Un carnaval de cinema (La veu de l’alumnat)

Després de tractar la planificació, la metodologia, la implementació, el producte final i l’avaluació, en aquest darrer article abordarem la veu de l’alumnat.

Malgrat el canvi a treballar per projectes multidisciplinaris i competencials, no hem fet cap adaptació per recollir les valoracions de l’alumnat. Hem utilitzat el qüestionari anònim que fa tot l’alumnat, cada trimestre, per valorar condicions per l’aprenentatge. Volem poder comparar resultats amb altres promocions. En aquesta feina estem i encara és aviat per treure conclusions. I no és gens fàcil pel caràcter multidisciplinari del projecte.

Tenim clar que l’enquesta és un recurs potent de reflexió sobre l’aprenentatge. Una mica de metaavaluació i un mica de reflexió al servei de l’autoregulació i el fet d’aprendre a aprendre.

L’enquesta es contesta dues setmanes abans de l’avaluació (formulari Google). Es treballen els resultats a l’aula, amb cada docent/s i amb el turor/a, cada grup ha de preparar una reflexió per exposar-la en una sessió presencial que diem “avaluació 1”. Els delegats/des de cada grup, per nivells, exposen les seves conclusions a l’equip docent, es produeix debat i es prenen compromisos.

Delegades i delegats de 1r d’ESO exposant, a l’equip docent, les conclusions de l’enquesta.

En aquest document es poden veure les respostes a algunes de les preguntes del qüestionari. Hi ha quatre taules per pregunta que corresponen a cada un dels quatres grups de 1r d’ESO.

Hem seleccionat les preguntes que considerem especialment significatives per estimular la reflexió per a la millora. Fan referència a la preparació de les activitats d’aprenentatge (fig.1), la intel·ligibilitat de les explicacions dels docents (fig.2),  els criteris d’avaluació (fig.3), l’ajuda dels docents (fig.4), el clima d’aula pel treball (fig.5) i l’autoconcepte d’esforç (fig.6). L’enquesta acaba amb dues preguntes valentes, una valoració global del docent i una casella oberta a qualsevol comentari (anònim).

Després de tractar la planificació, la metodologia, la implementació, el producte final i l’avaluació, aquest és el darrer article per documentar un dels projectes desenvolupats amb l’acompanyament i orientacions del curs de la Xarxa de Competències Bàsiques del Tarragonès, en l’edició del curs 2018-19.

Un carnaval de cinema (avaluació)

Després de tractar la planificació, la metodologia, la implementació i el producte final, en aquest article abordarem l’avaluació.

Tot comença per acotar els àmbits, dimensions i competències d’un projecte que vol ser multidisciplinari i amb docència i avaluació col·legiada.

Després ve la concreció de les activitats que permeten avaluar un aprenentatge competencial.

Una avaluació que volem formativa i, especialment, formadora. Els instruments que ho faciliten han estat Moodle, quadern competencial, CoRubrics i EDpuzzle.

Full de càlcul del “Quadern competencial” on es vinculen competències i activitats.

Ha estat un canvi important la utilització dels formularis que genera CoRubrics. Quan es fan les presentacions de les memòries dels diversos grups, tots anem avaluant (alumnat i docents). Després tot-hom farà també l’autoavaluació.

Rúbrica utilitzada amb el complement CoRubrics de Jaume Feliu.

Després de llegir aquesta articles de Jaume Feliu i de Mariana Morales, ens plantegem incorporar les rúbriques d’un sol punt.

Després de tractar la planificació, la metodologia, la implementació, el producte final i l’avaluació, en el pròxim article abordarem la veu de l’alumnat.

 

Un carnaval de cinema (producte final)

Després de tractar la planificació, la metodologia, la implementació, en aquest article abordarem el producte final.

El producte final és una representació de carnaval en el festival del centre, davant de tot l’alumnat i començant els primers. La representació ha de combinar el cant, el ball i les disfresses, recreant una pel·lícula d’abans d’ells nàixer.

En aquesta primera edició no ens hem plantejat cap col·laboració externa. En pròximes edicions no descartem fer una representació “preestrena” als centres de primària.

