Logo original de la Carme Rosanas
Avui fa cent anys naixia el poeta ilerdenc Màrius Torres. El Fil de les Clàssiques, també vol unir-se a l’homenatge que, entre altres, li ret la catosfera, -tal com vàrem fer amb Carles Riba o Salvador Espriu-, amb el poema “Venus”. Màrius Torres el va dedicar al seu amic Jaume Elias des de la Ciutat del Vaticà en el decurs d’un viatge de fi de carrera -va estudiar medicina- des del 26 de febrer al 22 de març de 1933 per Pisa, Florència, Roma, Milà, Ginebra i París:
L’orquestra de joves del Vallès així el va interpretar en el concert homenatge Màrius Torres de l’institut homònim de Lleida el 30 d’abril de 2010, sota la música i la direcció de Pedro Pardo i amb la soprano Anna Borrego:
El poema Venus de Màrius Torres té una forma estròfica circular i sembla premonitori de la seva malaguanyada mort als trenta dos anys. Què us suggereix a vosaltres aquest poema? Què n’opineu?…
Màrius Torres quan va emmalaltir de tuberculosi pulmonar va ingressar en el sanatori de Puig d’Olena a Sant Quirze Safaja (on precisament dissabte li van fer un emotiu homenatge) i allí va conrear la poesia i, entre altres, va estudiar també llatí. Sols trobem, però, en la seva obra un poema amb el títol en llatí: Arbor Mortis i un subtítol Nisi signo serena entre parèntesi després del títol en català del poema Rellotge de sol.
Segur que amb aquest tastet de referents clàssics (vid. també el poema L’esfinx a Aracne fila i fila) en el centenari del naixement de Màrius Torres, us he despertat les ganes de conèixer més l’obra d’aquest poeta oblidat; però no tenim excusa per conèixer-lo millor ja que Pagès editors va treure per Sant Jordi Poesies de Màrius Torres, editat per Margarida Prats, que ara ha tornat a editar.
Oh! Quin poema, “Venus”, més bonic i a la vegada trist! Realment els poetes no moren mai, la seva obra i homenatges com aquests els fan immortals!
A veure si aquest curs el treballem més a fons a classe de català!
I tant emotiu, Margalida, que va ser l’homenatge a Sant Quirze Safaja del dissabte! Entre altres es van recitar alguns dels que proposes com “Arbor mortis” o “Rellotge de sol”: http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=100213&seccio=Lleida&fecha=2010-08-29&sortida=03:00:00
Quina sort, Jordi! Jo tenia intenció d’anar-hi, però assumptes familiars m’ho van impedir. Sort que sempre tinc corresponsals de primer mà que ens en fan cinc cèntims!
Molt adequat al contingut del blog, l’escrit, com sempre! Gràcies per participar en l’homenatge!
Moltes gràcies a vosaltres, Víctor, per recordar-vos sempre dels nostres poetes i l’enhorabona per l’èxit de la convocatòria: http://vpamies.blogspot.com/2010/08/participants-lhomenatge-marius-torres.html
http://www.vilaweb.cat/noticia/3769161/xarxa-ret-homenatge-poeta-marius-torres.html
FelicitaTS de part meva el poeta Marius Torres, que hagués fet 100anys avui. Quin bon home fent un poema el seu amic per haver acabat la carrera. Encara que no vegi aquestes paraules que t’he escrit com a regal li diria “crec que ets una persona molt cariñossa i molt detalista fent- li el teu amic un poema dedicant-li hores teves en que el teu amic s’ha portat el millor regal de carrera per quan li toques anar de viatge de final de curs no avorrir-se en el viage i pensant en el seu amic”. I així sabría qui l’acompanya en tot moment una part del seu amic Marius Torres.
Adeu
És un poema molt trist però m’ha agradat molt, però prefereixo el segon video perquè la música m’agrada més que els poemes. He trobat l’article molt interessant i adequat per l’assignatura.
hola lida els poemes una maravella
Salve.
A la matèria de Literatura Catalana estem llegint un llibre d’antologia catala de Màrius Torres, “Com un foc invisible”. Sens dubte te poemes realment macos i es mereix un gran homenatge.
Vale.