Quae fabula est in hac pictura?
A continuació, n’heu de fer un reportatge periodístic per a la premsa escrita, ràdio o televisió.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Quae fabula est in hac pictura?
A continuació, n’heu de fer un reportatge periodístic per a la premsa escrita, ràdio o televisió.
🙂 ?????? tinc que pensa quin mite es.pero es que el meu cervell no dona pa tant.
jejeje
Lida siusplau no puc, no ho he legit encare.
🙁
Aquesta pintura representa el mite de Filèmon i Baucis.
Un dia Júpiter i el seu fill Mercuri van aparèixer amb aparença humana en un poble i van anar trucant de casa en casa demanant hospitalitat.
Nomes els va deixar entrar una parella d’ancians, Filèmon i Baucis, que els van servir el millor menjar que tenien. Com a agraïment, els deus van destrossar totes les cases del poble, deixant nomes dempeus la casa de Filèmon i Baucis.
Aquesta casa la van convertir en un temple i van concedir un desig a la parella. Aquests van demanar que les convertís en sacerdots per tenir cura del seu temple i morir plegats.
Els déus li van concedir el desig i després d’uns anys Filèmon i Baucis van morir junts convertint-se en una alzina i un til•ler.
Vale!
Aue Lida!
Aquest mite és precios, la pintura representa el mite de “Filemón i Baucis”
NOTÍCIA:
Una parella d’ancians s’han transformat en arbres, segons diuen els veïns havien rebut amablement a dos homes, aquests deien ser-Déus!
Els ancians per la qual cosa es compta eren marit i muller, es volien tant que van demanar als supòsits Déus que quan anessin a morir volien morir-se junts i transformar-se en arbres.
No és broma el que ha passat! alguns curiosos s’han apropat per tafanejar el que havia passat.
Més informacio a les 21h, aqui com sempre Marta Gijón en canal El fil de les clàssiques
Aue Margalida!!
-Quae fabula est in hac pictura? és tracta del mite de Filemó i Baucis.
-Aqui os deixo un resum del mite:
Filemó i Baucis era un matrimoni de la mitologia grega, coneguts per ser els únics que van permetre entrar a casa als déus Zeus i Hermes disfressats de mortals.
Filemó era un vell i pobre pagès que vivia a la ciutat de Frígia amb la seva esposa Baucis. Un dia, Zeus i Hermes, després d’un viatge disfressats de mortals, van arribar a Frígia, on van demanar als seus habitants un lloc per passar la nit. Després de la negativa de tots ells, només Filemó i Baucis els van permetre entrar a la seva humil cabana. Després de servir menjar i vi als seus convidats, Baucis va notar que tot i omplir diverses vegades els gots dels visitants, la gerra de vi estava encara plena, del que va deduir que aquells forans eren en realitat déus. Pensant que la humil menjar servit no era digne d’aquests convidats, Filemó va decidir oferir-los el ganso que guardaven a casa. Però quan el pagès es va acostar al au, l’animal va córrer cap a la falda de Zeus, que va assegurar que no era necessari aquest sacrifici, ja que havien de marxar. El déu va avisar al matrimoni que anava a destruir la ciutat ia tots aquells que els havien negat l’entrada. Els va dir que haurien de pujar a dalt de la muntanya amb ell, i no donar-se la volta fins arribar al cim. Ja allà, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació.
No obstant això, Zeus havia salvat la seva cabana, que posteriorment va ser convertida en temple. Quan Zeus els va oferir un desig, el matrimoni va demanar ser ministres del santuari i estar units per sempre, morint un darrera la mort de l’altre. Després de la seva mort, Zeus els va convertir en arbres que s’inclinaven un cap a l’altre: Filemó en roure i Baucis en tell.
Adeu!!
El mite de Filèmon i Baucis, sens dubte! Us demanava, però, un reportatge periodístic. Ben encertat, Marta!
Sabeu de qui és aquesta pintura i on la podem contemplar? Potser us pot inspirar la crònica mitològica que aquesta setmana demano.
Un Dia mercuri va arriba a la terra y li van pedir opedatge a uns vells que vivien en una casa del camp.Quan el deu s’anava li va dir els vell:
Per el seu opedatge podeu pedir un desig cadascú!!!
El vell li va demanar que volia estar per sempre mes amb la seva esposa y com la dona va perdir el mateix el deu el va converti en arbre.
Mite:Filèmon i Baucis.
