Avui és el dia de la dona treballadora, ara fa un any per celebrar-lo us enllaçava un vídeo en què explica molt bé el perquè d’aquesta festivitat; em queixava també del menysteniment en què fou tinguda la dona a Grècia, fins i tot, per part dels homes intel·ligents i de mentalitat avançada a la seva època, com el pensament que Diògenes Laerci ens ha fet arribar del filòsof i matemàtic Tales de Milet (Dones contra Tales), també vam veure un vídeo amb rostres femenins, de bellesa àuria, que han inspirat els artistes de totes les èpoques a Dona i art. Enguany vull recordar el paper de la dona grega que malgrat tot va demostrar que també les dones podem pensar, crear, innovar… a més de fer d’esposes, mares, mestresses de casa perquè avui ens passa el mateix. He triat un nom: Teano, perquè sabem que almenys dues dones gregues de carn i os van destacar amb aquest nom. Una fou la poetessa de la Lòcrida que  vaig incloure a Poetes gregues antigues, publicat a Publicacions de l’abadia de Montserrat i que ara Google ha digitalitzat (sense demanar permís!) i tot el món el pot llegir a la xarxa. L’ altra Teano fou filòsofa i matemàtica i estava casada amb Pitàgoras. I jo em pregunto: si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta avui és un mèrit o un demèrit? En el segle XXI, què es valora més en una dona? Què n’opineu? Què sabeu del paper de les dones a Grècia i a Roma (ja ho hem estudiat!)?

 

berlin-f2289-dones-i-llana.jpg