Tag Archives: Mitologia

Ecce pictura. Quae fabula est?

Continuem amb la lectura setmanal de Narracions de mites clàssics.

Ecce pictura. Quae fabula est?

img_2618

Valeria (@valr_kuni) me fecit. October MMXVI

Quina pervivència té? És un mite encara vigent? Per què? S’ha de dir sempre la veritat?

Llegiu amb atenció aquest poema Arrapant-se cruel al rostre de Minerva d’Antoni Prats (21, febrer, 1946)

ARRAPANT-SE cruel al rostre de Minerva
el corb seguit esquinça els ulls renovellats.
Mai més podrà pensar-se la deessa
veient un fil trempat de llum llarguíssima.
Mai més.

(Corb fastigós, oh quant t’estime!)

I ens queda tot,
un tot que no vol ja ser més:
mans, tantes mans i noms i veus.

Per fi, la nit es cansa de ser nit.
Sovint no troba el pany o perd les claus.
Sovint s’oblida de la casa.

En podem fer també nosaltres de recreacions?

Fem un Kahoot del mite de Coronis!

coronis

Mitologia amb classe inversa

ἡ δὲ παιδεία πλαταγὴ τοῖς μείζοσι τῶν νέων.
L’educació és un sonall (=un joc) per a la majoria dels joves
Aristòtil, Política V 6 (1340b).

És possible a l’aula de clàssiques la classe inversa o The Flipped Classroom?

A finals d’agost vaig fer un curs a l’escola Pia Santa Anna de Mataró amb Manel Trenchs i Dani Amo i ara ha arribat el moment de posar a la pràctica l’après a #cveranoflipped 2016 MATARÓ, a més de la gran dosi d’optimisme que em van regalar per tal de començar amb ganes el nou curs escolar.

A principi de curs a segon de batxillerat de Grec fem un repàs del que es va treballar a primer (vid. Déus i herois en la mitologia grega) i reprenem el currículum de segon insistint en els temes que surten a les PAU de Grec de Catalunya 2017.

qüestionarimoodle

Pel que fa al tema de mitologia, repassem amb un kahoot Déus i cultes i amb un qüestionari Moodle Reprenem el fil (II) Mitologia (vid. Pissarra de Clàssiques Grec 2 contrasenya visitant Grec2_2016) el treballat a primer per tal de fixar el coneixement i preparar-nos per traduir textos originals amb els següents objectius:

    1. Conèixer la mitologia a través de la  literatura grega que és mitogràfica

(vid. Literatura grega a escena…)

  1. Identificar algunes produccions antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega
  2. Reconèixer l’ètim grec relacionat amb els déus i la seva pervivència en la terminologia de les llengües modernes

En acabar hem de saber:

Els principals cicles mítics: comencem per la introducció als cicles mítics (cicle peloponnesi…) amb un prezi  i kahoots fets per alumnes (el cicle de Micenes, els 12 treballs d’Hèrcules/Hèracles…)

La literatura grega és mitogràfica perquè els seus arguments i continguts són sobretot temes mítics. Gràcies a ella coneixem els mites grecs.

Els déus grecs en la ceràmica grega i en les manifestacions artístiques posteriors (amb EDpuzzle, Kahoot, apunts als blocs).

El lèxic mitològic i la seva vigència en les llengües modernes (amb Thinglink, Kahoot, apunts als blocs…)

Pel que fa a l’aprenentatge de la pervivència dels déus en els nostres mots, a partir dels déus i els ètims comencem a relacionar els mots actuals amb els personatges mitològics i ens plantegem el perquè mitològic dels noms del sistema solar,…. i els alumnes acaben construint un kahoot sobre els déus i les paraules i continuen amb la recerca i publicació al bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots de la petjada de la mitologia en les expressions que encara fem servir en diferents llengües, la mitologia al cel a El cel dels mites, la petjada de la mitologia en els noms dels grups i en les cançons a L’empremta d’Orfeu, o en l’òpera Òpera amb referents, o en el cinema La cinta de Νίκη, o l’actualitat teatral a Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Què fem a casa? i què a classe?

Tot aplicant la metodologia The Flipped Classroom a casa els alumnes visionen dos vídeos que s’han preparat ad hoc i que troben a la classe Mitologia amb el codi naivoku. Primer s’han de donar d’alta com a estudiants a edpuzzle.com i després clicar a “Join Class” i introduir el codi de la classe.

