestres. En el cas de P5, s’ha intercanviat informació amb la mestra tutora de P3/P4, la mestra especialista d’ anglès i la mestra responsable de la biblioteca escolar.

Amb elles s’ ha parlat de com treballem els continguts, com gestionem les diferents activitats que van sorgint…i alguns dubtes o dificultats  que van sorgint durant el procés.

Com ho hem fet?

Pel que fa a la metodologia i la seva implementació, hem utilitzat sobretot la documentació mitjançant power point a l’aula per anar introduïnt hipòtesis, fotografies del procés, comprovacions, converses, i tot allò que ha estat significatiu. En aquest, també es poden apreciar les diferents dinàmiques de grup emprades, el treball individual i cooperatiu, la coavaluació i l’autoavaluació.

La documentació ens ha ajudat sobretot a seguir tot el procés amb els alumnes, reflexionar sobre la pràctica i comunicar el projecte.

A continuació podreu veure el procés:

Com gestionem la informació?

Un dels grans aprenentatges, sinó el que més, que cal fer a l’escola és l’aprendre a gestionar la informació: la que es té i la que es vol aconseguir. Cal saber de quina informació disposem, quina ens falta i on la podem anar a buscar i, finalment, saber-la compartir i transmetre de manera entenedora per qui la té i per qui la rep.

Recerca d’informació a la xarxa per a omplir una fitxa en format digital.

En aquest projecte hem plantejat diferents formes per accedir a la informació:

  • Recerca a internet.
  • Manipulació d’objectes (desmuntar un ordinador).
  • Deducció a partir de materials i activitats diverses.
  • Creació i imaginació.
  • Recerca en fonts escrites (llibres, articles…).
  • Conferència d’un expert.
  • Debat / Creació d’informació conjuntament.

Manipulació d’un ordinador per conèixer-ne les seves parts.

És aquí on s’observen importants diferències entre els alumnes i la seva forma de treballar. Es nota clarament aquells alumnes acostumats a gestionar informació, capaços de separar el gra de la palla i de saber triar entre tot el que tenen, i aquells que es perden entre tot i no saben escollir, o acaben escollint allò que tenen més accessible, sense més criteri.

IMPLEMENTACIÓ

IMPLEMENTACIÓ

Tot seguit s’enumeren les activitats realitzades

  • Conversa sobre la vaga – drets universals – situació a Europa – Segona Guerra Mundial – Guerra Civil
  • El diari d’Anna Frank
  • Neus Català, com a única supervivent catalana d’un camp de concentració
  • Visionat del Programa del convidat de l’Albert Om.
  • L’anem a visitar? A on, com, quan?
    • . Organització per grups per saber on viu ara
    • . Per on passarem quan hi anem
    • . Quant ens costarà?
    • . Planificar dia de la visita
  • Qui som? Carta de presentació conjunta del grup
  • De què volem parlar amb ella? Elaboració cooperativa de preguntes
  • Li volem portar alguna cosa? Elaboració d’obsequis pel dia de la visita
  • Anem compartint el que anem trobant sobre ella.
  • Visita a la Neus Català
  • Elaboració d’un calendari per ella i la Mariona (la seva tutora legal). Amb frases sobre com s’han sentit
  • El dol – la mort de Neus Català obre un projecte posterior. Conversa.
  • Pictochart – Canva – infografia

 

IMPLEMENTACIÓ

Un cop triat el tema, ens posem a treballar.

Els alumnes amb el suport de les famílies, busquen informació, materials i diferents recursos per poder dur a terme les diferents activitats que van sorgint en el dia a dia de desenvolupament del projecte.

A les aules a mesura que avança el projecte s’han anat fent un recull de tipus mural on els nens poden veure el camí d’aprenentatge que estan construint.

Els alumnes, al llarg del projecte, proposen diferents familiar o veïns per tal de realitzar alguna entrevista relacionada amb el tema a tractar o tenir informació més propera i motivadora sobre el projecte treballat.

Durant el curs s’han fet sortides d’entorn i activitats relacionades amb el projecte.

Per finalitzar i fer el tancament del projecte s’han fet diferents exposicions a les famílies i comunitat educativa.

Com podem fer poesia sense escriure? Implementació

L’objectiu final era la creació de poemes visuals, objectuals i urbans, així com el disseny i la realització d’una exposició amb tots ells.

Per tal d’assolir aquestes metes, l’alumnat va haver d’investigar sobre el procés integral d’una obra artística, des del procés de creació fins a la seva exhibició final.

En aquest procés d’indagació, es van realitzar moltes activitats i sortides, per entendre què és la poesia visual, conèixer com era la metodologia de treball i l’obra del mestre Joan Brossa a Bcn, com treballa un artista local, anar a visitar una galeria d’art i una exposició de poesia visual a la Biblioteca Xavier Amorós, descobrir l’art urbà pels carrers de la ciutat…

Amb tots aquests “inputs”, l’alumnat va anar bastint una base sòlida per tal de poder fer les seves creacions i dissenyar com les volien exposar.

Implementació

A partir d’una conversa del nom de la classe (països) vam estar parlant dels diferents continents, països, el planeta terra, de la seva forma i característiques,etc.

Aleshores un nen de la classe va fer una pregunta interessant, que va ser “ Per què es fa de nit i per què es fa de dia?”.

Després de consensuar-ho amb el grup-classe, a tots i totes els hi va semblar interessant investigar aquella curiositat sorgida espontàniament d’un alumne de l’aula i es va decidir que fos el tema del nostre projecte.

Es fa reflexionar als alumnes sobre la pregunta que volem investigar i demanem, un per un, en la mesura del possible, amb els seus coneixements previs, com respondrien a la pregunta que dona nom al projecte. Així podem veure en el punt en el que es troben.

Posteriorment, demanem als infants que ens expliquin què esperen aprendre, investigar o descobrir d’ aquest projecte. Cada alumne de manera individual va realitzar un escrit per tal de comunicar a les famílies allò que volien investigar.

Les mestres van posar una data per fer arribar les aportacions amb material divers (llibres, contes, manualitats, imatges i diferents  informacions  relacionades  amb el tema).  Un cop van portar el treball de recerca, cada alumne va exposar als seus companys/es allò que havien investigat des de casa.