Arxiu de la categoria: Escola Cal·lípolis

AVALUACIÓ I VEU DELS ALUMNES de l’Escola Cal·lípolis

Publicat el per
Respon

AVALUACIÓ

Individual  a partir de:

-Dossier del projecte amb diferents treballs individuals.

-Control del que hem aprés

-Exposició oral de la part que corresponia a cada alumne davant de l’altre grup de 3r i davant de les famílies.

-Titelles

-Autoavaluació de cada alumne quant a : actitud, esforç i participació al grup.

 

Grupal:

-Del mural del tema.

-De les exposicions

 

Coavaluació (els companys han valorat):

– El mural de cada grup (presentació, lletra, ordre, originalitat)

-Exposició oral (volum, vocalització, postura/gestos, vocabulari)

-Actitud i esforç dels companys (cada nen valorava a dos companys).

 

LA VEU DELS ALUMNES

En general la valoració és positiva. Ens queixem principalment de les dificultats per treballar en grup i entendres. Uns treballen i altres no. Els alumnes amb dificultats si els assignes una tasca concreta estan molt contents de poder estar amb el grup classe fer un aprenentatge conjunt.

PRODUCTE FINAL de l’Escola Cal·lípolis

Publicat el per
Respon

Mapa conceptual ESCOLA CAL·LÍPOLIS treball per grups ESCOLA CAL·LÍPOLIS

 

El producte final ha estat fer una exposició a les famílies i també a tota l’escola a partir de la 1ª FIRA DE PROJECTES que es feia a l’escola, la FIRAIGUA. Tot això s’ha publicat també al bloc de l’escola i a la revista.

Cada grup classe podia visitar tots els estands de la fira durant una hora, i al mateix temps durant dos dies, tota l’escola visitava els projectes. Com? Durant els dos dies es van aturar les classes normals, i cada hora, anava un grup de 4 alumnes a exposar i a cuidar el seu estand i s’anaven rotant.

El segon dia es va obrir a les famílies que vam poder passar a visitar tots els estands.

Es una forma que motiva molt els alumnes i als mestres, ja que dona importància a que hem aprés. Pots veure el treball dels altres, aprens i els alumnes s’esforcen per explicar-se i estan contents de poder mostrar el que han aprés. En general hi havia un clima d’eufòria i un sentiment unitari que “fa escola”. Tots junts aprenem.

Aquesta formula és diferent a la que havíem fet altres anys, on feien RODA DE PROJECTES”. Els alumnes visitaven tres projectes de l’escola, els que volien, fent torns. També és una alternativa per veure el producte final, però la fira donava més unitat i sentit d’escola.

 

El meu grup de 3r es va preparar l’exposició de tots els blocs del projecte, ja no eren experts en un tema sinó que també havien de saber dels altres blocs i , feien els experiments davant del públic, i això els agradava molt. Els murals, la bola del món,  i unes capses on es formulaven preguntes i curiositats sobre el tema donaven suport a l’exposició.

IMPLEMENTACIÓ I VALORACIÓ de l’Escola Cal·lípolis

Publicat el per
Respon

IMPLEMENTACIÓ

La informació amb el meu grup d’alumnes que es un 3r que encara no domina molt les noves tecnologies és principalment a partir de material bibliogràfic que aporta el mestre i d’una recerca guiada a internet però molt dirigida encara.

 

Com es relaciona amb el que ja sabíem? Es va relacionant de forma oral amb el que ja sabíem o amb experiències que de forma continua volen compartir (són molt participatius).

 

Com  sistematitzem el resultat?  Es la mestra la que ho fa i els empeny a relacionar el que anem descobrint amb el que ens hem proposat d’investigar.

 

Els alumnes s’autoregulen? No sempre i no tots. El paper dels mestres i dels alumnes més madurs en aquesta qüestió és fonamental.

 

Com ens coordinem els diversos docents? En el meu cas, la coordinació s’ha fet amb :

  • L’altre grup de 3r per les sortides i activitats comunes, la visita a l’exposició mútua i un experiment que ells feien sobre el filtratge de l’aigua (hem compartit)
  • La resta de Primària per organitzar la FIRAIGUA, (grups que exposaven, torns de visita, materials que exposaríem….).
  • No hi hagut coordinació amb especialistes perquè ells no han treballat aquest tema, no ho hem considerat necessari. A educació física ja es treballa durant tot el curs (necessitat d’higiene i hidratació).

Com hem documentat el projecte? Hem anat fent fotos, vídeos de l’exposició, publicació al bloc de l’escola, etc.

