La veu dels alumnes

Els alumnes s’han motivat molt des del principi. El projecte és fruit d’una inquietud d’un alumne de la classe i aquest fet fa que sigui més significatiu per a ells i elles, a mida que anem parlant del tema ho sigui de tots i totes.

El clima de motivació, treball i de compartir experiències i aprenentatges amb els altres és molt positiu doncs les famílies es mostren molt col·laboradores aportant informació, material, manualitats,etc. sobre el tema del projecte. D’aquesta manera, implícitament l’alumnat també està molt implicat i amb ganes d’aportar i compartir material amb la resta.

El treball de grups cooperatius ha estat un procés que ha costat una mica doncs el tema és abstracte per als infants i hi ha molts conceptes que encara els costa d’assimilar. Els ha costat una mica el fet de treballar en grup i fer aportacions del que havien investigat o après, extreure conclusions i plasmar-ho en un treball de manera conjunta.

L’experiència adquirida en aquest projecte ha fet que els darrers projectes es poguessin realitzar d’una manera més organitzada i fructífera.

Avaluació

Per finalitzar el nostre projecte, fem una conversa amb els alumnes on demanem que reflexionin sobre què han après durant tot el procés del projecte. Així, tant els alumnes com la mestra es fan conscients de l’evolució en els aprenentatges, d’una manera més individual i concreta.

Es valora la capacitat d’exposar davant del grup-classe el treball de recerca que fan a casa i el treball que es fa en grup. Així com també l’actitud que mostren en el treball en equip ( la col·laboració, l’ implicació i la responsabilitat ).

Des de quan es van formular una pregunta per investigar, inquietuds que han anat sorgint i s’han anat explicant durant el projecte, la recerca que s’ha fet des de casa, els coneixements que han transmès els nens i nenes als altres companys/es a l’aula i del treball cooperatiu entre ells, cada moment és important i compta en el procés d’aprenentatge.

En aquests moments tan enriquidors i motivadors han après molt i el més important de tot, s’ha aconseguit motivar als alumnes a investigar, a aprendre per ells i elles mateixos i a explicar-ho a la resta de companys/es.

Producte final

Entre tots i totes vam observar que hi havia alguns interessos comuns, així que amb l’ajuda/guia de la mestra es van crear grups de treball cooperatius per tal d’anar resolent les qüestions que havien sorgit.

Així doncs, vam crear els grups de treball en funció dels blocs de continguts investigats.

La mestra acompanya i fa de guia durant la dinàmica de treball cooperatiu. La mestra proporciona cartolines i imatges relacionades amb la temàtica triada per tal de dinamitzar l’activitat.

Dediquem tres sessions a realitzar el treball en grups. Quan aquests treballs els han acabat fem les exposicions orals a la resta de companys/es de l’aula.

Entre ells/elles han d’organitzar-se de manera que cadascú tingui un rol establert; el portaveu que explicarà el treball, el supervisor que vigila que tothom hi participi, el secretari que escriu la informació, l’artista que serà el que dibuixi i l’encarregat de material, que és el responsable de distribuir i recollir el material.

Després de fer totes les exposicions dels treballs cooperatius es van exposar en un mural al passadís, per tenir-ho sempre present i fer-ho extensiu als altres companys/es i donar-li importància a la feina realitzada.

Implementació

A partir d’una conversa del nom de la classe (països) vam estar parlant dels diferents continents, països, el planeta terra, de la seva forma i característiques,etc.

Aleshores un nen de la classe va fer una pregunta interessant, que va ser “ Per què es fa de nit i per què es fa de dia?”.

Després de consensuar-ho amb el grup-classe, a tots i totes els hi va semblar interessant investigar aquella curiositat sorgida espontàniament d’un alumne de l’aula i es va decidir que fos el tema del nostre projecte.

Es fa reflexionar als alumnes sobre la pregunta que volem investigar i demanem, un per un, en la mesura del possible, amb els seus coneixements previs, com respondrien a la pregunta que dona nom al projecte. Així podem veure en el punt en el que es troben.

Posteriorment, demanem als infants que ens expliquin què esperen aprendre, investigar o descobrir d’ aquest projecte. Cada alumne de manera individual va realitzar un escrit per tal de comunicar a les famílies allò que volien investigar.

