Arxiu d'etiquetes: Projectes de l’escola la Ginesta

Salvem els oceans (braç robòtic)

Publicat el per
Respon

El projecte del braç robòtic-hdràulic articulat neix de la pròpia iniciativa de l’alumnat. Les preguntes guia van ser clau per iniciar la curiositat dels infants, sumat a una voluntat de treball en equip i de cercar un públic real, apareix un projecte que ha estat vinculat al projecte europeu de la UNESCO #NoMorePlastic i vinculat en el compromís de l’escola de treballar els SDGs o Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de la UNESCO inclosos en el Decret 119/2015.

 

Amb tot, no ha estat un camí fàcil, ja que l’alumnat no estava acostumat a tasques tant tècniques, ni a un vocabulari tant específic.

 

Curs: 5è

 

Durada: segon i tercer trimestre

 

Metodolgia: ABP

 

Àrees implicades: Medi Natural (Science), llengua anglesa, Educació Artística Plàstica, Matemàtiques

 

Pregunta guia: què ens cal per salvaguardar els nostres oceans? La pregunta sorgeix a partir del projecte sobre Meteorologia que es treballa durant el primer trimestre.

 

D’aquí es deriva la necessitat d’entendre la contaminació química i física. Per tant, comencem cercant processos químics i físics en el nostre dia a dia. Sorgeix la necessitat de desenvolupar una part del projecte fent pastissos entenent, així, els processos químics i treballem amb els glaçons per entendre un procés físic.

 

És molt difícil imaginar al principi que tot serà més senzill del que sembla, però ho és.

 

Seguidament, els nens al veure el vapor del resultat de bullir els glaçons, pregunten pels motors de vapor, fet que ens fa plantejar el moment inicial dels motors i tot el treball posterior que es desencadena.

 

Per una banda, uns demanen fer motors i els altres crear un globus aerostàtic. Es descarta el globus per la seva perillositat en els materials i la volatilitat. En aquesta fase ens decantem tots per fer els motors i en la pluja d’idees i en la recerca inicial sorgeixen els següents motors: motor electromecànic, motor stirling o de vapor, motor electromagnètic, motor eòlic i inclús es va arribar a plantejar un motor nuclear, però, evidentment, no va tirar endavant la idea.

 

Davant aquest plantejament, els nens i nenes van començar a treballar les energies i els motors, fet que ens deriva en moltes sessions d’indagació i especialització que finalitza en una presentació del disseny d’un motor en format paper. Després d’escoltar unes 10 exposicions es vota que el motor que és més fàcil de fabricar (amb la idea de dur-lo a la fira: Portem la Ciència al Carrer del Vendrell) és el motor Stirling.

 

Al començar a desgranar realment el que ens cal, doncs, sorgeix la necessitat d’explorar el funcionament dels èmbols. La millor manera que se’ns acut és la de desenvolupar un braç articulat que funcioni amb sistema hidràulic, però cal trobar-li una utilitat i una de les nenes ens recorda la pregunta inicial: què ens cal per salvaguardar els oceans. Davant d’això comencem el disseny i aquí a banda de treballar el medi es treballa l’expressió artística i les matemàtiques, conjuntament amb l’àrea de llengües (l’anglesa inclosa).

 

El resultat són 10 braços articulats dissenyats damunt una plataforma que simula la coberta d’un vaixell i l’ús de materials reciclats per la seva elaboració. Aquests es van presentar, finalment, a la fira com a producte final.

 

Per al curs vinent l’alumnat ha demanat de seguir amb el treball del motor.

L’avaluació dels projectes.

Publicat el per
Respon

Us ha agradat el viatge? (Educació Infantil)

Tal i com s’ha exposat en les entrades anteriors, l’avaluació es portava a terme a través del compliment del passaport com a feina final de cada país. Aquest treball també va afavorir l’autoavaluació de l’alumnat ja que havia de pensar què havia aprés i que no. També tenia molta importància l’observació de la tutora tenia present els ítems que volia conèixer en cada treball i activitat.

 

Com ho hem fet? (Cicle inicial)

Per avaluar el desenvolupament del projecte es van crear tres tipus de rúbriques què es van dissenyar amb l’alumnat de primer.

Una primera rúbrica ens serviria per a controlar el treball en equip. En aquesta rúbrica l’alumnat havia d’escriure cada dia com s’havia desenvolupat la tasca de l’equip, tant a nivell individual com a nivell de grup.

La segona rúbrica era per avaluar els aprenentatges assolits al llarg del projecte. Per elaborar-la es va partir del mapa conceptual de la paret. Es va parlar del que s’havia treballat i que s’havia d’avaluar. En les rúbriques es va tenir present, tant els coneixements que s’havien assolit com la implicació en el treball d’elaboració i presentació del producte final.

Una tercera rúbrica es va elaborar per als companys de P5. Ens havien de mostrar el seu gran de satisfacció, si els havíem aconseguit transmetre tot el que volien saber i si ja no estaven tan preocupats, es a dir, era una valoració externa del treball realitzat.

Finalment el docent va fer dos valoracions. Una primera de debat i reflexió en gran grup del treball i la implicació de tothom i una rúbrica per nen/a partint de l’observació sistemàtica de les tasques.

A nivell docent es va enregistrar tot el projecte per part dels participants i es van mantenir reunions de coordinació i avaluació per saber si s’havien acomplit els objectius que s’havien proposat al principi del projecte.

 

Com ens ha sortit? (Cicle mitjà)

Per a poder avaluar tot el projecte el tutor va fer coincidir cadascuna de les fases amb un procés d’avaluació. En un primer moment es van explicar cadascuna de les fases, que eren, que s’havia de fer i com s’havia de portar a terme la feina. Cada equip treballava autònomament i al final de cada fase hi havia un procés d’avaluació i autoavaluació on s’evidenciava si havien assolit els objectius de la fase. Si un equip no havia assolit els objectius marcats no podia passar a la següent fase.

En el cine-fòrum del producte final, a través del debat, el tutor evidenciava qui realment havia acabat interioritzant la globalitat del procés de filmació i el treball que comportava

Finalment el tutor també proporcionava observacions i avaluacions en cada fase i al producte final. Per una altra part, l’alumnat, al igual que havia de fer una avaluació i reflexió del treball de grup també l’havia de fer individual.

Viatges, tours per l’escola i curts. Així són els nostres productes finals.

Publicat el per
Respon

Quin viatge!! (Educació Infantil)

El producte final del projecte fou la realització d’una obra de teatre com a resum de tot el que s’havia aprés. Els personatges viatjaven a cada país treballat i exposaven el que havien aprés.  Aquest treball era un gran repte tant per l’edat de l’alumnat, la por escènica  i un treball en equip general que resumia tot el treball realitzat.

El producte es va decidir que aniria dirigit als companys d’infantil i a les famílies de l’alumnat però també s’exposaria al bloc de l’escola per a que tothom pogués gaudir-lo.

Finalment, donat que un dels països era Kenya i van descobrir que els nens i nenes tenien moltes necessitats, es volia fer algun tipus de donació per a una ONG per ajudar-los.

 

Mostrem la primària a P5 (Cicle inicial)

Tal i com s’ha explicat anteriorment el producte final del projecte d’acompanyament es feia en tres parts. Per a la primera part fou una ruta per primària i era necessari preparar un guió per recordar tot el que s’havia d’exposar, a la segona part es va decidir que conjuntament prepararien un Prezi on exposarien tot el que es treballa i respondrien a tots els dubtes que anaren sorgint. Finalment, per a la presentació del pati, es faria amb l’ajuda del professor d’educació física i on els exposarien quins jocs poden fer-se al pati, quins espais i activitats té i quines normes hi ha. Per a que el pogueren conèixer van decidir fer una gimcana d’activitats que anomenaren “mini olimpíades”.

L’elaboració de tot el producte fou un gran repte per a l’alumnat de primer ja que ells es posaven en la situació d’ensenyar, de fer de mestres. Una vegada preparades les presentacions i les activitats, la setmana anterior a la que es portaria a terme es van fer un conjunt d’assajos per a que tothom recordés que havia de fer. Van comptar amb l’ajuda de l’alumnat de segon que interpretava a l’alumnat de P5 i que valoraven que s’havia de millorar.

