Per què Ramon Llull empra el llatí?

Ramon Llull, escultura de bronze i pedra (1967) d’Horacio d’Eguía al Passeig de Sagrera, Ciutat de Mallorca amb inscripció en llatí, català i àrab.

Tots els infants que hem nascut a l’illa de Mallorca sabem des de ben petits qui és Ramon Llull i ens fascina la seva apassionant vida i obra. Com pot ser que un cortesà com ell, casat amb la noble Blanca Picany i amb dos fills, ho deixi tot per dedicar-se a la contemplació i a la conversió d’infidels? Pintem el seu rostre barbut després de contemplar les seves múltiples escultures i de visitar el seu sepulcre a l’església de Sant Francesc de Ciutat, davant del qual ens expliquen la seva mort de retorn a Mallorca enmig de la mar Mediterrània. Vaig créixer envoltada del savi il·luminat, fins i tot vaig jugar, sense saber-ho en una de les seves propietats, la posada de Biniatró, que va heretar del repartiment del rei Jaume I. Escoltem atentament de ben petits, dels mestres i dels padrins, els seus escrits, sobretot del LLibre de les bèsties. Encara recordo com m’explicaven l’elecció del rei Lleó, com els animals d’una espècie i l’altra s’escometien perquè el rei fos dels seus; el sermó del rei als consellers que l’atenien amb reverència; les intrigues de la Guineu…  Passen els anys, i una descobreix a classe de filosofia que en El llibre de les bèsties, hi ha quelcom més que les historietes d’animals que em feien somiar: “raonament”, “qüestió”, “pensament”. A classe de socials, una percep que Llull mitjançant la ficció animal descriu la situació real de la societat per tal d’extreure conclusions del que hauria de ser… Després una s’adona a Llengua i Literatura Catalana, gràcies a un gran professor, Joan Melià, que aquell Ramon Llull cortesà, viatger,… és el més rellevant i genuí escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII (1232-1316) i alhora el primer gran autor literari en català gràcies al qual la llengua catalana esdevingué més culta: per la incorporació de llatinismes i neologismes provinents del llatí, així com per la introducció de calcs i imitacions sintàctiques de la llengua llatina en els seus escrits.

RamonLlull_Gravat

Deixant a banda, les meves relacions personals amb Llull, tot i que en venir a estudiar a Barcelona, el vaig trobar al vestíbul de la Universitat que ara acull l’exposició “Tresors del coneixement”, hic et nunc, ja que enguany, en ocasió del setè centenari de la seva mort, arreu se celebra l’Any Llull, i també als centres escolars i fins i tot se’n fan treballs de síntesi, rutes literàries i nosaltres, a classe de llatí, ens preguntem pel món clàssic en Ramon LLull. Ara bé, si bé la seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, no sols està redactada en llatí, sinó també en català, occità i àrab, per què Llull utilitza el llatí?

En primer lloc, cal tenir en compte l’època en què viu. El segle XIII és una cruïlla cultural -i també lingüística- entre tres móns: el de l’escolàstica, el món àrab i la poesia trobadoresca. Ramon Llull a la Mallorca que feia poc havia estat conquerida per Jaume I va aprendre, a diferència d’altres pensadors del seu temps, àrab d’un esclau domèstic i la seva primera producció escrita és precisament una traducció de l’àrab al llatí, el Compendium logicae Algazellis.

De les dues-centes seixanta obres conservades, segons els catàlegs moderns, la majoria estan escrites en llatí i s’estudien, sota la direcció de Friedrich Stegmüller, al Raimundus-Lullus-Institut, que es troba a la Facultat de Teologia de la Universitat alemanya de Friburg de Brisgòvia. Per què l’empra? Doncs, no pas com a llengua de l’antiga Roma, ans com a llengua única de comunicació de la cristiandat -l’àrab com a llengua de conversió i per tal d’arribar a més gent el provençal, la llengua de cultura de la poesia laica de l’Europa Medieval-. El llatí era la llengua de l’Església; però també era la llengua de cultura de l’Europa occidental: obligatòria a les universitats, la llengua de la Cúria pontifícia, la de la diplomàcia, dels llibres… El llatí li garantia que els seus escrits arribessin a tots els racons d’Occident. Després de la conversió, en estudiar teologia i filosofia, Llull es  va veure obligat a conèixer la llengua llatina, ara bé no dominava els recursos expressius. Tanmateix, va utilitzar magistralment el llatí vulgar per tractar tota mena de temes i matèries amb l’ajut dels seus col·laboradors per a la publicació i difusió de les seves obres en llatí.  D’aquí que el llatí no és sempre uniforme, de vegades és una traducció literal de les estructures lingüístiques de les llengües romàniques, d’altres s’assembla més al llatí escolàstic i alguna obra té el segell d’un humanista.

Llull escriu en llatí tot respectant els trets de la tradició literària i és un bon hereu de la tradició científica i filosòfica, sobretot platònica i aristotèlica. En canvi, Llull no cita, per qüestions de fe, gairebé mai els autors de tradició clàssica, filtrats per la tradició llatina medieval, tot i que aquests anaven guanyant terreny i tot sovint s’hi inspira i, si són massa pagans, canvia. A veure, en quin mite creieu que es va inspirar Llull quan va escriure:

Reconta’s que el Cercle e el Quadrangle e el Triangle s’encontraren en Quantitat, qui era llur mare, la qual tenia un pom d’aur e demanà a sos fills si ells sabien a qui devia donar aquell pom d’aur. Vid. “Ramon Llull” de Lola Badia dins La nissaga catalana del món clàssic, a cura de Montserrat Tudela i Penya i Pere Izquierdo i Tugas. Barcelona, Auriga 2011.

Entre els actes de Sant Jordi a l’IPM de l’àrea de clàssiques (Scriptorium, punts de llibre amb papir i calamus, recital Carpe diem, visita a Iluro i a l’exposició El sexe a l’època romana, Gimcana al Parc del Laberint…), hem treballat també Ramon Llull i l’alumna de 4t ESO Carla Camara ha estat l’artífex d’aquest arbre lul·lià amb unes etiquetes que en llatí pregunten (quid? quando? ubi? quare?) i responen sobre les qüestions de l’Arbre de la Ciència (Ars scientiae) que segurament, com apunta Pere Villalba, Llull va escriure primer en llatí i després en català.

El meu immens agraïment als meus mestres, professors i parents que m’han fet créixer admirant l’obra de Ramon Llull i també a la Carla que ha dedicat moltes hores de pati per complaure’m amb l’arbre de la ciència que ara tenim al passadís de l’institut IPM a l’edifici Cristòfol Ferrer just a tocar a la nostra aula de Clàssiques. Entre tots i totes, ara hi hem de posar les nostres àrees de coneixement en llatí i, seguint el savi, procurar que aquest sigui interdisciplinar, plurilingüe i pel bé comú: Si treballes per be comu cascun hom es teu u a u.

45 thoughts on “Per què Ramon Llull empra el llatí?

  1. Joaquin

    Bonum Diem¡!
    Conocido como Raimundo Lulio en castellano, Raimundus o Raymundus Lullus en latín, fue un laico próximo a los franciscanos, filósofo, poeta, místico, teólogo y misionero mallorquín. Fue declarado beato por «culto inmemorial» y no por los cauces oficiales. Su fiesta se conmemora el 27 de noviembre.

    Se le considera uno de los creadores del catalán literario y uno de los primeros en usar una lengua neolatina para expresar conocimientos filosóficos, científicos y técnicos, además de textos novelísticos. Se le atribuye la invención de la rosa de los vientos y del nocturlabio.

    SU OBRA MAS IMPORTANTE ES “El ÁRBOL DE LA CIENCIA”

  2. Mar Cruz Viladoms

    Bonum diem!
    Personalment, sí que havia sentit parlar de Ramon Llull en les classes de llengua i literatura catalana, però desconeixia que tantes de les seves obres les va escriure en llatí. Com bé es diu en l’apunt, Llull l’utilitzava com a llengua única de comunicació de la cristiandat. En aquella època, el llatí era la llengua de l’Església, al mateix temps que era la llengua de cultura de l’Europa occidental. Gràcies al fet que va escriure en llatí, va permetre que les seves obres s’estenguessin arreu Occident.
    He quedat meravellada per la gran feinada que ha degut comportar fer l’arbre que hi ha en la porta de la nostra classe. Felicitats perquè ha quedat d’allò més bé.

  3. Laia A.

    Salvete!
    Ramon Llull… Ramon Llull va ser una figura molt important de la llengua catalana, creador del català literari durant el S.XII i S.XIII, va ser a part d’aixó, teóleg, frare, escriptor…
    Té un dia en conmemoració a les seves obres i a ell, el qual és el 27 de Novembre.
    Enhorabona Carla per aquest arbre tan fàntastic en memòria a una obra important de Ramon Llull, l’arbre de la ciència, es nota les hores de feina, un treball fabulós!
    Una obra molt significant pel nom e Llull, un munt de volúms que cada una de les ciències representa un arbre amb arrels, aquestes, les arrels, són els principis bàsics de cada ciència. La seva obra es divideix en catorce arbres principals i dos arbres auxiliars.
    Vale!

