Ens encanta treballar en equip.

Ens hagués agradat poder fer, en acabar, un petit recull de les experiències i sensacions dels alumnes, però finalment no va poder ser per falta de temps. Per tant, aquí exposarem un resum del que hem copsat en els diferents dies que ha durat el projecte i del que han reflectit a l’avaluació.

Quan els preguntem què és el que més els ha agradat o motivat, molts fan referència a activitats en concret, però també hi ha forces alumnes que parlen del procés, especialment del treball en grup. Aquí és on ens adonem que potser cal ampliar les activitats d’aquest tipus durant el curs.

També destaca, com era de preveure, les referències a activitats de caire manipulatiu.

Durant els dies que ha durat el projecte, la majoria d’alumnes destacaven com a molt positiu el fet de participar en la gestió de la classe. Canviar el rol, de mers espectadors a gestors de la dinàmica d’aula. Tot i així, alhora reconeixien que això era més difícil i que comportava unes dificultats amb les que no comptaven.

Sovint reclamaven als mestres que fóssim més guies, ja que no estan acostumats a aquesta forma de treballar més auto-gestionada.

En general, tots ho destaquen com una experiència molt positiva i alhora amb aprenentatges significatius.

Treball en equip.

Sempre estem avaluant, però també cal una evidència final.

A classe, el mestre sempre està avaluant. Qualsevol acció està sent avaluada. I això es fa més evident quan treballem en projectes. Està clar que en un treball en petit grup, per exemple, es poden avaluar molts més aspectes que el resultat final del treball realitzat.

Però ara ens volem centrar en l’evidència final de l’avaluació, en aquella activitat que fan els alumnes per avaluar-se. Nosaltres hem cregut interessant recollir evidències de tipologies diferents:

  • Avaluar l’assoliment d’aprenentatges, amb alguna pregunta on hagin d’explicar quelcom, i demanant-los també opinió personal.
  • Auto-avaluació dels alumnes del procés i de la seva actitud en el projecte, a partir d’una rúbrica.
  • Valoració del tema i del projecte en sí, per part de l’alumnat.

Ajuntant aquests 3 tipus d’avaluació, hem dissenyat una activitat avaluativa que consisteix en un formulari usant l’eina de Google Drive.

Formulari que havien de respondre de forma individual.

Ens ha sorprès, per exemple, que una alumna ha expressat que ha après quelcom que no estava previst:

“És una cosa que no te molt a veure, però he après una mica els graus.” [geometria].

També ens ha sorprès algunes de les respostes sobre el que els ha agradat més del projecte:

“Treballar en equip.”
“Que féssim el projecte amb el grup.”
“L’avaluació.”

Finalment, també hem recollit opinions sobre la durada del projecte:

“…perquè només dues setmanes per a mi és poc.”

             

Recull de respostes dels alumnes a algunes de les preguntes amb resposta tancada.

Expliquem el que hem après, per a fixar la informació.

Està clar que una de les millors evidències de l’aprenentatge és saber-lo transmetre, és a dir: saber explicar què hem après i perquè, i respondre preguntes del públic, si pot ser. I si, a més, no es tracta simplement d’explicar allò après sinó de presentar quelcom que s’ha fet, molt millor.

És evident que si estudiem la robòtica, el millor aprenentatge es demostra construint un robot, o si estudiem una determinada tècnica pictòrica, què millor que pintar un quadre. Però, no sempre podem arribar a aquest punt.

En el nostre cas, hem recollit el treball fet en 2 tipus de productes finals diferents:

  • Murals / exposició d’alguns dels temes treballats, on la feina ja anava dirigida a construir l’exposició. Per exemple: museu de les parts de l’ordinador.

     

     

Part de l’exposició i el seu muntatge.

  • Dossier que recull una part del treball més personal o més concreta.Per exemple: reflexions personals després d’un debat en gran grup, o bé una fitxa que recull el treball fet en petit grup.

Dossier individual final.

Pel que fa a les exposicions orals d’alguna part del tema, s’han fet davant de tot el grup, com a posada en comú del treball fet i han quedat també plasmades en un format físic, que s’ha incorporat al dossier i/o a l’exposició.