El producte final es va presentar en tres dies diferents. En un primer matí es va portar a terme el tour. L’alumnat de primer havia confeccionat grups i es repartiren per explicar cadascuna dels espais de primària. Contestaven els dubtes i exposaven les activitats que allà es feien. El segon matí, a l’hora d’educació física de l’alumnat de primer, es va portar a terme l’explicació del pati de primària i la gimcana de jocs. Finalment, en una última sessió, es va exposar a la classe les dinàmiques d’aula i per la tarda es va fer una festa d’acomiadament per a tothom.

Com es pot observar, el producte final fou una exposició pública cap els companys però al mateix temps l’activitat va quedar reflectida al bloc de l’escola on s’exposava a les famílies el treball realitzat. Aquest fet tenia especial importància per a les famílies d’infantil les quals solen mostrar una gran preocupació en el salt cap a primària de la canalla i era també una forma de que veiessin que es feia també a primària i no costés tant el canvi i poguessin ajudar a les nenes i als nens.

 

Presentació del curt (Cicle mitjà)

El producte final del projecte fou la creació d’un curt sobre qualsevol tema. Per comoditat tots els equips de treball van decidir fer una petita pel·lícula però podrien haver triat qualsevol tipus de gènere o tècnica de gravació.

La idea final d’aquest producte reflectia un recull de tot el que s’havia treballat al llarg del projecte, les parts de la pel·lícula, els tipus de plànols, l’escriptura dels guions, la gestió del treball i del grup. Per a l’alumnat, tots aquests objectius implicaven un repte ja que partien des del desconeixement de com es feia i també de la falta de capacitat de treball en equip a més de l’ús de tecnologies, que encara que les coneixen amb antelació per l’ús de tauletes i mòbil amb les famílies, mai havien donat un ús pràctic com pugi ser l’edició de vídeos, imatges o àudio.

Al final del curs es va portar a terme una projecció a l’aula de tots els curts, com si d’un cinema es tractara amb crispetes i refresc, després va tenir lloc un cine-fòrum sobre els curts i finalment es va realitzar una petita entrega de premis.

El projecte a més de ser públic per als membres de la classe també es va donar una còpia a les famílies i es va penjar al bloc de l’escola un recull de tot el procés per a que tothom pogués accedir.

La metodologia dels nostres projectes.

Publicat el per
Respon

Com podem viatjar? (Educació Infantil)

Viatjar en grup implica una tasca col·lectiva i per tant des del principi del projecte la tutora va tenir clar que la major part de les activitats havien de ser a través del treball cooperatiu tant en petit com en gran grup. Això no descartava algunes activitats de caire individual però van ser les menys.

Els grups de treball es feien generalment a través d’on estava l’alumnat assegut. Cal remarcar que estaven situats en grups. Això donava lloc a la formació de grups heterogenis però de vegades es formaven grups de treball de forma aleatòria.

Per a desenvolupar el projecte, la tutora va decidir seguir la mateixa estructura per cada país treballat.  Primer es realitzava una exposició del país amb un Power Point, després hi havia una presentació amb famílies o mestres que hi havia viscut o l’havien visitat. En tercer lloc s’elaborava el passaport amb el segell i la bandera del país i a continuació es desenvolupaven el conjunt d’activitats preparades de cada país. Finalment, i a mena d’avaluació, l’alumnat complementava el passaport amb tot allò que havia aprés del país.

A l’hora de portar a terme les activitats no eren massa guiades. S’explicava de manera general com s’havien de portar a terme però era l’alumnat qui les realitzava conjuntament amb alguna guia o reforç de la tutora. Cal remarcar que les activitats no estaven totalment planificades sinó que gran part d’elles anaven introduint-se a partir del que es descobria de cada país com per exemple la celebració del “Just for laugh” (celebració del dia dels acudits a Canadà) on va participar pràcticament tota l’escola i moltes famílies o bé l’elaboració de receptes típiques de cada país.