Els déus en la ceràmica grega per aprendre en grec (els alumnes ja sabem llegir i escriure en grec clàssic) el noms dels déus, reconèixer els seus principals atributs a partir de les peces de ceràmica grega i contestar les preguntes relacionades amb la pervivència lèxica dels déus grecs en català…

En comptes de fer una classe magistral amb tota la història de la mitologia i la seva pervivència en les diferents manifestacions artístiques, es va agafar un tema transversal “Amor i triomf en la mitologia grega” i s’ha amenitzat amb obres d’art antigues i modernes (interdisciplinarietat) que representen els diferents mites dels diferents cicles mítics (tant de déus com d’herois) extrets de diferents obres de la literatura grega per tal de demostrar que és mitogràfica i aprenem mitologia a través d’Homer, Hesíode, els tràgics grecs (Èsquil, Sòfocles i Eurípides), Apol·lodor,… El tema de l’amor és inherent a l’ésser humà i atreu molt, així com el paper de la dona, la violència de gènere en els mites i la diversitat sexual, entre d’altres. Les diferents preguntes que s’han de respondre per avançar en el visionat del vídeo permeten consolidar l’après i ampliar el tema amb els recursos de la xarxa i amb els recollits en aquest Symbaloo de Mitologia Grega.

Una vegada s’han visionat els vídeos i enviat la feina a través d’EDpuzzle, a classe ho posem en comú, debatem el tema, s’amplien els diferents mites i els nostres blocs El fil del mite grec, El fil de Medea, Literatura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots…permeten llegir i comentar les diferents entrades relacionades amb mitologia (mites, literatura mitogràfica i etimologia de les paraules, expressions… i els déus) i alhora permeten ampliar-los amb nous apunts amb el nou contingut ja curat a partir dels interessos dels alumnes i amb la creació de prezi, thinglink, kahoots, vídeos, il·lustracions, podcast… D’aquesta manera, l’alumne/a és el protagonista del seu propi aprenentatge i alhora té un paper cabdal en la seva avaluació perquè elaboren els kahoots per a la classe (és important saber preguntar i compartir-ho a la xarxa), es coavaluen els apunts publicats als nostres blocs, el material digital, les presentacions orals a l’aula…Són els amos del seu qualificador al Moodle que recull totes les activitats d’aprenentatge i també les voluntàries d’ampliació (El cicle troià en la literatura grega: apunt i kahoot; L’Odissea; Ilíada i Odissea a la música amb kahoot…) donant ales a la creativitat individual, al treball en equip, col·laboratiu, cooperatiu, interdisciplinari (Mitologia a la pintura; La pervivència del mite de Dànae en l’art…), inclusiu, a l’atenció a la diversitat,…a l’avaluació amb rúbriques, amb ludificació (o gamificació), a la creació d’una identitat digital amb la continuació dels seus portafolis digitals… D’aquesta manera apliquem a l’aula de clàssiques de l’IPM la taxonomia digital de Bloom i The Flipped Classroom.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wibL5wgEAM0[/youtube]

Ecce picturae. Continuem llegint Narracions de mites clàssics

Després de llegir la primera part, la primera avaluació, ara hem començat a llegir la segona part de Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi) a 4t de l’ESO de Llatí i us proposo de seguir la bella i vella tradició Ecce pictura! Quae fabula est? i que identifiqueu aquestes tres pintures i que, a partir d’elles expliqueu els tres mites, busqueu apunts que ja tenim publicats i els doneu a conèixer aquí per tal d’enllestir entre tots aquestes imatges interactives. Després en trieu un, el que més us agradi, i en feu una petita recreació.

Conèixer els mites ens ajuda a entendre millor l’art? la literatura?…

Amor i triomf en la mitologia grega

Després del tema de la mort i del pas del tempshic et nunc us animo a llegir la literatura grega que és mitogràfica i a gaudir dels seus mites amb el fil de l’amor i el triomf de déus i herois de la mitologia grega:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HusWa1j-b7U[/youtube]

Anem al teatre! Mots de ritual per a Electra

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/E4oXjqC5R1k[/youtube]

Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre va ser escrita a París l’any 1958 durant el seu exili fins que retornà a Catalunya el 1962 i estrenada el 1974 (ara set anys després de la seva mort, s’ha representat al TNC). És una peça de 543 versos lliures introduïda amb un pròleg en prosa on explica els antecedents de la trama. Malauradament és una tragèdia molt poc coneguda del teatre català en què Palau i Fabre reflexiona, a partir de les seves vivències com a exiliat a França, sobre la funció de la tragèdia en la nostra societat amb la reescriptura del mite clàssic en què reflexiona sobre la necessitat de fer justícia per la sang vessada i alhora l’horror de qualsevol guerra, la separació de germans, l’evidència de desitjos, els amors enrevessats, els neguits… i la dificultat de fer justícia sense cometre de nou més injustícia i més venjança. La tragèdia, filla de la democràcia atenesa, és per a Palau i Fabre el llenguatge (implícit) de la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/61iUIzVMmbM[/youtube]

El dramaturg i director teatral Jordi Coca ha portat per primer cop aquesta obra, fent justícia al Palau i Fabre dramaturg, a un gran teatre públic, a la sala Tallers del TNC de Barcelona, fins aleshores sols s’havia representat a universitats i a sales alternatives, com a l’Espai Brossa. Jordi Coca allunya la tragèdia palaufabriana del franquisme i la fa universal tot i que a l’obra, es projecten imatges de la primera guerra mundial. Entre els canvis dramatúrgics, Coca ha desplaçat el monòleg d’Orestes i ha canviat l’indret on es retroben sense reconèixer-se Electra i Orestes. Reforçant així la teoria de Palau i Fabre, segons la qual els herois, tot i el destí, han de ser conscients dels seus actes. D’aquesta manera, gràcies a la humanitat que adquireixen,  aconsegueixen una intensitat tràgica que els acosta a l’espectador.

L’exiliat Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare Agamèmnon a mans de l’amant de la seva mare Clitemnestra, Egist. Es topa amb Electra, però ambdós germans fingeixen la seva identitat  i entre tots dos es consumarà l’incest que portarà a la venjança.

No creguis que mai ningú comprengui
el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Per què Palau i Fabre es treu de la màniga aquest incest entre germans? Doncs, perquè en una Catalunya de postguerra, escindida després de la guerra civil, sols l’incest entre l’exiliat (Orestes) i la resistència clandestina (Electra) podia demostrar que calia la unió per aconseguir refer el país (Josep Palau i Fabre “El mirall embruixat” a Assaigs, articles i memòries), tot i que, com bé sabem el final d’en Franco va ser un altre. Ara bé, Orestes-Pílades no vol perdre la seva llibertat a les ordres d’Istar-Electra,  és impactant la dialèctica que sorgeix entre els dos amants, una autèntica lluita de sexes, que ens revela l’opinió de Palau i Fabre sobre les relacions home-dona i ens aclareix que sols l’incest pot segellar el pacte de venjança (L’Electra de Josep Palau i Fabre, per la dra. Montserrat Jufresa):

¿Per què en front d’una dona, un home vol buidar-se
l’ànima sols pel cos, com si el cos fos en ella
més que els mots o els ulls?

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Mots de ritual per a Electra és una obra intensa però curta (aproximadament una hora) perquè la consciència no admet interrupció i l’espectacle no és interromput, tot i que el públic al final no sap si marxar o esperar-se. El teatre de Palau i Fabre, defugint el to aburgesat, és tancat, rigorós, premeditat, minoritari, de temps i espai reduït, mou consciències i fa reflexionar, representa el món i n’és exemple a seguir, un mirall del món amb paraules sense massa ornamentació amb la força del vers  però amb un joc dialèctic ben encertat … tot plegat fa que els espectadors que en puguin gaudir també siguin pocs, perquè tal com ens va dir al final de l’obra Dafnis Balduz falta públic per assaborir els clàssics.

Per què una obra desconeguda per al públic, s’estrena amb adaptacions i innovacions importants? Per què durant tan pocs dies? És admissible la venjança? Cal venjança per fer justícia? En qui cal delegar la venjança? En els tribunals de justícia o exercint la violència? Qui són les Erínies? Què vetllen? Quin és el paper de la dona? Per què el paper d’Orestes envers la força d’Electra és tan difícil en el segle XXI? Per què Orestes és tan diferent? Per què costa tant interpretar el seu paper a un home jove de la nostra època? Per què s’ha d’assumir la responsabilitat dels actes? És una obra pacifista? Com són els personatges palaufabrians?… Si voleu trobar respostes a aquestes preguntes no us perdeu l’obra, si en teniu ocasió, i mentrestant visioneu el col·loqui “Mots de ritual per a Electra” , fet el 8 de maig i conduït per la novel·lista Maria Barbal, juntament amb el director Jordi Coca, i els actors i actrius de la companyia.