Exposició oral del treball d’un dels petits grups.

Ara, en redactar aquest article, ens adonem que potser ens ha fallat treballar més aquesta part, i poder fer algun tipus de presentació pública de tot plegat, per sintetitzar tota la informació acumulada.

Com gestionem la informació?

Un dels grans aprenentatges, sinó el que més, que cal fer a l’escola és l’aprendre a gestionar la informació: la que es té i la que es vol aconseguir. Cal saber de quina informació disposem, quina ens falta i on la podem anar a buscar i, finalment, saber-la compartir i transmetre de manera entenedora per qui la té i per qui la rep.

Recerca d’informació a la xarxa per a omplir una fitxa en format digital.

En aquest projecte hem plantejat diferents formes per accedir a la informació:

  • Recerca a internet.
  • Manipulació d’objectes (desmuntar un ordinador).
  • Deducció a partir de materials i activitats diverses.
  • Creació i imaginació.
  • Recerca en fonts escrites (llibres, articles…).
  • Conferència d’un expert.
  • Debat / Creació d’informació conjuntament.

Manipulació d’un ordinador per conèixer-ne les seves parts.

És aquí on s’observen importants diferències entre els alumnes i la seva forma de treballar. Es nota clarament aquells alumnes acostumats a gestionar informació, capaços de separar el gra de la palla i de saber triar entre tot el que tenen, i aquells que es perden entre tot i no saben escollir, o acaben escollint allò que tenen més accessible, sense més criteri.

Som-hi! Com treballaran els alumnes?

Aquest projecte no té, o no li hem sabut donar, un fil argumental o un guió d’inici a fi, sinó que l’hem plantejat com una suma de diferents blocs independents on en cadascun plantegem tasques i metodologies diferents.

Els diferents blocs temàtiques resultants son:

  • Els ordinadors
  • Internet
  • Pàgines web
  • Edició de text, d’imatge i de vídeo.
  • Mòbils i Apps
  • Videojocs i programació
  • Ús responsable
  • Altres tecnologies i futur.

i hem fet servir metodologies com:

  • Petits grups on cada grup prepara un tema i després el comparteix amb la resta.
  • Petits grups on cada grup realitza simultàniament la mateixa tasca.
  • Treball per parelles i posada en comú.
  • Grups d’experts.
  • Classe magistral d’un expert en la matèria.
  • Treball individual, o en parelles, sobre una activitat dissenyada prèviament.
  • Debat en gran grup i després reflexió individual.

Grup d’experts. Agafant informació de diverses fonts escrites per portar-la al seu grup.

Pel que fa als grups, han estat creats pels mestres, tenint en compte la realitat de l’aula. Però per a formar-los a classe s’ha fet mitjançant una dinàmica per treballar l’autogestió de la classe i la iniciativa.

Dinàmica per fer els grups

Comencem a preparar el projecte

El projecte que us presentarem es correspon al curs de 4t de primària, que consta d’una sola aula de 28 alumnes. Els mestres que intervindrem en tot el procés som 3: el tutor del grup i dues mestres especialistes (en aquest cas, d’anglès i de plàstica).

Procés d’elecció del tema.

El primer pas va ser la pluja d’idees amb els alumnes. Comencen fent cadascú una proposta per escrit, així evitem la influència dels líders de la classe i obliguem a que tothom faci, com a mínim, una proposta seva personal. Després es comença amb una primera votació secreta per començar a descartar. Després, per grups d’interessos ens presenten i motiven per les propostes que queden actives. Finalment tenim fumata blanca: Ordinadors, internet i noves tecnologies. 

Logotip del projecte, escollit per votació entre tots els alumnes, d’entre els que ells mateixos havien presentat.

Ara ens adonem que no vam escollir cap leit-motiv, sinó que uns dies després d’escollir el tema vam recollir els coneixements previs (què sabem?) i les inquietuds (què volem saber?) i a partir d’aquí els mestres vam temporalitzar el projecte sobre calendari.

Vam ajuntar totes les preguntes (què volem saber?) en grans blocs temàtics, i a partir d’aquí vam començar a apuntar mètodes de treball per a cada bloc.