 

Com fem l’acompanyament? (Cicle inicial)

Per a portar a terme l’acompanyament (producte final del projecte) l’alumnat de primer va dividir el seu treball en tres parts. Una primera part que feia referència als espais que volien mostrar, una segona part era explicar les activitats d’aula i les dinàmiques de la classe i de primer i per últim mostrar el pati de primària que era una de les gran preocupacions dels companys d’infantil.

Per poder elaborar aquest producte calia recopilar tota la informació necessària, classificar-la i elaborar un conjunt de guions per poder explicar correctament tot el que es necessitava. A més era necessari elaborar jocs, preparar-los i per mostrar els espais pensar en com fer-ho fàcil i que tothom pogués entendre el que es feia.

El treball es va realitzar a través de grups heterogenis on la intervenció del professorat sols marcava el que s’havia de preparar sempre i quan faltés informació. Primerament en gran grup, a partir de les preguntes de l’alumnat d’infantil, es va decidir quins espais havia de mostrar i com, com s’explicaven les dinàmiques de l’aula i quines s’explicaven i finalment quins jocs del pati es volien mostrar. Per recordar-ho tot, la informació que fèiem anava penjant-se a un mapa conceptual que anaven elaborant, mica en mica entre tots.

L’alumnat es va agrupar en grups heterogenis formats pel docent ja que la classe mostrava una gran diversitat i no tot l’alumnat mostrava el mateix interès i la mateixa implicació. El docent va escollir un referent per grup, què era qui el gestionaria els grups i la resta els seleccionava a partir de la implicació, les capacitats i les relacions de treball que s’havien mostrat al llarg del curs.

Les activitats, una vegada definit el que es volia fer, no eren molt guiades. Solament s’indicava els punts principals a preparar (per exemple en els espais es demanava, títol de l’espai, descripció, activitats que allà realitzaven i quan anaven a fer les activitats a l’espai). A mesura que anava completant-se el treball aquest anava marcant-se al mapa conceptual que teníem a la paret. Cal remarcar que encara que es treballava per equips diferents l’alumnat podia anar i parlar amb altres equips sobre el que estaven portant a terme per ajudar-se. L’alumnat era lliure de prendre les decisions que volien. Si recordaven alguna cosa que s’havia d’incloure que no s’havia fet ho podien fer, les presentacions eren diferents per tothom, i cada grup podia gestionar-se com millor els vingués.

Per a portar a terme tota la preparació es van dedicar dos setmanes, pràcticament en exclusiva, per a crear tot el procés. Per aquest motiu sempre hi havia moments de debat i reflexió del que s’estava fent. No obstant, abans de l’inici de cada treball es preguntava al grup si es volia comentar alguna cosa, dubtes o incerteses que tinguessin i es recordava que s’estava fent.

 

Com fem una gravació? (Cicle mitjà)

Per portar a terme el projecte el tutor va decidir que es realitzaria a través de grups cooperatius ja que és la mateixa manera de com es treballa en una filmació. El que es buscava era que l’alumnat intentés fer un treball semblant al que es fa a una pel·lícula.

Els grups els van crear l’alumnat mateix. El tutor va recomanar que tinguessin present que podrien realitzar-se feines a fora de l’escola i per tant que poguessin viure prop per poder gestionar-se. No obstant la formació de grups fou lliure.

El treball dins de cada grup tenia que respondre a una de les dos premisses del tutor, o bé cada membre del grup desenvolupava un rol concret que havia d’estar marcat, tal i com es fa a una producció cinematogràfica o bé tots els membres del grup havien d’intervindre en tots els processos de treball.

La funció del tutor fou explicitar la informació de com es feina i es portava a terme cada part del projecte però era un guia pur ja que mai intervenia en el procés, solament en la introducció de cada part per explicar en que consistia o què havien de fer. Tot això portava a que les tasques dissenyades tenien com a rere fons afavorir el treball en equip i la responsabilitat dels membres que els conformaven. Per una altra part, el fet de que les parts del projecte estiguessin tan marcades implicava que el treball pogués tenir derivacions puntuals com el tipus de curt a realitzar però aquestes no serien molt significatives.

