COM HO FEM?

TREBALLL COOPERATIU

Es van organitzar en 4 grups de 6 alumnes i es van repartir uns càrrecs: de moderador, de coordinador, de secretari, de portaveu, de responsable de material i de l’ordre i per últim d’animador. Cadascú tenia una tasca molt important a realitzar.

treball cooperatiu

ACTIVITAT DEL CAFÈ

Cada grup havia de llegir un text diferent:  de l’alimentació, de l’aparell circulatori, de l’aparell respiratori i de l’aparell digestiu.

Després de llegir el text individualment, havien de  subratllar la informació més important. Llavors,  en un full DINA3, el secretari havia d’anar escrivint les idees principals, dibuixant-les, fent esquemes… tot allò que el grup considerava rellevant.

Després de 20 minuts es realitzava un canvi, els alumnes anaven rotant fins llegir els 4 textos diferents. Cada vegada anaven ampliant la informació referent a cada text.

teoria del cafè

Una vegada finalitzada l’activitat cada grup es va autoavaluar, destacant allò que havien fet bé i allò que caldria millorar. També es va avaluar si cada membre del grup havia realitzat bé la seva tasca encomanada prèviament.

 

Explorem, experimentem i aprenem!

Una vegada vam traspassar als nostres alumnes com es duria a terme el projecte, què faríem, com ho faríem, què aprendríem,… vam començar a fer la distribució dels grups, tenint en compte que els grups fossin heterogenis.

Cada grup va decidir un representant per tal que aquest fos qui organitzés les tasques dins del grup de treball amb la finalitat que fos un treball cooperatiu i d’autogestió. Alhora, les mestres interveníem per ajudar i guiar en la distribució dels rols , la cerca d’informació, la realització dels murals, de maquetes,…

Es van crear cinc grups, els temes en els quals ens vam centrar, tenint en compte els interessos d’ells van ser:

  • Constel·lacions
  • Planetes
  • El Sol
  • La Lluna
  • La Terra.

A partir d’aquí, entre tots, vam decidir què volíem saber, curiositats,… de cada tema, i els vam ensenyar com podien fer la cerca d’informació (visites a la biblioteca de l’escola, a la biblioteca pública del poble, a internet, preguntant a familiars, etc.), com seleccionar-la, plasmar-la al mural, què havien de fer i tot seguit crear el treball final (lapbook). També vam preparar una exposició al vestíbul de l’escola, així com també pels passadissos de la planta baixa.

En la selecció de la informació ens vam trobar que els costava una mica, i les mestres aquí vam guiar bastant com fer-la.

  

Diferents maneres de fer les coses…

Amb l’ objectiu d’ iniciar el projecte d’ una manera motivadora pels alumnes, va arribar a la classe un personatge fantàstic, El Capità Stuart Smith que ens va demanar la seva ajuda. Va ser un bon punt punt de partida.

Després de donar una nota a les famílies, de seguida aquestes van col.laborar aportant llibres, informació  d’ Internet, fotografies fetes al port… Aquest fet s’agraeix molt, ja que tot allò aportat ens obre més camins d’ investigació i fa que contínuament vagin sorgint nous temes per descobrir.

Després d’ explorar les idees que tenien els alumnes referents a aquest tema es va iniciar el procés d’ investigació.

A l’ hora de desenvolupar el projecte s’ ha tingut en compte que les activitats fossin variades variades i han volgut fomentar un paper actiu dels alumnes.

S’ han realitzat experiments; s’ han organitzat entrevistes a persones externes i que estaven relacionades amb el món dels vaixells; hem fet servir la carta, la trucada i el correu electrònic com a mitjà per comunicar-nos; hem treballat sobre la fusta per fer el vaixell…

Les activitats realitzades han estat tant individuals (anotacions d’ idees que interessaven als alumnes a nivell personal, dibuixos que han fet…), en petit grup (creació dels plànols del vaixell, investigació sobre un determinat tipus de vaixell…), i en gran grup (visualització de vídeos, escriptura d’ un correu electrònic a l’ equip directiu, preparació de la presentació del projecte…).

Tot i que en diferents moments hem realitzat treballs en grup, per primera vegada hem introduït el treball cooperatiu. L’ activitat va anar millor del que esperàvem. El fet de tenir cadascun d’ ells un càrrec, els hi va fer-se posar en el paper i desenvolupar aquest amb molta responsabilitat.