Un dia dos deus van anar picant en un poble de casa en casa demanant l’hospitalitat i només els va obrir una casa amb dos ancians. Els dos ancians el Filèmon i Baucis els van convidar a sentar-se i els hi van oferir el millor menjar que tenien. Com a agraïment els deus destrosses totes les cases del poble menys la seva i la van convertir-ho en un temple i els hi van concedir un desig. Després de parlar-lo els dos ancians van demanar convertir-se en sacerdots per cuidar del temple i morir plegats.
Després els dos van morir junts i es van convertir en una alzina i un til•ler.
Vale!!!
Hola !!
Aquesta história tracta d’un matrimoni Filèmon i Bacius. Un dia els van visitar dos viatgers que estaven cansats de caminar tan ,van trucar a la porta de aquest matrimoni i els van demnanar allotjamnet per una nit , ells els van aceptar que entresin a casa seva .Els van tractar molt bé i els van oferir menjar i vegudes poc depres Bacius es va donar conte de que un dd’ells era Zeus i l’altre era Mercuri .Zeus els va avisar de que destruiria la casa de tots aquells que els van rebutjar ,finalment quna va destruir aquell poble els va consedir un desitj ells els van demanar que sigues un temple i que mai es separesín.
Quan va pasar molt de temps van morir tots dos i Zeus els va convertir en arbres ,Filemó en roure i Baucis en tell.
Filèmon i Baucis van ser un matrimoni, els únics que van permetre a Zeus i a Hermes que entresin a casa seva per pasar la nit, Filèmon va descobrir que eren Déus i li va oferir l’única oca que teníen, pero la van rebutjar els Déus, deien que no era necesari, que havíen de marxar, i els hi va dir que pugesin a la muntanya amb ells, perquè anava a destruir la ciutat i a tots aquells que no l’havíen deixat passar la nit.
Hora de màxima audiència. Tots els mitjans de comunicació reunits en un mateix punt, tots observant el mateix. Canvia de canal, però només aconsegueix veure el que tothom està veient. Encén la radio, i a tot arreu parlen del mateix. És difícil entendre el que s’està explicant, tot és molt estrany, sembla una mena de somni, amb la diferència de que té la certesa de que és real.
Primer plànol: dos arbres, un roure i un tell, junts. Semblen arbres joves, però a l’hora amb la saviesa que només pot aconseguir-se amb els anys. “Eren persones” comenta la presentadora. “Persones?”. Des de l’altra punta del món, assegut còmodament al sofà, se li fa difícil apreciar el que li estan explicant. Després s’una gran inundació, sembla que s’ha descobert un temple. L’única explicació lògica, pensa, és que hagi estat desenterrat a causa de l’aigua, segur que feia molts anys que hi era…
Però tothom comenta una altra versió. Cosa dels déus? Un veí del poble, treu el cap i explica:
-Eren bona gent! Van acollir a aquells desconeguts, i els hi van oferir un plat calent i un llit, tot el que podien oferir.
canvia de canal, parla una dona:
-Es feien dir déus. Van ser acollits amb tota l’amabilitat del món, i l’endemà els vaig veure sortir i dirigir-se a la muntanya. Poques hores després va començar a ploure.
La presentadora acaba: “després del diluvi, el lloc on vivien hi va sorgir un temple. Tant l’home com la dona estaven disposats a cuidar-se’n, i van viure una llarga vida. Diuen que els dos asseguraven que moririen junts. Ahir, al lloc on finalment van ser enterrats, hi van aparèixer aquests dos arbres.
La notícia per si sola, no sembla gran cosa. Però avui en dia, costa de trobar alguna cosa que sorprengui realment. Ni tant sols el vídeo gravat amb una càmara de mala qualitat (suposadament la d’un mòvil) que mostra un creixement sorprenentment ràpid de dos arbres, pot ser considerat una prova real. Efectes especials? no hi troba cap lògica… si ho fossin, realment seria tant important? es mereixaria tota aquesta atenció? hi ha coses que fan pensar que, darrere la ficció, potser encara hi podem trobar màgia.
Ave!
He provat de fer-ho a l’estil “notícia”, com has dit, Lida, però no sè si el resultat s’entén massa…:S
és una història molt tendre, m’ha agradat molt!
Bet, m’encanta! Li haurem de treure quatre faltes d’ortografia i ja veurem què en farem. Aviat t’ho comunicaré.
Com sempre, la Bet ens demostra lo super bé que escriu!:-)
T’ha quedat molt bé la notícia.
Vale!
Aue Bet!
Bet te a quedat preciosa la història, me a encantat.