Finalment el tutor va afavorir espais d’intercanvis d’informació i debat a les sessions de tutoria, a través de la plataforma Class Dojo o a través de trobades per part de l’alumnat a fora de l’escola.

Implementació: Construïm els nostres projectes.

Publicat el per
Respon

Agafem l’avió i marxem!! (Educació Infantil)

Per a portar a terme el projectes calia trobar informació dels diferents països i per tant aquesta s’obtenia a través de la que es portava de casa o de les exposicions que es feien a l’aula. Generalment l’alumnat feia preguntes als ponents i aquests anaven contestant. Això donava lloc que els interessos i dubtes de l’alumnat anaren resolent-se i a més s’anava incorporant la nova informació als coneixements previs del grup.

Al llarg del treball realitzat i donada l’edat dels nens i nenes, era difícil l’autoregulació del treball això donava pes a la guia de la tutora i a les pautes que es donaven per a la realització dels treballs. El que prevalia  sobretot era donar autonomia a l’alumnat. Això donava lloc a que les activitats havien de ser molt clares i concises.

A nivell docent la implementació del treball es va portar conjuntament amb la professora de psicomotricitat. A les seves sessions, a través del joc lliure i del joc simbòlic l’alumnat es disfressava, interpretava situacions, construïa… segons el país que s’estava viatjant.

La valoració del projecte fou molt positiva ja que l’alumnat va aprendre molt. Aquest es va prolongar fins al final del curs. Si l’alumnat no acabés cicle i estigués motivat es podia continuar el proper curs. Per una altra part, també ha permès un treball força globalitzat en pràcticament totes les àrees d’infantil i un treball de tots els eixos transversals que es poden portar a terme com l’autonomia, el treball cooperatiu, la col·laboració, etc.

Com a propostes de millora es va valorar que podria ser interessant la incorporació de l’àrea de música ja que és un tret propi de totes les cultures i països.

 

Creem els jocs i les activitats (Cicle Inicial)

Per a portar a terme el projecte l’alumnat no havia de cercar molta informació ja que la finalitat era explicar el seu pas per primer però si que calia un procés de recopilació i recordatori del treball realitzat. No obstant abans de començar va quedar molt clar que la finalitat del projecte es portava a terme per ajudar els companys de P5 i promoure un lligam d’empatia amb aquests.

En un principi el projecte semblava que anava a ser majoritàriament de l’àmbit de llengües ja que s’havien d’elaborar guions, gestionar i escriure informació i portar a terme exposicions orals per explicar el que es treballava però mica en mica el projecte va tindre un gran treball matemàtic a través del càlcul d’alumnat amb el que havien de treballar, la divisió de grups, l’estimació del temps disponible, la lectura de plànols per poder crear un tour per espais per l’escola i tot açò li va donar un caire molt global al projecte.

El projecte es va desenvolupar en exclusiva al llarg de tres setmanes i va ser un treball pràcticament En cada sessió de treball

Pel que fa a l’equip docent puntualment es coordinava, sobretot per a que les tutores de P5 sabessin com anava desenvolupant-se el projecte i quines coses s’anaven preparant. També elles anaven transmetent les necessitats que tenia el seu alumnat a través de converses i explicacions. També es portaven a terme diferents reunions amb el docent d’educació física per poder portar a terme els jocs que anaven elaborant l’alumnat de primer.

Com a proposta de millora seria necessari disposar de més temps per preparar el projecte i treballar-lo més pausadament. També seria interessant previndre d’alguna manera l’absència d’algun alumne/a de P5 com pugui ser una malaltia, per exemple,  i tenir alguna idea per ajudar-los si es dona el cas.

Com a valoració final el projecte fou molt ben rebut per l’alumnat de P5 i fins el proper curs no sabrem si fou realment efectiu però al menys si que van verbalitzar que estaven més tranquils que abans.

 

3, 2, 1 Acció!! (Cicle mitjà)

Portar a terme la creació d’un projecte de filmació dona lloc a que la informació ha d’estar bé treballada des de l’inici. Al llarg del projecte tota la informació que es requeria es basava en tota la que s’havia aportat als primers passos del projecte. Una vegada recollida fou el tutor qui l’exposava i la explicava però a partir d’aquest punt l’alumnat, si necessitava que aquesta fos més àmplia havia de portar a terme un procés de recerca. Aquest fet portava a que a través del debat entre els companys i el feedback amb el tutor l’alumnat anés interioritzant totes les parts de com es feia una gravació. Per tant, tothom tenia molt clar i era conscient que a través de la feina que estaven realitzant anaven assolint nous continguts. No solament relacionat amb el món del cinema sinó també de processos transversals com la col·laboració, treball en equip, escriptura, filmació…

Pel que fa a l’equip docent, sols va intervindre en el projecte la professora de música. Degut a que les gravacions podien tenir banda sonora i efectes de so, es va demanar la participació a l’especialista de música. La coordinació es portava a terme en reunions de nivell. El tutor demanava el que necessitava i l’especialista donava opcions del que es podia portar a terme. Finalment, el treball iniciat a música es consolidava a l’aula amb el tutor.

Com a propostes de millora es va veure la necessitat d’implementar uns espais específics per a portar a terme el projecte ja que donades les dinàmiques de substitucions dels centre dificultaven poder treballar en qualsevol moment. Pel que fa al material no és el més adequat, per exemple la tipologia d’ordinadors per editar les gravacions no suporten els vídeos d’alta qualitat que porta l’alumnat fetes a fora de l’escola. Aquest fet també va derivat per la falta de material propi del centre com la falta de càmeres. Finalment la formació de grups per treballar fora del centre va dificultar la gestió dels grups. El fet de tenir present si podien quedar o no donava llibertat a crear grups amb autonomia per part de l’alumnat ja que el condicionant era molt gran.

La valoració final del projecte fou molt positiva ja que al final d’aquest es van assolir tots els objectius que s’havien proposat com la millora del treball en equip, la implicació del grup, el vocabulari propi del cinema, les parts i el treball fragmentat d’una gravació fílmica.

Planifiquem els nostres projectes.

Publicat el per
Respon

On podem viatjar? (Educació Infantil)

Ja que el projecte buscava portar a terme un viatge al voltant del món aquest es va titular Viatgem. La idea o leitmotiv era viatjar pel món i conèixer diferents països i cultures. El països on viatjar ho decidia el grup classe i per tant tot el treball que s’anava realitzant partia d’allò que volien aprendre a cada país. Cal remarcar que també va ser molt útil que amb l’elecció dels països va coincidir que algunes famílies o docents de l’escola hi havia estat o eren originaries i per tant va ajudar a consolidar els interessos de l’alumnat ja que permetia la participació de components de fora de l’aula.

Tal i com s’ha explicat al punt anterior, la sessió inicial es va treballar a partir del viatge de dos nenes de la classe a dos països, Roma (Itàlia) i París (França). Una vegada van explicar les seves experiències, es va decidir situar els països on havien viatjat al mapa. Aquesta activitat va donar lloc a una conversa sobre la distància respecte de la localitat on viu l’alumnat i va portar a la decisió del grup-classe de treballar les diferents formes de viatjar. A partir d’aquest punt, es van decidir quins països es volien visitar i com s’anava a viatjar. Com no es posaven d’acord van decidir demanar opinió a les famílies i als mestres. Tothom va gravar un vídeo dient on ha anat o on volia anar i l’alumnat va decidir un país de les famílies i un país dels mestres. Totes les eleccions es van fer a través debats a l’aula i de votacions.

Una vegada decidit el projecte i què es vol fer, la tutora va tenir clar que l’alumnat havia d’aprendre característiques pròpies de cada país treballat. Per aquest motiu van elaborar un passaport on crearen un segell per cada país i al final del viatge havien d’escriure sis característiques sobre on havien estat.