  4. Laia A.

    Salvete!
    Per cert, aquest any, diem que és l’any Llull, perquè es compleix el VIIè centeanari de la seva mort.
    L’arbre està versionat en les dues llengües, llatí i català, per l’època en la qual va ser creat: S.XII-S.XIII.
    A la porta tenim un arbre similar al de Llull , per conmemorar-lo, a l’arbre de la ciència de Ramon LLull, eren quid? quando? ubi? quare? les quals eren contestades a través de l’informació de l’arbre.

  5. Laia Costa

    Salve!!
    Qui no coneix a Ramon Llull? Gràcies al qual la llengua catalana va esdevenir més culta: per la incorporació de llatinismes i neologismes provinents del llatí.
    La seva obra escrita és la més extensa, està redactada en llatí. Ell viu al s. XIII, on trobem una cruïlla cultural -i també lingüística- entre tres mons: el de l’escolàstica, el món àrab i la poesia trobadoresca. Ramon Llull va aprendre, àrab d’un esclau domèstic i la seva primera obra escrita és precisament una traducció de l’àrab al llatí, el Compendium logicae Algazellis.
    La majoria de les seves obres estan escrites en llatí perquè era una llengua única de comunicació de la cristiandat-l’ àrab, i perquè era una llengua de conversió i per tal d’arribar a més gent el provençal, la llengua de cultura de la poesia laica de l’Europa Medieval. El llatí era la llengua de cultura de l’Europa i això, li garantia que els seus escrits arribessin a tots els racons d’Occident. En canvi, Llull no cita mai els autors de tradició clàssica.
    La seva obra més important és ”Arbor scientiae” (l’arbre de la ciència) i per això, tenim un arbre a classe!
    Aquest any es celebra el VIIÈ Centenari de la seva mort, per això el commemorem.

  6. Laia Costa

    Salve!
    Qui no coneix a Ramon Llull? Gràcies al qual la llengua catalana va esdevenir més culta: per la incorporació de llatinismes i neologismes provinents del llatí.
    La seva obra escrita és la més extensa, està redactada en llatí. Ell viu al s. XIII, on trobem una cruïlla cultural -i també lingüística- entre tres mons: el de l’escolàstica, el món àrab i la poesia trobadoresca. Ramon Llull va aprendre, àrab d’un esclau domèstic i la seva primera obra escrita és precisament una traducció de l’àrab al llatí, el Compendium logicae Algazellis.
    La majoria de les seves obres estan escrites en llatí perquè era una llengua única de comunicació de la cristiandat-l’ àrab, i perquè era una llengua de conversió i per tal d’arribar a més gent el provençal, la llengua de cultura de la poesia laica de l’Europa Medieval. El llatí era la llengua de cultura de l’Europa i això, li garantia que els seus escrits arribessin a tots els racons d’Occident. En canvi, Llull no cita mai els autors de tradició clàssica.
    La seva obra més important és ”Arbor scientiae” (l’arbre de la ciència) i per això, tenim un arbre a classe!
    Aquest any es celebra el VIIÈ Centenari de la seva mort, per això el commemorem.

  7. Lua Gallen Izquierdo

    A la porta tenim un arbre semblant al de Llull , per conmemorar-lo, a l’arbre de la ciència de Ramon LLull, ens hem plantejat en llatí: quid? quando? ubi? quare? la resposta de les quals es troba contestada a través de l’informació de l’arbre.

    Les raons d’aquests actes es que és el VIIé centenari de la mort de Ramom Llull

  8. Laura

    Ave!
    Ramon Llull va incorporar al català neologismes i llatinismes. Llull va aprendre àrab, i traduí un text en àrab al llatí. Llull, escrivia en llatí perquè era la llengua de comunicació, també era la llengua de cultura de l’Europa, per tant, les seves obres arribarien a més llocs.
    La seva obra més destacada és “Arbor scientinae” (com podem saber pel títol, escrita en llatí) que significa l’arbre de la ciència,. D’aquí l’arbre que hi ha a l’entrada de classe!
    Aquest any celebrem el VIIè centenari de la seva mort, i per això el commemorem.
    Salve!

  9. Mireia Sánchez

    Bonum diem!!