El model de producte és el mateix pel que fa al format de representació i molt lliure en els continguts.

No només poden triar entre diverses possibilitats de contingut, sinó que poden triar entre les seves propostes (la pel·lícula, la cançó, l’escena a representar, la coreografia i les disfresses)

Totes aquestes decisions es vehiculen amb una decisió col·lectiva a la vista de les propostes de grup.

Un producte final que és compartit amb tot el centre.

Ens agrada enfocar-ho com a producte final beta: funcional però obert a les millores.

I sense oblidar el gaudi dels moments més lúdics per celebrar els aprenentatges fets.

En pròxims articles abordarem l’avaluació i la veu de l’alumnat.

Un carnaval de cinema (implementació)

Després de tractar la planificació, la metodologia, en aquest article abordem la implementació del projecte de carnaval.

El procés de recerca es produeix en dos moments. Una primera acció de recerca de la pel·lícula per després presentar-la a la tria col·lectiva. Enllestida l’elecció, una segona acció de recerca per equips per confeccionar la memòria del projecte, amb uns continguts en part d’equip i en part col·lectius.

Les solucions també són múltiples a dos nivells. Cada grup classe ha triat una pel·lícula de referència diferent. Cada grup tria la disfressa amb què participarà. Una tria que ha de conjuminar la preferència personal i el projecte col·lectiu compartit.

Tota la informació es treu d’internet (cercadors, webs de compra.. ) L’espai de trobada entre els coneixements previs i els nous és la memòria del projecte. Allà estan recollits els relats personals de carnaval (escolars i del poble), fent costat al projecte compartit pel grup classe en el marc de la celebració col·lectiva del centre.

Totes les possibles relacions i la sistematització del nous coneixements queden recollits en la documentació de la memòria del projecte. La seva presentació i avaluació pública davant de la classe estan al servei de l’autoregulació de l’aprenentatge.

L’esforç de fer confluir música, creació plàstica i moviment en un tot harmònic i estètic és el camí de la transferència de continguts i competències de les tres matèries (ViP, música i educació física)

Superar reptes desconeguts com la confecció de la roba i l’atretzzo de la disfressa, fer-ho cooperativament amb els companys i el professorat, son dels moments més entranyables dels aprenentatges d’aquest projecte.

La competència personal i social es desplega al participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.

També la competència digital està present en l’ús de recursos de presentació, compartir documents (Google Education) i avaluar (CoRubrics)

El dossier de treball és el document de confluència de les evidències de l’aprenentatge, el treball, la reflexió, la creació i l’anticipació de l’avaluació.

Sovintejen les aturades d’avituallament. Després de la decisió inicial del tema, després dels primers assajos amb el tema musical ja enregistrat i, finalment, una reflexió de tancament amb propostes de millora a la vista l’enregistrament de l’actuació.

Unes reflexions que, acompanyades de la celebració del èxits, serveixen de preparació per un nou repte on podem plantejar-nos, individual i col·lectivament, la millora de les nostres competències.

Les reflexions sobre els aprenentatges i el resultat de l’actuació del carnaval ens serviran pel musical de tercer trimestre.

En pròxims articles abordarem el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.

Un carnaval de cinema (metodologia)

Després de tractar la planificació, en aquest article abordem aspectes de metodologia del projecte de carnaval.

Les activitats/tasques son de resolució en parelles (memòria del projecte), petits grups (disfresses) i en gran grup (cant i coreografia).

Quan es treballa en parella la memòria només posem la condició de composició mixta per gènere. La resta d’agrupaments han estat lliures. L’activitat no demana rols ni grups d’experts.

La temporització ha estat gestionada per l’equip docent.

El fil conductor és la preparació d’una actuació de carnaval.