 

Comencem el projecte d’acompanyament. (Cicle Inicial)

Per començar es van reunir els docents que participarien en el projecte (les tutores de P5, el tutor de primer i el professor d’educació física) A més d’aquests docents també participarien reforços i membres de SIEI, sobretot per l’acompanyament i reforçar els moments d’exposició i volta pels espais de l’escola. No obstant, la planificació del projecte es va portar a terme principalment entre els tutors implicats però es va fer partícip al professor d’educació física ja que era una de les parts que se li donava més importància dins de les preocupacions de l’alumnat d’infantil.

Durant la planificació es va preparar tot un conjunt d’idees que les tutores de P5 volien que els seus saberen però es va deixar la porta oberta a que fos el propi alumnat qui expliqués que necessitava, es a dir, com a docents es van fer unes idees prèvies de necessitats de l’alumnat però es va prioritzar què volien saber els petits i conèixer les seves preocupacions.

Una vegada planificat les grans línies del projecte es va decidir que, per a portar-lo a terme, l’alumnat de primer havia de treballar de manera grupal. El producte final era un conjunt d’activitats que havien d’estar molt treballades i ben elaborades perquè tingués sentit tot el que es preparava. Per aquest motiu tota la feina havia de ser cooperativa ja que la producció resultant havia de ser de tots. No tenia sentit fer activitats individuals. Des d’aquest moment tot el que tenia que veure amb aquest treball seria o bé en gran grup o en grups cooperatius.

Els objectius finals eren diferent depenent del nivell. Per a infantil l’objectiu era perdre la por front a una nova situació. Saber gestionar les seves inquietuds i ser capaços d’explicitar les seves preocupacions. Per primer, a més de la part d’elaboració d’una planificació d’acompanyament, redactar-la i preparar-la, tenia molta importància la part d’empatia i de recolzament cap a una situació que a ells no els havien ofert i fer-se càrrec de situacions d’ajuda què també es poden trobar a la vida real. Per tots aquests motius el projecte es va anomenar “Ajudem a P5”. Un títol molt definidor i que permetia a l’alumnat recordar sempre quina era la finalitat del que s’estava fent.

A partir d’aquest punt es va iniciar el projecte amb la petició d’ajuda, a través d’un missatge, per part de l’alumnat de P5. Tot el nivell d’infantil va anar a la classe de primer on van entregar una carta on expressaven la seva necessitat d’ajuda. En aquest punt l’alumnat de primer es va fer càrrec del que se’ls demanava i van contestar amb una nota oculta, a mena de joc, preguntant-los quines eren les seves preocupacions.

A nivell docent es va treballar a l’aula que es devia fer, com ajudar-los, que els podien mostrar i explicar i, finalment, com es podia portar a terme.

Una vegada donats els primers passos i ja decidit que es vol ensenyar als companys, es va començar a construint a la paret de l’aula un mapa conceptual on anava apareixent tot el que feien, sobretot per tenir present que volien ensenyar-los.

 

Planifiquem un curt (Cicle mitjà)

La idea o leimotiv principal del projecte fou la creació d’un curt per part de l’alumnat de la classe. El projecte es va desenvolupar a partir de la visualització d’un curt i com es podria portar a terme. Per tant es divideix el projecte en parts i a cada part el tutor avaluava si s’havia entès el que es volia treballar. També el propi alumnat s’autoavaluava i reflexionava sobre el que s’havia portat a terme ja que se li donava molta importància al treball en equip.

La primera sessió es va partir dels coneixements previs de l’alumnat. Es va treballar el que ells ja sabien sobre l’elaboració d’una pel·lícula (qui formava part d’un equip de gravació, quina era l’estructura d’una pel·lícula, com es podia gravar, quins elements la formaven…) i a partir d’aquest punt es va iniciar el treball. També va tenir molta importància la intervenció d’una de les famílies de la classe què treballen al món del cinema i van aportar molta informació.

Encara que no s’explicitaven els objectius del projecte, a cada part d’aquest s’anava reforçant el que es volia treballar i s’anava explicant que es volia en cada moment.

El tutor va decidir treballar el projecte en hores de tutoria i racons ja que volia que tot el treball es realitzés a la classe perquè així l’alumnat podia adaptar-se al seu propi ritme i al ritme del grup de treball del que formava part.

Qui som? L’escola La Ginesta de Segur de Calafell.

