Salvem els oceans (braç robòtic)

El projecte del braç robòtic-hdràulic articulat neix de la pròpia iniciativa de l’alumnat. Les preguntes guia van ser clau per iniciar la curiositat dels infants, sumat a una voluntat de treball en equip i de cercar un públic real, apareix un projecte que ha estat vinculat al projecte europeu de la UNESCO #NoMorePlastic i vinculat en el compromís de l’escola de treballar els SDGs o Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de la UNESCO inclosos en el Decret 119/2015.

 

Amb tot, no ha estat un camí fàcil, ja que l’alumnat no estava acostumat a tasques tant tècniques, ni a un vocabulari tant específic.

 

Curs: 5è

 

Durada: segon i tercer trimestre

 

Metodolgia: ABP

 

Àrees implicades: Medi Natural (Science), llengua anglesa, Educació Artística Plàstica, Matemàtiques

 

Pregunta guia: què ens cal per salvaguardar els nostres oceans? La pregunta sorgeix a partir del projecte sobre Meteorologia que es treballa durant el primer trimestre.

 

D’aquí es deriva la necessitat d’entendre la contaminació química i física. Per tant, comencem cercant processos químics i físics en el nostre dia a dia. Sorgeix la necessitat de desenvolupar una part del projecte fent pastissos entenent, així, els processos químics i treballem amb els glaçons per entendre un procés físic.

 

És molt difícil imaginar al principi que tot serà més senzill del que sembla, però ho és.

 

Seguidament, els nens al veure el vapor del resultat de bullir els glaçons, pregunten pels motors de vapor, fet que ens fa plantejar el moment inicial dels motors i tot el treball posterior que es desencadena.

 

Per una banda, uns demanen fer motors i els altres crear un globus aerostàtic. Es descarta el globus per la seva perillositat en els materials i la volatilitat. En aquesta fase ens decantem tots per fer els motors i en la pluja d’idees i en la recerca inicial sorgeixen els següents motors: motor electromecànic, motor stirling o de vapor, motor electromagnètic, motor eòlic i inclús es va arribar a plantejar un motor nuclear, però, evidentment, no va tirar endavant la idea.

 

Davant aquest plantejament, els nens i nenes van començar a treballar les energies i els motors, fet que ens deriva en moltes sessions d’indagació i especialització que finalitza en una presentació del disseny d’un motor en format paper. Després d’escoltar unes 10 exposicions es vota que el motor que és més fàcil de fabricar (amb la idea de dur-lo a la fira: Portem la Ciència al Carrer del Vendrell) és el motor Stirling.

 

Al començar a desgranar realment el que ens cal, doncs, sorgeix la necessitat d’explorar el funcionament dels èmbols. La millor manera que se’ns acut és la de desenvolupar un braç articulat que funcioni amb sistema hidràulic, però cal trobar-li una utilitat i una de les nenes ens recorda la pregunta inicial: què ens cal per salvaguardar els oceans. Davant d’això comencem el disseny i aquí a banda de treballar el medi es treballa l’expressió artística i les matemàtiques, conjuntament amb l’àrea de llengües (l’anglesa inclosa).

 

El resultat són 10 braços articulats dissenyats damunt una plataforma que simula la coberta d’un vaixell i l’ús de materials reciclats per la seva elaboració. Aquests es van presentar, finalment, a la fira com a producte final.

 

Per al curs vinent l’alumnat ha demanat de seguir amb el treball del motor.

IMPLEMENTACIÓ

ENS INFORMEM!

 

El segon dia de projecte hem rebut la visita de Jaume Recasens,un agent de viatges. Amb la seva experiència, en Jaume ens ha explicat com funciona l’organització d’un viatge, què hem de tenir en compte quan viatgem a l’estranger i ha resolt els dubtes de l’alumnat.

Ha estat una font d’informació molt interessant, ja que l’alumnat ha rebut molt de feedback a les preguntes concretes que ells s’han formulat durant dos primers dies de projecte i, a més a més, aquesta font no prové d’internet, sinó que és real.

 

L’ESTAND DE FITUR

 

El producte final d’aquest projecte és crear un estand al FITUR amb una proposta de viatge de final de curs. Durant el projecte, hem estat elaborant materials per confeccionar i decorar cada estand. Aquestes activitats manipulatives han servit per cohesionar més els grups i per fer un trencament en l’activitat rutinaria del matí. Per exemple, per poder anar de viatge els alumnes han creat una targeta identificativa equipatge, han elaborat maquetes i cartells de la ciutat que promocionen, entre d’altres.