  1. La primera tasca és la confecció de la memòria (pel·lícula, personatges principals, argument, cartell, cançó, disfressa, escenografia i coreografia)
  2. La segona tasca, cantar la cançó i enregistra-la damunt d’una base musical (karaoke)
  3. La tercera, decidir la coreografia i assajar-la.
  4. La quarta, fer una valoració de la feina feta per tothom amb un formulari CoRubrics ( coavaluació, autoavaluació i heteroavaluació)

Ha estat molt guiat el què (carnaval, temàtica d’una pel·lícula d’abans d’ells nàixer). Ha estat força lliure el com (decidir la disfressa, la cançó i la coreografia)

Les sessions dedicades a treballar la memòria han estat al servei de compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, fer xarxes de coneixements perquè no es perdin en l’activitat i revisar els objectius inicials.

 

Els assajos de la coreografia han esdevingut uns moments de compartir idees i prendre decisions col·lectivament.

L’enregistrament de l’actuació serveix per fer reflexió i valoració de la feina feta, el resultat aconseguit i les propostes de millora.

El punt de partida d’aquesta reflexió és l’ús d’un formulari del CoRubrics per avaluar la feina individual de forma multimodal. (coavalauació, autoavalauació i heteroavaluació)

En pròxims articles abordarem la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.

Un carnaval de cinema (planificació)

En aquest article us parlarem de la planificació del segon projecte dels tres què hem decidit documentar. Ens servirà de model per desenvolupar els projectes de 2n d’ESO pel curs 2019-20

Durant tot el curs, el nostre alumnat de 1r d’ESO té a l’horari tres sessions setmanals sota el títol “PRO ART”. Amb un plantejament multidisciplinari (música, educació física i visual i plàstica), quatre professionals (docència col·legiada) aborden el currículum per competències mitjançant projectes que es caracteritzen pel treball en equip, la construcció i presentació de productes finals i la constatació del procés personal i col·lectiu d’aprenentatge.

Ens agrada el cinema i el carnaval… fem un carnaval de cine?

Amb aquesta pregunta guia comença el projecte.

Interpretarem, per grups classe,  un número musical d’una pel·lícula (enregistrar cançons, decidir i assajar les coreografies del ball, dissenyar i confeccionar el vestuari, l’escenografia i el maquillatge)

Cal despertar la curiositat i posar els cervells de l’alumnat en mode exploració.

Aquests són els vímets per teixir el cistell dels interessos dels alumnes:

  • Els hi compartim que som un centre aficionat al carnaval, sempre ha estat una celebració important amb molta participació d’alumnat i professorat.
  • Compartim els records que tenen de la celebració del carnaval en les seves escoles.
  • Ens expliquem que vivim en municipis amb tradició carnavalera i rues pel carrer.
  • Busquem resposta a les preguntes:
    – Quines són les tres coses més importants del carnaval?
    – Carnavals famosos (de més a prop a més lluny, cerca d’imatges).
    – Per què celebrem el carnaval?
    – Sempre és en les mateixes dates?
  • Referim l’activitat de cinema que faran a 2n d’ESO.

La contextualització és un magnífic recurs per despertar i vincular els interessos de l’alumnat, però també ho és la participació en la presa de decisions. Cada grup de 1r d’ESO tria la seva pel·lícula i la cançó. Sempre posem alguna condició per les tries i en aquesta ocasió la pel·lícula ha de ser d’abans que ells/es naixessin. Després vindrà el treball de la coreografia, l’escenografia i el maquillatge.

Sempre tenim especial cura en anticipar el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà.
Aquesta és la llista seqüenciada del procés inicial, amb indicació de la diversitat de recursos tecnològics que ens faciliten la interacció i presència de la veu de tot l’alumnat:

  1. Idees prèvies amb un núvol de Mentimeter
  2. Què farem i què aprendrem. Descripció de la tasca a Moodle.
  3. Què avaluar
    1. Treball en equip (treball individual, participació i col·laboració) amb CoRubrics (coavaluació, autoavaluació).
    2. Validació individual de coneixements amb la presentació de les memòries que s’avaluen amb CoRubrics (coavalauació, autoavaluació, heteroavaluació)
    3. Metacognició amb l’anàlisi del producte final recollit en la filmació de l’actuació  (tots)

En pròxims articles abordarem la concreció metodològica, la implementació, el producte final, l’avaluació i la veu de l’alumnat.