En aquest cas, els grups els van fer els alumnes segons els seus interessos.

L’ assignació de càrrecs la va fer la mestra i els alumnes la van acceptar. En canvi, la tutora de cicle superior va comentar que va trobar dificultat en aquests moments i que va ser difícil consensuar i arribar a un acord.

Posteriorment ho vam comentar durant una de les sessions de l’ equip impulsor. Creiem que hem de fomentar més el treball cooperatiu, tenir molt clar els mestres com gestionar-ho i fer que des de petits comencin a treballar així.

Al llarg del projecte les interaccions entre els alumnes han estat constants i això ha comportat el treball d’ habilitats com l’ escolta, el respecte vers l’ altre, arribar a acords…

Les tasques han anat dirigides a aconseguir donar resposta a la pregunta.

Pas a pas ens hem anat apropant a allò que havíem de saber per fer-ho.

Són alumnes d’ infantil, i tot i que s’ intenta donar autonomia perquè facin propostes, organitzin l’ activitat a fer… la supervisió de l’ adult i guia és constant.

METODOLOGIA

Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com introduïm la recerca? Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?…

Com es formen  i s’autogestionen els grups? 

L’alumnat s’ha agrupat en equips heterogenis de 4 o 5 persones. Aquest primer any hem decidit fer nosaltres les agrupacions i esperem a veure com funciona. Tots els membres de l’equip tenen un rol (coordinador, secretari, responsable de recursos i portaveu). Prèviament, en una tutoria especial, se’ls va explicar les característiques i responsabilitats de cada rol, així com la manera d’autoavaluar-se (rúbrica). A més, hem dissenyat un contracte d’equip on s’especifiquen els noms del components, els rols, el nom d’equip, els objectius personals i els objectius que es posen com a equip per assolir durant el projecte. Aquesta la vam treure de l’espai compartim de la XCB12 i ens ha funcionat molt bé. A més, durant les 9 sessions de treball han fet 3 autovaluacions d’equip i una revisió amb el professorat assignat. 

Us compartim el contracte d’equip ja que ens ha estat una eina molt útil. 

NOM DE L’EQUIP

NOMS I COGNOMS DELS MEMBRES DE L’EQUIP ROLS OBJECTIU PERSONAL QUÈ EM MARCO AMB AQUEST ROL L’he complert?
Objectius que ens marquem com a EQUIP DE TREBALL ( anota un màxim de 3 objectius)
 

 

 

Signatures dels membres de l’equip de treball

 

Com introduïm la recerca?

En tots els projectes, per introduir la recerca del projecte es va dur a terme una activitat motivadora que els crees expectatives i interés per aprendre. Al mateix temps, servia per cohesionar l’equip. 

En el cas del projecte de 3r d’ESO, els van projectar un vídeo de la Fira FITUR de Madrid que servia d’introducció al seu projecte i al producte final. A més, per decidir quina seria la ciutat destí, els van preparar un sorteig tipus la Lliga de la Champions, amb boles que contenien les ciutats. Un altre factor important de motivació per l’alumnat era que una d’aquestes ciutats serà la destinació del seu viatge de final d’etapa per l’any vinent.  

 

Com intercanviar i idees?

 

Com veiem el nostre recorregut d’aprenentge?

Com ho hem fet?

Pel que fa a la metodologia i la seva implementació, hem utilitzat sobretot la documentació mitjançant power point a l’aula per anar introduïnt hipòtesis, fotografies del procés, comprovacions, converses, i tot allò que ha estat significatiu. En aquest, també es poden apreciar les diferents dinàmiques de grup emprades, el treball individual i cooperatiu, la coavaluació i l’autoavaluació.

La documentació ens ha ajudat sobretot a seguir tot el procés amb els alumnes, reflexionar sobre la pràctica i comunicar el projecte.

A continuació podreu veure el procés:

Els 7 passos de la TEI

Per implementar el projecte de tutoria entre iguals han sigut clau els següents elements:

  • Coordinador/a TEI: És el referent de les tutories emocionals, tant de tutors/es com de tutoritzats.
  • Equip TEI: Integrat com a mínim per tres professors/es, la coordinació i un representant de l’equip directiu. Aquest equip TEI té com a funció contextualitzar els materials, aportar activitats o desenvolupar noves línies de convivència, assessorar a la coordinació i intervenir, si fós necessari, en cas de possibles situacions d’assetjament escolar.
  • Tutories formals
  • Tutories informals
  • Formació específica sobre l’assetjament escolar i tots els aspectes més importants que s’hi relacionen
  • Formació transversal
  • Avaluació (Avaluar per aprendre) i proposta de millora.
  • Reconeixement de la tasca efectuada (carnets i diplomes).

 

La seqüenciació del procés d’implementació és la següent:

  1. Aprovació de l’aplicació del TEI per part del Claustre o Consell Escolar
  2. Formació del professorat
  3. Formació inicial de l’alumnat
    1. Tutors/es
    2. Tutoritzats/des
  4. Assignació de parelles
  5. Formació permanent de tutors/es i tutoritzats/des
    1. Activitats de cohesió de parelles
    2. Activitats de tutories
    3. Activitats de formació de tutors
    4. Activitats d’avaluació
  6. Avaluació del final del programa:
    1. Claustre de professorat
    2. Direcció del Centre
    3. Alumnat
  7. Memòria i propostes de millora

METODOLOGIA

Els membres de l’equip impulsor ens hem organitzat per intervenir d’alguna manera o altra en el projecte, per ordenar-lo, i donar-li forma.

Les diverses sessions han servit per reflexionar i compartir inquietuds. L’equip impulsor hem utilitzat aquest projecte per promoure una base sòlida que a partir del curs vinent s’hauria de socialitzar a la resta del claustre.

Entenem que un projecte ha de promoure la relació constant entre el pensar, el fer i el comunicar. Amb activitats de tipologia diversa hem de potenciar el cicle de l’aprenentatge. Els infants han de buscar l’autoregulació dels propis aprenentatges amb el guiatge dels docents. Els docents provoquen i activen el saber compartit. Tothom avança al seu ritme.

En aquest cas s’ha donat la contextualització dels aprenentatges, descobrint el món en companyia dels altres.

Som-hi! Com treballaran els alumnes?

Aquest projecte no té, o no li hem sabut donar, un fil argumental o un guió d’inici a fi, sinó que l’hem plantejat com una suma de diferents blocs independents on en cadascun plantegem tasques i metodologies diferents.

Els diferents blocs temàtiques resultants son:

  • Els ordinadors
  • Internet
  • Pàgines web
  • Edició de text, d’imatge i de vídeo.
  • Mòbils i Apps
  • Videojocs i programació
  • Ús responsable
  • Altres tecnologies i futur.

i hem fet servir metodologies com:

  • Petits grups on cada grup prepara un tema i després el comparteix amb la resta.
  • Petits grups on cada grup realitza simultàniament la mateixa tasca.
  • Treball per parelles i posada en comú.
  • Grups d’experts.
  • Classe magistral d’un expert en la matèria.
  • Treball individual, o en parelles, sobre una activitat dissenyada prèviament.
  • Debat en gran grup i després reflexió individual.

Grup d’experts. Agafant informació de diverses fonts escrites per portar-la al seu grup.

Pel que fa als grups, han estat creats pels mestres, tenint en compte la realitat de l’aula. Però per a formar-los a classe s’ha fet mitjançant una dinàmica per treballar l’autogestió de la classe i la iniciativa.

Dinàmica per fer els grups

METODOLOGIA

 

METODOLOGIA

Els membres de l’equip impulsor ens hem organitzat per intervenir d’alguna manera o altra en el projecte, per ordenar-lo, i donar-li forma.

Les diverses sessions han servit per reflexionar i compartir inquietuds. L’equip impulsor hem utilitzat aquest projecte per promoure una base sòlida que a partir del curs vinent s’hauria de socialitzar a la resta del claustre.

Entenem que un projecte ha de promoure la relació constant entre el pensar, el fer i el comunicar. Amb activitats de tipologia diversa hem de potenciar el cicle de l’aprenentatge. Els infants han de buscar l’autoregulació dels propis aprenentatges amb el guiatge dels docents. Els docents provoquen i activen el saber compartit. Tothom avança al seu ritme.

En aquest cas s’ha donat la contextualització dels aprenentatges, descobrint el món en companyia dels altres.