Andrea Vaccaro "El rei Midas"
Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!
Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:
Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.
Narracions de mites clàssics (ed. Teide, adaptació de M. Capellà)
- Ara ja saps quin és el secret del rei Midas?
- Quin favor li va concedir el déu Bacus quan li va tornar Silè, el sàtir de més edat?
- Però, quan, fins i tot, el menjar que es duia a la boca es convertia en or, es va veure obligat a suplicar que el seu do rescindís. Com?
- Va existir el rei Midas?
- Els mites sovint expliquen l’origen de diversos fenòmens naturals. Quin fenomen explica aquest mite del rei Midas?
- En una contesa musical entre Apol·lo i Pan, Midas per haver decidit en contra d’Apol·lo, quin càstig rep d’aquest déu?
- Qui coneixia el seu secret, malgrat que ell ho dissimulava amb un barret? Què va fer aquest?
- Què és avui el rei Midas?
El mite del rei Midas ha tingut llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la música, en el cinema, en els dibuixos animats, en el llenguatge (“ser el rei Midas de”), en la publicitat, en la blogosfera…Fes recerca i deixa’n constància en el teu comentari.- Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!
N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).
Salve!
Al treball de les diapositives que vam fer, a mi em va tocar fer-ho sobre el secret de midas, és a dir, ja sabia qui era.
El favor que li va concedir va ser que tot el que toques és convertís en or.
Es va veure obligat a demanar-li que sisplau el tornes com era abans,Bacus el va tornar com era abans i li va treure el do que li havia atorgat.
Si que va existir el rei Midas.
Perque no continui cobert d’aquell or, li va dir que fos al riu Pactolos, i que fes el camí en sentit contrari al corrent de l’aigua i turons que hi ha a la ribera fins que arribes a la deu del riu; allà que poses el cap sota l’aigua escumejant de la font i que rentès el seu cos i la seva culpa.
vale!!
el mite de mides tratava d’un home molt avar que volia acumular molts diners i volia mes or i mes or
per aixo li van donar el poder v que tot el que tocava es convertia en or
un dia va donar un peto els seus fills es va convertir en una estatua daurada es va arrepentir hi va dir son mes important la familia que els diners
el deu
mides de castig es va convertir en pepites d’or
-Si.
-El poder de que tot el que toqués es convertís en or.
-Va tindre que anar al riu Pactolos i fer el camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribès a la deu del riu; allí posses el cap sota l’aigua escumejant de la font i que es rentes el seu cos i la seva culpa.
-Que al riu hi ha una substancia de color semblant al or.
-Portar orelles de asne.
-El servidor.
Fer un forat al terre i dir el seu secret.
-El personatge d’un refrant.
Salve!
Midas era un rei de Frígia seguidor de Bacus, un dia va rebre a Silé borratxo i el va lliurar al déu Bacus, aquest li va concedir el do de que tot el que toqués es convertís en or. Aviat tot allò que tocava es transformava en or, fins i tot el menjar. Midas va suplicar a Bacus que li tregués aquets do i Bacus li va dir que tenia que fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons fins arribar a la deu del riu, allà havia de posar el cap sota una font i rentar el seu cos. Així ho va fer i el do va desaparaguer. Midas va aborrir les riqueses i va habitar en el bosc, venerant a Pan. Un dia aquest va retar a Apol·lo, tots dos van fer tocar els seus instruments però va guanyar Apol·lo. Midas no hi va estar d’acord i Apol·lo lo va convertir les seves orelles en las de un ase. El seu barber quan ho va veure va prometre no dir-ho a ningú, però com que era incapaç de callar, va fer un forat al terra,i ho va explicar, després va tapar el forat. En aquell lloc i va crèixer unes canyes tremoloes, que quan van ser madures van explicar el secret del rei Midas.
– Que vol que li fassi senyor, lo de sempre?- va dir el barber agafant les tisores
– si d’acord però promet-me que tot el que vegis no li diràs a ningú- va dir el rei avergonyit
– no se a que es refereix majestad, però d’acord si vosté ho diu, li prometo- el barber que no entenia res del que passava va treure-li les tiares de porpra al rei. Aquest es va tapar les enormes orelles amb les mans
– que fa? Estiguis quiet!! – el barber indignat perquè no podia fer bé la seva feina, va intentar treureli les mans de les orelles i quan ho va fer va deixar anar un crit d’espant
– li he dit- va dir el rei amb un colors a la cara- el barber se les va mirar de dalt a baix i llavors va esclatar a riure- no rigui això m’ho va fer Apol·lo perquè no vaig estar d’acord amb la seva victòria.
– Apol·lo és així majestad no hi podem fer-hi res- va dir el barber aguantant-se el riure. Quan va haver acabat el barber va anar al bosc, tenia que dir-ho algú, però com que ho havia promés va decidir no dir-ho a ningú. I així ho va fer, va excavar un forat al bosc i va explicar el secret, després el va tapar i se’n va anar cap a casa satisfet. El que no sabia es que al cap de dos mesos hi creixerien unes canyes tremoloses, que quan foren prou madures, ho xerrarien tot.
Salve!
El secret del rei Midas que vol amagar al seu barber són les seves orelles. Bacus després de que Midas li portés a Silè borratxo, li va dir que li concediria el do que ell volgués i ell va dir que volia convertir en or tot allò que toques. Midas cansat de convertir tot en or, fins i tot el menjar, va suplicar a Bacus que li tregués aquest do i aquets li va dir que tenia que fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons fins arribar a la deu del riu, allà havia de posar el cap sota una font i rentar el seu cos. Després d’haver eliminat aquest do Midas va habitar en el bosc, venerant a Pan. Un dia en una contesa musical entre Pan i Apol·lo, va guanyar Apol·lo però Midas no hi va estar d’acord i per això va rebre com a càstig del déu unes orelles de ase. Ell avergonyit per les seves orelles se les va tapar amb unes tiares de porpra, però el seu barber ho va veure. Tot i així va prometre no dir-ho a ningú, però com que era incapaç de callar, va fer un forat al terra,i ho va explicar, després va tapar el forat. En aquell lloc i va crèixer unes canyes tremoloes, que quan van ser madures van explicar el secret del rei Midas.
– Bon dia barber- va dir el que rei no feia massa bona cara
– li sembla bé que li talli els cabells apart de pentinar-li?- a Midas no li semblava bé però estava segur que sinó s’els tallava correrien rumors pel poble de que algú amagava
– d’acord- el barber li va treure la tiara de porpra que duia posada i al moment les orelles que estaven una mica aixefades es van desplegar i el barber se les va mirar amb espant
– però que és això?- va dir amb els ulls oberts com taronges
– això és el càstig que m’ha fet Apol·lo per no admetre la seva victòria
– quina mala sort majestad- deia el barber aguantant-se el riure
– ni se li ocurreixi riure perquè sinò el faré matar aquí mateix! I si diu una paraula, s’enrecordarà de mi!
– Tranquilitzis majestad, ni riure ni xerraré li prometo- va dir el barber espantat, perquè no volia morir tan jove
– estic tranquil però com se li ocurreixi xerrar el que no estarà pas tranquil seràs tu!- va dir el rei col·lèric. El barber va acabar el més depresa que va poguer. Després però va anar al bosc i va fer un forat allà ho va xerrar tot, no s’hi podia estar de xerrar-ho així que a preferir dir-li a ningú que no dir-li a algú del poble. Quan van passar dos mesos, en el forat van créixer unes canyes tremoloses que ho van xerrar tot.
Salve!