Continua escrivint així.
Vale!
Salve!
El mite es el de Filemon i Baucis
-NOTICIES D’ÚLTIMA HORA-(sentim interrompre el programa)
Tot va començar amb rumors sobre que alguns Déus van baixar a la terra, tots aquests mobles fets van quedar com uns simples rumors fins que va ocórrer un miracle!
Els protagonistes, Filemó i Baucis, són un matrimoni que va acollir a aquests Déus sense saber-ho, els van tractar bé ia canvi els van concedir el seu desig, estar junts per a tota l’eternitat.
Ara mateix estem gravant just davant del miracle ocorregut, Filemó s’ha convertit en un arbre (Roure) i Baucis en un til · ler enganxat al roure.
En directe, desde la televisió del fil de les clàssiques, Eric Sánchez Malé.
Hola, Bona tarda,
Són les 8, per tant comencem amb les últimes notícies del dia.
Aquest matí s’ha cremat una ciutat sencera,i hem entrevistat un noi que es va salvar i ens ha contat el següent, però els mesics creuen que té un problema molt greu i que s’ha quedat aturdit amb el fum del foc.
-El noi assegura de haver vist cada nit des del seu balcó, com la casa que tenia davant passaven coses estranyes.Ens va contar que en aquella casa hi viu un matrimoni, de dos ancians que es diuen Filèmon i Baucis,i que entraven Zeus i Hermes vestits d’una altra manera.Resulta que aquest noi és un fanàtic de la mitologia, i es passa tot el dia llegint llibres i diu que sabia que eren ells, els déus.
Diu que la primera vegada que van entrar aquells dos homes en aquella casa, ningú del poble els volia, i els ancians el van acollir i els van donar de menjar, i pel que va veure pels binocles és que el vi no s’acabava després de tot el que va beure l’home, i a partir d’això va deduir que eren déus.Després el noi va veure que els ancians que segurament es van adonar del que passava igual que el noi, li van oferir un menjar de més categoria, una oca, la qual va córrer cap a l’ home que en realitat era Zeus, i li va dir a l’ancià que no calia matar-la. Llavors, el noi confirma de haver escoltat com els déus va dir que cremarien la ciutat, perquè ningú els va acollir a casa, i que els ancians es vinguessin amb ells a la muntanya, i van sortir de la casa!El noi va começar a recollir les seves coses per marxar-se, ja que no sabia quant de temps tardarien en destruir la ciutat, i es veu que no van tardar gaire.
EL noi que té 17 anys, demà mateix ingressarà en un manicomi, perquè els metges li han diagnosticat alucinacions de darrer grau.
Pobre noi, a veure si es recupera.
Realment faríeu bones cròniques!
Entrevista amb Filèmon i Baucis després del diluvi:
Entrevistador: Quina opinió tenen de tot el que ha passat?
Filèmon: Bé, per una part em sap greu haver perdut el nostre poble, però per una altra no sap l’alegria que em dóna saber quue no tornaré a veure el pesat del veí mai més.
Baucis: Vols fer el favor de no dir tonteries a la premsa? (a l’entrevistador)Això després ho treuen, veritat?
Filèmon: Digues la veritat Baucis, tu tampoc el suportaves!
Baucis: Calla i deixa’m parlar a mi!
Entrevistador: Pel que veig, la seva és ara un temple dedicat a Júpiter i Mercuri…Què en faran?
Filèmon: Buf, doncs què es pansa que farem? Beneïr-lo dia i nit!! Aquells déus ens han alliberat del pesat del veí, i només per això es mereixen tota la meva gratitud!Per fi podrem descansar!!
Baucis: Filèmon!!
Entrevistador: I vostè què en pensa, Baucis?
Baucis: Jo…és que era molt però que molt pesat l’home sap?
Compte! No sols havíeu d’explicar el mite sinó fer-ne un reportatge periodístic com el Joël, la Marta, la Bet, l’Alis, Èric…Si us heu limitat a explicar el mite o encara no heu deixat comentari, faltaria explicar dins el format periodístic el quadre: autor, composició formal…
El quadre és “Jupiter and Mercurius in the house of Philemon and Baucis”, de Rubens, el famós pintor dels segles XVI i XVII. L’original està exposada al Museu Kunsthistorisches, a Viena.
Vale!
Filemón y Baucis eran dos ancianos,
que vivían en una choza y los dos estaban casados,
Un dia Zeus y Hermes andando por Frigia pidiendo refugiar-se,
donde en ningúna casa les ofrecen un pequeño sitio donde quedar-se,
Pero los dos ancianos que les acojieron dandoles todo lo que habia en la cabaña,
Donde los dioses al ser descubiertos tuvieron que subir una montaña,
Vieron como el pueblo desaparecía entre aguas escasas,
y que quedó en pie el edificio que la cual era su casa,
Pidieron un deseo en el que dios mayor comenzó a percibir,
donde les pedían ser guardianes de ese templo y luego morir.
Aquest es un Rap que he trobat per internet d’un noi anomenat Deka, on reflexa el mite d’aquesta pintura anomenat ”Filemon y Baucis”.
Uri, em sembla que podria ser un rap genial. A veure si també ens arriba l’àudio!
Que feliç soc, amor meu. Estic sentint com les meves cames es debiliten, quedant-se immmòbils davant les teves. L’únic que m’afligeix es que no podré tornar a veure el teu rostre, els teus ulls de mel,els teus llavis de cotó. Em reconforta saber que mai ens podran separar, ni tan sols la mort. Les nostres veus són ara un soroll imperceptible que forma part de l’entorn. Els nostres records són ara les arrels del nostre cos. Per sempre més.
Aquest és el mite de Filemon i Baucis. A veure que se’m acudeix!!
Noia: -[…]Les aigües han destrossat els meravellosos paisatges de la ciutat i han deixat als veïns desconcertats: és el primer cop que cau aquesta quantitat d’aigua en tant poc temps. La majoria de la gent ho atribueix a pures catàstrofes naturals. Aquí veiem dos ciutadans que venen baixant de la muntanya. Hola, som de la ràdio, podem fer-los una petita entrevista?
Filemon: -Sí… És clar.
N: -Els vostres noms?
Baucis: -Baucis.
F: -Filemon.
N: -Com veieu aquesta catàstrofe?
B: -La veritat és que penso que ha estat per culpa dels veins d’aquesta ciutat.
N: -Però n’està segura senyora?
B: -I tant, no tenen hospitalitat, no saben ser amables. Més aviat jo diria que és un càstig diví.
N: -Vol dir? No creieu que està relacionada amb els últims terratrèmols de Xile i Turquia i les plujes d’Andalusia?
F: -No, estic d’acord amb la meva esposa.
La reportera els mira amb cara d’estranyada i fent una ganyota es torna a girar cap a la càmera.
N: -Ja veieu, diferents punts de vista: els més supersticiosos diuen que han estat els déus. […]
Filemon i Baucis la miren amb suficiència. Al cap i a la fi ells saben la veritat.
Ave!
Un dia estaba a la meva luxoxa casa, producte de la meva professió (empresari), de cop i volta, em va venir al cap una idea fantàstica, que era de fer-me passar com a indigent i anar per els carrers demanant ajuda a la gent.
El primer dia de la meva experiència va ser molt desastrósa, ja que ningú volia ajudar-me, pel simple fet de ser indigent. El segon dia va ser pràcticament igual,l’unica diferència va ser que una dona es va apiadar i va donar-me un pa, amb el que vaig passar el dia.
Anavan passant els dies i observava com la gent era poc solidària amb les persones que més ho necessitaven, i que tant sols pensaven en ells mateixos i en el seu benestar. fet del qual vaig treure una sola conclusió,la gent mentrés es troba amb totes les comoditats, no els importa res més i fins i tot pasan per sobre de la gent, però quan es veuen en necessitats acudeixen a demanar ajuda.
Concretament vaig estar amb la meva postura d’indigent gairebé cinc dies i les úniques persones que em van donar un cop de má van ser, la dona del pa i un antic amic que em va reconèixer ràpidament en el carrer.Després d’aquesta aventura, vaig decir ajudar als que em van ajudar, així doncs, al meu amic li vaig donar una part de la meva fortuna i a la dona una de les millors cases que tenia en la platja, perquè anés a viure còmodament amb els seus fills i també una pensió de 1.000 euros al mes.
La meva experiència va ser coneguda per molta gent, fins i tot va sortit en el periòdic.Molta de la gent que em va conèixer va penedir-se de no ajudar-me.
així doncs l’unic consell que li dono a la gent, és que si alguna persona necessita un cop de mà i veus que ho pots ajudar, perquè no?
vale!
Ave Lidaa!
Aquest quadre representa clarament el mite de Filèmon i Baucis.
Recreació
Baucis:Només de pensar-ho, morir, és l’única sortida que em queda d’aquesta catàstrofe que ens ha marcat el déu suplem, Zeus, no creus Filemon?
