COMENCEM EL VIATGE

INICI I MOTIVACIÓ

Els alumne van arribar a l’aula i es van trobar la taula parada i amb un fantàstic esmorzar. Estaven intrigats, volien saber què era allò i  es preguntaven si era per a ells?…

Abans de començar a menjar se’ls va donar una instrucció: ” Heu de menjar en silenci, qui vulgui amb els ulls tancats, fent servir els 5 sentits, i sobretot estigueu molt atents des de que els aliments entren a la boca fins que els deixeu de sentir…”

Van menjar maduixes, plàtans, kiwis, tomàquets, pa torrat amb oli d’oliva verge  amb gall d’indi i van beure aigua. Aquells aliments havien començat un llarg viatge…

I vam iniciar una conversa amb les preguntes: ” Quines sensacions heu experimentat? Quan heu deixat de sentir els aliments? Quina tacte,gust, colors… tenien? per acabar amb la pregunta principal: ” Què els passarà ara als aliments?”

CONEIXEMENTS PREVIS

Després, els i les alumnes van haver de dibuixar tot el recorregut que fa el menjar des de que ens el posem a la boca fins que surt del nostre cos. Llavors van veure el vídeo, Érase una vez el cuerpo humano: El Aparato Digestivo I, II y II.

1- coneixements previs

PRODUCTE FINAL

Us agradaria entrar dins d’un cos humà? com ho podem fer?Conjuntament vam decidir que l’escola seria l’interior d’un cos humà, que nosalatres seriem els aliments i els organs i que tot plegat ho representariem realitzant un vídeo

 

QUÈ SABEM O QUÈ VOLEM SABER?

 A continuació es va preguntar a l’alumnat què sabien i  què voldrien saber de l’Aparell Digestiu.

2-què sabem i volem saber.docx

I així comença tot….

Durant el present curs 2018/2019, hem volgut tornar a gaudir d’ una activitat que fa anys que desenvolupem al nostre centre i que valorem cada any molt positivament.

És el nostre Projecte Interdisciplinari de Centre.

Sempre engeguem l’ activitat escollint de manera democràtica una temàtica.

Com vam començar? Fent un sondeig a cada classe per saber quin tema li interessava i sobre el qual volia investigar i aprendre noves coses.

Fa uns anys vam incorporar una novetat i és que cada grup ha d’ organitzar una defensa del seu tema amb l’ objectiu que els altres grups el votin. Aquesta activitat els motiva i la preparen amb il·lusió.

Posteriorment arriba el moment de les votacions per determinar quin és el tema que més ha agradat. Aquest any ha estat EL MAR.

Això no acaba aquí. Cada grup ha de reunir-se a la classe i pensar quin aspecte d’aquesta temàtica li interessa per poder portar endavant un projecte d’investigació.

Per no coincidir, la Comissió del Projecte convoca per carta al delegat/ada de cada grup a una reunió per posar en comú allò que s’ ha parlat.

Sempre hem considerat que treballar  d’ aquesta manera ens ha estat positiu per diferents aspectes:

  • Ens ajuda a treballar d’ una manera més competencial.
  • Afavorim les relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa.
  • Es vol portar a terme un procés democràtic en el qual escoltar els interessos de tots i totes.
  • Afavorim l’ autonomia dels nostres alumnes.
  • Etc.

Però hi ha un aspecte que  no havíem tingut en compte fins aquest curs que participem en la Xarxa de Competències Bàsiques. Sempre hem partit més de temes (els pallassos, el motociclisme…) però no ens hem centrat en formular una pregunta- repte que sigui oberta, motivadora, potent…

Aquest any, amb la participació a la xarxa ens vam proposar millorar aquest aspecte.

Hem de dir que hi ha grups en els que ha costat molt arribar a aquesta pregunta, i ha estat necessària la orientació de la mestra tutora i inclús de l’equip impulsor. De cara al curs vinent, l’ equip de mestres volem preparar-nos i tenir més en compte Com fer-se bones preguntes?

Finalment les preguntes sorgides han estat les següents:

  • P3/P4: Quan estem en perill al mar, ens pot ajudar la llum del far?
  • P5: Com podem fer un vaixell i que no s’ enfonsi?
  • CI: Tots els animals poden viure al mar?
  • CM: Podem sobreviure al fons del mar?
  • CS: Quines curiositats ens aporta el mar?

El desenvolupament del nostre Projecte Interdisciplinari va tenir lloc de gener a març. A inici  d’ abril vam realitzar les nostres presentacions als companys/es i mestres de l’escola.

Les sessions amb l’ equip impulsor ens van ajudar a organitzar la nostra planificació. Vam dedicar una sessió a omplir una graella per cicles on teníem en compte l’organització dels mestres, quantes vegades ens reuniríem per cicles, vam parlar dels horaris…aspecte que ens va ajudar molt a estar més organitzats.

