Un cop finalitzat el projecte, hem volgut parlar amb els alumnes de P5 per saber què opinen del projecte, de com han treballat, què els hi ha agradat més i per què…
Sempre és important saber què en pensen ells.
Voleu saber què n’opinen del projecte desenvolupat?
Durant el desenvolupament del projecte, s’ ha anat fent una avaluació continuada a partir de l’ observació i l’ enregistrament d’ aquells aspectes que es consideren rellevants.
La mestra ha anat observant si els alumnes:
Ha estat molt important la conversa final després de presentar públicament el nostre projecte, on hem reflexionat sobre què hem après, si hem estat capaços d’ explicar-ho als nostres companys/es d’ escola…
Tenim un model d’ enquesta d’ autoavaluació que en ocasions fem servir però que no ha estat el cas durant aquest projecte. El curs vinent valorarem què fer.
Un cop finalitzada la presentació dels projectes, els membres de l’ equip impulsor van fer una valoració de cadascun d’ aquests.
Per una banda, dels murals exposats al passadís.
Per una altra banda, de les exposicions i dels aspectes treballats.
Va ser una sessió molt productiva. Vam fer servir la tècnica de “Dos estrelles i un desig”, per valorar la nostra feina però també per ser conscients d’allò que ens aniria bé millorar.
No obstant, sabem que el tema de l’ avaluació és un tema sobre el que volem fer incidència. Per això volem continuar participant en la Xarxa de Competències Bàsiques el curs vinent, ja que la temàtica tractada “Avaluar per aprendre” ens serà molt útil.
El primer producte que es volia fer era un VAIXELL DE FUSTA, i que no s’enfonsi!!
Els alumnes van entendre que no tenim les eines adequades i que necessitàvem ajuda per fer el vaixell. Per això vam convidar al Sr José, el qual a més d’explicar-nos moltes coses sobre els vaixells, va començar a elaborar el nostre.
Després ens va tocar treballar a nosaltres: s’ havien de polir les peces de fusta, enganxar-les, pintar-les…treball que es va fer en una “drassana” que el grup de P5 va construir a l’ escola. Va ser un treball molt plàstic, manipulatiu…que va fer gaudir molt als alumnes.
A més, el Sr. José ens va preparar un vaixell individual més petit, que també s’havia d’acabar, per portar cap a casa com a record d’ aquest projecte.
A nivell de centre fa uns anys que proposem dues maneres de presentar el producte final.
Per una banda, elaborem un MURAL per penjar al passadís, on donem a conèixer el treball realitzat i es va documentant tot allò fet durant el projecte.
En el cas de P5, juntament amb el mural, està exposat el nostre vaixell, “Fuego”, nom escollit pels propis alumnes, i el capità Stuart Smith.
Els pares i mares són convidats per poder veure aquest treball.
I per una altra banda, hi ha un matí que l’ escola s’ organitza per reunir-nos tots i totes per realitzar i compartir una EXPOSICIÓ del treball realitzat a partir d’una presentació. Per l’ escola és un moment important que cada curs compartim.
En el cas de P5 la mestra tutora ha preparat un presentació amb fotografies, dibuixos dels alumnes, informacions…per tal que els alumnes expliquin als seus companys/es, mestres…allò que han fet, allò que han après… Si la voleu veure, cliqueu a la imatge
En el cas d’infantil, les mestres van fent preguntes durant la presentació que van dirigint allò que els alumnes expliquen: recordeu que estàveu fent aquí? Què vam aprendre després de fer aquesta activitat?…
Un dels aspectes que pensem que es pot millorar és obrir un breu torn de preguntes, aportacions… Que els altres companys/es que ens han escoltat tinguin l’oportunitat de resoldre si tenen algun dubte, de destacar alguna qüestió que els hi ha cridat l’atenció…D’aquesta manera els hi faríem més partícips, donaríem més dinamisme a l’acte… Ho tindrem en compte de cara al curs vinent.
En alguna ocasió, els alumnes d’Educació Infantil han convidat als pares i mares, avis…alguna tarda per fer aquesta presentació, no obstant, aquest curs no s’ ha fet. Potser estaria bé tornar a proposar aquesta activitat de cara al curs vinent per fer més partícips als pares i mares.
Hem de dir que per donar a conèixer a les famílies el treball fet i presentar el producte final, hem fet servir altres mitjans que no ha estat la presentació pública.
Per una banda, les presentacions dels diferents cursos estan penjades en el SITE DE L’ ESCOLA i es poden visualitzar.
