Fa poc hem celebrat el dia d’Europa, l’Uri ens va cantar una cançó, vàrem recordar el mite llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875, heu actualitzat el mite, heu publicat a Aracne sobre la pervivència del mite en l’art i en la literatura barroca espanyola, alumnes de diferents centres esteu contestant en llatí una carta de Jules arran d’aquesta Europa una in diversitate, i ara aquí el tenim resumit en llatí:
L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? …
Ave Lida! Europa era una bella princesa de Fenícia, filla d’Agenor i Telefaassa.
Un dia mentres estava a la platja,Zeus va veure Europa i se n’enamorà perdudament.Aleshores el déu es transformà en un brau blanc.La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de maginifica pell blanca, es va apropar per acariciar-lo.Llavors el brau la féu muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la va tornar, però en lloc de les costes fenícies,la va portar a Creta. Un cop allà el déu li va confersar la seva identitat i d’aquesta unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. Tot i la unió d’ells dos, el déu la va cedir Asteri el rei de Creta.
I es per aquest mite que el continent Europeu té aquest nom.
Un dels quadres sobre aquest mite que em va cridar molt l’atenció és el de la pàgina 13.
Autor: Noel-Nicolas Coypel.
Data: 1690- 1734.
Ubicació: Museu de Belles Arts, Filadelfia.
Estil: Rococo.
Ave!!
el quadre què ha posat el comentari anterior, jo el vaig posar, encara que no em va agradar molt perquè em semblava una mixca recarregat!
Lina, ara hauries de traduir el text!
Hola Lida!
Ja l’he llegit i està molt bé! només he reconegut dues obres d’art i nose com es diuen concretament.
Vale!!
he trobat una altra fotografia del rapte de rembrandt el link es http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/Rembrandt_Abduction_of_Europa.jpg
vale
No ho entes molt be pero algun entes, pol, em faries un favor si m’ajudes en això.
Quan vaig llegir el mite d’Europa em va sorprendre que el nostre continent hagués près el nom d’aquesta noia que va ser raptada per Júpiter quan aquest es va convertir en un bou.
He reconegut els primers quadres però a mesura que han anat passant les diapositives ja no em sonaven tant.
EUROPA
Europa, una noia bella, una vegada passeja amb les seves amigues
per la platja.
De sobte les noies veuen un toro blau apropant-se per l’aigua.
És gran i valent.
Doncs agrada a les noies.
S’apropen i adornen a la bèstia amb roses.
“Què bonic ets”, diu Europa, “no tinc por”
Llavors, seu sobre el toro.
De sobte, el toro entra a l’aigua.
Europa plora inutilment.
Moltes hores porta el toro nedant a la noia fins Creta.
De sobte, el toro està, sinó que és el déu Júpiter.
“Europa” diu “Sóc Júpiter. T’estimu i seré el teu marit.
Hola!
Aquest treball es molt bo ,m’agraden les pintures son molt maques unes pintures que han passat a la historia i que representen diferents histories que estan amagades en les obres d’art. sobretot parlen del rapte d’Europa amb diferents estils de pintura d’aquella època !
Vale!
Alguns dels quadres els he reconegut pero ben pocs la veritat aixi que no puc dir de qui es el que m’ha agredat més!
El resum d’aquest mite ja el vam fer, que jo recordi per tan simplament dire que encara no ma quedat clar si això es veritat o no!
Vale
Hola!
Esta molt be aquest treball sobretot les pintures que ens demostren que hi ha diferetns estils de pintura en diferets espoques .
Com sempre els cuadres sempre esn aporten mes informacio de la que ens pensem ,en aquestes obres sobretot hi surt el rapte d’europa he reconegut altres obres pero no se ocm es diuen.:/
Vale!
*no és un toro blau, obviament, és blanc!!!
i a la penúltima frase és: ‘el toro NO està’, ha desaparegut per tornar a la seva apariència natural com a Júpiter.
Laura, crec que si polissis una mica més el català encara podries millorar la traducció. Ho intentes!
La retroacció dels errors de traducció es faran com sempre en les qualificacions del Moddle.
Pel que fa a la pervivència del mite en l’art, què us sembla si apliqueu el mètode de recerca que us he ensenyat i no limitar-vos a anar al Google cerca! Bona sort!
Traducció del text d’Europa
Europa, una bella donzella, alguna vegada camina amb les seves amigues per la riba.
Sobtadament a prop de l’aigua, les donzelles veuen un toro blanc.
És gran i robust.
Així doncs, plau a les donzelles.
S’apropen i embelleixen la bèstia amb roses.
“Què bell és” diu Europa, “no el temo”
Llavors seu a la gropa del toro.
De sobte, però, el toro entra a l’aigua.
Europa plora inútilment.
El toro nada moltes hores i porta la noia a Creta.
De sobte, però, no és el toro sinó el déu Júpiter.
“Europa” diu, ” Sóc Júpiter. T’estimo i seré el teu marit.”
Hola!M’he passat aqui un ratet traduint el dia abans de l’examen, i realment em comença a agradar una mica.Suposo que és perque ara domino millor el diccionari.Aqui os deixo la meva traducció:
EUROPA
Europa, una bella noia,passeja algunes vegades amb les seves amigues per la vora.
D’imprevist les noies veuen un toro blanc cerca de l’aigua.
És gran i fort.
Per aixo plau a les donzelles.
S’apropen i embelleixen la bestia amb les roses.
“Què bell és” diu Europa “no el temo”.
Llavors seu a la gropa del toro.
Pero de seguida el toro entra a l’aigua.
Europa plora inutilment.
El toro neda moltes hores i porta a la noia en Creta.
Pero soptadament no és el toro,sinó el déu Jupiter.
“Europa” diu “Soc Jupiter.T’estimo i seré el teu marit.”
Obres que surten en el powerpoint:
-en la quarta pàgina surt:l’obra del rapte d’Europa, i el autor és Erasmo Quellyn.
-en la cinquena pàgina surt:la obra del rapte d’Europa, pintada en 1747 per François Boucher.
-en la sisena pagina surt:l’autor Noël Nicolas Coypel amb la obra del rapte de l’Europa,i l’altre és de Gustave Moreau (Europa and the Bull by , watercolour, c. 1869).
-en la setena pagina: l’autor de l’obra és Guido Reni.
-en la onzena pàgina:l’autor de la obra és Valentín Serov, “del rapte de Europa”, pintada en 1910 i actualment forma part de la colecció del Museo Rus en Sant Petersburg.
-en la dotzena pàgina:surt la obra de Gustave Moreau també, del rapte d’Europa.
-en la última pàgina l’autor de la obra és Noel-Nicolas Coypel – El Rapte d’Europa.
Alis, així m’agrada: que et preparis l’examen de llatí tot practicant i el bloc ens forneix també textos llatins (vid. núvol d’etiquetes).
Ja ho crec que t’agrada i quan més en sàpigues més t’agradarà! A més és increïble els progressos que fas en català, tenint en compte que fa poc que ets a Catalunya i que el rus i el català poc se semblen.
Segur que els teus esforços tindran la seva recompensa. No desesperis! Continua treballant així! El llatí t’ajudarà a aconseguir-ho!
Lida, aquí va una altra traducció 🙂
Europa, bella donzella, passejava un dia amb els amics.
Sobtadament, les donzelles veuen un brau blanc apropant-se per l’aigua.
El brau és gran i fort.
Llavors agrada a les donzelles.
Apropant-se a la bèstia, l’adornen amb roses.
“Què bell que és” diu Europa “no em fa por”.
I seu sobre el brau.
De sobte, el brau entra sol a l’aigua.
Europa plora en va.
Moltes hores neda el brau, portant a la donzella fins a Creta.
De sobte, ja no és un brau, sinó que és el déu Júpiter.
“Europa” diu “Sóc Júpiter. T’estimo i seré el teu marit”.
Ave Lida
Europa la bella donzella, un dia passejava amb uns amics. De cop i volta, les donzelles veuen un brau blanc que s’apropa per l’aigua. El brau és gran i fort. Per aixó els hi agrada a les donzelles. S’apropen a la bèstia, i l’adornen amb roses.
-Què bonic que és- diu Europa -non timeo-. I seu damunt del brau. De sobte el brau entra a l’aigua. El brau neda moltes hores y porta a la donzella a creta. De cop ja no es un brau, es el deu Jupiter. -Europa- diu -Soc Jupiter, t’estimo i seré el teu marit-.
Lida!
Et deixo aquí la traducció! He intentat no mirar gaire les altres, però al final s’hi ha acabat assemblant bastant, això és bo, no? jaja
Europa, una bella noia, algunes vegades passeja amb les seves amigues per la riba. De sobte, les noies veuen un brau blanc que s’apropava per l’aigua. És gran i vigorós, de tal manera que agradava a les noies. S’apropen a la bèstia i l’adornen amb roses. “Què bell és!” comenta Europa “no et tinc por.” I en aquest moment seu a l’esquena del brau. Però de sobre el brau entra a l’aigua. L’enganyada Europa plora. El brau neda moltes hores, i porta la noia a Creta. Però de sobte ja no és un brau, sinó que és el déu Júpiter. “Europa” comenta “T’estimo i seré el teu marit.”
Europa, és una noia bella, un cop mentres passejava amb les seves amigues per la platja van veure un toro blau apropant-se per l’aigua. És gran i valent. Els hi agrada.
S’apropen i adornen a la bèstia amb roses. “Què bonic ets”, diu Europa, “no tinc por” Llavors, va seure sobre el toro. De sobte, el toro va entrar a l’aigua.
Europa plora inutilment. El toro, porta moltes hores nedant per portar a la noia fins Creta.
De sobte, el toro està, sinó que és el déu Júpiter.
“Europa” diu “Sóc Júpiter. T’estimu i seré el teu marit.
Salve!!
Et deixo aquí la traducció:
Europa, una bella noia, una vegada passejava amb les seves amigues.
De sobte van veure un brau blanc que s’acostava per l’aigua. És gran i valent. Doncs li agrada a les noies. S’apropen i adoren a la bèstia i el decoren amb roses. “Que bell és” diu Europa “no et tinc por”. Llavors, se seu sobre el toro. De cop, el toro entra a l’aigua. Europa plora inútilment. El brau neda moltes hores i porta a la noia fins a Creta. De cop ja no és un brau, sinó que és el déu Júpiter. “Europa” diu “T’estimo i seré el teu marit”.
Vale!!
Salve!
La traducció:
Europa la bella donzella, un dia passejava amb les seves amigues. Mentres passegen, de sobte veuen un brau blanc. És gran i fort, a les donzelles els hi agradava. I l’adornen amb roses. Europa diu, Què bell és! No em fa por!
I seu sobre d’ell. Però el brau entra l’aigua mentres Europa és sobre la seva esquena. Europa és posa a plorar, i el brau segueix nedant, la porta fins a Creta. De sobte, ja no es un brau, és el déu Júpiter. Europa diu: Soc Jupiter, t’estimo i seré el teu marit-.
Salve!
La traducció:
Europa la bella donzella, un dia passejava amb les seves amigues. Mentres passegen, de sobte veuen un brau blanc. És gran i fort, a les donzelles els hi agradava. I l’adornen amb roses. Europa diu, Què bell és! No em fa por!
I seu sobre d’ell. Però el brau entra l’aigua mentres Europa és sobre la seva esquena. Europa és posa a plorar, i el brau segueix nedant, la porta fins a Creta. De sobte, ja no es un brau, és el déu Júpiter. Europa diu: Soc Jupiter, t’estimo i seré el teu marit.
Europa, pulchra puella, aliquando cum amicis in ora ambulat.
Europa, una noia bonica, un dia camina amb les seves amigues per la costa.
Subito puellae taurum album prope aquam vident.
De sobte les noies veuen prop de l’aigua un toro blanc
Magnus et validus est.
És gran i fort.
Itaque puellis placet.
Llavors agrada a les noies.
Appropinquant et bestiam rosis ornant.
S’hi apropen i adornen la bèstia amb roses.
“Quam pulcher est” inquit Europa, “non timeo”
“Que bonic que ets” diu Europa,”no temo”
Iam in tergo tauri sedet.
Llavors seu a l’esquena del toro.
Subito autem Taurus aquam intrat.
De sobte el toro entra a l’aigua (no he traduit autem perquè al diccionari diu que molts cops no es pot traduir)
Frustra Europa flet.
Europa plora inútilment.
Multas horas Taurus nadat puellamque in Cretam portat.
El toro neda moltes hores i porta a la noia a Creta
Subito autem non iam Taurus est, sed deus Iuppiter.
De sobte ja no és un toro, sinó el Déu Júpiter.
“Europa”, inquit, “Iuppiter sum. Te amo et maritus tuus ero”
“Europa”, diu, “Sóc Júpiter. T’estimo i seré el teu marit”
Salve!
Et deixo aqui la traducció
Europa, pulchra puella, aliquando cum amicis in ora ambulat
L’europa, una noia bonica, camina una vegada per la costa
Subito puellae taurum album prope aquam vident
De sobte, les noies troben un toro blanc prop de l’aigua
Magnum et validus est
És gran i fort
Itaque puellis placet
De seguida agrada a les noies
Appropinquant et bestiam rosis ornant
S’apropen i adornen la bèstia amb roses
“Quam pulcher est” inquint Europa, “non timeo”
-Que maco que és- diu l’Europa. -No em fa por-
Iam in tergo tauri sedet
Llavors seu a l’esquena del toro
Subito autem taurus aquam intrat
De sobte, el toro entra a l’aigua
Frustra Europa flet
Europa plora inutilment
Multas horas taurus nadat puellamque in Cretam portat
Durant moltes hores, el toro neda i porta la noia cap a Creta
Subito autem non iam taurus est, sed deus Iuppiter
De sobte, ja no és un toro sinó el déu Jupiter
“Europa”, inquit, “Iuppiter sum. Te amo et maritus tuus ero”
Europa diu: -Sóc Jupiter. T’estimo i seré el teu marit.-
Traducció del mite d’Europa:
1) Un dia, Europa, una noia bonica, passegen per la riba amb les seves amigues.
