Fa poc he redescobert a Música de poetes “Sísif”, d’Agustí Bartra, cantat per Miquel Pujadó. És un poema preciós i amb el referent clàssic de Sísif, condemnat a empènyer eternament una roca enorme fins a dalt de tot d’un pendent; però, quan ja era al cim, tornava a caure, impel·lida pel seu propi pes, i altra vegada Sísif havia de començar a empènyer de nou (vid. presentació d’Angel Martínez). Avui, Diada Nacional de Catalunya, el vull dedicar a tots els filadors i filadores que, somiatruites o nefelibates com jo, també us sentiu sovint com Sísif, i malgrat les dificultats tireu endavant i empenyeu el roc de la vida i del dia a dia. Espero que us agradi i que aprengueu finalment la lliçó:
Oh, Sísif pot ser feliç
amb la roca o l’embalum,
si gronxa pena o somrís
a les trenes de la llum!
Quan la força li infla el tors.
la roca es torna destí:
no pot unir cim i esforç.
Des d’abaix crida el camí.
El vent clama els seus edictes
Pugen, amb un ritme lent,
Sísif, la roca i el vent
i la lluna dels invictes.
Agustí Bartra
Obra completa Vol II. 1972- 1982. Edicions 62 Barcelona. 1983 Pàg. 464
Fent recerca, he trobat un article molt interessant de Jordi Badiella, El món clàssic en l’obra d’Agustí Bartra, que us pot ser de gran ajut.
molt interessant l’obra de Bartra si t’agrada la cultura clàssica i la poesia. On es poden trobar les seves obres?
Oriol, pots començar pels textos digitals que et facilita Lletra i continuar per la Biblioteca Miquel de Cervantes.
Si t’agrada, en pots fer un apunt a Aracne i, fins i tot, el teu treball de recerca.
Hola Margalida!!!
Que m’ho preguntin a mi, Margalida, si se el que es empenyar el roc de la vida i del dia a dia.
Ave!!!!
Salve!
Aquesta historia es mol maca per que encara que no ho aconsegueix a la primera ho intenta fer les vegades que facin falta com el dia a dia de tots nosaltres .
I de vegades ens passa molt sovint , alguns es queden a baix però d’altres ho intenten fins que arriben i després veuen els resultats que son molt satisfactoris:).
Una cançó molt maca!!
Vale!!
Hola Margalida,
esta guai la cançó, pero m’agrada més el poema sense musica.
Un pensador existencialista recrea el vell mite grec de Sísef,considerant-lo expressió o metàfora de l’existència humana.
Sísif havia estat condemnat pels déus a realitzar una activitat absurda.
Quan era a punt de morir, va voler posar a prova l’amor de la seva muller, ordenant-li que no enterrés el seu cos sinó que l’abandonés. Sísif morí i ella obeí l’ordre tan contrària a l’amor humà; ja a l’Hades o inferns, obtingué el permís de Plutó per tornar a la terra, momentàniament, a castigar la seva muller. Però de nou al món dels vius, l’astut Sísif es vanagloriava de l’èxit de la seva estratagema, manifestant a tothom que no tenia intenció de tornar als inferns. Així, “durant molts anys més va viure davant la corba del golf, la mar esclatant i els somriures de la terra”. Però, complint un decret dels déus, Mercuri l’agafà pel coll i va retornar-lo a la força als inferns, on ja hi havia preparada la seva roca.
Salve1
M’agradat la canço, perquè té el meu caràcter. Perqué jo quan tinc un problema no am donó per vençuda fins que ho aconsegueixo. I fins i tot ànimo molta gent quan té un problemma ,en resoldre el seu problema sense deixar anar les seves oportunitats. Així m’agrada que tot el que es trobi amb problemes i té por de resoldre’ls que no tingui por i pensi e les conseqüencies, que no es deixi vèncer per l’orgull i per la por. Sinò per el insti i millor si ho soluciona abans de dexar-li oportunitats de solucionar-ho!
Vale!
Benvinguda, optimista i emprenedora! Ens seràs d’un gran ajut a classe i m’ajudaràs a motivar els companys. Esperem que enguany no tirin la tovallola. No tindran excusa!
Xairete
Jo vull inventar un poema dedicat a la filosofia edonista i relacionat amb el deu Dionis.
No necessito ahorrar en este banco de infelicidad,
gastare mi vida en regalos para daros,mientras lanzo los dados de mi destino al espacio infinito,donde esta escrito que no pueda alzar mi voz y reinventar las reglas?
(ja el continuare).
Ara escriues en castellà, Dani?
Pingback: El mite de Sísif d’Albert Camus | El fil del mite grec
Pingback: Per què els déus varen castigar Sísif? | El fil del mite grec
Xaipete!!
Molt bonica la cançó!!
Fa referència a un caràcter fort i valent i que fins que no aconsegueix alguna cosa no para, ho intenta i ho intenta una vegada i unaltre. Jo tinc un semblant caràcter i aquesta canço s’identifica molt bé amb mi!