El rei Midas era el rei de Frígia, jo ja havia sentit aquest mite, sobretot per l’expressió que s’utilitza per algú que té molta sort, ja que tot el que toca ho converteix en or. Midas era seguidor del déu Bacus, també conegut com Dionís (déu del vi, la vinya, el teatre, les festes…)
El seu secret només el sabia el seu barber i era que tenia orelles de ase, ja que no estava d’acord en que Apol·lo guanyes a Pan en una “batalla” musical, així que el déu Apol·lo el va castigar.
Abans d’aixo el déu Bacus li va concedir al rei Midas que tot el que toques es convertís en or, però Midas es va adornar que això no era tan bo, ja que no es podia ni alimentar ni beure. Va maleir les seves riqueses i va demanar perdó a Bacus. Aquest li va dir que anés al riu Pactolos, i fes el camí en sentit contrari al corrent de l’aigua, després havia de posar el cap sota l’aigua i així rentaria la seva culpa. I el seu do de convertir-ho tot en or va desaparèixer.
Aquí deixo el meu diàleg entre el barber i Midas parlant del secret del rei:
– Hola, molt bon dia majestat – Va dir el barber.
– Hola, barber, menys mal que ha arribat, el necessitava d’urgència – va respondre el rei Midas.
– Dons ja estic aquí, que desitjava majestat?
– El de sempre senyor barber, però abans li he d’explicar una cosa- el rei Midas li va explicar el seu secret perquè no es sorprengués al veure-ho ell mateix.
– QUE TÉ ORELLES D’ASE? Però majestat, s’ha tornat boig? Està malalt o no ha dormit prou bé?- Va contestar el barber després de la confessió del rei.
– Senyor barber, com s’atreveix a parlar així al mateix rei Midas, tingui respecte, tot el que li dic és veritat, però no li pot explicar a ningú, li demano si us plau- Va contestar enfadat el rei.
– D’acord majestat, el crec i no li juro que no ho explicaré a ningú, i menys d’aquesta regió- Va prometre el senyor barber.
Després aquest curt diàleg van passar uns dies i el barber veia que no podia aguantar sense explicar el secret del rei Midas, però no volia traicionar la confiança del rei. Així que se li va ocórrer una gran idea. Va anar al bosc, va fer un forat i va explicar el secret allà, després de la seva confessió va tornar a tapar el forat.
Fins aquí tot anava perfecte, però un bon dia, al mateix lloc del bosc on el barber va explicar el secret del reia van començar a créixer unes canyes que van explicar el secret del rei Midas a tothom que passava per allà.
Estaria bé que féssiu el diàleg en una recreació actual d’aquest mite!Crec que hi ha molts reis Midas encara!
També hauríeu de buscar pervivència en establiments, carrers, perfums…
No us oblideu de visionar i d’explicar l’episodi de The Muppets, així com de respondre totes les preguntes plantejades!
Midas era tan avaricios que Bacus li va oferir el poder de tot lo que toqui en or perque si toques un ser estimat deixes de ser tan avaricios.
Salve
Es una bona lecció de que no pots ser avariciós ell volia tenir molt d’or i Bacus li va concedir aquest desig,llavors tot el que tocava es convertia en or,fins que li va donar un peto al seu fill i el va convertir en or, aleshores e va donar comte del gran error que havia comes.
Salve!!
Silè, tutor del déu Dionís, es va perdre un bon dia. Havia begut massa i i rondava sense direcció fins que un dels criats de rei Midas se’l va trobar. Midas, que era un rei bo, va tenir cura de Silè durant 10 dies i després el va conduir fins a Dionís, que va saltar d’alegria en veure que el seu estimat tutos era sa i estalvi. Com a recompensa, Dionís va dir a Midas que li concediria allò que vulgués.
El monarca va respondre que li agradaria que tot allò que toquès es convertís en or, desig que Dionís va satisfer immediatament.
Midas va posar a prova el seu nou do. Va tocar una branca de roure i es va convertir en or; va tocar una pedra i va passar el mateix. Quan Midas va tornar a la cort, va ordenar que li preparessin un banquet per celebrar-ho. En tocar el menjar, però, va descobrir trist que els aliments també es convertien en or i no va poder menjar ni beure. N’hi va haver que van dir que fins i tot havia convertit en or la seva pròpia filla per accident.