Per una altra banda, els dos grups d’ Ed Infantil, van publicar un ARTICLE A LA REVISTA DE L’ ESCOLA
Allà expliquem com hem realitzat aquest projecte i que les famílies han pogut llegir.
Per això creiem que d’ una manera o una altra, s’ ha fet públic el treball d’ aquest projecte.
Parlant amb ells sobre com ens podríem informar sobre aquest tema, sobretot va sorgir la idea de buscar a internet i llegir els llibres que havíem portat a la classe relacionats amb els vaixells. A mesura que anàvem desenvolupant el projecte, han pogut veure que també hi havia altres camins com el suport de persones externes que poden venir a explicar-nos la seva experiència, a ajudar-nos a fer una activitat que sols no podríem… En aquest cas vam tenir l’ oportunitat que vingués una persona que treballa al Port de Tarragona carregant i descarregant productes químics de vaixells. I també un senyor amb experiència en el treball amb fusta que ens va venir a ajudar.
Un aspecte que vam trobar a faltar i que es va comentar en una de les sessions de l’equip impulsor, és que hagués estat important poder realitzar una sortida al Port on els alumnes poguessin tenir contacte amb algun tipus de vaixell, embarcació…Sobretot perquè va sortir com a proposta dels mateixos alumnes . No obstant, finalment i per diferents motius, aquesta activitat no s’ha pogut realitzar.
Especial menció volem fer al moment en el que el grup es reuneix i comprovem si hem aconseguit el nostre objectiu de fer un vaixell que no s’ enfonsi. El fet de realitzar l’activitat en una piscina, amb madrina del vaixell i bateig…va crear un ambient molt festiu. I donat que el vaixell no es va enfonsar, vam voler celebrar aquest fet amb una festa.
Durant el procés, els moments d’ assemblea a l’ aula han estat molt importants. Allà es recordava allò fet, allò que estava en procés i que calia finalitzar, i es decidia cap a on anar.
Eren moments de reflexió, per prendre consciència d’ allò que anàvem aprenent, de quina manera ho havíem fet…
En aquests moments la dificultat era que tots els alumnes poguessin participar, ja que acostumaven a ser els mateixos els que portaven la iniciativa, aspecte que es va haver de tenir en compte.
Durant aquests moments la mestra és la persona que actuava com a secretària i anava anotant aquells aspectes rellevants.
Al llarg del procés, hem tingut a l’aula una Carpeta del Projecte on recollíem la informació, dibuixos, elements…que ens podien ser útils a l’ hora de presentar el producte final.
Ha estat important les reunions dels equips de mestres. En el cas de P5, s’ha intercanviat informació amb la mestra tutora de P3/P4, la mestra especialista d’ anglès i la mestra responsable de la biblioteca escolar.
Amb elles s’ ha parlat de com treballem els continguts, com gestionem les diferents activitats que van sorgint…i alguns dubtes o dificultats que van sorgint durant el procés.
Amb l’ objectiu d’ iniciar el projecte d’ una manera motivadora pels alumnes, va arribar a la classe un personatge fantàstic, El Capità Stuart Smith que ens va demanar la seva ajuda. Va ser un bon punt punt de partida.
Després de donar una nota a les famílies, de seguida aquestes van col.laborar aportant llibres, informació d’ Internet, fotografies fetes al port… Aquest fet s’agraeix molt, ja que tot allò aportat ens obre més camins d’ investigació i fa que contínuament vagin sorgint nous temes per descobrir.
Després d’ explorar les idees que tenien els alumnes referents a aquest tema es va iniciar el procés d’ investigació.
A l’ hora de desenvolupar el projecte s’ ha tingut en compte que les activitats fossin variades variades i han volgut fomentar un paper actiu dels alumnes.
S’ han realitzat experiments; s’ han organitzat entrevistes a persones externes i que estaven relacionades amb el món dels vaixells; hem fet servir la carta, la trucada i el correu electrònic com a mitjà per comunicar-nos; hem treballat sobre la fusta per fer el vaixell…
Les activitats realitzades han estat tant individuals (anotacions d’ idees que interessaven als alumnes a nivell personal, dibuixos que han fet…), en petit grup (creació dels plànols del vaixell, investigació sobre un determinat tipus de vaixell…), i en gran grup (visualització de vídeos, escriptura d’ un correu electrònic a l’ equip directiu, preparació de la presentació del projecte…).
Tot i que en diferents moments hem realitzat treballs en grup, per primera vegada hem introduït el treball cooperatiu. L’ activitat va anar millor del que esperàvem. El fet de tenir cadascun d’ ells un càrrec, els hi va fer-se posar en el paper i desenvolupar aquest amb molta responsabilitat.
En aquest cas, els grups els van fer els alumnes segons els seus interessos.
L’ assignació de càrrecs la va fer la mestra i els alumnes la van acceptar. En canvi, la tutora de cicle superior va comentar que va trobar dificultat en aquests moments i que va ser difícil consensuar i arribar a un acord.
Posteriorment ho vam comentar durant una de les sessions de l’ equip impulsor. Creiem que hem de fomentar més el treball cooperatiu, tenir molt clar els mestres com gestionar-ho i fer que des de petits comencin a treballar així.
Al llarg del projecte les interaccions entre els alumnes han estat constants i això ha comportat el treball d’ habilitats com l’ escolta, el respecte vers l’ altre, arribar a acords…
Les tasques han anat dirigides a aconseguir donar resposta a la pregunta.
Pas a pas ens hem anat apropant a allò que havíem de saber per fer-ho.
Són alumnes d’ infantil, i tot i que s’ intenta donar autonomia perquè facin propostes, organitzin l’ activitat a fer… la supervisió de l’ adult i guia és constant.
Durant el present curs 2018/2019, hem volgut tornar a gaudir d’ una activitat que fa anys que desenvolupem al nostre centre i que valorem cada any molt positivament.
És el nostre Projecte Interdisciplinari de Centre.
Sempre engeguem l’ activitat escollint de manera democràtica una temàtica.
Com vam començar? Fent un sondeig a cada classe per saber quin tema li interessava i sobre el qual volia investigar i aprendre noves coses.
Fa uns anys vam incorporar una novetat i és que cada grup ha d’ organitzar una defensa del seu tema amb l’ objectiu que els altres grups el votin. Aquesta activitat els motiva i la preparen amb il·lusió.
Posteriorment arriba el moment de les votacions per determinar quin és el tema que més ha agradat. Aquest any ha estat EL MAR.
Això no acaba aquí. Cada grup ha de reunir-se a la classe i pensar quin aspecte d’aquesta temàtica li interessa per poder portar endavant un projecte d’investigació.
Per no coincidir, la Comissió del Projecte convoca per carta al delegat/ada de cada grup a una reunió per posar en comú allò que s’ ha parlat.
Sempre hem considerat que treballar d’ aquesta manera ens ha estat positiu per diferents aspectes:
Però hi ha un aspecte que no havíem tingut en compte fins aquest curs que participem en la Xarxa de Competències Bàsiques. Sempre hem partit més de temes (els pallassos, el motociclisme…) però no ens hem centrat en formular una pregunta- repte que sigui oberta, motivadora, potent…
Aquest any, amb la participació a la xarxa ens vam proposar millorar aquest aspecte.
Hem de dir que hi ha grups en els que ha costat molt arribar a aquesta pregunta, i ha estat necessària la orientació de la mestra tutora i inclús de l’equip impulsor. De cara al curs vinent, l’ equip de mestres volem preparar-nos i tenir més en compte Com fer-se bones preguntes?
Finalment les preguntes sorgides han estat les següents:
El desenvolupament del nostre Projecte Interdisciplinari va tenir lloc de gener a març. A inici d’ abril vam realitzar les nostres presentacions als companys/es i mestres de l’escola.
Les sessions amb l’ equip impulsor ens van ajudar a organitzar la nostra planificació. Vam dedicar una sessió a omplir una graella per cicles on teníem en compte l’organització dels mestres, quantes vegades ens reuniríem per cicles, vam parlar dels horaris…aspecte que ens va ajudar molt a estar més organitzats.
De totes aquestes preguntes vam decidir a nivell d’ equip impulsor centrar-nos en:
COM PODEM FER UN VAIXELL I QUE NO S’ ENFONSI? per presentar el projecte al bloc.
En aquest cas, hem de dir que la pregunta es va presentar de manera natural. Un alumne va proposar fer un vaixell que no s’enfonsi i els companys/es de seguida hi van estar d’ acord, però, sabíem nosaltres fer una cosa tan difícil?
I aquí va començar tot…
La nostra escola està ubicada al municipi de Vila-seca, concretament al barri de La Plana.
És una escola de màxima complexitat i hi ha un total de 79 alumnes.
És una escola cíclica, amb 2 grups a infantil i 3 grups a primària.
El claustre el formem 12 mestres i un mestre itinerant de religió.
Aquest any hem participat per primera vegada a la Xarxa de Competències Bàsiques i el grup impulsor l’hem format 8 mestres i 2 coordinadores, ja que ens interessava poder endinsar-nos més en aquesta nova manera de treballar globalment.
Així que el nostre lema que ens anima a tirar endavant és:
