Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.
Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?
Margalida,
He aprofitat que les alumnes de 2n de Batxillerat de Sant Hilari estaven un poc nervioses perquè havien d’exposar el Treball de Recerca per navegar pel fil i per Aracne. Fins ara tenien una imatge…avui han descobert la veu!
Que potser vas caure a l’olla del Panoràmix creatiu?
Quina gràcia, Dolors! Doncs, … Has llegit l’apunt dels foners?
Segur que les alumnes de Sant Hilai sabran defensar molt bé els seus treballs de recerca i em plau que hagin trobat aquí conhort i calma. M’agradaria compartir a Aracne, a més dels comentaris (ja he vist el que li han deixat al Gaby) part de la seva excel·lent recerca i inquietuds.
Molt bona sort!
Hola Margalida,
aquest muntatge és molt entretingut, m’agrada, i sobretot m’interesa molt el tema de l’odi.
L’odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar a gent o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s’oposa a la pròpia. La gent sol odiar al que s’oposa a la seva salut i benestar. Entre les coses odioses per a molta gent estan el capitalisme, el nazisme, el racisme, la guerra, l’esclavitud, el genocidi i fins i tot el propi odi.
M’agrada molt com parles Margalida, i en la classe també, també vals per fer això!
Moltes gràcies, Alis!
Hola! Aquest tema del que es parla, l’odi, es un tema que està molt present en les nostres vides, ja que hi ha sentiments i emocions molt positives, pero també hi apareix l’odi en moltes ocasions. Per a mi, l’odi es un sentiment negatiu cap a una altre persona, la cual la seva personalitat i forma, no conecta amb la d’un mateix, com els gustos, els sentiments, les coses que es fan habitualment… L’odi pot aparèixer per a cualsevol cosa i en cualsevol moment. És un sentiment negatiu que apareix en moltes ocasions quan un menys s’ho espera, i d’aquí ve la gran frase que representa tot aquest tema: ”Del amor al odio solo hay un paso”. I és veritat, penso que és l’únic sentiment que pot arribar amb més facilitat cap a una altre persona i que pot arribar a fer molt de mal.
Com ja sabeu, sóc un apassionat del Rap i el Hip Hop, i un dels grans artistes d’espanya que es fa dir NACH, te una cançó, que per cert es una mica vella, on parla en tot moment de l’odi, del seu origen i de totes aquelles posibles coses en las que pot o podria odiar en algun moment determinat. Com ell ha dit en alguna entrevista, l’odi es un sentiment en el que poca gent en parla, pero la majoria de persones en sentim per alguna altre persona o varies i que no ens atrevim a dir-ho, ja que lògicament te el seu costat negatiu. Doncs ell sí, aquest artista vol mostrar en aquesta cançó el seu odi per a certes coses, aspectes, persones, etc.
Podeu trobar la cançó aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=ndjHqFkjrt4
Lletra:
Odio el cielo y odio el abismo,
Siento odio hacia todo,
siento odio hacia mi mismo,
odio la gente que miente,
resignarme a la verdad,
odio el peligro, odio la seguridad,
odio tanto que creo que voy vomitar,
odio aguantar mi odio y también odio gritar,
odio al honrado, odio al ladrón,
odio el rencor, odio el perdón,
odio el sexo salvaje y ponerme el condón,
odio sentir latir tu corazón,
odio al que trabaja y odio mas al vago,
odio a los envidiosos que critican lo que hago,
odio los favores, odio las putadas,
odio a tu padre por chulo y a tu madre por pesada,
odio al que ofrece y odio al que pide,
odio al mediocre y al que se cree que es un líder,
odio al tímido y al que se siente importante,
odio el mundo, España, Alicante,
odio, odio de día y de noche yo siento
odio, odio con sol y con lluvia yo siento
odio, odio en silencio o en ruido yo siento
odio, odio
odio al mendigo y odio al empresario,
odio al ignorante, odio mucho mas al sabio,
odio sentir tu imagen estés cerca o estés lejos,
y también odio mirarme cada día en el espejo,
odio al homosexual y al heterosexual,
odio al solidario y al que todo le da igual,
odio dormir de día y odio vivir de noche,
odio ver a niños ricos en la calle con su coche,
odio los reproches, odio los derroches,
te odio a ti porque odio a los fantoches,
odio a nsinc baratos y odio a nsinc cabrones,
odio a nsinc copiones y odio a nsinc que dan lecciones,
odio odiar, odio amar, odio jugar, odio luchar, odio juzgar,
odio ganar aunque también odio perder,
odio saber que haré mañana y no saber lo que hice ayer,
odio crecer, odio, odio aprender,
odio ver amanecer y odio ver anochecer,
odio la luz del sol y odio sentir el viento,
lo odio todo es así como me siento,
odio la paz y odio la guerra,
¿no te das cuenta? Te odio a ti hijo de perra,
odio todo lo que veo en esta habitación,
¡ a la mierda! Acabo ya porque odio esta canción
Odio el cielo y odio el abismo,
Siento odio hacia todo,
siento odio hacia mi mismo,
odio la gente que miente,
resignarme a la verdad,
odio el peligro, odio la seguridad,
odio tanto que creo que voy vomitar,
odio aguantar mi odio y también odio gritar,
odio al honrado, odio al ladrón,
odio el rencor, odio el perdón,
odio el sexo salvaje y ponerme el condón,
odio sentir latir tu corazón,
odio al que trabaja y odio mas al vago,
odio a los envidiosos que critican lo que hago,
odio los favores, odio las putadas,
odio a tu padre por chulo y a tu madre por pesada,
odio al que ofrece y odio al que pide,
odio al mediocre y al que se cree que es un líder,
odio al tímido y al que se siente importante,
odio el mundo, España, Alicante,
odio, odio de día y de noche yo siento
odio, odio con sol y con lluvia yo siento
odio, odio en silencio o en ruido yo siento
odio, odio
odio al mendigo y odio al empresario,
odio al ignorante, odio mucho mas al sabio,
odio sentir tu imagen estés cerca o estés lejos,
y también odio mirarme cada día en el espejo,
odio al homosexual y al heterosexual,
odio al solidario y al que todo le da igual,
odio dormir de día y odio vivir de noche,
odio ver a niños ricos en la calle con su coche,
odio los reproches, odio los derroches,
te odio a ti porque odio a los fantoches,
odio a nsinc baratos y odio a nsinc cabrones,
odio a nsinc copiones y odio a nsinc que dan lecciones,
odio odiar, odio amar, odio jugar, odio luchar, odio juzgar,
odio ganar aunque también odio perder,
odio saber que haré mañana y no saber lo que hice ayer,
odio crecer, odio, odio aprender,
odio ver amanecer y odio ver anochecer,
odio la luz del sol y odio sentir el viento,
lo odio todo es así como me siento,
odio la paz y odio la guerra,
¿no te das cuenta? Te odio a ti hijo de perra,
odio todo lo que veo en esta habitación,
¡ a la mierda! Acabo ya porque odio esta canción.
No la coneixia, Uri.
Hola
Doncs aprofitant aquest fil sobre l’amor i l’odi en l’amor m’agradaria exposar aquest poema que he escrit pensant en una relació peculiar.Un noi que desitja una noia i veu que ella el rebutja, però finalment sospitara que potser tots dos s’equivoquen en el que creuen que senten i “la química”, es a dir, allò incontrolable, sera el que acabi esclatan.
Alergia
Así se forma la química entre nosotros,
deseo y rechazo en un extraño abrazo,
reacciones tan parecidas que sorprende quan alejadas.
Yo que no evito desearte veo mi lujuria,
Tu que no puedes evitar despreciarme
lo dibujas en tu rostro con inmediata facilidad.
Y así se forma una atmósfera explosiva.
Que es? Lo que custodias en la guarida de tus pupilas
cuando observas de reojo aquello invisible a otros ojos ajenos,
ahí se refugia una palabra encadenada, pero, que es?
Que hay en las sombras de tu cuerpo
que se forman gracias a la insinuación de la piel tuya,
mi deseo por ti esconde un grave trazo en mis palabras,
tu rechazo trae consigo una brisa agradable y nostálgica.
No sabría decir ahora donde empieza mi naturaleza
donde termina la tuya tampoco,
a quien pertenece cada mascara
que mas da si sabemos que la química no nos engañara.
Ara escrius en castellà, Dani? Llàstima de les faltes d’ortografia perquè no escrius pas malament. M’agrada.
Alergia
Así se forma la química entre nosotros,
deseo y rechazo en un extraño abrazo,
reacciones tan parecidas que sorprende quan alejadas.
Yo que no evito desearte, veo mi lujuria.
Tú que no puedes evitar despreciarme
lo dibujas en tu rostro con inmediata facilidad.
Y así se forma una atmósfera explosiva.
¿Qué es? Lo que custodias en la guarida de tus pupilas
cuando observas de reojo aquello invisible a otros ojos ajenos,
ahí se refugia una palabra encadenada, pero, ¿qué es?.
¿Qué hay en las sombras de tu cuerpo
que se forman gracias a la insinuación de la piel tuya?.
Mi deseo por ti esconde un grave trazo en mis palabras,
tu rechazo trae consigo una brisa agradable y nostálgica.
No sabría decir ahora dónde empieza mi naturaleza
dónde termina la tuya tampoco,
a quién pertenece cada máscara
que más da si sabemos que la química no nos engañará.
Lida tinc que dir que aquest treball t’ha quedat molt bé! és molt interessant, l’odi és un sentiment negatiu a mi no m’agrada odiar a les persones, però no es pot evitar, és com el amor que tampoc es pot evitar però tot el contrari de l’amor.
Felicitats Lida està molt currat aquest glogster, a mi tampoc m’agrada el sentiment de l’odi, però és un sentiment raonable, ja que sempre hi ha conflictes amb les persones, fins i tot amb nosaltres mateixos.
Molt currat el muntatge Lida!
L’odi i l’amor no són sentiments tant diferents, els dos són dos sentiments que no es poden evitar quan arriben arriben i ja està. Moltes vegades l’amorm pot comportar l’odi, però no té per què. A vegades pots pasar d’estimar a algú a odiar-lo.
He trobat unes frases que parlen sobre l’amor i l’odi:
– l’amor i l’odi no són cecs, sinó que estan ceegats pel foc que duen dintre.
-Més gran que l’amor a la llibertat és l’odi a qui te la treu
– l’amor té un poderós germà, l’odi. Si de procurar no ofendre el primer perquè l’altre et pot matar.
Salve!
La veritat és que s’odia menys del que s’estima. Crec que s’odia cada dia més del que s’estima, en tots els àmbits, fins i tot en les religions. Però és curiós que hi hagin reliions o idees que defensen l’amor i l’únic que fan és generar més odi. Però l’odi a veades és un sentiment necessari, ja que t’empeny a aconseguir objectius que en altres circumstàncies no s’aconseguirien. Evidenment el noranta per cent dels casos l’odi destrueix tot al seu pas. Aristòtil, en les cites defineix l’odi com a mîsos, que apareix en alguns derivats cultes, com “misogin” o “misantrop”.
L’amor constitueix aquest moment de plenitud, d’estabilitat i tranquil·litat. Els grecs distingien diferents tipus d’amors:
– Agape (ἀγάπη ) generalment es refereix a un tipus d’amor pur.
-Eros (ἔρως) és un amor passional
– Philia (φιλία) un amor virtuós. Inclou la lleialtat als amics, la família i la comunitat.
– Storge (στοργή) és un afecte natural, com aquell que senten els pares pels seus fills.
-Xenia (ξενία), hospitalitat, era una pràctica extremadament important en l’Antiga Grècia. Era una amistat gairebé ritualitzada formada entre un amfitrió i el seu hoste.
μισεǐν, en grec és odi. Eris és la deesa de l’odi, la llegenda més famosa protagonitzada per Eris explica com va iniciar la Guerra de Troia. Tant els déus i deeses com diversos mortals van ser convidats a les noces de Peleu i Tetis. Només la deessa Eris no va ser convidada per la seva naturalesa problemàtica. Així que Eris va aparèixer a la festa amb la Poma de la Discòrdia, una poma daurada amb la paraula kallisti (‘per la més bella’) inscrita, que va llançar entre les deesses provocant que Afrodita, Hera i Atena la reclamessin, iniciant-se una baralla. Zeus, per no haver de triar entre les deesses, ja que una era la seva dona i una altra la seva filla, va encarregar ser jutge a Paris. Llavors Hermes li va transmetre al desventurat Paris, príncep de Troia, que hauria de triar a la més bella. Sent com era la moralitat mitològica grega, cadascuna de les tres deesses el va intentar subornar perquè la triés: Hera li va oferir poder polític, Atena li va prometre destresa militar i Afrodita el va temptar amb la dona més bella de la terra, Helèna, esposa de Menelau. Sent Paris un jove apassionat, va acabar per concedir la poma a Afrodita, raptant després a Helèna i provocant així la Guerra de Troia.
Els grecs de l’època clàssica tenien almenys cinc paraules per distingir els diferents aspectes de l’amor: el desig sexual, l’amor idílic (Ἔρως), l’afecte, l’amistad (φιλο) i l’abnegació.
Moltes gràcies, Irina. M’agradaria que agaféssiu un sentiment, per exemple, l’amor, l’amistat…, i en féssiu una recerca clàssica en format ràdio. Us hi atreviu?
Pingback: Anàlisi dels diversos sentiments a Medea | Literatura grega a escena