Midas, tement que moria desnutrit, va anar a trobar a Dionís i li va suplicar que li retirés el do. El déu va tenir pietat del rei i hi va accedir. Li va dir que perdria el do si es rentava en un riu concret. Així ho va fer Midas i des d’aleshores en aquell riu s’hi pot trobar or.
Midas va decidir que ignoraria la riquesa. Es va traslladar al camp i es va convertir en un seguidor del déu Pan.
Un dia Pan, va desafiar a Apol·lo a participar en un concurs de música, òbviament tots van dir que tocava millor que Pan, tret de Midas, que va afirmar que Pan el superava. Com a càstig, Apol·lo li va fer crèixer unes orelles d’ase. Per provar d’amargar-les, Midas va començar a dur turbant. L’única persona que coneixia el seu secret era el barber. Midas va jurar que el castigaria si ho explicava a algú, però el barber notava que si no ho explicava, rebentaria, i aleshores va fer un clot a terra on va xiuxiuejar: “El rei Midas té orelles d’ase”.
Al cap d’un temps, uns joncs que havien crescut en el forat van xiuxiuejar el secret a l’herba. L’herba ho va murmurar als arbres i els arbres als ocells, que es van posar a cantar “El rei Midas té orelles d’ase” tan fort que tothom que hi passés ho podia sentir.
El secret de Mides és que el rei Midas té de les orelles d’un ase.
Li va concedir el favor de que tot el que toques és convertís en or.
El rei Midas si que va existir, era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I.
Rep el càstig de tenir orelles d’ase
El seu secret només el sabia el seu barber. El seu barber quan ho va veure va prometre no dir-ho a ningú, però com que era incapaç de callar, va fer un forat al terra,i ho va explicar, després va tapar el forat. En aquell lloc i va crèixer unes canyes tremoloes, que quan van ser madures van explicar el secret del rei Midas.
Fou un rei molt efeminat deixeble d’Orfeu i promotor del culte a Dionís. A la seva riquesa proverbial s’al·ludeix en una història de la seva infància, que diu que les formigues portaven grans de blat com a símbol de la seva futura riquesa, però sobretot per un fet mític: Un dia, Silè, havent begut més del normal, es va perdre i va anar a parar a les terres de Mides, que el recullí i li oferí la seva hospitalitat. Dionís, que el buscava, el va trobar allà i per agrair a l’amfitrió el haver-lo allotjat, li atorga un desig,
Despres va tocar al seu fill amb un peto y el convertir en or i es va arrepentir de lo que va fer.
Salve!
El rei Midas va ser un rei de Frigia que va governar en el període entre el 740 a. C. i el 696 a. C., aproximadament, era fill de Gòrdios I.
Una vegada li va tornar Silè, el déu Bacus li va concedir el que ell volgués i ell li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Una vegada es dòna compte que tot el que es duia a la boca es convertia en or, va demanar perdó a Bacus, i Bacus li va dir que tenia que anar a un riu i ficar-se a l’aigua.
Avui sabem que el rei Mides, va existir realment i que es correspon amb un dels primitius monarques de Frígia. Va ser fill de Gordio, sota el seu govern, entre l’últim terç del segle VIII aC i començaments del segle VII aC, els frigis van aconseguir la seva etapa de major esplendor.
En aquest mite, el fenomen natural, seria quan el rei Mides es mulla amb l’aigua del riu i des de aquell moment el riu, encara, hi ha or.
El rei Midas, per haver decidit contra Apol·lo, es castigat amb unes orelles de d’ase. El seu secret, solament el coneixia el seu servidor, la persona que s’encarregava de tallar-li el cabell. Aquest, el seu servidor, va anar a un lloc solitari, va fer un forat, ho va explica en un paper i ho va enterrar. Un any desprès, tothom es va enterar de com eren les orelles del rei Midas.