De totes aquestes preguntes vam decidir a nivell d’ equip impulsor centrar-nos en:

COM PODEM FER UN VAIXELL I QUE NO  S’ ENFONSI? per presentar el projecte al bloc.

En aquest cas, hem de dir que la pregunta es va presentar de manera natural. Un alumne va proposar fer un vaixell que no s’enfonsi i els companys/es de seguida hi van estar d’ acord, però, sabíem nosaltres fer una cosa tan difícil?

I aquí va començar tot…

 

Planificació vs programació

Després de la sessió de programació, duem a terme la sessió amb el claustre, i ens sorgeixen alguns dubtes, però entre tots anem aclarint com definir un objectiu, un criteri i un indicador. Per desenvolupar el projecte del bosc pintat, la planificació ens ajuda molt! Però no es tracta pas d’un document que es queda a l’armari, sinó que serveix de guia i és contínuament revisat i modificat sobre la pràctica:

Comencem!

Quants anys sentint a parlar de projectes… Però arribem a la xarxa, i en una primera sessió, el Fernando Hernández ens hipnotitza amb la seva mirada educativa, i ens transporta cap a nous reptes. Sortim il·lusionats i molt engrescats! Ja volem començar a aplicar coses! De vegades però, si no gairebé sempre, els projectes són tot un desafiament. Un curs nou, i ens sorgeixen molts dubtes… “Sortirà un bon projecte d’aquí?” “I si no sé veure el potencial d’un tema determinat?”, “Sabré veure l’oportunitat per desenvolupar una  bona pregunta investigable?”

Qui més qui menys, a l’escola tots passem per aquestes qüestions diverses vegades al llarg del curs. Aquest “buit”, hem descobert que pot omplir-se amb les aportacions dels companys. Quina sort poder compartir inquietuds en grup! Allà on un està bloquejat, arriba l’altre, amb una notícia del diari, amb un comentari, una activitat de l’agenda cultural, una fotografia… De fet, ens adonem que els altres actuen com a “impulsors” d’idees, però és el nostre radar, que està present i actiu, obert a totes les possibilitats d’aprenentatge, el que ens alerta…

I això és precisament el que va succeir. Uns nens d’una classe de primer, havien fet una excursió al Bosc pintat de Castellfollit, i el dilluns, emocionadíssims, ens portaven informació per explicar a l’aula. Mapes, fotografies…  Ja s’olorava l’oportunitat de projecte! Però com? Quina seria la pregunta més adequada per despertar l’inquietud?

Però com la majoria de les coses a la vida, això ens ho porta el temps. El temps i l’atenció al que succeeix al nostre voltant. Una nena, amb tota la seva benevolència, i com si hagués pogut sentir l’allau de dubtes que em sorgien i es barallaven al meu cap va dir amb la seva veueta: “i això…COM HO HAN POGUT PINTAR?”

Click.

I és que és així com ho vaig sentir, un click, no al cap, sinó a la boca de l’estómac, que va anar agafant força a mesura que assimilava la qüestió i l’impacte d’aquesta en les cares dels companys i companyes.

 

PLANIFICACIÓ

A l’escola es treballa el medi per mitjà de projectes. En una de les sessions de l’equip impulsor es va parlar sobre els projectes d’aquest curs i hi va haver consens en programar, desenvolupar i treballar des de l’equip impulsor el projecte sobre la Neus Català que estan vivint els i les alumnes de 5è.

Es tracta d’un projecte sorgit a l’aula, a partir d’una conversa sobre una vaga. Es parla sobre privació de drets universals, de la Segona Guerra Mundial. Surten diverses vegades els camps de concentració i per mitjà de l’Anna Frank, s’accedeix a la Neus Català, última supervivent catalana d’un camp de concentració.
Des de l’equip impulsor es considera que és el projecte en el que val la pena aprofundir per la seva càrrega simbòlica i emocional i per sorgir dels mateixos nens i nenes i sobretot per la intensitat amb la que ho han viscut ells i elles.

Comencem a preparar el projecte

El projecte que us presentarem es correspon al curs de 4t de primària, que consta d’una sola aula de 28 alumnes. Els mestres que intervindrem en tot el procés som 3: el tutor del grup i dues mestres especialistes (en aquest cas, d’anglès i de plàstica).

Procés d’elecció del tema.

El primer pas va ser la pluja d’idees amb els alumnes. Comencen fent cadascú una proposta per escrit, així evitem la influència dels líders de la classe i obliguem a que tothom faci, com a mínim, una proposta seva personal. Després es comença amb una primera votació secreta per començar a descartar. Després, per grups d’interessos ens presenten i motiven per les propostes que queden actives. Finalment tenim fumata blanca: Ordinadors, internet i noves tecnologies. 