[youtube]https://youtu.be/I0l4YCgB6qE[/youtube]

N.B.: No us perdeu la ressenya i les entrevistes a alumnes i professor de l’escola Patufet de Barcelona i a l’actor Dafnis Balduz (Orestes) que va fer l’alumna Camila Arigón el dia que vàrem anar a veure Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre al TNC i ho ha publicat al seu bloc-Treball de recerca Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Camila i Dafnis Balduz

Del llenç al moviment: les passions humanes al límit

A Beauty, un curtmetratge de l’italià Rino Stefano Tagliafierro, podreu emocionar-vos o horroritzar-vos amb les pintures d’artistes molt coneguts tot cobrant vida. Realment en aquesta impressionant selecció d’obres, no hi podien faltar els referents clàssics i sobretot mitològics. A veure si sou capaços de destriar, entre les passions humanes al límit, les obres amb referències clàssiques:

Els perfums, tota una herència clàssica!

De ben segur, els Reis no sols porten petons i joguines als infants, sinó molts perfums! Molt són els spots publicitaris de colònies i perfums amb referents clàssics, però molt més freqüents són els noms de perfums relacionats amb els déus (Eros,…), amb herois i heroïnes de la mitologia grecorromana, amb el llatí, etc. perquè portar perfum és tot un luxe, tota una herència clàssica, tot un art de seduir i segurament de sentir-se diví! Després del regal dels vins, caves i cerveses amb referents,  ara és l’hora dels perfums, tot un luxós llegat!

En coneixeu més? Quin perfum amb referent clàssic us ha cridat més l’atenció? Us han regalat una colònia o perfum aquestes festes? Us agraden? Per què creieu que la campanya de Nadal sempre inclou colònies i perfums? Per què aquests tenen referents clàssics tant en el nom, en la forma de l’ampolleta o bé en la publicitat? Vàreu visitar l’exposició Històries de Tocador? Heu llegit o vist El perfum? …Què n’opineu de tot plegat?

Continuem llegint…

Continuem llegint… Per què l’òliba és l’animal preferit d’Atena-Minerva? Per què els corbs són negres? Quin mite ens ho explica? Quin escriptor llatí i en quin llibre ens ho relata? Quina de les Narracions de mites clàssics és? Ens el contes? Què ens ensenya?…

Saló dels Miralls de Residència Eichstätt a Baviera, Alemània

Fes recerca als nostres blocs i busca’n entrades, recreacions… Comenta totes les referents a aquest mite i ja pots anar pensant en fer la teva recreació (durant 1a avaluació de la 1a part del llibre) i afegir-la a la col·lecció que van començar els alumnes del curs 2008/09.

Ecce pictura XV. Quae fabula est?

Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?

Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…

Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…

Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!

El secret de Midas

Andrea Vaccaro "El rei Midas"

Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!

Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.

Narracions de mites clàssics (ed. Teide, adaptació de M. Capellà)

  1. Ara ja saps quin és el secret del rei Midas?
  2. Quin favor li va concedir el déu Bacus quan li va tornar Silè, el sàtir de més edat?
  3. Però, quan, fins i tot, el menjar que es duia a la boca es convertia en or, es va veure obligat a suplicar que el seu do rescindís. Com?
  4. Va existir el rei Midas?
  5. Els mites sovint expliquen l’origen de diversos fenòmens naturals. Quin fenomen explica aquest mite del rei Midas?
  6. En una contesa musical entre Apol·lo i Pan, Midas per haver decidit en contra d’Apol·lo, quin càstig rep d’aquest déu?
  7. Qui coneixia el seu secret, malgrat que ell ho dissimulava amb un barret? Què va fer aquest?
  8. Què és avui el rei Midas?

  9. El mite del rei Midas ha tingut llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la música, en el cinema, en els dibuixos animats, en el llenguatge (“ser el rei Midas de”), en la publicitat, en la blogosfera…Fes recerca i deixa’n constància en el teu comentari.
  10. Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!

N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).