Diàleg:
Vet aquí una vegada, un rei, molt ambiciós que va demana al déu Bacus el do de poder tenir per ell tot l’or del món. Però, un dia es va decidir contra Apol·lo i el déu enfadat, li va donar orelles d’ase. Molt avergonyit, ho va amagar, però solament el seu barber, sabia el seu secret.
– Senyor! Però que es això que teniu aqui! Què us ha pasat?
– No es cosa teva barber! Tu fes el que sempre fas i desprès jo et pagaré el que et dec.
– Molt bé senyor, però es que em fa molta gràcia! Ai! Quant s’ho expliqui als meus amics…
– Ni ho pensis! Com s’ho diguis algú, preparat!
– Ningú ho sap? Això és increible! Un miracle! No se si podre no dir-ho a ningú…
– Més et val! I ara acaba el que estabes fent!
– Si senyor! Ara vaig!
Una vegada va acabar, va anar a un parc, i com no es va poder contenir, ho va escriure i ho va amagar en un arbre. Uns dies desprès, tothom ja ho sabia!
Informació:
En la literatura, es va fer una obra teatral ( Mides) en vers blanc escrita pels autors del Romanticisme Mary Shelley i Percy Bysshe Shelley. Mary va escriure l’obra i Percy contribuir amb dos poemes lírics.
En l’art, es va fer l’obra coneguda, “Midas ante Baco”, és una obra del pintor francès Nicolas Poussin. Ser realitzat a l’oli sobre llenç. Mesura 98 cm d’alt i 153 cm d’ample. Va ser pintat cap a 1630 i en la actualitat es troba en la Alte Pinakothek, Munic, Alemanya.
En el cinema, s’han rodat moltes pel·lícules, com ara “El tesoro del rey Midas”, que va ser una pel·lícula espanyola dirigida per Maite Ruiz de Austri. Seqüela d’Animal channel, també ” El sueño del rey Midas” i alguna altre pel·lícula més.
En la publicitat, hi ha algun comentari, com Michael Jordon: El Rey Midas, “La publicidad digital conviertiendose en un rey Midas” ,una marca amb el nom MIDES i altres més.
Alex Aguilera. Cultura clàssica
“Albert Espinosa: “No sóc un rei Mides, només algú amb sort” http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/espinosa-soc-rei-mides-nomes-algu-amb-sort-2346754
Pingback: L’asteroide Midas | El cel dels mites
Salve!
·Si que sabía quin era el mite de Midas.
·El déu Bacus li va concedir el favor de que tot el que toques es tornes or.
·Va haver d’anar al riu Pactolos i fer camí en sentit contrari al corrent d’aigua, i quan arribes a la deu del riu; allà tenia que posar el cap sota de l’aigua i rentant el seu cos i la seva culpa. a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
·Realment el rei Midas si que va existir era el rei de Frigia, va governar entre 714a.C i 696a.C
·Mides
·El seu secret el conèixi el servidor. Va fer un forat al terra i dir el secret per no rebel·laro a ningú.
Vale!
Salve.
Un article molt interessant. Segons la mitologia clàssica, Midas (Μίδας) fou un rei de Frígia que va governar en el període entre 740 a.C. i 696 aproximàdament. Tenia tot el que un rei podia desitjar: un immens palau i grandiosos jardins. Compartia la seva vida d’abundància amb la seva bella filla Zoe. Començava els seus dies contant les monedes d’or i després reia.Cert dia, Dionís passejava pels voltants de Frígia amb el seu amic Silé. Aquest últim estava cansat i va decidir dormir una estona. Midas el va reconèixer i el va invitar a passar uns dies al seu palau. Després el va portar a Dionís qui agraït li va preguntar que volia a canvi; aquest li digué: “Desitjo que tot el que toqui es converteixi en or”.
Vale.