“Els oficis femenins en els epigrames de l’Antologia Palatina” dins el Curs d’actualització sobre «Els oficis en el món greco-romà», 7 de juliol de 2016 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, tot seguint el fil de la recerca del món de les dones en els epigrames grecs i en fer-ne una traducció al català.
Després del parèntesi estival i abans de començar el curs escolar el proper 12 de setembre, m’agradaria reprendre per novè any consecutiu la publicació d’apunts a El Fil de les Clàssiques amb la meva visita a l’exposició Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives. Col·leccions del Museu del Louvre Obra Social “la Caixa” que fins al 9 d’octubre es pot visitar a CaixaForum Palma i participar en les activitats i els tallers que acompanyen la mostra. Quina llàstima que no passi per Barcelona. Sols Madrid, Saragossa i Mallorca han tingut l’honor de poder contemplar més de dues-centes peces (sols 177 s’exposen a CaixaFòrum Palma per raons d’espai) del Departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre juntament amb peces de les col·leccions egípcies del mateix museu i de la col·lecció de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Algunes són peces úniques i no parlen de la pompa de Roma sinó de la vida de la gent, concretament de la de les dones i dels gustos romans en decoració domèstica. Ens presenten la dona com un ésser complex, i tal com proclama el títol de l’exposició adés són belles, seductores, divines, dotades de gran riquesa espiritual, amb una vis materna, adés monstruoses, posseïdores d’una força animal, tot personificant les forces de la natura, incapaces de resistir els seus desitjos i dotades d’una màgia destructiva.
A més a més de la gran quantitat de plaques de terracota (les 30 plaques campana restaurades per a la mostra), que guarnia l’arquitectura domèstica, crida molt l’atenció el gran nombre de personificacions de la Victòria (la Nice grega), segurament en un intent de portar prosperitat a la llar, i el paper destacat que es concedeix a Dionís, Bacus en llatí, com a déu alegre, compassiu, promotor d’un paper femení més destacat en el desenvolupament de la civilització. Val a recordar que el déu havia tret de l’inframón la seva mare Sèmele i l’havia pujat a l’Olimp; també va ser el marit fidel de l’Ariadna abandonada per Teseu.
Quin era el paper de les dones romanes? Estaven en igualtat de condicions respecte als homes? Continuen les dones sent objecte de desig i menyspreu? Són tan contradictòries i terribles com les percebien els romans?
Per què les dones romanes que sovint marginades de la vida pública, recloses en l’àmbit familiar, en canvi, sovint són representades a la mitologia, la religió, la literatura, les belles arts? Per què trobem en escultures, relleus, pintures murals, plaques de terracota, estuc, bronzes, joies, peces de ceràmica i d’argila tantes dones, unes castes, d’altres seductores, com les amàzones, les mènades, les gòrgones, les nereides, les nimfes, les Gràcies, les Muses, les victòries o les dees (Juno, Minerva, Ceres, Selene…)? Per què fascinen tant als artistes i als artesans? Les dones romanes eren tal com els artistes ens les representen?
Al CaixaFòrum Palma s’hi esperaven 50.000 visitants, esperem que així sigui; tanmateix, el dia que hi vàrem anar els carrers bullien d’activitat curulls de gent, però gairebé vaig tenir el vigilant per a mi, que va aguantar estoicament que mirés de peu el documental en francès que durava 30 minuts (Pompeia, cerimònies secretes. Grans pintures murals de la Vil·la dels Misteris, Alain Jaubert, ARTE France 2002).
No us perdeu Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.
Per celebrar el Dia Internacional de la Dona, enguany també em plau compartir hic et nunc la presentació que va acompanyar la conferència Les edats de la dona en la poesia grega, concretament en l’Antologia Palatina, dins del curs d’actualització organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC: Les edats del món, les edats dels homes… Els epigrames funeraris hel·lenístics de l’Antologia Palatina, recopilats per A.S.F. Gow i D.L.Page, esdevenen, tot i la ficció literària, testimonis interessants pel que fa a les dones gregues ja que faciliten dades sobre el nom de la finada, la família, la ciutat, les causes de la mort, qualitats ideals i també l’edat (nenes, joves donzelles, casades i velles), ara bé dels 286 epitafis sols 68 van destinats a dones i malauradament a diferència dels masculins els femenins són menys explícits. Quan pensem en l’esperança de vida de la dona grega, cal tenir en compte que aleshores com ara les dones vivien més que els homes però sobretot vivien molt menys: l’esperança de vida femenina a l’època hel·lenística era de 36 anys per a les dones i un any més per als homes, sols menys d’un 1% de la població arribava als 80 anys.
Tot i la meva recerca, en l’Antologia Palatina, no hi ha cap epigrama a l’estil de “A la edad de las mujeres” de Quevedo que ens parli de totes les edats de la dona amb uns quants versos, per això a tall de conclusió vaig demanar a la Pepita Castellví que ens fes un poema:
LES TEVES EDATS
Sols fa un moment que has obert els ulls,
sols un moment que encara eres somni.
Els dies s’enfilen un darrere l’altre
i passa el temps: un, dos, cinc anys…
Infància esplendorosa plena de jocs.
Bella i jove, a l’hora blava
del matrimoni, bella i dolça.
I ara, ja has complert el teu destí.
Entre els teus braços, gronxant-lo
tendrament, dorm el teu petit nadó.
Ara ja no hi ha converses de noietes.
La llar, els fills, s’emporten les xerrades,
els jocs, cap a uns altres horitzonts.
I un dia, sense avisar, t’arriba la vellesa
mentre el sol envermelleix els núvols,
i pinta la teva vida amb colors d’or i aram.
PEPITA CASTELLVÍ
Dissabte 8 de març, Jornada de Portes Obertes a l’IPM i Dia Internacional de la Dona els alumnes de Grec varen fer entre tots la visibilitat de la dona grega, menystinguda i silenciada pels seus contemporanis, a la paret de l’aula d’Info 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Hic et nunc les dones gregues que van destacar en algun camp, a més del de filar la llana o tenir cura de la casa i de la canalla. A Literatura grega a escena, en podreu veure sobretot el referent a Dona i Literatura Grega.
A Grècia també hi va haver dones metges:
Poetes:
Filòsofes i sàvies:
Us imagineu poder tenir una conversa amb Corinna, amb Safo o amb qualsevol dona grega?
En un dia com avui, que cada any celebrem a El Fil de les Clàssiques, és important de recordar dones gregues des de l’època arcaica fins a les acaballes de l’època hel·lenística que foren capaces de trencar el silenci de les seves vides tot conreant la poesia. Aquestes poetes són filles d’indrets geogràfics molt diversos del món grec i que hic et nunc us demano que les localitzeu en aquest Google maps, potser no trobeu d’alguna cap imatge perquè no ens n’ha arribat cap; però tot i que minsos coneixem fragments literaris de les seves obres, d’una gran vàlua i que traspuen una gran bellesa. Aquí i aquí, hi trobareu la informació necessària i, amb el permís de l’autora, agafeu el que més us agradi per retre tribut en el Dia Internacional de les Dones a unes dones excepcionals, a unes poetes consumades, que cal preservar de l’oblit i començarem per localitzar-les en aquest mapa:
Ver Topobiografies de poetes gregues antigues en un mapa más grande
Avui 12 de maig és el Dia Escolar de les Matemàtiques des de l’any 2000, Any Mundial de les Matemàtiques, en què se celebrava el primer centenari del naixement del gran matemàtic Pere Puig Adam. Ja sabeu que el nom de la disciplina és d’origen grec i que la matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) adquirí en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides, ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Quan juguem a Eco y Narciso, ed. Eureka 2002 els que no feu matemàtiques sempre us en queixeu! La contribució dels romans a les matemàtiques va ser més minsa – pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi) per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec.
Si el dia de la dona recordàvem Teano, avui em plau retre honor a una altra dona grega: Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa neoplatònica.
Quan t’observo a tu i els teus mots, et venero,
veient la casa estel·lada de la verge:
car és realment el cel que et correspon,
Hipàtia augusta, honor de les paraules,
immaculat astre de la sàvia educació.
Pal·ladas Ant. Pal. XV 1 (trad. M.Àngels Anglada)
Hipàtia va néixer l’any 370 dC. Aviat fou iniciada pel seu pare, el matemàtic i astrònom Teó d’Alexandria, director del Museu, al món de les matemàtiques i va arribar a superar-lo. A Atenes va estudiar Plató i Aristòtil. De retorn a la seva pàtria, fou professora de l’Escola d’Alexandria, on a més de matemàtiques explicava doctrines filosòfiques, segurament Pal·ladas assistia als seus cursos, i va arribar fins i tot a ser directora de la biblioteca d’Alexandria. Tot i ser d’una gran bellesa i tenir molts pretendents, no es va voler casar mai. L’any 415, però, fou lapidada per una turba de cristians fanatitzats, que la van martiritzar fins a matar-la a plena llum del dia al carrer. Com veieu el saber en una dona podia portar-la a la mort en un moment en què les dones ni podien parlar en públic i menys ensenyar a les escoles. Hipàtia fou una dona brillant, filòsofa, científica, matemàtica, mestra i punt de referència polític de la comunitat grega d’Alexandria; dit amb altres paraules: Hipàtia fou tota una autoritat i un autèntic model femení.
El proper setembre Alejandro Amenábar estrenarà Àgora, sobre la vida d’Hipàtia. Jo l’espero en candeletes i serà un bon motiu per fer-ne un treball de recerca. Mentrestant us deixo amb el tràiler:
Sobre Hipàtia, us torno a aconsellar una pàgina molt interessant de la meva companya chironiana de Sevilla, Meli San Martín, i les excel·lents recomanacions bibliogràfiques que, a l’article de Teano, ens van regalar Mercè Otero i Àlvar de El pentàgon de la bellesa, així com El País digital 3-V-2009.
P.S.: Per les seves contribucions a l’astronomia, un cràter i un espadat lunars reben el nom d’Hypatia. L’escriptora madrilenya Olalla García ha escrit El jardín de Hipatia (Espasa, 2009) i l’escriptora catalana Isabel-Clara Simó li ha dedicat el poema Hipaties, la sàvia:
« El patriarca va atiar gent estúpida com ell
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.
[…]
Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents. »
Isabel-Clara Simó, El conjur (2009)
No us perdeu tampoc el poema Ai, las Hipàtia! de la nostra col·laboradora aràcnida Pepita Castellví.
Qui estima més els fills: les mares o els pares? Aristòtil a Ètica a Nicòman ho tenia clar: les mares. En la literatura grega, també sembla que estimen més les mares. Els fills eren la seva vida i tot sovint morien, en el part, per donar-los vida. L’embaràs, el part, els primers anys junts en el gineceu fan que la dona senti el fill com a alguna cosa pròpia. A més, s’hi sentia completament realitzada i es complaïa moltíssim, tot mirant la canalla, acaronant-la, adormint-la, alletant-la, embolcallant-la, cantant-li, criant-la…. Era allò que diem en català una autèntica lloca.
La literatura grega, però, identifica aquest amor de mare amb diversos animals com l’ocell que protegeix els pollets sota l’ala, o com l’ovella alletant el xaiet, o l’eugua que nodreix la pollina, o la lleona que defensa els seus cadells.
La dona grega també comptava amb les esclaves, la dida i les àvies per criar els seus fills en un clima d’amor i acolliment. També hi havia carinyoses mares adoptives i dolces mares acollidores ( la Sàmia de l’atenès Menandre!).
Quan li arribava la mort, tot era orgull de mare:
Aquesta tomba m’ha ofert el meu marit Froures,
digna corona de la meva pietat.
Deixo en les cambres de Froures un cor il·lustre de fills,
fidel testimoni de la meva vida assenyada.
Dona d’un sol em moro, però en deu vivents visc,
havent collit el fruit d’unes noces fecundes.
Anònim, Antologia Palatina (trad. M.Àngels Anglada)
Quina mare divina pateix moltíssim quan li rapten la filla? Quina, quan els seus pretendents pretenen fer una emboscada al seu fill? Quina mare prefereix morir abans de suportar el dolor de l’absència del seu fill? Quina mare disfressa de nena el seu fill perquè no vol que mori a Troia? Quina dida estima, pateix i s’alegra com una mare? Quines altres mares de la literatura o mitologia grega recordeu? Totes són bons models?
Feliciter, mater, matercula mea!
Detall de ceràmica grega d’Amasis, wiquimèdia
1. que li fos atorgat
Avui és el dia de la dona treballadora, ara fa un any per celebrar-lo us enllaçava un vídeo en què explica molt bé el perquè d’aquesta festivitat; em queixava també del menysteniment en què fou tinguda la dona a Grècia, fins i tot, per part dels homes intel·ligents i de mentalitat avançada a la seva època, com el pensament que Diògenes Laerci ens ha fet arribar del filòsof i matemàtic Tales de Milet (Dones contra Tales), també vam veure un vídeo amb rostres femenins, de bellesa àuria, que han inspirat els artistes de totes les èpoques a Dona i art. Enguany vull recordar el paper de la dona grega que malgrat tot va demostrar que també les dones podem pensar, crear, innovar… a més de fer d’esposes, mares, mestresses de casa perquè avui ens passa el mateix. He triat un nom: Teano, perquè sabem que almenys dues dones gregues de carn i os van destacar amb aquest nom. Una fou la poetessa de la Lòcrida que vaig incloure a Poetes gregues antigues, publicat a Publicacions de l’abadia de Montserrat i que ara Google ha digitalitzat (sense demanar permís!) i tot el món el pot llegir a la xarxa. L’ altra Teano fou filòsofa i matemàtica i estava casada amb Pitàgoras. I jo em pregunto: si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta avui és un mèrit o un demèrit? En el segle XXI, què es valora més en una dona? Què n’opineu? Què sabeu del paper de les dones a Grècia i a Roma (ja ho hem estudiat!)?