Les mestres van posar una data per fer arribar les aportacions amb material divers (llibres, contes, manualitats, imatges i diferents  informacions  relacionades  amb el tema).  Un cop van portar el treball de recerca, cada alumne va exposar als seus companys/es allò que havien investigat des de casa.

L’opinió de l’alumnat

Després de realitzar tot el projecte vam establir conversa en grup amb l’alumnat i aquestes són algunes de les idees que van plasmar:

  • Els ha agradat molt ja que han descobert coses sobre els conills que no sabien.
  • Han pogut experimentar el que és una exposició oral i els ha encantat, repetirien “un milió de vegades més”.
  • Els ha semblat curt, tot i que hem estat tot el curs treballant amb aquest projecte.
  • Els hagués agradat poder portar un conill a l’aula i poder vivenciar el que investigaven (degut a al·lèrgies no hem pogut portar-lo).
  • Els encanta treballar per projectes i anar investigant allò que els interesa sobre un tema.

Avaluació del projecte

Aquest projecte ha tingut diferents instruments d’avaluació.

En primer lloc, com que estem a cicle inicial, té molt de pes la implicació de cada nen i nena a les sessions de projecte i les seves aportacions a aquest.

També s’ha avaluat el treball en equips cooperatius tant en coavaluació entre ells com per part de la mestra.

El lapbook l’ha avaluat la mestra tenint en compte diferents ítems que vam establir que havia de tenir cadascun dels seus lapbook’s. Aquests ítems els vam consensuar entre tots entre altres: presentació, cal·ligrafia entenedora, participació en totes les parts…

Per últim, l’exposició oral en grup la vam avaluar de dues formes: una on l’alumnat feia una autoavaluació sobre la seva part de l’exposició, i una altra on la mestra avaluava l’alumnat mitjançant una rúbrica, la qual havia estat compartida amb ells i elles abans de l’exposició.

Els nostres productes finals

El nostre projecte sobre els conills ha arribat al seu fi, i ho ha fet amb diversos productes que ha dut a terme l’alumnat de 2nA.

En primer lloc volien plasmar tota aquella informació que havien trobat mitjançant les preguntes que ens havíem fet. Vam buscar diverses formes, ja que no volien fer un mural típic, a més volien un per a cadascú. Així que mirant per internet van donar la idea de fer un lapbook.

Ens vam posar mans a l’obra i vam buscar com ho faríem. Vam personalitzar la nostra cartolina i vam buscar plantilles. Després vam organitzar tota la informació i van escriure a les plantilles la informació per equips cooperatius. Ho vam fer a l’hora d’informàtica i biblioteca ja que estan en grups reduïts i els era més fàcil concentrar-se per estructurar la informació. I així ens ha quedat:

Per últim, vam preparar una exposició oral del projecte. Aquesta la van fer davant de tot l’alumnat de cicle inicial. Era la primera vegada que feien una exposició i els va agradar molt l’experiència.

Com implementem el projecte?

A partir de la conversa inicial del projecte, es van seleccionar diverses preguntes que interessaven als alumnes.

A aquestes preguntes se’ls ha donat resposta per mitjà de diferents activitats d’aprenentatge.

Com per exemple, per respondre a la pregunta com és que els conill poden saltar tant alt? Es va plantejar que de forma individual dibuixessin com imaginaven que era l’esquelet del conill. A partir d’aquests dibuixos vam fer una posada en comú i per equips cooperatius van replantejar com havia de ser aquest.

Vam fer una comparació amb l’esquelet humà i vam veure fotografies d’un esquelet real de conill. Així vam arribar a la conclusió que tenia les potes del darrere més llargues per poder saltar i fugir front a un perill. Per tant, ens vam adonar que necessitava tenir un bon aparell locomotor.

Com avaluem?

Avaluació formadora: coavaluació oral de les diferents presentacions amb els indicadors pactats.

Autoavaluació i coavaluació: amb la gravació de la segona exposició feta a partir de la l’avaluació formadora, cada alumne realitza una autoavaluació i la resta també l’avaluen utilitzant una rúbrica amb tres indicadors: si el contingut s’ajusta al dubtes de l’alumnat, el format, la presentació (entonació, gesticulació…)