VALORACIÓ

La valoració dels alumnes i de la mestra és positiva. El títol “L’aigua i la nostra vida” ja donava a entendre que el que anaven a aprendre estava relacionat amb el nostre dia a dia.

La manera de treballar els agrada molt perquè a la nostra escola treballem en grup principalment quan fem el projecte, i d’altra banda el producte final: els murals, l’exposició i la FirAigua els ha motivat moltíssim.

Altres grups no han  valorat positivament que el tema, l’aigua, no hagués sortit de la votació dels alumnes, però en el nostre cas els s’han sentit motivats igualment.

QUÈ MILLORARIÉM?

  • Poder comptar amb una altra mestra/e per poder acompanyar-los en el treball en grup és molt important, ja que fan moltes demandes i tot i ser pocs alumnes (17) , són poc autònoms i una persona sola no arriba a tots.
  • Han quedat preguntes pendents per resoldre pel camí. Era difícil acotar per poder concretar.
  • Buscar formes diferents de fer els grups amb diferents tasques que motivin a tots.

 

Metodologia de l’Escola Cal·lípolis

Publicat el per
Respon

1r Primer decidim entre tots què volem saber sobre l’aigua i la salut

2n Com ens organitzem?  FEM TREBALL EN GRUPS D’EXPERTS.

El grup compta amb 17 alumnes, d’aquets, 2 amb dificultats, 2 amb possible TDAH. Establim 3 grups de 4 membres i un de 5.

CRITERI PER FER ELS GRUPS: es fan de forma heterogènia, combinant nens/es, diferents nivells i ritmes d’aprenentatge, i  el comportament .

S’explica als alumnes que hem tingut en compte diferents factors i ells ho accepten.

Cada grup busca un nom divertit que l’identifiqui i s’encarrega d’una part de la investigació.

Així surten:

  • Aigua i relax
  • Aquaman: Aigua i higiene
  • Capitans de l’aigua: Aigua i cos.
  • Gelats: Aigua i diversió, aigua i neteja.

 

Es reparteixen diferents càrrecs dins del grup per tal de que tothom tingui una responsabilitat:

  • Material i ordre, secretari/a, disseny, vocal. . L’espai de l’aula s’organitza amb les taules formant grups de 4.

 

Cada grup disposa de.

  • Una carpeta molt gran per tal d’anar guardant els seus apunts i el seu material .
  • El llistat de preguntes que han formulat els alumnes, sobre el que subratllem les preguntes dels que han de trobar informació.
  • Llibres diversos sobre el tema, articles, fotocòpies d’internet que han portat des de casa, fotografies possibles…. (El material a la meva escola, majoritàriament el porta la mateixa escola, poques famílies poden col·laborar).
  • Material bàsic per fer un mural: cartolina, pegament, tisores, retoladors,…

 

Els alumnes saben que un cop buscada la informació l’han de poder exposar en un mural als altres grups de forma clara, visual, i neta i que aquests murals serviran per participar en la FIRAIGUA , fira de projectes de tota l’escola on compartirem el que hem aprés.

 

3r Treball individual : ajuden a entendre el que anem a investigar.

Disseny d’un logotip, lectura de textos relatius al tema (cicle de l’aigua, el món i l’aigua), comprensions lectores, mapa conceptual d’idees principals, diàleg de l’aixeta i l’aigua, control individual, tapa i dossier del projecte, autoavaluació.

4rt En gran grup:

Votació del logotip del projecte, sortida a l’Spa, taller d’higiene i salut, conta contes, xerrada de busseig, visionat de vídeos, concurs de preguntes, experiments (xocolata i aigua amb gas/ou i aigua amb sal), preparació de l’exposició per les famílies.

 

REFLEXIÓ SOBRE LA METODOLOGIA

Dificultats que he trobat:

  • Dels 4 grups, dos es gestionaven bé però els altres dos teníem molts problemes per posar-se d’acord i repartir-se les tasques. Els alumnes que “estiren” dels altres, de vegades es cansen d’aquest rol. Potser es podrien fer grups diferents per altres tasques i així motivar-los més.
  • Les activitats havien de ser molt guiades, però es van anar incorporant apartats a partir de noves preguntes que sorgien.
  • Van haver dos o tres moments on reflexionaven sobre com ho estàvem fent com a grup i sobre els aspectes positius del que fèiem. (Ens felicitàvem).
  • Al final del projecte va ser molt positiu fer coavaluació tots junts i avaluar-se a l’exposició oral, fixant-se en una petita rúbrica que vam crear entre tots (postura, volum, gesticulació, vocabulari,…).

Vam anar exposant al passadís, el que anaven fent, però va faltar un mapa conceptual gegant que hagués ajudat.