Logotip del projecte, escollit per votació entre tots els alumnes, d’entre els que ells mateixos havien presentat.

Ara ens adonem que no vam escollir cap leit-motiv, sinó que uns dies després d’escollir el tema vam recollir els coneixements previs (què sabem?) i les inquietuds (què volem saber?) i a partir d’aquí els mestres vam temporalitzar el projecte sobre calendari.

Vam ajuntar totes les preguntes (què volem saber?) en grans blocs temàtics, i a partir d’aquí vam començar a apuntar mètodes de treball per a cada bloc.

Com podem fer poesia sense escriure? Planificació

En motiu de l’any Brossa, es va escollir el tema de la poesia visual, i ho vam traduir en el següent repte-pregunta “Com podem fer poesia sense escriure?”, que també era el títol del projecte. Cal destacar que els nostres projectes són de comunitat, és a dir que es realitzen de forma global de 1r a 3r (Mitjans), i de 4t a 6è (Grans).

La temàtica va ser escollida i impulsada pels mestres de la comunitat de Grans, i es va plantejar als alumnes, que després van anar incorporant les seves preguntes i inquietuds. De la pregunta inicial es va derivar, a través de les aportacions dels alumnes, cap a un segon repte: “Com organitzaríem una exposició amb les nostres creacions de poesia sense escriure?”

Els contextos reals en els què s’ha mogut el projecte han estat: organització de l’exposició final per ensenyar a les famílies (dins del centre) i, per tal de saber com organitzar-la i com fer les nostres creacions, diferents sortides o visites per veure:

  • Com es fa una producció artística (visita del pintor i escultor local Gerard Valls)
  • Com s’exhibeixen produccions artístiques en una galeria d’art (visita galeria Pinyol de Reus)
  • Com s’exhibeixen obres d’art de carrer (itinerari artístic urbà pels carrers de Reus)
  • Com conèixer i seguir les passes de l’art de Joan Brossa pels escenaris urbans de Ciutat Vella a Barcelona (activitat organitzada per la Fund. Joan Brossa).

La coordinació i organització per tal de realitzar el projecte va consisitir en:

  • Establiment de tres franges horàries setmanals de projecte
  • Una de les franges és coincident per a tota la comunitat de Grans, per tal de realitzar activitats internivell
  • 1 hora setmanal de coordinació de projecte de comunitat
  • Els especialistes (Música, Ed. Física i Anglès) s’organitzen en un torn per realitzar les seves activitats de projecte a totes les classes.

Cap a un centre sostenible

Com podem tenir l’aula més neta, endreçada i sostenible?

Els previs del projecte

Tot parteix de l’observació i la preocupació per part de direcció de l’estat de les aules i d’alguns incidents que tenen lloc a principi de curs (petits furts de material, manca de respecte pel mobiliari…). Es porta el tema al Consell de delegats i la comissió ambiental per demanar a l’alumnat que hi forma part si tenen alguna idea de com fer que els alumnes de cada grup sigui més responsable de la seva aula i millorar l’estat i la convivència dins d’aquestes.

Les primeres idees

De l’alumnat que forma part de la comissió ambiental sorgeix la idea de fer un concurs “Aules netes, endreçades i sostenibles” a nivell de centre. Ells mateixos consideren que les normes no es compleixen i aquest podria ser un bon incentiu. El grup classe guanyador tindrà un premi lúdic al final del trimestre.

D’altra banda, del consell de delegats es recull una demanda que sorgeix de l’alumnat d‘algunes tutories: a les aules se separa només el paper per al seu reciclatge i consideren que també hi hauria d’haver un contenidor d’envasos per poder separar l’alumini, tetrabrics i altres (fins al moment els contenidors d’envasos es localitzaven als espais comuns del centre). Es valora el component conscienciador envers la correcta separació de residus que pot tenir el fet que a les aules de tutoria pren la decisió que es donarà resposta afirmativa a la demanda.

Com podem organitzar un concurs a nivell de centre?

Els delegats mediambientals (alumnat membre de la comissió ambiental del centre) es reuneixen i es decideix crear unes bases del concurs i els ítems que serviran com a criteris de valoració de l’estat de les aules.
A banda d’això, s’organitzen comités de control formats per membres de la comissió ambiental de centre (docent i alumne) i un membre de l’equip directiu. Es creen unes graelles amb els ítems que es valoraran i s’estableix que les inspeccions seran en qualsevol moment de la jornada lectiva i les valoracions s’anotaran a les mateixes aules perquè l’alumnat pugui anar revisant en quins ítems té més o menys puntuació i les puguin anar millorant al llarg del curs.

Els delegats ambientals informen sobre les bases del concurs i els ítems que hauran de respectar cada grup per ser els guanyadors al consell de delegats i els delegats traslladen la informació a les seves tutories.