    A les classes de Literatura Catalana ja havia sentit parlar de Llull. Va ser un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana. No sols dels territoris de parla catalana, sinó de tota la tradició europea. Els seus amplis coneixaments van afavorir a que fes aportacions remarcables en tots els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia, fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica. Apart d’això, Llul també escribia en llatí ja que en aquella època la teologia encara s’estudiava en llatí. En definitiva, el llatí era la llengua de cultura d’aquella època.

    L’arbre que tenim a la porta de l’aula de clàssiques és l’arbre de la ciència.

  10. Margalida Capellà Soler Post author

    Ell és: Ramon Llull

    En els 700 anys de la mort de Ramon Llull, Lola Badia, directora del Centre de Documentació Ramon Llull, i el poeta Enric Casasses parlen de l’autor de “Blanquerna” i del “Llibre de meravelles”, home de ciències i també de lletres.

  11. Irene Sanz

    Salve!
    Quin alumne de 1r de batxillerat no coneix Ramon Llull i la seva literatura doctrinal? Personalment, no sabia que va escriure tantes obres en llatí! Però té sentit, ja que en aquella època el llatí era la llengua de l’Església i de la cultura de l’Europa occidental, permentent així que les seves obres es poguessin estendre a l’Occident.

    Aquest any diem que és l’any Llull perquè es compleix el VIIè centenari de la seva mort.

  12. Sandra Mendoza Barco

    Bonum diem!

    Aquest any és l’any Llull ja que es compleix VIIè centenari de la seva mort, raó per la qual la alumna Carla Camara, a la qual m’agradaria felicitar pel seu treball, a creat magnífic arbre Iul·lià ue fa referència a l’Arbre de la Ciència, l’obra més important de Ramon Llull. En l’arbre Iu·lià trobem les preguntes quid? quando? ubi? quare?, preguntes que es poden contestar gràcies a l’informació que l’arbre proporciona.

    Personalment ja coneixia la vida e història de Ramon Llull, gran escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí que va enriquir molt la llengua catalana. Llull utilitzava el llatí per escriure les seves obres ja que en aquella època el llatí era la llengua de l’Església i la llengua de cultura de l’Europa occidental, d’aquesta manera aconseguia que les seves obres es divulguessin amb molta més facilitat.

  13. Valentina Restrepo

    Salve!
    A classe de català ja havia sentit parlar de Ramon Llull i el vam conèixer una mica més, però abans també havia sentit escoltat alguna cosa d’ell; no m’imaginava que tenia tantes obres escrites en llatí però és lògic perquè en aquella època el llatí era la llengua mésl que més es coneixia, com ara l’àngles, en aquella època era la llengua de l’Esglèsia i de la cultura de l’Europa Occidental i això permetia la seva extenció arreu d’Occident.
    Aquest any diem que és l’any Llull perquè es compleix el VIIè centenari de la seva mort. L’arbre que tenim a la porta de l’aula de clàssiques és l’arbre de la ciència.

  14. Raquel Bernad

    Salve!
    Ramon Llull va possar al català neologismes i llatinismes. Llull va aprendre àrab, i va traduí un text en àrab al llatí. Llull, escrivia en llatí perquè era la llengua amb la que es comunicava, també era la llengua de cultura de l’Europa.
    La seva obra més coneguda és “Arbor scientinae” que significa l’arbre de la ciència,. D’aquí l’arbre que hi ha a l’entrada de classe.
    Aquest any diem que és l’any Llull perquè es compleix el VIIè centenari de la seva mort.
    Vale!

  15. Pingback: Nit dels Museus al Museu d’Història de Catalunya | Aracne fila i fila

  16. Soukaina

    Bonum diem ,
    Jo abans ja havia escoltat parlar de Ramon Llull mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab.
    L’Art és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes.
    Ramon Llull escrivia en llatí perquè era la llengua amb la que es comunicava, també era la llengua de cultura de l’Europa.

  17. Claudia Pérez

    SALVE!

    Aquest és l’any del LLull perqué es cel·lebra el VIIè centeanari de la seva mort.

    Ramon Llull va ser una peça essencial a Catalunya. Tampoc sabia que gran part de la seva obra literària l’expressés en llatí. I per què? doncs perqué va ser la llengua la qual ell utilitzava com a mitjà de comunicació.

  18. Robert Cepeda Machuca

    Salve!!

    Quan la gent parla de literatura catalana obligatòriament hi ha d’aparèixer el nom dan Ramon Llull, tot i que la literatura catalana no em crida tant l’atenció he de dir que aquest home va fer una gran feina literària i el fet que les seves obres estiguin escrites en llati va ajudar molt en la seva difusió. Llull utilitzava aquesta llengua, ja que era l’idioma de l’església, aquest és l’any del Llull perquè es celebra el VIIè centenari de la seva mort.