PLANIFICACIÓ I ACTIVITATS de l’Escola Cal·lípolis

Publicat el per
Respon

QUINA TEMPORALITZACIÓ HA TINGUT EL PROJECTE?

Al desembre s’acorda que a Primària tots treballaríem un mateix tema, proposat pels docents de CS, que estaven implicats en un projecte extern, l’Eduhack. El tema : L’AIGUA.

Educació Infantil va preferir no escollir aquest tema, i 5è estava ja implicat en un projecte sobre la llum i l’electricitat amb altres centres, per tant no podia participar.

El projecte s’ha desenvolupat durant dues setmanes al gener,  utilitzant tota la franja horària excepte les especialitats (música, anglès, e. física ). Dues setmanes més tard, al febrer,  s’ha fet l’exposició a les famílies i s’ha participant en la fira de projectes de l’escola. (això també suposa hores de preparació i assaig).

DE QUÈ ANAVA EL PROJECTE?

Tots els grups classe,  a partir del tema de l’aigua, van pensar, de forma individual, preguntes sobre l’aigua en general (pluja d’idees). (veure llistat preguntes 3r B)

Es fa un buidat de totes aquelles preguntes i en una reunió els docents, repartim, a partir dels temes  més interessants per cada nivell i de les inquietuds que ha tingut cada grup,  el que investigarem al projecte. (veure distribució)

3r B s’encarregarà de l’aigua i la salut, i titula el seu projecte de forma consensuada

“L’AIGUA ÉS LA NOSTRA VIDA”.

3R A : L’AIGUA I LA CONTAMINACIÓ”

Els dos grups de 3r es posen d’acord en algunes activitats conjuntes que pensem que poden ser comuns i bàsiques  i a banda, cada grup investigarà sobre les preguntes que ha formulat i posteriorment informarà a l’altre grup.

Activitats comuns que realitzem:

-Experiments per entendre el funcionament de l’aigua (veure llistat)

-Visita xerrada d’un mestre del centre, bussejador sobre el mar, l’activitat de bussejar,  i la vida al mar.

– Sortida d’un matí per visitar l’Spa  de l’hotel Estival, de la nostra localitat. Marxem caminant, ens ensenyem les instal·lacions, fem un taller de massatge,…, i ho relacionem molt amb l’aigua i la salut, en moltes petites activitats que allí es fan.

– Treball sobre la noticia d’aquella setmana on troben a la platja de la Pineda molts residus d’un material molt difícil de recollir, que és la base dels plàstics.

– Activitat de robòtica: fem un còmic sobre l’aigua.

Aquestes activitats incorporen contextos reals de l’entorn.

 

Activitats exclusives del meu grup:

– Una infermera i una dietista que ens fan unes dinàmiques per entendre la importància de la higiene (on l’aigua és fonamental) i en l’alimentació saludable, enfront altres begudes que no ho són.

-Una mestra que fa de contacontes de “La gota d’aigua”, sobre l’aigua i els rituals,  i on fa una dinàmica “la flor que es mulla” sobre l’autoestima.

-Visionats d’Info K sobre com es renten a les naus espacials, i de la pel·lícula Kiriku i l’episodi de l’aigua (què passa en la nostra salut quan no tenim accés a l’aigua?).

– Pintem l’aigua, barregem colors.

– Fem titelles dels apartats del projecte: el cos, el relax, la  neteja i la higiene, la diversió.

Qui som? L’Escola Cal·lípolis!

Publicat el per
Respon

Som l’escola Cal·lípolis de la Pineda, al municipi de Vila-seca (Tarragonès). Érem una escola d’una línia, però actualment quasi tots els nivells estan desdoblats. Comptem amb una gran diversitat d’alumnat quant a procedència, llengües i nivells d’aprenentatge.

El nostre entorn està envoltat de la platja, d’un costat i d’una zona humida protegida, la Sèquia Major de la Pineda, per tant el tema del projecte, l’aigua, el tenim present.

Experiència amb projectes:  l’experiència era diversa.

Els docents que portàvem mes temps a l’escola havien assistit al 2011 a una formació en el mateix centre amb tot el claustre implicat, sobre el treball per projectes. La formadora era  la Pilar Ruibal, actualment implicada en la XCBT.  Un any després vam comptar també amb la formació sobre tècniques de treball cooperatiu, però la realitat és que els tutors actuals no han rebut aquestes  formacions.

Tot i això, molts d’aquests docents sabíem com funcionava el treball per projectes per experiències prèvies.

Des de l’escola se’ls va recordar que podíem trobar els recursos als nostres materials de línia d’escola i que hi havia models de projecte per poder ajudar a estructurar una mica els passos.