Exposició a l’IPM: Dones gregues

Dissabte 8 de març, Jornada de Portes Obertes a l’IPM i Dia Internacional de la Dona els alumnes de Grec varen fer entre tots la visibilitat de la dona grega, menystinguda i silenciada pels seus contemporanis, a la paret de l’aula d’Info 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Hic et nunc les dones gregues que van destacar en algun camp, a més del de filar la llana o tenir cura de la casa i de la canalla. A Literatura grega a escena, en podreu veure sobretot el referent a Dona i Literatura Grega.

A Grècia també hi va haver dones metges:

Poetes:

Filòsofes i sàvies:

 

Retòriques:

Matemàtiques:

Dona i Política:

DSC_0164

Us imagineu poder tenir una conversa amb Corinna, amb Safo o amb qualsevol dona grega?

38 thoughts on “Exposició a l’IPM: Dones gregues

  1. Pingback: Exposició a l’IPM: Dones gregues |...

  2. Ana Mª Falcón Durán

    Xaipete!

    Em va semblar una activitat molt original per tal de commemorar el Dia Internacional de la Dona.
    Volia felicitat als meus companys pels seus dibuixos, ja que els han quedat molt bé.
    Jo vaig fer el personatge d’Axiotea, que era una filòsofa grega la qual desconeixia però que gràcies a aquesta activitat he pogut descobrir qui era. A part d’aquesta dona, he descobert altres dones de les quals mai havia sentit parlar.

  3. Andrea Balart

    Xaipe!

    Ha quedat molt bé el mural de les dones gregues i ha més ens ha servit a tots per apendre una mica de dones gregues que van fer grans avenços tant en camps de les matemàtiques, com en la poesia, la retòrica o la filosofia. A més, en el mural em afegit dones que apareixen en la literatura grega com Medea, les Amazones o les deesses com Atenea. Jo vaig fer Antígona, de la tragèdia de Sòfocles; ja que l’hem treballat també a literatura catalana i la trobem en moltes versions com la d’Espriu, la d’Anhouil, etc. Antígona va ser una heroïna grega que es va rebel·lar contra el rei Creont perquè volia enterrar al seu germà Polinices, el qual era enemic de la ciutat de Tebes.

    Vale!

  4. irina

    Feliç dia a totes les dones!!

    Com hem vist les dones han tingut un paper molt important al llarg de la època, i a l’època de l’antiga Grècia moltes dones vans er cabdals per a les dones de l’actualitat. Per exemple trobem Aspàsia, la dona retòrica que també va ser molt influent en la política, donat que era la dona de Perícles. També trobem moltes poetes famoses com Safo de Lesbos. La dona de Pitàgoras va ser motl important aj que va fer aportacions en les matemàtiques, així com les diferents deeses gregues que van tenir un paper important a la guerra de Troia. A Grècia les dones eren considerades inferiors als homes i no eren considerades ciutadanes, i per tant no podien votar.

    L’activitat va servir per donar a conèixer a aquestes donees, ja que no totes han sigut massa conegudes, i això que van tenir un paper important a l’època. Jo vaig fer Aspàsia de Milet.

  5. moya.elisa2011

    Salve!

    Hem fet un bon treball. A continuació, deixaré aquí les meves fotografies.
    En primer lloc el que ha fet el nostre company Víctor Sánchez: http://i1264.photobucket.com/albums/jj481/elisa0091/gtycv/2014-03-11133405_zpsa025dd51.jpg
    En segon els personatges femenins: http://s1264.photobucket.com/user/elisa0091/media/gtycv/2014-03-11133423_zps41b3ca1c.jpg.html
    En tercer els persontages mitòlogics: http://i1264.photobucket.com/albums/jj481/elisa0091/gtycv/2014-03-11133452_zpsd418436a.jpg
    I en últim la cultura i civilització romana: http://i1264.photobucket.com/albums/jj481/elisa0091/gtycv/2014-03-11133546_zps9c2ad1ca.jpg

  6. Marina Cañas

    Xaipete!
    Aquesta activitat hem va semblar molt divertida, m’encanta fer aquest tipus de coses que són més pràctiques, els murals van quedar súper bé a la paret de la classe de grec i llatí. Espero poder fer moltes més cosses d’aquestes i poder mostrar totes les nostres activitats als companys i poder compartir i aprendre cosses noves de la mitologia. Amb aquesta activitat e descobert moltes cosses noves d’altres dones de la mitologia que no tenia nidea!

  7. Maria Mayor

    Salve!

    Em va agradar molt aquesta activitat, per celebrar el dia de la dona. Em va semblar molt bona idea recordar les dones importants de l’antiguitat, perquè normalment solament recordem les coses importants que van fer els homes i ens olvidem de tot el que han aportat les dones en la nostra societat desde l’Antiga Grècia. Moltes felicitats a tots els meus companys per els murals que vam fer!

    Vale!

  8. RaskolnikovRodion

    Gràcies al treball en equip l’exposició dels cartells ha quedat genial a la classe, penso que està molt bé que puguem veure’ls cada dia, ja que així ens ajuden a memoritzar millor qui va ser cadascun dels personatges.