 

VÍDEOS DELS BALLS TRADICIONALS

 

Com a part del producte final i, també com a activitat de cohesió, cada grup ha hagut de fer un vídeo tutorial d’un ball tradicional del país. Per fer fer-ho, ha calgut buscar informació sobre el  ball, practicar-lo i dissenyar el vídeo tutorial. Finalment, col·laborant entre grups, han elaborat el vídeo final. Ha estat tot un èxit.

 

LIMITACIONS DEL PROJECTE

 

Per ser el primer any i per la falta de pràctica, ha anat prou bé. Com en tots els àmbits, sempre hi ha aspectes a millorar. Per exemple, d’una banda, hem pogut observar que l’alumnat té poca pràctica en treballar en grup; és a dir, hi ha una falta d’empatia i de capacitat de col·laborar. D’altra banda, aquest aspecte ha anat millorant  a mesura que passaven els dies.

Una altra limitació del nostre projecte ha estat la difusió final, ja que no hem pogut fer arribar els resultats a les famílies. Sí que hem pogut presentar els productes finals de 3r a l’alumnat de 1r d’ESO, una experiència que, tant alumnat com professorat, hem valorat molt positivament.

Implementació: Construïm els nostres projectes.

Agafem l’avió i marxem!! (Educació Infantil)

Per a portar a terme el projectes calia trobar informació dels diferents països i per tant aquesta s’obtenia a través de la que es portava de casa o de les exposicions que es feien a l’aula. Generalment l’alumnat feia preguntes als ponents i aquests anaven contestant. Això donava lloc que els interessos i dubtes de l’alumnat anaren resolent-se i a més s’anava incorporant la nova informació als coneixements previs del grup.

Al llarg del treball realitzat i donada l’edat dels nens i nenes, era difícil l’autoregulació del treball això donava pes a la guia de la tutora i a les pautes que es donaven per a la realització dels treballs. El que prevalia  sobretot era donar autonomia a l’alumnat. Això donava lloc a que les activitats havien de ser molt clares i concises.

A nivell docent la implementació del treball es va portar conjuntament amb la professora de psicomotricitat. A les seves sessions, a través del joc lliure i del joc simbòlic l’alumnat es disfressava, interpretava situacions, construïa… segons el país que s’estava viatjant.

La valoració del projecte fou molt positiva ja que l’alumnat va aprendre molt. Aquest es va prolongar fins al final del curs. Si l’alumnat no acabés cicle i estigués motivat es podia continuar el proper curs. Per una altra part, també ha permès un treball força globalitzat en pràcticament totes les àrees d’infantil i un treball de tots els eixos transversals que es poden portar a terme com l’autonomia, el treball cooperatiu, la col·laboració, etc.

Com a propostes de millora es va valorar que podria ser interessant la incorporació de l’àrea de música ja que és un tret propi de totes les cultures i països.

 

Creem els jocs i les activitats (Cicle Inicial)

Per a portar a terme el projecte l’alumnat no havia de cercar molta informació ja que la finalitat era explicar el seu pas per primer però si que calia un procés de recopilació i recordatori del treball realitzat. No obstant abans de començar va quedar molt clar que la finalitat del projecte es portava a terme per ajudar els companys de P5 i promoure un lligam d’empatia amb aquests.

En un principi el projecte semblava que anava a ser majoritàriament de l’àmbit de llengües ja que s’havien d’elaborar guions, gestionar i escriure informació i portar a terme exposicions orals per explicar el que es treballava però mica en mica el projecte va tindre un gran treball matemàtic a través del càlcul d’alumnat amb el que havien de treballar, la divisió de grups, l’estimació del temps disponible, la lectura de plànols per poder crear un tour per espais per l’escola i tot açò li va donar un caire molt global al projecte.

El projecte es va desenvolupar en exclusiva al llarg de tres setmanes i va ser un treball pràcticament En cada sessió de treball

Pel que fa a l’equip docent puntualment es coordinava, sobretot per a que les tutores de P5 sabessin com anava desenvolupant-se el projecte i quines coses s’anaven preparant. També elles anaven transmetent les necessitats que tenia el seu alumnat a través de converses i explicacions. També es portaven a terme diferents reunions amb el docent d’educació física per poder portar a terme els jocs que anaven elaborant l’alumnat de primer.

Com a proposta de millora seria necessari disposar de més temps per preparar el projecte i treballar-lo més pausadament. També seria interessant previndre d’alguna manera l’absència d’algun alumne/a de P5 com pugui ser una malaltia, per exemple,  i tenir alguna idea per ajudar-los si es dona el cas.

Com a valoració final el projecte fou molt ben rebut per l’alumnat de P5 i fins el proper curs no sabrem si fou realment efectiu però al menys si que van verbalitzar que estaven més tranquils que abans.

 

3, 2, 1 Acció!! (Cicle mitjà)

Portar a terme la creació d’un projecte de filmació dona lloc a que la informació ha d’estar bé treballada des de l’inici. Al llarg del projecte tota la informació que es requeria es basava en tota la que s’havia aportat als primers passos del projecte. Una vegada recollida fou el tutor qui l’exposava i la explicava però a partir d’aquest punt l’alumnat, si necessitava que aquesta fos més àmplia havia de portar a terme un procés de recerca. Aquest fet portava a que a través del debat entre els companys i el feedback amb el tutor l’alumnat anés interioritzant totes les parts de com es feia una gravació. Per tant, tothom tenia molt clar i era conscient que a través de la feina que estaven realitzant anaven assolint nous continguts. No solament relacionat amb el món del cinema sinó també de processos transversals com la col·laboració, treball en equip, escriptura, filmació…

Pel que fa a l’equip docent, sols va intervindre en el projecte la professora de música. Degut a que les gravacions podien tenir banda sonora i efectes de so, es va demanar la participació a l’especialista de música. La coordinació es portava a terme en reunions de nivell. El tutor demanava el que necessitava i l’especialista donava opcions del que es podia portar a terme. Finalment, el treball iniciat a música es consolidava a l’aula amb el tutor.

Com a propostes de millora es va veure la necessitat d’implementar uns espais específics per a portar a terme el projecte ja que donades les dinàmiques de substitucions dels centre dificultaven poder treballar en qualsevol moment. Pel que fa al material no és el més adequat, per exemple la tipologia d’ordinadors per editar les gravacions no suporten els vídeos d’alta qualitat que porta l’alumnat fetes a fora de l’escola. Aquest fet també va derivat per la falta de material propi del centre com la falta de càmeres. Finalment la formació de grups per treballar fora del centre va dificultar la gestió dels grups. El fet de tenir present si podien quedar o no donava llibertat a crear grups amb autonomia per part de l’alumnat ja que el condicionant era molt gran.

La valoració final del projecte fou molt positiva ja que al final d’aquest es van assolir tots els objectius que s’havien proposat com la millora del treball en equip, la implicació del grup, el vocabulari propi del cinema, les parts i el treball fragmentat d’una gravació fílmica.

IMPLENTACIÓ: AIXÍ TREBALLEM…

Ara que els alumnes han decidit QUÈ VOLEN SABER, diferenciem la cerca d’informació en tres blocs:

ABANS, DURANT I DESPRÉS de l’EMBARÀS.

Cada grup haurà de respondre tres preguntes, una de cada bloc  i repartir-se les tasques entre els diferents membres del grup.

 

Aquí depenem molt dels alumnes més autònoms que ajuden als companys i tiren el grup endavant, estructurant les tasques i resolent dubtes.

Cada grup compta amb un guió per anar anotant el procés d’aprenentatge.

IMPLEMENTACIÓ I VALORACIÓ de l’Escola Cal·lípolis

IMPLEMENTACIÓ

La informació amb el meu grup d’alumnes que es un 3r que encara no domina molt les noves tecnologies és principalment a partir de material bibliogràfic que aporta el mestre i d’una recerca guiada a internet però molt dirigida encara.

 

Com es relaciona amb el que ja sabíem? Es va relacionant de forma oral amb el que ja sabíem o amb experiències que de forma continua volen compartir (són molt participatius).

 

Com  sistematitzem el resultat?  Es la mestra la que ho fa i els empeny a relacionar el que anem descobrint amb el que ens hem proposat d’investigar.

 

Els alumnes s’autoregulen? No sempre i no tots. El paper dels mestres i dels alumnes més madurs en aquesta qüestió és fonamental.

 

Com ens coordinem els diversos docents? En el meu cas, la coordinació s’ha fet amb :

  • L’altre grup de 3r per les sortides i activitats comunes, la visita a l’exposició mútua i un experiment que ells feien sobre el filtratge de l’aigua (hem compartit)
  • La resta de Primària per organitzar la FIRAIGUA, (grups que exposaven, torns de visita, materials que exposaríem….).
  • No hi hagut coordinació amb especialistes perquè ells no han treballat aquest tema, no ho hem considerat necessari. A educació física ja es treballa durant tot el curs (necessitat d’higiene i hidratació).

Com hem documentat el projecte? Hem anat fent fotos, vídeos de l’exposició, publicació al bloc de l’escola, etc.

VALORACIÓ

La valoració dels alumnes i de la mestra és positiva. El títol “L’aigua i la nostra vida” ja donava a entendre que el que anaven a aprendre estava relacionat amb el nostre dia a dia.

La manera de treballar els agrada molt perquè a la nostra escola treballem en grup principalment quan fem el projecte, i d’altra banda el producte final: els murals, l’exposició i la FirAigua els ha motivat moltíssim.

Altres grups no han  valorat positivament que el tema, l’aigua, no hagués sortit de la votació dels alumnes, però en el nostre cas els s’han sentit motivats igualment.

QUÈ MILLORARIÉM?

  • Poder comptar amb una altra mestra/e per poder acompanyar-los en el treball en grup és molt important, ja que fan moltes demandes i tot i ser pocs alumnes (17) , són poc autònoms i una persona sola no arriba a tots.
  • Han quedat preguntes pendents per resoldre pel camí. Era difícil acotar per poder concretar.
  • Buscar formes diferents de fer els grups amb diferents tasques que motivin a tots.

 

IMPLEMENTACIÓ (II): CONTINUEM TREBALLANT…

Un cop al centre, en tornar del camp d’aprenentatge i carregats d’il·lusió i motivació, els alumnes continuen treballant en el seu projecte.

Durant la primera setmana realitzen diferents activitats, agrupades en cinc temàtiques: Evolució humana i migracions; El foc i els metalls; Alimentació; Habitatge, i Indumentària i rituals. Aquestes activitats les desenvoluparan amb l’ajuda dels continguts apresos durant la seva estada a La Noguera i amb la informació i recursos que tenen penjats al Classroom, expressament creat per aquest projecte.

En la segona setmana se’ls assigna per sorteig una de les temàtiques treballades. Ara és el moment de fer servir tota la seva creativitat i aplicar tot el que han après durant aquests dies. Han d’elaborar un racó que representi un dels ambients de la prehistòria i, entre tots, muntar l’exposició!

AIXÍ HO HEM TREBALLAT!

En la fase d’implementació de les capses d’aprenentatge els alumnes han treballat en grups de 3 o 4 nens, supervisats per les mestres.
Cada nen tenia un rol assignat (fer silenci, llegir i escriure, portaveu…). Els nens s’organitzen ells mateixos .
A les 5 capses s’han treballat les 8 intel·ligències de Gardner, que són:
1. Visual-Espacial: tenen capacitat per representar i percebre el món de manera exacta. Els nens amb aquesta intel·ligència destacada aprenen millor amb imatges, tenen una gran facilitat per dibuixar i pintar.
2. Verbal-lingüística: pensen en paraules, tenen gran capacitat de comunicar-se oralment o per escrit. Tenen un vocabulari extens i ric i són bons en ortografia.
3. Naturalista: gaudeixen dels animals i la natura. Aprenen mitjançant la classificació i l’ordre i tenen una capacitat increïble d’observació.
4. Lògica matemàtica: tenen un pensament abstracte, són bons resolent problemes numèrics i que requereixen raonament lògic.
5. Interpersonal: són persones amb facilitat per ser líders, guiar els seus companys per a resoldre un problema comú. Tenen facilitat per fer i mantenir amistats.
6. Intrapersonal: solen ser introspectius i solitaris. Tenen una gran capacitat de reflexió i d’autoconeixement.
7. Corporal: són actius, es comuniquem mitjançant el seu cos i el moviment. Són grans ballarins i esportistes. Tenen una gran capacitat de coordinació.
8. Musical: gaudeixen de la música els sons, tenen una especial sensibilitat per entendre el llenguatge musical.
Aquí us deixem algunes imatges!

 

IMPLEMENTACIÓ: AIXÍ TREBALLEM!!

Durant els dies 27, 28 i 29 de maig, els alumnes de 1r d’ESO van realitzar la primera part del projecte “Els racons de la prehistòria”. Es van traslladar al camp d’aprenentatge La Noguera, situat al municipi de Sant Llorenç de Montgai. Allà van desenvolupar els diferents tallers descrits a l’apartat de metodologia, tots ells ambientats en els diferents aspectes de la vida a la prehistòria.

Aquí us deixem algunes imatges que mostren quant van gaudir els alumnes!!!

El projecte va agafant forma…

L’alumnat de P5 està investigant l’origen de la pudor que se sent al pati de l’escola. Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí.

Escola Cambrils_Projecte Pudor

A més a més, l’alumnat de Primària està preparant les activitats del projecte de comiat de curs. Properament podreu veure què hem fet.