2) De sobte, les noies veuen un toro blanc, a prop de l’aigua.
3) És fort i gran.
4) Llavors, els hi agrada a les noies.
5) S’hi apropen i adornen la bèstia amb rosses.
6) “Què maco què és!” -Diu Europa- “No li tinc por.”
7) Llavors seu a l’esquena del toro.
8) De sobte, el toro entra a l’aigua.
9) Europa plora inútilment.
10) El toro va nedar durant moltes hores. I hi porta la noia a Creta.
11) De sobte, ja no és un toro. Sinó el déu Júpiter.
12) “Europa” -Diu- “Sóc Júpiter. T’estimo i seré el teu marit.”
-europa,una nena bonica,caminava una vegada amb les seves amigues per la costa
– de sobte les noies veuen un toro blanc aprop de l’aigua
-és gran i important
-de seguida agrada a les noies
-s’apropen i el cobreixen de roses
-europa diu, que maco es, no tinc por
-llavors seu a l’esquena del toro
-de sobte el toro entra a l’aigua
-europa plora inutilment
-el toro neda moltes hores i porta la noia a creta
-de sobte ja no es un toro si no el deu jupiter.
– soc jupiter,t’estimo i sere el teu marit diu jupiter
1-
Europa , una noia bonica, camina un dia amb les seves amigues per la costa.
2-
De sobte les noies veuen un toro blanc a prop de l’aigua
3-
És gran i és important.
4-
Llavors agrada a les noies.
5-
S’apropen I adornen al toro amb roses
6-
Europa diu: que macu és, no li tinc por.
7-
Ara es troba en el llom d’un toro
8-
De sobte e, toro entra a l’aigua.
9-
Europa plora frustrada
10-
El toro va nedar durant moltes hores. I porta la noia a Creta.
11-
Desobte, no és un toro sino el déu Júpiter.
12-
Sóc Júpiter . T’estimo i seré el teu marit.- va dir júpiter.
Salve!
Pensu que tornar a fer una altre vegada la traducció, repetint el que en fet els meus companys no val la pena.
Jo ús explciaré el mite de Europa:
Europa era filla de *Agenor i Telefasa, encara que de vegades es diu que era filla de Fénix i per tant néta de Agenor.
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidón o de vegades Tir on regnava el seu pare, quan Zeus la va albirar i va quedar *maravillado per la seva bellesa, per la qual cosa es *prendó d’ella.
Com Zeus sabia que Europa podia rebutjar-ho si se li presentava naturalment, es va transformar en un bell toro blanc que tenia banyes semblat a la creixent piga, i va anar a *rendirese als peus de la bellíssima donzella.
Primer, la jove es va espantar, però després va ser prenent confiança. Primer opta per acariciar en el llom al meravellós animal i decideix finalment muntar en la seva esquena. Zeus que esperava aquesta acció d’Europa, immediatament es va aixecar i va partir cap al mar.
Europa cridava i s’aferrava amb força a les corbades banyes, però Zeus no es va detenir, es va endinsar en l’ones i es va allunyar de terra, fins a arribar a Creta. Els germans i la mare d’Europa van sortir en la seva cerca desesperats i per ordre del seu pare, però no van donar amb ella.
I finalmet, Zeus va aconseguir que Europa contragués matrimoni amb Asterión, qui al no tenir fills, va adoptar als de Zeus.
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el toro que havia estat la forma en què Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en constel·lació i inclòs en els signes del zodíac.
D’altra banda, es coneixen altres heroïnes amb aquest nom. Una és la filla de Ticio que va tenir a Eufemo després d’unir-se amb Posidó (déu del mar). Una altra és una de les *Oceánides, filles de Tetis i Oceà. També, la mare de *Níobe, esposa de *Foroneo es deia Europa. I finalment, la filla del Nil i una de les esposes de Dánao.
http://es.slideshare.net/carloscabanillas/europa-et-taurus
Pingback: El casal de Tebes | El fil del mite grec
Pingback: La princesa Europa també als vint euros | El fil del mite grec