    La meva conversa amb Corinna:

    Corinna: Hola
    Jo: Hola Corinna
    Corinna: Com estàs?
    Jo: Bé i tu?
    Corinna: bé, aquí a l’Antiga Grècia
    Jo: Com és això de viure a l’Antiga Grècia sent una dona i a més a més poeta? Sento ser tan directa però no cada dia puc preguntar això a una dona tan reconeguda i llunyana a la vegada.
    Corinna: No és fàcil, bé suposo que res en aquesta vida ho és.
    Jo: Ja m’imagino. I en què et vas inspirar per ser poeta?
    Corinna: Doncs la veritat és que jo crec que no et pots fer poeta, ni inspirar-te per ser poeta, sinó que has d’haver nascut poeta.
    Jo: Tens molta raó.
    Corinna: Bé he de marxar que m’està venint la inspiració i quan les muses decideixen aparèixer se’ls ha de fer cas o diuen que no tornen.
    Jo: Adéu que vagi bé.

  9. Clàudia Cazaux Cuberas

    Un matí de dissabte em desperto i tinc la sensació que he tingut un somni estrany, em poso a pensar per esbrinar quin ha estat aquest somni tant estrany i de sobte em ve a la ment. Havia tingut una conversa amb una dona de l’antiga Grècia, era com si ens coneguéssim des de tota la vida i jo era una més d’aquella ciutat grega. Ella es deia Mia i la conversa tractava sobre el seu pare que havia mort:

    – Hola Mia!
    – Hola Clàudia! Quant temps sense veure’t!
    – Sí, es que he estat ocupada fent les feines domèstiques i cuidant del petit, ara l’està cuidant l’esclava. Com va anar l’enterrament del teu pare?
    – La veritat és que penso molt amb ell però sé que està bé ja que li vam posar la moneda a la boca per poder pagar a Caront i deixant-li alguns dels seus objectes perquè quan passi a l’altra vida tingui tot el que necessita. Mentre el preparava amb la vestimenta adequada me’l mirava amb tristesa ja que sé que no el tornaré a veure, però bé, que hi farem. Després que tothom entrés a velar el pare el vàrem incinerar i vam passar a la celebració on ens ho vam passar prou bé celebrant que el pare ha passat a una vida millor.
    – M’alegro doncs que t’ho passessis bé, em va saber greu no poder assistir-hi!
    – No et preocupis dona ja ens anirem veient.
    – Fins aviat Clàudia!

    Llavors va ser quan em vaig despertar. Quin somni més estrany, oi? Havera si aquesta nit torna a aparèixer als meus somnis.

  10. barraca.roser

    – Sempre havia volgut parlar amb una habitant de la Grècia antiga. M’agradaria preguntar moltes coses ja que la majoria de noms coneguts d’aquella època són homes encara que també hi ha personatges femenins. Però… quina influència té la dona grega realment en la societat? I què dius dels déus? Com viviu la religió? M’ha cridat l’atenció que Pandora sigui la culpable de tots els mals de la humanitat. Què n’opines?

    – És veritat que el paper de la dona en la societat grega no té gaire influència, encara que en Esparta, d’on jo sóc, tenim més llibertats que les dones que habiten a Atenes, on passen tancades tot el dia a casa, però a Esparta també estem molt discriminades. Per exemple, gairabé no podem anar al teatre i quan hi anem hem de seure en el fons, no ens està permès seure a primera fila, ja que aquells llocs estan reservats pels homes. Quan anem al Epidaure, honorant el déu Dionis, a penes veig res però l’audició és bona. Respecte a Pandora ella no podia evitar-ho estava destinada per l’oracle.

    – L’oracle?

    – Si, és com una predicció del destí, i encara que intentis canviar-ho no pots, és el destí, ningú pot lluitar contra això. No és culpa seva.

    Ambientat en el s. XXII, la gent ja no viatja pel món, viatja pel temps. Demà tinc exàmen sobre la societat grega i com que no he estudiat m’ha semblat una bona idea veure-ho en primera persona parlant amb una humil habitant espartana.

  11. Maria Mayor

    Xaipe!

    Aquesta és la meva conversació amb al dona de l’Antiga Grècia, Olímpia:

    -Xaipe Ολυμπία !!
    -Xaipe Μαρια !!
    -On vas nèixer?
    -Vaig nèixer al Epir, l’any 1460.
    – Però, ets la reina de Macedònia, no?
    – Si, sòc la reina de Macedònia i el meu marit és el rei Filip ll de Macedònia.
    -Abans de casarte, tenies sang reial?
    -Si, jo provinc de sang reial.
    -Que bé! Tens fills?
    -Si, sóc mare d’Alexandre el Gran, que serà l’hereu de la corona.
    -Molt bé! Que sapigues que encara et recordem a la nostra societat, Angelina Jolie, va representar-te en una película sobre la teva vida!
    -Oh, Quina il.lusió! Gràcies per posarme al dia!
    -Gràcies a tu Olimpya!
    -Valete!
    -Valete 🙂

  12. Camila Arigón

    Atenensa: Xaipe!
    Jo: Xaipe! Quin dia més bonic fa avui a Barcelona! Es nota que està arribant la primavera…
    Atenensa: Doncs a Atenes avui fa molt de fred! Per sort tinc el meu himàcion, no sé si coneixes aquesta peça, és rectangular i s’enrotlla al voltant del cos per sota del braç dret, deixant anar una punta per sobre l’espatlla, i es recull damunt el braç esquerre. També l’utilitzo com si fos un vel, per no despentinar-me amb el vent.
    Jo: Doncs no, no la coneixia. Aquí quan fa fred utilitzem jaquetes, són peces de roba amb mànigues i una cremallera enmig del pit, així no passem fred quan ve el mal temps. També utilitzem bufandes, guants, gorros… I que hi portes a sota de l’himàcion?
    Atenensa: A vegades porto el peple, una túnica de llana, sense mànigues, oberta als costats i subjectat a les espatlles amb fermalls, és el must-have de les atenenses!! Però també utilitzem una altra peça, el quitó. És de lli, té manigues i està cosida pels costats. L’utilitzem tant llarg com curt. Ambdós peces s’ajusten al cos amb un cinturó. Nosaltres, les atenenses, ens posem el peple més gruixut i el quitó més fi i lleuger.
    Jo: Que interessant, no coneixia totes aquestes peces. Potser em dissenyo alguna i així faig arribar la moda d’Atenes a Barcelona. Perdona que faci aquesta pregunta, però és que sempre m’ho he preguntat… Els grecs porteu roba interior?
    Atenensa: Hahaha, doncs no!! Només les dones portem una banda al pit. Els homes vesteixen la túnica directament sobre el cos.
    Jo: I els homes? Quina és la seva vestimenta?
    Atenensa: Els homes porten o bé un quitó com les dones o bé l’exòmide, un look que deixa una espatlla descoberta. Aquesta peça la porten sobretot els artesans, esclaus i soldats. També porten la clàmide, una capa curta, rectangular i agafada sobre l’espatlla dreta amb un fermall. Aquesta peça els permet anar en cavall còmodament.
    Jo: Quins colors preferiu a l’hora de vestir? Aquí utilitzem tots els colors possibles!
    Atenensa: A Grècia en general, la gent pobra prefereix vestir amb colors més càlids. Jo, per exemple, prefereixo colors més clars o colors vius.
    Jo: Parla’m sobre les sabates… Què hi porteu?
    Atenensa: Doncs el calçat és bastant car, però jo m’ho puc permetre! El meu armari està ple de sandàlies, esclops, sabates i fins i tot borseguins. Són de fusta, de suro, de pell, de cuir… Jo tinc moltes més sabates que el meu marit i les meves tenen un talonet, molt més femení.
    Jo: Veig que t’interessa la moda. Què me’n dius de quedar el cap de setmana que ve per anar a la Atenes Fashion Week Primavera-Estiu? Puc aconseguir dues entrades!!
    Atenensa: De veritat? M’encantaria!! He vist que Dolce&Gabbana presenta la seva col·lecció inspirada en Grècia i Roma, saps que sento admiració per aquests dos dissenyadors! M’encantaria veure els outfits.
    Jo: Doncs ara mateix vaig a reservar el tiquet de l’avió i a aconseguir les entrades. Més tard et truco!!

  13. Ana Mª Falcón Durán

    A partir de l’exposició del Dia Internacional de la Dona i de treballar a classe el tema de la vida quotidiana a Grècia, he pogut conèixer quin era el paper de la dona en aquella època.

    Aquesta conversació està reflectida en un somni actual de dues dones que van estar presents en les dures condicions de desigualtat de sexes a l’Antiga Grècia i que desitjaven tenir més drets i menys càrrecs.

    – Hola!
    – Hola, com va tot?
    – Doncs bé, aquí preparant el dinar per als meus fills, una mica de pa i peix, i tu?
    – Aquí, netejant una miqueta la casa, que estic sola…
    – Vaja… molta feina?
    – Doncs sí, he hagut de rentar els plats, escombrar tota la casa, recollir totes les coses que el meu marit i els meus fills han deixat pel mig, etc…
    – T’entenc perfectament, dona, jo he hagut de fer el mateix.
    – Sempre ens toca a nosaltres…
    – Tens tota la raó… A més, tinc moltíssima son i estic cansadíssima, vull anar-me a dormir.
    – Jo també, però no puc…
    – Com que no pots?
    – Per què abans d’anar-me a dormir he de filar i teixit la roba per als meus fills, que se’ls ha quedat petita.
    – Vaja, quina feinada! A mi em va tocar ahir.
    – Doncs sí… Ostres! Ara que me’n recordo…
    – Què passa?
    – Que he d’anar a buscar els meus cosins, ja que el meu tiet és fora de casa i com la meva tieta està molt ocupada fent la feina de casa, he de quedar-me amb ells.
    – Uff, doncs encara et queda una llarga nit…
    – Això crec… A més, estic una mica disgustada, ja que fa poc que m’he assabentat que volen casar a la meva cosina petita (que té 15 anys) amb un home de 30.
    – En la meva opinió això no està bé, ja que hi ha una diferència d’edat molt gran i a sobre les dones no ens podem negar.
    – Ja, si jo també penso així, però ja saps, segons els homes és l’única manera d’engendrar.
    – Pff… Bé, et deixo, vaig a fer els llits, adéu!
    – D’acord, jo vaig a estendre la roba, cuida’t!

  14. Judit Giménez

    Jo el vaig fer de les joguines de les nenes a Grècia!
    Heus aquí un petit dialeg fictici amb una nena grega, la Mια:

    J-Xαιρε Μια!
    M-Χαιρε Υυδιτ
    J-Saps que? Aquests Nadals m’han regalat una nina de ceràmica! Mai n’havia tingut una. Aquí al segle XXI acostumem a jugar amb uns paparells que s’anomenen mòbils.
    M-Doncs a Αθηναι ens agrada molt jugar amb les nines de ceràmica i saltar a corda, no sabem el que són els “mòbils”. Per què serveixen aquests aparells?
    J- Ja ho sé! És per això que he volgut tenir-ne una! Ara li estic fent vestidets de tela. Els mòbils són uns aparells molt complexes que serveixen principalment per comunicar-nos amb gent llunyana, tot i que té molts altres usos, pots jugar, mirar videos, buscar informació, etc. Aquí, en canvi, estan poc vistes les nines de ceràmica, quan l’ensenyi a les meves amigues els agradarà, tot i que preferiran jugar a jocs de taula.
    M-Nosaltres aquí també juguem a jocs de taula, ens agrada molt jugar a les tabes, per exemple.
    J- Els nostres jocs de taula són diferents, tot i que en conservem alguns que ja existien a l’Antiga Grècia com les bales o el tres en ratlla.
    M-Els bons jocs perduren generació rere generació, tot i que és una llàstima que d’altres es perdin. A veure si algun dia vens i t’ensenyo a jugar a les tabes! Me’n vaig a jugar al carrer amb la baldufa. Xαιρε!
    J-El ioio i la baldufa són altres joc comuns! Passa’t-ho bé! Xαιρε!

  15. Mireia Gil Tutusaus

    Una entrevista amb Pandora

    -Avui entrevistarem Pandora que va ser la primera dona del món. Per què vas ser creada?

    – Vaig ser creada per catigar Prometeu. Zeus es volia venjar de Prometeu i em va crear.

    -Segons la mitologia et van donar unes característiques. Quines són?

    -Em van donar les característiques de voler-ho saber tot i de parlar molt i algunes més.

    – Hi ha una caixa que segons el mite las vas obrir. Què va passar? Què hi havia dins?

    – La caixa de Pandora és una caixa la qual tenia dins tots els mals que corren per la terra. Quan Prometeu i jo estavem junts Zeus volia nejar-se més d’ell i li va donar aquesta capsa. Com Prometeu no es fiaba de Zeus va guardar la capsa, jo la vaig veure i la vaig obrir , van sortir com una massa negra que eran tots els mals i es va escampar per la terra.

    -Una història molt interesant la qual explica el perquè hi han mals a la terra. Gracies per haber parlat amb nosaltres.

    -De res fins un altra he de anar amb Prometeu. I arà desperta ( fa una palmada )

  16. Àlex Aguilera

    -Xaipe, Safo!
    -Apa, ets tu! Que tal?
    -Jo estic bé, i tu? Com m’he obert un compte nou a Facebook he decidit buscar a gent amb qui havia perdut la relació, així que he pensat en tu.
    -Jo també estic bé, m’alegro de parlar amb tu.
    -Que has estat fent tots aquest any, a part de la poesia? Que sàpigues que en cap moment m’he oblidat de tu. Essencialment perquè no puc, el teu nom està a tot arreu, ets la poeta grega per excedència!
    -Vinga, no exageris. He estat publicant algunes poesies, encara que amb el temps s’han perdut algunes.
    -Doncs es una pena! M’apassiona el teu himne a Afrodita.
    -M’agrada que t’agradi! També es el meu poema preferit escrit per mi. Ja saps com m’agrada Afrodita i lo molt que m’identifico amb ella.
    -Ja era conscient del teu fanatisme cap a ella, teniu algunes coses en comú. I doncs, has trobat ja a una persona especial que hagi conquistat el teu cor? L’última vegada que ens vam veure estaves en un dilema romàntic a causa de varies de les teves discipulae.
    -Vaig estar profundament enamorada d’una d’elles, però ja no ho estic. Últimament m’agrada molt Faón, em sembla un noi guapíssim i molt interessant. L’únic problema es que ell no sembla mostrar interés per mi, ni per ningú en realitat. Durant tota la seva vida, mortals i deesses s’han enamorat d’ell però ell no respon a ningú, les ignora.
    -En serio? Això es estrany. No el conec, però segur que si l’hi escrius un poema es fixarà en tu.
    -Ho dubto. Si continuo així d’enamorada, acabaré per llençar-me per la roca de Léucade per on tots els enamorats no correspostos es tiren!
    -No siguis exagerada! Tu tens experiència com a conquistadora, totes les teves alumnes acaben enamorades de tu. I parlant d’alumnes teves, a mi, com a poeta en potència, m’hauria encantat ser el teu alumne.
    -Hauria estat bé, però em sembla que t’has oblidat de que jo no ensenyo a homes, només a dones. No es per res en especial, es només la meva doctrina com a professora, m’entens? Et podria parlar de poesia però no crec que et pogués donar una classe a la meva casa a Lesbos.
    -Oh! Ho entenc, ja em semblava estrany que cap home hagués assistit mai a les teves classes. Cap problema! Escolta, ara me’n vaig a estudiar, ja parlarem més!
    -D’acord Àlex, ens mantenim en contacte!

  17. Dani

    -Hola
    -Haig de fer un treball de la vida quotidiana “La vida a Esparta i les dones espartanes” i necessito ajut, prodies ajudar-me?
    -Si, agafa apunts que t’ajudo.
    -A Esparta quan naixia un nen l’estat avaluava si era prou fort per ser soldat, si se’l considerava inapte se’l llençava desde la muntanya Taiget. Van ser pocs espartans per això tenien l’obligació de casar-se per tenir fills. Les dones anaven a les palestres amb els joves i s’entrenaven a la cursa, lançaments de disc… per a poder suportar els dolors del part i eren educades a la senzillesa. Usaven un vestit lleuger: el peple d’oric, amb la faldilla overta que deixava al descobert les cames i permetia gran movilitat. Es a dir, les dones espartanes desde petites les educaven com als homes.
    -Gracies, m’ha semblat interresant, com ha canviat tot actualment (les dones…) crec que amb lo que m’has explicat es més que suficient.
    -Derres, que vagi be, tens bona informació.

  18. Marta Gallardo

    -Hola! Quant de temps sense parlar amb tu, què tal va tot?
    -Xaipe! Doncs tot està com l’última vegada que vam parlar, sincerament.
    -Ah si? I què estaves fent ara mateix?
    -Doncs el que em toca, recollir la casa, cuidar dels fills i ara mateix anava a fer el sopar mentres acabo de pastar el pa i més tard també faré les conserves.
    -Ostres! Ja no recordava de què a Grècia us caseu als catorze anys més ho menys. Que estrany! I tot això que m’has dit, ho faràs tu sola?
    -Clar! Qui vols que m’ajudi?
    -Doncs el teu marit o el teu fill més gran per exemple, que ja té una edat.
    -Que dius? Com vols que m’ajudin ells a fer les feines de casa? Ells ja tenen prou fent el que fan, sobretot el meu marit que el pobre es passa tot el dia fora per poder tirar endavant la família.
    -M’ho dius de veritat? Aquí tot és bastant diferent, ja que el marit també s’ha d’ocupar de les mateixes feines domèstiques que la dona perquè ella també treballa.
    -Això sí que és estrany. Aquí l’home exerceix la màxima autoritat sobre nosaltres i per aquesta raó no li cal fer aquestes tasques.
    -Amb totes aquestes coses a mi em donarien ganes de divorciar-m’hi, quin horror si hagués d’aguantar i fer tot això!
    -Divorciar-te? Què et pots separar allà si no estàs bé amb el teu marit?
    -I tant! Aquí moltíssima gent es separa i cada cop en són més…
    -Vaja! Aquí només el marit pot fer-ho…
    -De veritat, no sé com aguantes aquest estil de vida.
    -Home…jo veig el meu com el més normal del món. Bé, vaig a seguir fent el que et deia.
    -Val, ja parlarem en una altra ocasió. Adéu!

  19. Marina Cañas

    Aquí deixo el meu diàleg amb Teano
    -Xaipete Θεανὠ!
    -Xaipete Μαρινα
    – Que tal estas?
    -Molt bé i tu?
    -Molt bé!
    -Sabies que jo sóc de clàssiques? que no estudio matematiques?
    – Ostres! jo vaig estudiar matemàtiques i vaig ser membre de l’escola pitagòrica!
    -Doncs jo no tinc nidea d’aquestes cosses! però m’agradaria ser tan llesta com tu i poder-ho fer!
    -Saps també que jo al primer trimestre vaig fer un treball sobre la raó àuria?
    -Tot està relacionat amb mi! Jo vaig escriure tractats d’aixo!
    – I t’agrada la medicina?
    -Si! jo també vaig estudiar medicina!
    -Doncs.. quina dona més llesta que estàs feta! bé Θεανὠ crec que aure de continuar fent la meva feina sobre clàssiques
    -D’acord Μαρινα que vagi molt bé!
    -Gràcies! Vale!
    -Vale 🙂

  20. Sergio Fernández

    – Xaipe Demèter
    – Xaipeete Sergio
    – Tot bé? escolta necesito que m’ajudis amb un treball.
    – T’ajudaré amb lo q fassi falta.
    – Com eren educats als nens a Esparta?
    – Es clar, els nens eren educats amb l’art de la guerra, amb una mentalitat de ser forts i guanyar, fins que als set anys eren separats amb l’objectiu de formar bons soldats.
    – I després q passava?
    – Després s’incorporaven a l’exercit per tota la vida.
    – Oh moltes gràcies Demèter, m’has ajudat moltíssim!!!
    – De res Sergio, estic encantada d’haver-te ajudat, si necesitas alguna cosa més digam’ho! 🙂
    – Adeu Demèter, cuidat molt 😀
    – Igualment Sergio!

  21. roman.alina

    A partir d’aquest treball jo he fet el meu diàleg perque vaig fer el treball de la casa grega i per tant explicaré a partir del diàleg una mica com era la vida de la dona en la casa i el dia a dia.

    Diàleg:

    Hola Aspasia!
    -Hola!
    Com estàs?
    -Molt bé i tu?
    Be be .. com va tot? he vist que tens molta feina perquè veig que quasi mai no contestes als meus missatges.
    -Ja ho se… esque el meu marit m’obliga a treballar , ja saps com és , he de fer un munt de feina , com cuidar els meus nens , rentar la roba , fer el menjar i altres coses no tinc gaire temps per mi…

    Però per què has de fer-ho tu tot? Has de ser més liberal , estàs molt sotmessa al teu marit i això no pot ser, et pases el dia al guineceu amb les altres dones tot el dia tancada perquè a part de coses de casa una altra cosa no pots fer…ho trbo molt injust perquè els homes estàn al andrón sempre sense fer res amb bona companyia i traten a leas dones com esclaves .. sobretot el teu marit .. haríeu de tenir dret a poder elegir el què voleu fer i no fer el que s’et demana .. ets una persona esclava del marit i a sobre has de fer-ho tot tu sola….

    ·Tens tota la raó però que vols que fasi? He de fer tot el que el meu marit em demana perque sinó em mata i s’enfada molt a la mínima que no faig algo , sempre ho vol tot al moment i quan venen els seus amics és posa a beure al pati central o al andrón tot tancat amb els seus amics .. estic farta d’aquesta situació dia rere dia però no hi puc fer res …

    Si que pots has de ser lliure de prendre deicisions , ell com a pare també a d’influir en la educació i el creixement dels teus fills perquè també són seus no pots estar tot el dia sempre fent-ho tu tot .. Jo crec que hauríes de fer algo per canviar aquestes coses !!!

    ·Bueno ja ho se .. ja ho se .. et deixo perquè ja ha vingut continuarem parlant quan pugui perque com em vegi no fent res em mata i em fa fora de casa … ja parlem adeu petons i gràcies per tot!!

    Vale…Adeu petons!!

    ·

  22. Judith Martínez Barranco

    Carta amb una dona grega
    Querida Maria,
    Fa molt de temps que no sé de tu!! com estàs? Volia dir-te que fa dues setmanes em vaig casar amb un home que segons el meu pare és un bon partit. M’agrada bastant físicament, és diu Jordi, i és nomès dos anys més gran que jo. Volia convidar-te al pròxim simpòsi que realitzarè a casa la pròxima setmana a casa meva, vindran uns 10 o 12 amics del meu marit i necessito ajuda per preparar-ho tot . Volia donar-te les gràcies per deixar-me el teu vel de color groc, em vaig sentir molt bé portant el mateix vel que tu el dia del meu casament.

    Ets una gran amiga.

    Judith

    Xaipe Judith,
    Quina il·lusió de saber de tu desprès de tant de temps. M’alegro molt que t’hagis casat i que sigui nomès dos anys més gran que tu, no com el meu marit que és 12 anys més gran que jo. La veritat és que m’agradaria molt anar a ajudar-te però dubto que el marit em deixi, ja que portem un temps molt malament i discutint per tot.
    Crec fins i tot que és vol divorciar de mi… I respecte a lo del vel, ja saps que no m’has de donar les gràcies per res, que ets com una germana per mi.
    Espero poder parlar més amb tu.
    T’estimo
    Maria.

  23. Pingback: Whatsapp amb Hipàrquia | Aracne fila i fila

  24. alarioxtecblocs

    I tant que m’ho imagino! Aquí ho teniu:
    -Χαιρε!
    +Hola, qui ets?
    -Sóc l’Andrene, ens vam conèixer temps fa a Grècia.
    +Ah sí! Com estàs?
    -Bé, tu?
    +Bé, bé. És cert que ets una experta en el món grec? Com pot ser? Ets molt jove…
    -Sóc experta, i no sé per què…
    +Sí que ho saps! Va, digue-m’ho, siusplau!!!!
    -D’hacord, però és un secret: de petita habitava un lloc al nord d’Athenes, no sé com es diu en aquesta llengua, Σούνιον, ja fa uns 2500 anys i…
    +Tens 2500 anys??1 Ets immortal?
    -No! Simplement m’estava banyant en un llac, em vaig enfonsar i quan vaig sortir a la superfície estava al temps actual. Vaig vagar un temps, fins que em van adoptar i em van ensenyar com viure en una època que no era la meva.
    +Sense comentaris, no sé si creure’t…
    -És cert. Per cert, espero que entenguis la meva ortografia…
    +No hi ha problema! Et va costar molt canviar?
    -Al principi, perqè tot era molt diferent: les noies aquí podien fer el que volien, no com a casa meva, a més la tecnologia, que a mi em va semblar increible. Quan vaig tornar a Σούνιον…
    +Súnion.
    -Quan vaig tornar a Súnion, només hi havia els grans temples de Poseídon i Athene en ruines.
    +Bé, però tot i això has fet molts progressos…
    -Sí.
    +Per cert, estàs soltera?

  25. Abigail

    Ara faré un petit dialeg amb una dona de l’antiga Grècia per saber como era la seva vida quotidiana:
    A:Xaipe Laura!
    A:Com estás?Fa molt de temps que no parlem!M’he enterat de que ja estas casada!
    L-Hola,estic bé!Si fa molt de temps!Si m’he casat!
    A:Però ets molt jove per casar-te?
    L:Si ,però casar-se és necessari.Però jo no ho decideixo,ja que es el meu pare i el meu futur marit els que signen el contracte matrimonial.
    A:Es a dir que tu no tens dret a decidir?
    L:No,no tinc dret a decidir.
    A:I quants anys te el teu marit?
    L:El meu marit té 30 anys i jo tinc 15!
    A:Es molt gran per tu!
    A:I com et sents están casada?
    L:Doncs normalment sempre estic a casa ,i el meu marit i jo ens veiem poc,ja que es pasa la major part del temps fora de casa.Hem passo l’hora manant a les criades i fent les coses de cases.
    Com et sents treballen a casa i no tenint un treball on et paguin?
    -La veritat no molt bé .A Grècia les dones no tenim practicament dret a res ,no podem participar a la vida política.Esten predestinades solament a fer les coses de que casa,no sabem fer res més ,ja que es el que ens ensenyen des de petites.
    A:Però això es injust !
    L:Si es injust ,però no es pot fer res !
    A:Laura m’he d’anar!!M’ha encantat parlar amb tu!Espero parlar amb tu molt aviat!Adéu!
    L:Iguament Abigail!Adéu!

  26. alfaro.david

    Hola Teano! Perfi e trobat el teu Facebook
    -David!! Quant de temps!!
    Que tal tot per Crotona??
    -Molt be encara que fa força calor, I per premia?
    Doncs molt be. Et volia comentar si em podrías ajudar amb un tema de matemàtiques! Ja que a tu i al teu marit Pitagores ho sus dona molt be i ho impartiu molt be com ha professors que sou
    – M’alegro que em demanis ajuda!! Aquí a la escola pitagòrica se’ns dona molt be
    Per cert avui a classe he llegit una de les teves cartes morals a classe i son molt interessants
    -Moltes gracies David te de confessar que la principal inspiració de les cartes son del meu pare Milón.
    Jo pensava que nomes tractaves la proporció aurea però també ets una bona filòloga
    -Doncs no! Apa David m’he ne d’anar ja que d’aquí res comencen les classe , parlem un altre dia! Adéu!

  27. Rebeca Barroso

    Xaipete!!!
    Aquí deixo el meu diàleg amb Hipàtia:
    R: Xaipete Hipàtia!!!
    H: Xaipete Rebeca!!
    R: Que tal? Tot bé?
    H: Si, molt bé la veritat, tu que tal?
    R: Bastant bé, gràcies.
    R: Hipàtia, em podries ajudar a fer una tasca de grec?
    H: Si, jo t’ajudo, no et preocupis.
    R: Et faré una enquesta, et sembla bé?
    H: Si, perfecte:)
    R: Començo amb la primera pregunta, on vas néixer?
    H: Jo vaig néixer a la província romana d’Egipte.
    R: Filla de Teó veritat?
    H: Sí, jo sóc filla de Teó.
    R: En quin camp va destacar el teu pare?
    H: El meu pare va destacar en el camp de la matemàtica i va ser cap de la Biblioteca d’Alexandrina.
    R: I tu també ets cap de la Biblioteca d’Alexandria?
    H: No, però sóc cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria.
    R: Et vas dedicar a ensenyar?
    H: Si, i em vaig centrar en les obres de Plató i Aristòtil.
    R: En quins camps vas destacar durant la teva vida?
    H: Vaig destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia.
    R: Moltes gràcies Hipàtia per ajudar-me, aquesta era l’última pregunta.
    H: De res, encantada d’ajudar-te. Valete!!
    R: Valete!!

  28. Rebeca Barroso

    Considero que ha estat una activitat molt original i entretinguda per celebrar el Dia Internacional de la Dona. Jo vaig fer Hipàtia una dona grega que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia, ha estat molt interessant la tasca, ja que gràcies això, podem saber una mica més sobre les dones gregues.

  29. Ariadna Z.

    Molt bon apunt! Em sembla magnífica la tasca que van fer aquestes dones en el seu moment i crec que moltes de les dones de l’actualitat hi haurien de prendre nota d’elles.
    La que més m’ha cridat l’atenció ha sigut Hipàrquia. M’he imaginat com seria una conversa amb ella i he fet un petit recull de les característiques de la seva vida.

    A: Xaipe Hipàrquia!
    H: Xaipe Ariadna!
    A: Com va tot?
    H: Molt bé, estic fent uns estudis filosòfics sobre quina és la millor manera de viure per ser feliç.
    A: Oh! Està molt bé. M’he adonat que vas ets una gran filòsofa de l’escola cínica, és a dir el cinisme, però no tinc molt clar que és…
    H: Bé, d’això van els estudis, els estic ampliant. El cinisme era una manera de pensar que tenim alguns filòsofs sobre què la millor manera per aconseguir la plena felicitat és viure segons la natura.
    A: Ah! Ara ho entenc millor…
    H: El meu marit de vegades m’ajuda.
    A: El teu marit?
    H: Si, Cràtes de Tebes, també filòsof.
    A: Mm… Sí, sí, m’han parlat d’ell.
    H: Doncs res, espero que et surti bé el teu estudi. Adéu.
    A: Fins a una altra Ariadna!

  30. Ari Vila

    De totes les dones gregues que encara tenim a l’aula, em quedo amb Aqnòdice, una metgessa a l’Atiga Grècia que es va disfressar de home per poder ser metge i ginecòloga. He fet aquesta elecció perquè em sembla fascinant el que va fer, lo llesta que va ser al poder enganyar a tothom disfressant-se d’home i després perquè va poder demostrar que les dones som molt més que cuidar de la casa, dels nens i portar fills al món. Gràcies a aquestes dones i totes les dones que lluiten cada dia per la igualtat de sexe som qui som i serem encara més, i estic especialment agraïda a aquestes dones que van començar a exigir i fer el que realment volien a l’Antiga Grècia que era una època realment difícil.

  31. Abril Ramos

    Xaipete!

    Considero que el mural que està muntat a la classe de Llatí i de Grec és molt complert. Sempre que hi entro em crida molt l’atenció Olímpia.

    Olímpia (Ολυμπία) va ser l’esposa principal del rei Filip II de Macedònia i mare d’Alexandre el Gran. c.1460-1464
    Provenia de l’Epir i era de sang reial. Olímpia va ser una dona de gran capacitat i intel·ligència.

  32. Pingback: Messalina, un exemple de prostitució a Roma | Aracne fila i fila

  33. Mariona Sabanés

    Xaipe!
    Amb la dona grega que em quedo és amb Hipàrquia, l’esposa de Crates, i la qual no va ser tan reconeguda com a sàvia.
    Ella, com ven bé diu en l’article, va ser una dona feminista, va rebutjar els rols que s’assignaven a la dona i jo això ho admiro molt, ja que en aquella època les dones eren considerades només per les tasques de la casa i de cuidar els nens. Aquest és un tòpic que és discriminatiu, ja que és com si les dones només serveixen per això i ja està i crec que ja s’ha demostrat que no és veritat.

  34. Robert Cepeda

    Una feina molt complerta, sempre que veig aquest treball a classe em quedo mirant.
    Un dels personatges que mes m’han cridat l’atencia ha sigut pandora, que va lliberar la caixa amb tots els mals i Safo que va fer uns poemes genials.

    Aqui deixo el meu diàleg amb pènelope la dona d’odisseu:
    R: Hola Pénelope com estas?
    P: Hola Robert, ara ja estic molt content ja que tot a tornat a la normalitat?
    R: Normalitat? Que m’he perdut?
    P: L’odisseu a tornat i ha matat a tots els pretendents!!
    R: Apa no ho sabia aixo, i com es que no et vas casar amb cap d’ells?
    P: Perque eren uns joves molt imperninets i maleducats, jo estimo a l’Odisseu
    R: I que vas fer per deixar-los tant de temps esperant?
    P: Els vaig enganyar com a rates amb formatge!
    R: Com?
    P: Els deia que escolliria a un quan acabes de teixir una tela, pel dia teixia i per la nit desfeia i axi era etern.
    R: Que dolenta, però ben fet! M’en vaig que arribo tard a la meva classe de grec!
    P: Mira que ets inutil eh Robert…va corre Adeu!!

  35. Alèxia Alvárez

    Xaipete!
    Ha quedat molt bé el mural! Felictats
    Com podem veure les dones han tingut un paper molt important al llarg de la historia i l’epoca de l’antiga, per exemple trobem Aspàsia, la dona retòrica que també va ser molt influent en la política, donat que era la dona de Perícles. També trobem moltes poetes famoses com Safo de Lesbos. La dona de Pitàgoras va ser molt important aj que va fer aportacions en les matemàtiques, així com les diferents deeses gregues que van tenir un paper important a la guerra de Troia. A Grècia les dones eren considerades inferiors als homes i no eren considerades ciutadanes, i per tant no podien votar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *