Com podem fer poesia sense escriure? La veu dels alumnes

Els preparatius del producte final ens van fer marxar una mica del cronograma que ens havíem marcat, i el final del projecte, és a dir, la inauguració de l’exposició, se’ns va gairebé encavalcar amb les colònies, el final de trimestre i les vacances de Setmana Santa. Això va dificultar que poguéssim fer, com a mínim, una sessió de valoració formal amb l’alumnat, sent aquest un altre dels punts febles a millorar en els propers projectes.

A nivell informal, tanmateix, els alumnes van anar manifestant una motivació creixent envers el projecte, ja que, d’entrada, el tema de la poesia visual no l’acabaven d’entendre, però de seguida es van anar engrescant amb aquesta nova forma d’expressar idees, conceptes, enigmes, jugar amb les paraules, els objectes… En definitiva, una nova forma de mirar la realitat…

Les sortides que es van fer, així com la visita de l’artista, van sorprendre i estimular molt als nens i nenes, que van fer quantitat de preguntes i van agafar moltes idees per a les seves produccions i l’organització de l’exposició final.

Com podem fer poesia sense escriure? Avaluació

Es va avaluar la participació de cada alumne en les diferents activitats grupals (creació col·lectiva de poemes visuals, sortides a l’itinerari d’art urbà a Reus, a les petjades de Brossa a Bcn, a l’exposició a la Biblioteca Central Xavier Amorós, disseny de l’exposició final, preparació de la visita guiada … ), així com les produccions individuals (com a mínim, cada alumne n’havia de presentar una a l’exposició), valorant el procés de creació de la mateixa.  Es van recollir en un dossier de cada alumne les evidències dels seus aprenentatges. Aquí us deixem una mostra:

Un cop acabat el projecte, els i les mestres de la comunitat de Grans vam fer una valoració de com havia anat, i vam estar d’acord en que l’avaluació era un dels punts millorables, ja que ens va mancar dissenyar i utilitzar més variats i millors instruments per avaluar els aprenentatges de l’alumnat, tant durant el procés com al final del mateix.

Ens va mancar, i ja n’hem pres nota de cara als propers projectes, utilitzar i elaborar instruments diferents d’avaluació (carpeta d’aprenentatge, rúbriques d’avaluació per part del mestre i d’autoavaluació per part del propi alumnat, …), que permetin diversificar el fluxe i els moments d’avaluació.

El projecte en general, i el producte final en particular, van funcionar molt bé, l’alumnat va estar molt engrescat i s’hi va bolcar, i les famílies van fer una molt bona valoració de l’exposició. Això sí, la qüestió avaluativa va ser un dels punts febles.

Com podem fer poesia sense escriure? Producte final

El producte final era l’exposició amb tots els poemes creats de forma individual i en grup. El repte era doble, d’una banda, elaborar creacions de poesia sense escriure, i, de l’altra, dissenyar i portar a terme l’exposició (com organitzar els espais, com distribuir els poemes, com comunicar-ho a les famílies, com explicar les obres i fer una visita guiada, …).

L’exposició estava oberta tant a l’alumnat de les altres comunitats com a les famílies, i es van fer visites guiades (preparades pels alumnes de Grans) tant per a uns com per a altres.

L’exposició va ser tot un èxit, les famílies van mostrar-se molt gratament sorpreses pel resultat final!

Com podem fer poesia sense escriure? Implementació

L’objectiu final era la creació de poemes visuals, objectuals i urbans, així com el disseny i la realització d’una exposició amb tots ells.

Per tal d’assolir aquestes metes, l’alumnat va haver d’investigar sobre el procés integral d’una obra artística, des del procés de creació fins a la seva exhibició final.

En aquest procés d’indagació, es van realitzar moltes activitats i sortides, per entendre què és la poesia visual, conèixer com era la metodologia de treball i l’obra del mestre Joan Brossa a Bcn, com treballa un artista local, anar a visitar una galeria d’art i una exposició de poesia visual a la Biblioteca Xavier Amorós, descobrir l’art urbà pels carrers de la ciutat…

Amb tots aquests “inputs”, l’alumnat va anar bastint una base sòlida per tal de poder fer les seves creacions i dissenyar com les volien exposar.