    Personalment l’obra que més m’ha agradat del mallorquí fou Blanquerna, finalment felicitar als companys i a la magistra per la feina que han fet amb l’arbre que esta al costat de la porta.

  19. roman.marta

    Ramon Llull mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic. Llull, escrivia en llatí perquè era la llengua amb la que es comunicava, també era la llengua de cultura de l’Europa. Aquest és l’any del LLull perqué es cel·lebra el VIIè centeanari de la seva mort.
    Ja hi havia sentit parlar d’ell avans però mai l’he investigat a fons.

  20. Anna Bagaria

    Bonum diem!
    Ja havia escoltat parlar sobre Ramon Llull ja que aquest any l’hem treballat bastant a literatura de català. Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.

    La seva obra més famosa és “Arbor scientiae”, d’aquí ve l’arbre que tenim penjat a la porta creat per la meva companya Carla per commemorar VII centenari de la mort de Ramom Llull.
    Vale!

  21. Leila Díaz Chiheb

    Bonum diem

    Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics.
    A la porta tenim un arbre semblant al de Llull , per conmemorar-lo, a l’arbre de la ciència de Ramon LLull, que ens plantejat une preguntes en llatí: quid? quando? ubi? quare? la resposta de les quals es troba contestada a través de l’informació de l’arbre.

    Vale.

  22. ariadna

    Ave!
    Ja coneixia Ramon Llull, per els meus pares i perquè l’hem treballat a classe de català, s’abia que havia escrit moltes obres, però no sabia que també escrivia en llatí. Cosa que ara trobo normal, ja que, en aquella època el llatí era una de les llengues més conegudes.
    L’arbre que ha penjat a la porta, una de les meves companyes de classe (Carla Camara), representa l’obra “Arbor scientiae” de Ramon Llull. Hem penjat aquest arbre per commemorar el VII centenari de la mort de Ramom Llull.
    Vale!

  23. Alba Zarcos

    Bonum Diem!
    Ramon Llull va viure del 1232 al 1316 i va ser un escriptor molt important. Ell escrivia en llatí ja que era la llengua amb la que parlava (comunicava), afegint que era la llengua cultura d’Europa. Aquest és l’any de Llull ja que és el setè centenari de la seva mort.
    Ja havia escoltat parlar d’ell ja que vaig haver de fer un treball sobre ell, té moltes obres importants i la Carla a representat molt bé una d’elles, Arbor Scientiae i hem penjat l’arbre per commemorar el VII centenari de la seva mort.
    Ave!

  24. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!
    Ramon Llull va néixer a Mallorca l’any 1232, era fill de pares Barcelonins.
    Els trenta anys, va tenir una revelació i va decidir desvincular-se de la família i iniciar un canvi radical de vida.
    Aquesta nova vida eclesiàstica el va portar a viatjar per Europa,
    i Àfrica amb l’objectiu de convertir els infidels al
    cristianisme.
    Ramon Llull és considerat el creador de la prosa literària en llengua
    catalana. Va ser el primer autor Europeu en utilitzar una llengua Romànica
    popular per tractar temes que eren reservats al Llatí: filosofia, ciències, etc. Ramon Llull va utilitzar en les seves obres 4 llengües: el llatí, el català,
    l’àrab i l’occità. L’ús del llatí s’explica pel fet que era la llengua del clergat, de les
    relacions diplomàtiques i de les universitats.
    Aquest any se’l commemora perquè és el sèptim centenari de la seva mort, per això el commemorem.
    Per últim dir que l’àrbol de l’entrada de classe està molt ben fet, felicitats a la meva companya.

  25. Maryama

    Bonumd diem!

    Jo ja coneixia a Rmos Lull, l’hem treballat a català amb l’Ester a classe, Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics.
    L’arbre està penjat per commemorar el VII centenari de la mort de Ramom Llull.

    Salve!

  26. Margalida Capellà Soler Post author

    http://www.arabalears.cat/premium/suplements/diumenge/Ramon-Llull-patro-dels-informatics_0_1652834709.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara
    Ramon Llull, patró dels informàtics: per què?
    El 1997 Ton Sales, professor d’història de la informàtica de la UPC, escrivia ‘Llull com a informàtic avant la lettre’, llibre clau per entendre per què el 2001 els enginyers informàtics el van declarar oficialment el seu patró

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *