Venus en la nomenclatura botànica popular

Venus, antiga divinitat itàlica de la primavera, protectora dels camps, de la vegetació  i dels jardins, conservà aquest caràcter fins i tot quan fou assimilada  a partir del segle II aC amb l’Afrodita grega, dea de l’amor i de la bellesa femenina. La gens Iulia que pretenia ser descendent d’Eneas la considerava una avantpassada seva. Era present a totes les llars i a Roma i arreu era venerada. Quan Juli Cèsar fou destinat a Hispània com a Cònsol en va promoure la devoció i, a més de les nombroses representacions plàstiques, Venus resta encara ben vigent en la nostra cultura popular.

És primavera! Després d’un cru hivern de ventades, gelades i nevades, la natura reneix com si un miracle esdevingués i potser ha arribat el moment de recordar els vestigis populars de Venus en el nom de les plantes.

Al Parc del Laberint ja us vaig assenyalar  la capil·lera  dita Adiantum Capillus Veneris, “cabells de Venus” per la semblança dels fins i abundants pecíols negres a una cabellera.
  • La Cuscuta europaea és també coneguda en català com “cabells de Venus” per la seva tija filiforme, afil·la amb flors albo-rosades.
  • La planta anual, ornamental, de fulles sèssils i oblongues  Specularia speculum és anomenada popularment “espill de Venus” i en anglès “Venus’ looking glass”.
  • La planta vivaç Umbiculus-veneris se’n diu “llombrígol de Venus” i en castellà “Ombligo de Venus”. Té un pecíol llarg en el centre del limbe. Hipòcrates recomanava les seves fulles per concebre nens mascles, no crec que la cosa funcioni però almenys tenen un ús similar a les tiretes si ens encetem els peus mentre caminem pel camp.
  • La Scandix pecten-veneris, tota ella eriçada de flors blanques,  és dita “pinta de Venus” i en castellà “peine de Venus”.
  • La Nymphaea alba de flors blanques, solitàries, que suren damunt les aigües és coneguda també com a “rosa de Venus” i en castellà “rosa de Venus”. Es creu que és anafrodisíaca i s’empra en nimfomanies i priapismes (la mitologia us donarà un bon cop de mà a l’hora d’esbrinar el significat d’aquests termes!).
  • La planta herbàcea d’un metre i mig d’alçada Dipsacus fullonum es diu en castellà “baño de Venus”.
  • L’orquídea terrestre  Calypso bulbosa en castellà se la coneix amb el nom de “zapatilla de Venus”.
  • A la planta carnívora Dionea muscipula  li diuen”Venus atrapamoscas” en castellà i “Venus Flytrap” en anglès.
  • Si observeu bé totes aquestes plantes auctòctones unes i altres tropicals de ben segur sabreu per què la gent les ha relacionat amb Venus. Juli Cèsar deu estar ben content i satisfet ja que el seu llegat continua ben vigent!

    Gaudiu de la natura! Gaudiu de la primavera!

    11 thoughts on “Venus en la nomenclatura botànica popular

    1. Maria

      Ets increïble, Margalida! Com es nota que a més de les clàssiques t’agraden les plantes!

    2. Margalida Capellà Soler Post author

      És cert, Maria, m’agraden les plantes i la jardineria. No hi puc fer més. Ja saps, doncs, que el colors del bloc com he dit en altres comentaris són els meus colors: els colors de Grècia i els colors de la natura (verd de la vegetació i blau del mar i el cel).

      Per cert, si sabeu de més plantes amb el nom de Venus, no dubteu en fer-m’ho saber.

    3. Mercè Otero Vidal

      Margalida i companyia,
      Estic llegint el llibre d’André Comte-Sponville, Lucrecio. La miel y la absenta (Paidós, Barcelona, 2009) i, clar m’he trobat altre cop amb l’himne a Venus que obre el De rerum natura de Lucreci… una meravella
      te, dea, te fugiunt venti, te nubila caeli
      adventumque tuum, tibi suavis daedala tellus
      summittit flores…

    4. Margalida Capellà Soler Post author

      A veure si quan torni de Mèrida me’l puc llegir, Mercè!

      Χριστός ανέστη!
      Χρόνια πολλἀ!

    5. Alissa Komarova

      Hola
      Margalida:)
      M’ha agradat aquest text, perque amb el mal temps que fa, al menys em fa recordar que ja és primavera i que falta poc per l’estiu.
      A mi les flors m’agraden moltissim, pero els cactus i tot aixó no.

      Aqui deixo un tros de poema en grec:

      Η άνοιξη μ’ όλα τα χρώματα
      κι ο Μάρτης με χίλια καμώματα.
      Τα λουλούδια ανθίζουν
      κι οι κήποι μυρίζουν
      από την ευωδιά τους.

      Traducció:
      Primavera amb tots els seus colors
      I el març amb mil entremaliadures.
      Les flors floreixen
      jardins i l’olfacte,
      la fragància.

    6. sere eloisa velasquez

      ooh esta molt bonic però no he pugut veure les imaget o el video perque no he deixa el ordinador pero me lo he llegit tot y m’ha paregut molt bonic.Joooe LIDA no sabia que t’agradaven les plantes pot ser el dia de teu aniversari te regalo una plante que tambe li agrada molt a meva mare..

      Dons molt bé Lida esta molt currat hi ha molt llatí!!!

      😀

    7. Margalida Capellà Soler Post author

      Moltes gràcies, Sere!
      T’has baixat els conectors?

    8. you

      Hola Lida !
      Aquest video esta molt be magrade bastant i aixó que les flors no magraden gaire ,encanvi son molt maques les:).Hi ha moltes de les flors que no havia vist!
      Suposo que al natura ,la vegetació la seva belleza prové de Venus deesa de la belleza i com no natural !!
      Vale!

    9. Margalida Capellà Soler Post author

      Ja ho coneixia; però els companys segur que no i els agradarà. A veure què n’acabem fent de tot plegat d’aquest humor mitològic!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *