Arxiu de l'autor: ÒSCAR CASTAÑO

Com podem fer poesia sense escriure? La veu dels alumnes

Publicat el per
Respon

Els preparatius del producte final ens van fer marxar una mica del cronograma que ens havíem marcat, i el final del projecte, és a dir, la inauguració de l’exposició, se’ns va gairebé encavalcar amb les colònies, el final de trimestre i les vacances de Setmana Santa. Això va dificultar que poguéssim fer, com a mínim, una sessió de valoració formal amb l’alumnat, sent aquest un altre dels punts febles a millorar en els propers projectes.

A nivell informal, tanmateix, els alumnes van anar manifestant una motivació creixent envers el projecte, ja que, d’entrada, el tema de la poesia visual no l’acabaven d’entendre, però de seguida es van anar engrescant amb aquesta nova forma d’expressar idees, conceptes, enigmes, jugar amb les paraules, els objectes… En definitiva, una nova forma de mirar la realitat…

Les sortides que es van fer, així com la visita de l’artista, van sorprendre i estimular molt als nens i nenes, que van fer quantitat de preguntes i van agafar moltes idees per a les seves produccions i l’organització de l’exposició final.

Com podem fer poesia sense escriure? Avaluació

Publicat el per
Respon

Es va avaluar la participació de cada alumne en les diferents activitats grupals (creació col·lectiva de poemes visuals, sortides a l’itinerari d’art urbà a Reus, a les petjades de Brossa a Bcn, a l’exposició a la Biblioteca Central Xavier Amorós, disseny de l’exposició final, preparació de la visita guiada … ), així com les produccions individuals (com a mínim, cada alumne n’havia de presentar una a l’exposició), valorant el procés de creació de la mateixa.  Es van recollir en un dossier de cada alumne les evidències dels seus aprenentatges. Aquí us deixem una mostra:

Un cop acabat el projecte, els i les mestres de la comunitat de Grans vam fer una valoració de com havia anat, i vam estar d’acord en que l’avaluació era un dels punts millorables, ja que ens va mancar dissenyar i utilitzar més variats i millors instruments per avaluar els aprenentatges de l’alumnat, tant durant el procés com al final del mateix.

Ens va mancar, i ja n’hem pres nota de cara als propers projectes, utilitzar i elaborar instruments diferents d’avaluació (carpeta d’aprenentatge, rúbriques d’avaluació per part del mestre i d’autoavaluació per part del propi alumnat, …), que permetin diversificar el fluxe i els moments d’avaluació.

El projecte en general, i el producte final en particular, van funcionar molt bé, l’alumnat va estar molt engrescat i s’hi va bolcar, i les famílies van fer una molt bona valoració de l’exposició. Això sí, la qüestió avaluativa va ser un dels punts febles.

Com podem fer poesia sense escriure? Producte final

Publicat el per
Respon

El producte final era l’exposició amb tots els poemes creats de forma individual i en grup. El repte era doble, d’una banda, elaborar creacions de poesia sense escriure, i, de l’altra, dissenyar i portar a terme l’exposició (com organitzar els espais, com distribuir els poemes, com comunicar-ho a les famílies, com explicar les obres i fer una visita guiada, …).

L’exposició estava oberta tant a l’alumnat de les altres comunitats com a les famílies, i es van fer visites guiades (preparades pels alumnes de Grans) tant per a uns com per a altres.

L’exposició va ser tot un èxit, les famílies van mostrar-se molt gratament sorpreses pel resultat final!

Com podem fer poesia sense escriure? Implementació

Publicat el per
Respon

L’objectiu final era la creació de poemes visuals, objectuals i urbans, així com el disseny i la realització d’una exposició amb tots ells.

Per tal d’assolir aquestes metes, l’alumnat va haver d’investigar sobre el procés integral d’una obra artística, des del procés de creació fins a la seva exhibició final.

En aquest procés d’indagació, es van realitzar moltes activitats i sortides, per entendre què és la poesia visual, conèixer com era la metodologia de treball i l’obra del mestre Joan Brossa a Bcn, com treballa un artista local, anar a visitar una galeria d’art i una exposició de poesia visual a la Biblioteca Xavier Amorós, descobrir l’art urbà pels carrers de la ciutat…

Amb tots aquests “inputs”, l’alumnat va anar bastint una base sòlida per tal de poder fer les seves creacions i dissenyar com les volien exposar.

Com podem fer poesia sense escriure? Metodologia

Publicat el per
Respon

Al llarg del projecte els alumnes es van agrupar en diferents grups de treball, segons l’activitat que es feia a cada moment, no es van fer uns grups fixes. Per tant, no es va tractar de grups cooperatius, en què cada membre té un rol i tipologia de tasques assignades, sinó que eren grups col·laboratius i flexibles, que anaven variant en cada activitat. També algunes tasques van ser individuals, com la creació de, com a mínim, un poema propi per part de cada alumne.

Les activitats realitzades en grup van ser, entre d’altres:

  • Interpretació i classificació de poemes visuals, objectuals i urbans de Joan Brossa
  • Creació d’un poema visual seguint les pautes metodològiques donades per la Fund. Brossa
  • Descobriment d’art urbà pels carrers de Reus i visita a una galeria d’art.
  • Investiguem les passes de J.Brossa pel barri de Ciutat Vella a BCN
  • Disseny de l’exposició (producte final) amb les nostres creacions

Com podem fer poesia sense escriure? Planificació

Publicat el per
Respon

En motiu de l’any Brossa, es va escollir el tema de la poesia visual, i ho vam traduir en el següent repte-pregunta “Com podem fer poesia sense escriure?”, que també era el títol del projecte. Cal destacar que els nostres projectes són de comunitat, és a dir que es realitzen de forma global de 1r a 3r (Mitjans), i de 4t a 6è (Grans).

La temàtica va ser escollida i impulsada pels mestres de la comunitat de Grans, i es va plantejar als alumnes, que després van anar incorporant les seves preguntes i inquietuds. De la pregunta inicial es va derivar, a través de les aportacions dels alumnes, cap a un segon repte: “Com organitzaríem una exposició amb les nostres creacions de poesia sense escriure?”

Els contextos reals en els què s’ha mogut el projecte han estat: organització de l’exposició final per ensenyar a les famílies (dins del centre) i, per tal de saber com organitzar-la i com fer les nostres creacions, diferents sortides o visites per veure:

  • Com es fa una producció artística (visita del pintor i escultor local Gerard Valls)
  • Com s’exhibeixen produccions artístiques en una galeria d’art (visita galeria Pinyol de Reus)
  • Com s’exhibeixen obres d’art de carrer (itinerari artístic urbà pels carrers de Reus)
  • Com conèixer i seguir les passes de l’art de Joan Brossa pels escenaris urbans de Ciutat Vella a Barcelona (activitat organitzada per la Fund. Joan Brossa).

La coordinació i organització per tal de realitzar el projecte va consisitir en:

  • Establiment de tres franges horàries setmanals de projecte
  • Una de les franges és coincident per a tota la comunitat de Grans, per tal de realitzar activitats internivell
  • 1 hora setmanal de coordinació de projecte de comunitat
  • Els especialistes (Música, Ed. Física i Anglès) s’organitzen en un torn per realitzar les seves activitats de projecte a totes les classes.

Aquí l’escola Doctor Alberich i Casas!

Publicat el per
Respon

Som els i les mestres de Primària de l’escola Doctor Alberich i Casas, de Reus.

La nostra escola compleix 40 anys aquest curs, i, des del 2001-02, som una Comunitat d’Aprenentatge, sent la participació de tota la comunitat educativa, familiars, professorat, voluntaris, … un dels nostres pilars fonamentals. Fem activitats d’èxit educatiu com els grups interactius, tertúlies literàries dialògiques, formació a les famílies, …

Tot i que al centre s’han fet projectes des de fa anys, aquests es feien a la manera “antiga”, i el curs passat es va fer prendre la determinació de reenfocar la forma d’abordar-los, per donar-los-hi un enfocament globalitzat i en sintonia amb les noves metodologies de projecte.

Aquí us deixem un vídeo que hem gravat (mestres i alumnes) per a les famílies, com a resum del que ha suposat aquest any en que s’han transformat moltes coses a l’escola. Ha estat un primer any molt intens i profitós, amb moltes coses per polir però també moltes per consolidar!