Comencem avui un bell i vell costum de portar llegit a classe un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics, ed. Teide 2007 (no us confongueu i si l’heu de comprar porteu la versió en català.) Qui el portarà ben preparat i ens l’explicarà a classe? En parlarem, el posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència i en deixarem constància per escrit. A partir d’aquí, seguint com a punt de referència les Propostes de treball que hi ha al final del llibre de lectura, en triareu un i agafareu idees per fer-ne un muntatge audiovisual, una recreació literària o el que sigui. Es valorarà també l’originalitat i la creativitat que hi poseu. Els amics de El vaixell d’Odisseu de l’escola Vedruna fins i tot n’han fet una desfilada!
Posem fil a l’agulla amb Licàon. Alguns encara no teniu el llibre i per no endarrerir-nos en la programació de curs, us en faig cinc cèntims aquí:
Licàon
Un dia, Júpiter, el déu dels déus, va deixar l’Olimp i va baixar a la terra, disfressat d’home. Un horabaixa, a punt de fer-se de nit, va arribar a la casa inhospitalària del tirà de l’Arcàdia, de nom Licàon. Va entrar al seu casal, tot presentant-se com a déu. El malvat Licàon no s’ho va creure, tot i que la gent ja havia començat a pregar, i es va riure de les pietoses ofrenes ofertes. Aquella nit, havia planejat de matar l’hoste, mentre hagués dormit desprevingut, per demostrar que era mortal; però no en va tenir prou amb aquest pla. Abans li va servir un festí a taula amb carn humana d’un ostatge. El gran Tonant se n’adonà i, horroritzat, va esfondrar sobre el seu amo impiu la casa. Licàon, aterrit, va fugir al camp; va començar a udolar i de la seva boca ja no li va sortir paraula, tot i que debades intentava parlar. El seu instint criminal el va menar a atacar els ramats i a delir-se per la sang. La seva roba es va transformar en pèl, els seus braços en potes; esdevingué un llop. Conservà, però, de la seva anterior faiçó els mateixos pèls grisencs, la mateixa expressió violenta, els mateixos ulls brillants; era tan ferotge com abans. OVIDI, Metamorfosis (adaptació M. Capellà)
Preguntes de la Guia de lectura:
1. En l’edat de ferro es cometien crims de tota mena. Els valors positius (veritat, modèstia, lleialtat,…), van donar lloc a l’engany, el frau, la traïció, la desconfiança, la impietat… Davant aquesta creixent degeneració del gènere humà, què decideix fer Júpiter? Quan ho decideix?
2. Júpiter baixa de l’Olimp, tot agafant forma humana. Quin nom rep la capacitat que tenen els déus de transformar-se en humans? Saps com es diu en grec ésser humà? A on va? Qui era Licàon?
3. Licàon no sols pretenia matar Júpiter de nit per comprovar si era un déu sinó que va gosar servir-li a taula carn humana. Quin doble càstig li imposa Júpiter per haver infringit les normes de l’hospitalitat? Quines traces de la seva antiga ferocitat conserva?
4. El mite de Licàon ha gaudit d’una llarga pervivència en el llenguatge, la literatura, el cinema, la música… Entre tots i totes a veure si aconseguim conèixer-la.
5. Us recomano dos apunts d’Aracne, fets per alumnes del Cristòfol Ferrer: una recreació literària del mite i un muntatge audiovisual. Què us ha semblat?
6. Qui vol saber-ne més i fa recerca? Aquest apunt del company de Canàries Ricardo L. Rodríguez Jiménez us pot ser de gran utilitat.