D’aquesta manera, sempre estarem junts, però en un món marevellos, amb un paisatge amb aires de pau, filiços eternament.
vale
Salve
És el mite de Filemon i Baucis,eren dos ancians que van rebre hospitalariament a Zeus i a Mart.Els deus en conpensacio per el seu fabor van convertir la seva casa en un palau on tots dos van descansar i morir en pau.
Filemon i Baucis:
Vem arrivar despres de 5 anys de viatge,
varen rebrens amb un somriure resplendent,
erem deus en aquella terra salvatge,
i erem un amb les demes gent.
Ells eren dos amants a ple sol,
nosaltres els miravem amb sorpresa
per veure que s’estimaven com si fossin un sol,
eren un deu i una deesa.
La seva casa ens acollia com el millor palau,
sempre tenim la seva mirada al pensament,
ells varen omplirnos el cor de pau,
ens acompanyen en aquest cami constantment.
Dani Costa
Vale
Salve!
La recreació que faré jo de “Filemón i Baucis” serà responent al monòleg de l’Irena =).
– Filemón: Quanta raó tens esposa meva, ara ja la vida no té gaire més que oferir-nos, hauriem d’agrair als dèus la agradable estança de la que hem gaudit. Estimada, si Zeus ens concedeix aquest desig sempre estarem junts, el nostre amor no morirà mai.
Valee! 😀
El programa de televisió de “No sóc qui semblo” ha arribat a uns nivells d’audiència rècords en la cadena. Ha aconseguit un 40% del share al programa especial que va es va emetre ahir a la nit, i que ha aconseguit cautivar al públic.
El popular programa, emés un cop a la setmana, ha superat les expectatives dels productors de la cadena, que l’havien posat com a un petit programa de mitja hora. Va anar agumentant la seva audiència, fins que ha aconseguit una hora i mitja en la programació diària, i, ahir, dissabte, en el seu primer programa especial, va emtre’s durant dues hores.
El programa tracta d’una persona que, disfressada, es fa passar per un captaire sense sostre, i buscava gent que l’acollís. Durant el programa apareixen varies persones a les que el captaire se’ls hi aprova, i cada persona amb una actitud molt diferent cap a aquest personatge. Hi ha gent que l’acull amablement, i el porta a casa, i gent que fa el contrari, i l’ignora i, fins i tot, l’insulta. Segurament sigui la gran varietat de reaccions davant d’aquest pidolaire la que atreu als espectadors.
Un altre fet que segurament hagi atret a una quantitat tan gran d’espectadors en aquest programa especial ha sigut que, a diferència dels programes ordinaris, es va repartir un premi de 300.000€ al participant més amable, que va ser votat mitjançant l’enviament d’sms per part dels espectadors.
Aquest programa, segons varis entesos, ha sigut comparat diverses vegades al mite clàssic de Filèmon i Baucis, però li faltava la recompensa final, que, en aquest especial, ha sigut el fet que ha aconseguit crear una reproducció total del mite en l’actualitat.
Reportatge Periodístic –de ultima hora-
Era ja tard i el televisor era la única claror que il•luminava la saleta. Jo, asseguda a la butaca davant de l’aparell, mig dormia, sense acabar de fer-ho totalment.
De cop i volta, el volum del televisor va començar a augmentar de manera vertiginosa fins fer que les meves oïdes no aguantessin més. Em vaig desvetllar i encara amb els ulls mig tancats, vaig córrer en busca del comandament a distancia per poder baixar l’insuportable volum. Un cop les meves orelles van descansar, vaig tornar a seure per intentar tornar a reprendre la son però no vaig poder evitar fixar-me en el que una noia de ulls blaus explicava en les noticies del vespre:
-Bona Nit. El passat idus de març, una forta tempesta va atacar la localitat de Anatòlia, Turquia. El temporal va provocar greus destrosses en tota la península però el territori que va patir les pitjors conseqüències de les dures precipitacions va ser la regió de Frigia. El riu Sakarya es va desbordar i va inundar totalment la superfície de la ciutat però per causes que encara es desconeixen una de les cases es va salvar del desastre, sense patir cap destrossa.
En aquella casa vivia una parella d’ancians que assegura haver passat molta por durant el succés. Ara podem observar com els nostres reporters sobrevolen el territori metre l’equip de rescat intenta salvar la vida del matrimoni.
El canal de televisió mostrava la imatge d’una petitíssima illa en mig d’una massa marró. En ella hi havia una casa però no es veia cap rastre de essers humans, nomes es podia veure, just davant de la casa un gran roure i un petit til•ler que entrellaçaven les seves branques, com si de dos enamorats es tractessin, que volguessin passar tota la eternitat junts.
Mentre la càmera s’allunyava m’hi vaig quedar pensant.¿No podria ser tot això fos una obra dels deus?
Vale!:D
Realment, Rebeca, de vegades val la pena esperar i el teu relat s’ho val.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Concurs de recreacions mitològiques
Ave Lida!
En aquesta obra podem veure representat el mite de ‘Filemón i Baucis’.
EXTRA! EXTRA!
La ciutat de Frigia ha sigut destruïda per una inundació! Els únics supervivents de la catàstrofe han sigut una parella que estaven en la part mes alta d’una muntanya propera a la ciutat. Però el mes sorprenent es que la caseta d’aquest mateix matrimoni no ha sofert cap tipus de mal. I no només la casa estava intacta, sinó que també hem vist dos arbres, un til•ler i un roure, els quals s’aixecaven entre tota la destrucció.
Escolteu el mite de Filèmon i Baucis d’Ovidi i de La Fontaine en francès en aquest àudio: http://www.litteratureaudio.com/livre-audio-gratuit-mp3/philemon-et-baucis-chantes-par-ovide-et-la-fontaine.html
Salvete!
M’ha agradat molt aquest mite de Filèmon i Baucis.
Les recreacions estan molt i molt bé, i una de les que més m’ha agradat ha estat la de la Bet, felicitats!
Sobre l’enllaç que has posat, Lida, dir que està molt bé per a la gent a la que li agrada el francès. He posat un comentari en el blog, estic esperant a que els propietaris l’acceptin.
Us recomano que us hi passeu (els que enteneu una mica de francès, és clar!), perquè realment està molt bé.
Aquí us poso l’enllaç del meu comentari. http://www.litteratureaudio.com/livre-audio-gratuit-mp3/ovide-et-la-fontaine-philemon-et-baucis.html
Salve.
La pintura fa referència a Filèmon i Baucis. Segons la mitologia clàssica, eren un matrimoni d’ancians. Van ser els únics de la localitat que varen deixar entrar a Zeus i Hermes a la seva casa. Filèmon era un vell i pobre camperol que vivia amb la seva esposa Baucis en la ciutat de Tiana (Capadocia). Un dia, Zeus i Hermes, transformats, varen arribar a la ciutat enmig d’una tempesta, i allà van demanar als seus habitants per passar la nit. Rere la negativa de tots, tan sols van acceptar Filèmon i Baucis. Després de servir menjà i vi als invitats, Baucis es va adonar de que encara havent omplit varies vegades els gots dels invitats, el recipient seguia ple. Això li va fer sospitar que aquells convidats eren en realitat deïtats. Pensant que el menjà servit no era digne de tals convidats, va decidir oferir-l’his un ànec que tenia guardat a casa. Quan el camperol es va acostar a l’au, aquesta va córrer cap a Zeus, qui va dir que no seria necessari un sacrifici perquè es disposaven a anarse’n. El déu va avisar al matrimoni de que destruirien la ciutat i a tots aquells a qui els hi havia negat l’entrada. Els hi va dir que tindrien que pujar la muntanya amb ell i no girar-se fins que arribessin a d’alt de tot. Una vegada allà, van veure la seva ciutat destruïda. Tan sols va quedar intacte la cabana d’ells, que posteriorment fou transformada en temple. Zeus els hi va concedir un desig. Aquests van dir que volien estar units per sempre. Després de morts, el déu els va convertir en arbres que s’inclinaven l’un cap a l’altre. Filèmon en roure i Baucis en til.
Actualment hi ha un asteroide que pren el nom de Baucis, en honor al personatge mitològic.
Vale.
Bonum diem!
Un dia dos deus van anar picant en un poble de casa en casa demanant l’hospitalitat i només els va obrir una casa amb dos ancians. Els dos ancians el Filèmon i Baucis els van convidar a sentar-se i els hi van oferir el millor menjar que tenien. Com a agraïment els deus destrosses totes les cases del poble menys la seva i la van convertir-ho en un temple i els hi van concedir un desig. Després de parlar-lo els dos ancians van demanar convertir-se en sacerdots per cuidar del temple i morir plegats.
Després els dos van morir junts i es van convertir en una alzina i un til•ler.
Salve!!