Càmara nupcial d'Herse, 1570. Nova York, Metropolitan Museum of Art
Avui s’ha inaugurat al Museu del Prado a Madrid per primera vegada una exposició monogràfica de tapissos. No us ho creureu, però són mitològics i relaten les noces de Mercuri amb Herse. Recordeu què va provocar l’amor de Mercuri per Herse en la seva germana Aglaure? És ben cert, no hi ha amor sense enveja, ni enveja sense càstig. Recordeu què esdevingué a l’envejosa Aglaure? Si no ho recordeu acabeu de llegir la narració que ho explica a Narracions de mites clàssics:
“Confiat de la seva bellesa, Mercuri va a casa de Cècrops. A la zona més reservada, les seves tres filles hi tenen les cambres, decorades amb ivori i amb petxines incrustades: Pàndrosos ocupava la de la dreta; Aglaure, la de l’esquerra, i Herse, la del mig. Aglaure va ser la primera a veure el déu i a preguntar-li qui era i què volia. Mercuri no s’inventa cap pretext: li diu que és el déu missatger, fill de Júpiter, i que s’ha enamorat de la seva germana Herse. Després, li demana que l’ajudi a fer possible el seu amor. Aglaure el mira amb els mateixos ulls amb què poc abans havia vist el secret ocult de la rossa Minerva, i li exigeix una gran quantitat d’or pel seu servei”. Narracions de mites clàssics, pàg. 133
Si aquest estiu aneu a Madrid, no us oblideu de visitar l’exposició Els amors de Mercuri de Willem de Pannemaker al Museo del Prado. No teniu excusa i ho podreu fer virtualment aquí i també hi trobareu més informació sobre els tapissos, un tema molt interessant per a un bon treball de recerca!
Ave:D
Quan he vist el video m’he quedat bocabadada! És impressionant que amb un simple fil, i a més teixint a mà, es pugui aconseguir aquesta increible tapissaseria de bastants metres de llargada. Es diu que és un dels millors espectacles de la història de la tapisseria a Europa, ja que no és molt habitual com en països de l’orient, Turquia, també Egipete, i bueno els romans i grecs també van utilitzar aquests amb la finalitat de decorar.
El mite de explica el període en el que Hermes, el déu missatger estimava a Herse, una de les tres germanes que servien a Atena com a sacerdotesses al palau del Partenó, La seva germana gran, Aglauro, es va interpossar entre tots dos. Aleshores Hermes la va transformar en pedra i a més va ser pare de Cèfal amb Herse.També va tenir a de Eumolpo amb Aglauro i Cècrops amb Pàndorssos.
Aquests tapissos els podriem relacionar també amb el mite de Aracne.
vale
Doncs com bé es presenta al vídeo, fer tapissats i aconseguir que els espectadors el percibim tal i com es vol representar, és molt complicat. La tasca cromàtica que comporta és important de senyalar. Aquest estiu segurament vagi a Madrid per què tinc molta família, i si tinc l’oportunitat i aniré.
Aprofita l’oportunitat, Laura! Recorda’t després de comentar-nos aquí les teves impressions.
Ire, potser ara entens millor el mite d’Aracne i les filigranes que amb el fil es poden fer!
Veure com es fan els tapissos és increible, m’encantaria poder-los veure en persona, però dubto de que pugui tenir l’oportunitat d’anar a Madrid aquest estiu…
El mite explica com Mercuri s’enamora d’Herse. L’enveja d’Aglauro la va portar a ficar-se entrmig de la relaciò dels dos amants, motiu pel qual Mercuri la tranforma en pedra.
Bet, recorda’t de nosaltres des de l’Índia! Que tinguis un bon viatge i un bon curs! Seràs la nostra reportera oficial a la recerca de referents clàssics en terres índies.
Salve!!
El vídeo ha sigut molt interessant.
L’any passat vaig estar dos dies a Madrid! Llàstima que encara no haguessin obert l’exposició.
La resposta a les preguntes:
En una festa en honor a Minerva, Mercuri es va sentir atret immediatament per Herse. Per aquesta raó, Mercuri va acudir a Aglaure perquè l’ajudés a enamorar a la seva germana. Aglaure accepta ajudar-lo a canvi d’or.
Minerva, es va adonar del seu acord, i va decidir anar a demanar-li ajuda a Enveja. Immediatament després de que aquesta acceptés ajudar a Minerva, Aglauro va començar a sentir gelos de que Mercuri desitgés a la seva germana i no a ella.
Aglauro va decidir interposar-se entre els dos. Per aquesta raó Mercuri la va convertir en pedra.
Vale!
Mercuri veu Herse i se n’enamora, un dels tapissos del Palau de la Generalitat (I) i (II)