Publicat el per
Respon

Som l’equip de mestres de l’escola La Ginesta de Segur de Calafell. Fins aquest curs, com a línia d’escola, cada curs havia d’implementar un projecte interdisciplinari. El fet que ens hem trobat es que, tal i com ens va explicitar Fernando Hernández, els nostres projectes estaven molt “domesticats” partíem de la metodologia típica del que sabem, que volem saber i que hem aprés. Per aquest motiu, aquest curs hem iniciat el debat sobre la implementació dels treballs per projectes, les diferents formes de treballar per projectes globalitzats, com portar-los a terme, com plantejar-nos els objectius, com avaluar…. Per aquest motiu, el nostre grup impulsor està format per gran part dels membres del claustre ja que així creiem que el debat pot ser més enriquidor.

Al llarg d’aquest bloc descobrireu que presentem quatre projectes diferents, un per cada cicle. Des d’infantil ens presenten el projecte “Viatgem”, des d’inicial trobem “Ajudem a P5”, a mitja “Fem cinema”  i des de superior “Dissenyem una grua per salvar els oceans”.

 

Viatgem (Educació Infantil)

El projecte que es presenta gira entorn a un treball global a través del coneixement de diferents països escollits per l’alumnat de P5. El projecte va sorgir a partir d’una conversa a la rotllana on dos companyes, que havien anat de viatge, van començar a explicar les seves vivències. A partir d’aquí es va començar a parlar de distàncies, de localització al mapa dels llocs on cadascuna havia viatjat, etc. i va derivar en l’inici d’un projecte per a viatjar a diferents països.

El projecte es va coordinar amb la tutora de P5 i l’especialista de psicomotricitat. Una realitzava el treball a l’aula i l’altra implementava situacions dels països treballats a través del joc simbòlic.

Les expectatives eren treballar molts països al llarg d’un trimestre però es van adonar que el projecte va donar molt de si i ho van allargar pràcticament durant tot el curs. Finalment van realitzar un viatge a tres països però amb un treball molt profund de cadascun d’ells

 

Ajudem a P5 (Cicle Inicial)

Com cada any, les tutores de P5 tenien la mateixa preocupació respecte els seus nens i nenes, com assumirà el seu alumnat el salt a primària? Sabran adaptar-se? Els costarà molt? Etc.

A partir d’aquesta preocupació les dos tutores de P5 i el tutor de primer van pensar que seria una bona manera d’ajudar a l’alumnat més petit si d’alguna forma es pogués fer un acompanyament. No es buscava el típic acompanyament de donar una volta per primària veient els nous espais sinó que es va pensar que podria més ampli i aprofundir més. Per aquest motiu i aprofitant idees que s’han anat donant al llarg del curs de xarxes i d’altres treballades amb l’equip impulsor es va decidir portar a terme un projecte d’acompanyament de l’alumnat de P5. La idea seria que l’alumnat de primer faria d’acompanyant on prepararia i treballaria un conjunt d’activitats per ensenyar i explicar tota la seva vivència a primer, que es fa allà, com es treballa, com és el dia a dia a primària….

 

Fem una pel·lícula (Cicle mitjà)

El projecte “Fem cinema” va sorgir a partir de la visualització d’un curt a la classe. A partir d’aquella activitat l’alumnat va començar a mostrar inquietuds sobre com es fa un curt, si es fàcil de fer, si podrien fer-ne un… etc.

A l’hora de desenvolupar el projecte el tutor buscava, l’aprenentatge tècnic de la producció cinematogràfica, com la tipologia de text que es pot trobar darrere d’una filmació, la feina que implica crear un curt, la divisió de treball en una filmació i el treball conjunt que comportar, etc. a més  que l’alumnat sabés treballar cooperativament, tant dins com fora de l’escola, saber planificar les feines o aprendre a delegar responsabilitats.

Per a portar a terme el projecte el tutor es va coordinar amb la professora de música ja que una part del món del cinema està en la música i també en els efectes de so. Per aquest motiu, tenien reunions puntuals on el tutor demanava si podia treballar alguns aspectes relacionats en aquests aspectes fílmics.