Tag Archives: Celebracions

11 de febrer el Dia de la Internet Segura

En el dia d’Internet Segura, em plau  recordar aquest article publicat a la revista de Campanet:

Els temors de la gran revolució de l’era digital

per Margalida Capellà i Soler
Revista de Campanet juliol-agost 2013

Un llibre sempre ens porta a un altre i un escrit a un altre, així en l’era digital una pàgina web ens fa navegar envers una altra i un apunt d’un blog a un altre. Qui no ha sentit més d’una vegada que això de les noves tecnologies, dels ordinadors, de les tauletes, dels llibres digitals i d’Internet res de res, modes d’un moment que sols serveixen per perdre el temps, distreure la gent i estimular la mandra?

L’ésser humà ha tingut sempre la necessitat de saber, i per tant d’informar-se i de comunicar-se. Quatre han estat els moments cabdals en el desenvolupament dels sistemes comunicatius de la humanitat: l’assoliment del llenguatge oral, que eclosiona l’hominització; l’aparició de l’escriptura, que s’inicia en el període neolític i que esdevé un instrument clau primer per inventariar materials i més endavant per a la conservació de continguts útils, religiosos, polítics, històrics, filosòfics, literaris…; la invenció de la impremta, que provoca canvis en l’àmbit del pensament (llibertat de consciència, de tolerància i necessitat d’expressar-se lliurement) i finalment en el segle XX la irrupció dels sistemes de comunicació audiovisual (ràdio, telèfon, cinema, televisió i Internet) en què el major nombre de persones participen en els processos d’informació i d’obtenció de coneixement.

Plató i Aristòtil, o la filosofia. Florència (wikimedia Commons)

Avui vivim un moment clau que suscita la mateixa objecció en alguns àmbits com aquell que es va viure en l’època del filòsof grec Plató (V-IV aC) en què es va passar de l’oralitat a l’escriptura o segles més tard, quan es va inventar la impremta i es va passar a la lletra impresa. Hieronim Squarciafic, promotor de la impressió dels clàssics llatins, també va argumentar, el 1477, que “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes” (Lowry, 1979, pàgs. 29-31). Es creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament, degradant l’home o la dona savis en profit de la sinopsi de butxaca. No cal dir que molts altres consideraven la impremta un nivellador desitjable que feia savi tot el món. Tot això no us recorda certes opinions actuals respecte a Internet, les TIC i els llibres digitals?

Internet ens ha canviat la vida. No és diferent la nostra forma de comunicar-nos amb el banc?; de comprar entrades per anar al teatre, a un museu,… ?; d’organitzar-nos una escapada de cap de setmana o un viatge de vacances?; de relacionar-nos amb els familiars i amics?; de fer recerca?; de llegir la premsa?; de consultar la nòmina, la factura de telèfon, de la llum, del gas…?; de fer negocis?; de fer noves amistats?; de matar les hores? …

Sens dubte, Internet suposa pel que fa a la comunicació una revolució molt més gran que la que va fer la impremta pel que fa a l’accés de les persones a la informació, a la comunicació, a la cultura, a l’oci…; fins i tot Internet és molt més revolucionari que la ràdio, la televisió i el mòbil. Els meus alumnes diuen per què volen un mòbil sense Internet? Miren els seus programes preferits o les pel·lícules a través del mòbil connectat a la xarxa! Internet és avui en els cel·lulars intel·ligents! En fi, Internet és una revolució multifacètica. Si desaparegués ens constaria refer el coneixement i les nostres relacions de convivència diària. Tot ara es fa per Internet, fins i tot l’usa l’Administració! Jo des de fa anys no puc concebre les meves classes, les meves recerques, les meves xerrades, els meus cursos de formació, la meva vida… sense Internet.

Internet ha canviat amb dues dècades els costums socials, comercials i polítics de bona part dels habitants del nostre planeta. El nord-americà Vinton Cerf fou una peça fonamental en la creació de la connexió entre les diferents computadores i Berners Lee va desenvolupar la World Wide Web, l’idioma universal (http i programació HTML) per tal que tots els ordinadors connectats puguin compartir informació. Internet va començar sent una gran autopista d’informació de franc o molt barata. Tot seguit, es va emplenar de contingut amb les tecnologies de la web 2.0. Per primer cop en la història de la humanitat s’ha pogut arribar a la creació d’una gran memòria de manera col·lectiva. Qui no ha consultat alguna vegada la Wiquipèdia? En els Estats Unitats un error hi dura 17 segons. La wiquipèdia en català ha estat reconeguda recentment com la primera del món amb la catalogació de “perfecta”. Internet és una gran eina per aprendre idiomes! Tothom hi té el mateix dret per destacar en un camp, per obtenir i compartir coneixement…; però aquesta creació virtual col·lectiva també té els seus perills.

El nostre currículum digital es pot cercar amb uns segons i es manté inesborrable durant tota la nostra vida i més enllà de la nostra mort. Hem perdut la nostra intimitat i els nostres joves, i no tant, els agrada exhibir-se a la xarxa, fins i tot amb poca roba o amb conductes irreverents, un polvorí a l’hora de buscar feina o de perdre-la. Enguany han estat un perill entre els adolescents els Informer o xafardaries anònimes a la xarxa; de tots és conegut el ciberassetjament escolar, …
Per tant, quan estem a la xarxa n’hem de ser conscients. El que pengem als nostres murs, el que piuleu al Twitter, el que opinem en forma de comentaris als blogs, al Facebook… tot és públic i per sempre, tot i que ho esborrem. COMPTE! A més és molt fàcil usurpar la personalitat d’una altra persona, mentir, tenir contactes amb gent que no coneixem… amb uns segons Google sap què ens agrada, què fem, quins són els nostres contactes, què comprem, què consultem, què pensem… Han sorgit unes grans empreses (Google, Facebook, Amazon…) que monopolitzen Internet i que tenen tot un arxiu de les nostres petjades a la xarxa que el poden vendre, com Yahoo al govern xinès, i aquest és el gran perill així com l’opressió i l’espionatge per part dels governs tal com s’ha filtrat que Estats Units espia ciutadans a través de Google, Facebook, Yahoo, Skype…

L’escola i els mitjans de comunicació han d’educar i han d’advertir dels perills d’Internet. Les tecnologies són només l’eina, un mitjà potent d’informació, però cal saber-ne fer un bon ús i l’escola hi té un paper clau. Prohibir l’ús dels mòbils intel·ligents, capar l’accés al Facebook … no n’hi ha prou, cal ensenyar com podem utilitzar aquesta xarxa de xarxes a nivell interplanetari per difondre una notícia, una descoberta científica, per buscar i compartir informació, com aprofitar els avantatges, evitar els riscos i no ser víctima del sistema … L’escola ha d’educar els nens des de petits a moure’s per aquest entorn digital, per evitar precisament que el seu allunyament de l’aula sigui encara un al·licient més profund per descobrir-lo pel seu compte, i acabar-ne fent un mal ús com està passant. Des de l’escola també s’ha d’ensenyar d’una altra manera i no només a saber utilitzar la informació de Google sinó a crear coneixement i a compartir-lo per tal d’arribar més lluny. No es poden demanar els mateixos treballs que abans, perquè a la xarxa hi és pràcticament tot. El 60 % dels estudiants declara que plagia els seus treballs escolars. Cal un canvi metodològic urgent; però aquest no és sols un bon ús de la tecnologia digital.
Els polítics també han de saber utilitzar la xarxa i, ara que han descobert la seva força, no poden abusar del seu poder i han de saber que ja no podran controlar l’opinió pública. Internet fa la política més transparent i el món més just. Tot està a l’abast de tothom.

Una gran revolució a la premsa i a l’educació que acabarà amb el negoci dels diaris i revistes en paper, així com amb els llibres de text. No se sap, malgrat totes les iniciatives, com continuar cobrant. Tot va MOLT ràpid! Els drets d’autor s’han de preservar; però l’únic que es podrà fer és pagar pel dret d’escoltar una cançó o pel fet de llegir un llibre, de continuar així tot romandrà en el núvol de la discogràfica o de l’editorial. Quin greu que acabi desapareixent el CD, tal com el disc de vinil i la casset! Quin greu que desaparegui el paper imprès! Olor, tacte, poder fer anotacions, subratllar…! Quin greu que desapareguin els DVD i la projecció del cinema en les sales comercials! Fins i tot hi ha veus com la de Karsten Gerloff, president de la Fundació de Software Lliure d’Europa, que pronostiquen sols tres anys més de vida per a Facebook i entre cinc i deu per a Microsoft. De fet, MySpace va desaparèixer! Temps al temps! No sé què acabarà passant; però tot fa predir un gran canvi, una gran revolució!

La banda ampla ha de ser un dret per a tots els ciutadans com el dret a la vida, a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la sanitat, a la llibertat d’expressió, etc. Internet no pot crear una fractura en la societat ni en l’escola. No tenir dret a la banda ampla pot acabar sent tan discriminatori com la pobresa. La bretxa digital suposaria una bretxa cultural; però per aprofitar l’enorme cabal d’Internet cal saber què fer davant d’una pantalla, com buscar la informació, què penjar a la xarxa… Com arribar a adquirir coneixement? Val a recordar que informació no és el mateix que coneixement. Per tal d’adquirir coneixement hem d’absorbir una gran quantitat d’informacions, contrastades i ben organitzades.

Internet és la major revolució tecnològica de la humanitat. És una revolució imparable. És clau, però, que continuï sent una gran xarxa lliure i oberta amb una connexió sense espionatge, sense opressió, sense discriminacions.

Plató en la cruïlla de l’oralitat, la impremta en la cruïlla de la difusió dels textos escrits i nosaltres en la cruïlla de l’era digital: tres moments bastants similars, no? Escriptura, impremta i digitalització són formes de tecnologitzar la paraula. Qui ho critica cau en el mateix parany i utilitza el mateix mitjà. Els tres casos van units a la mort: la mort de la transmissió del coneixement només mitjançant l’oralitat, la mort de la lletra manuscrita simbolitzada en posar flors fresques en pàgines de llibres de lletra impresa, la mort del llibre de paper, … en l’era digital.

Tot pensant, he recordat el final del diàleg Fedre (274-275) de Plató en què aquest exposa les seves objeccions a l’escriptura a partir de l’exemplificació del mite de Teüt segons el qual fixar el pensament en paraules escrites és una mala cosa per a la preservació de la memòria ja que les idees queden fixades sense ser verificades ni contrastades. Precisament Plató va fixar el seu pensament per escrit i el coneixem gràcies a les seves obres escrites. He tornat a rellegir el diàleg platònic en la traducció catalana del pare Manuel Balasch en el volum IX dels Diàlegs de la Fundació Bernat Metge), però per si no el teniu a l’abast a Internet el trobareu. També us recomano la lectura atenta de la seva carta setena (Plató, Cartes, introducció, text revisat i traducció de Raül Garrigasait, Barcelona, FBM, 2009) on parla de la política tirànica de Siracusa durant el regnat dels dos Dionisi, però hi ha una digressió (341a-344d) en què tracta si el “gènere” de la paraula escrita és adient o no per a la pràctica i la difusió d’un pensament com cal. Plató sent predilecció pel diàleg viu, pel coneixement interior, per la saviesa pròpia enfront de l’exterior, per la memòria viva. És ben cert els humans no funcionem sense memòria; però la invenció de l’escriptura va permetre conservar millor la informació -l’expressió llatina ho deixa ben palès Verba volant, scripta manent (“Les paraules volen, els escrits romanen”)-; la invenció de la impremta, difondre-la millor i amb la invenció de la digitalització Internet ha permès la creació d’una gran memòria col·lectiva. El mite de Teüt adverteix que la informació no és coneixement. Avui amb Internet patim una “infotoxicació” i ens cal disposar d’eines intel·lectuals per destriar el gra de la palla i adquirir coneixement.. Us adonareu que aquestes textos platònics són de plena actualitat, equiparables als recels actuals, especialment en educació, envers l’era digital. El temps ho dirà!

Què n’opineu, navegants? Feliç Internet segura!Eviteu perills i reivindiqueu una Internet segura!

Sis anys filant la nostra herència

fotoplatja

Sis anys filant la nostra herència mediterrània

Tempus fugit irreparabile. Sis anys són sis anys! Crec que aquesta fotografia d’un àlbum personal just davant del nostre institut, en aquest mare nostrum brillant i radiant, reflecteix prou bé aquests sis anys de El Fil de les Clàssiques. Al principi, no sabia per on anar, després vaig començar a filar pesada, d’aquí a prendre el vol i allunyar-me, per tornar vigorosa i plena de força per acabar cedint-la. Qui m’ho havia de dir que arribaríem fins aquí? i ara fins quan? Doncs, fins que vosaltres vulgueu si el destí ens ho permet.  Feliciter, discipuli et amici!

Grec i Llatí en el Dia Europeu de les Llengües a l’IPM

[youtube]http://youtu.be/0gwwI-K2pv8[/youtube]

Un any més  hem celebrat en el nostre institut el Dia Europeu de les Llengües, el curs passat sols els alumnes de Grec i de Llatí, l’anterior tot el centre.  El lema d’aquest any era “embarbussaments en diferents llengües”.

Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.

Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.

Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.

El nostre Sant Jordi

SANT JORDI

Abril, tebi el dia.

Tot és anar de gent.

Hi ha somnis en tots

els somriures, s’han obert

quan ha despertat el matí.

Blaves les mirades,

espurnejants els ulls

i roses i llibres

a tocar dels dits.

D’ací i d’allà

Arriben rialles,

converses, crits d’ ocells…

Avui és Sant Jordi,

porta olor de primavera el vent.

Pepita CASTELLVÍ

L’aràcnida Pepita ens ha regalat aquest poema per celebrar el dia de Sant Jordi, a més del poema inclòs en Una carta per a…, i nosaltres l’hem de felicitar per haver guanyat el primer premi de Poesia en el certamen literari de Sant Jordi de Teià. Feliciter, Pepita!

A classe de grec de primer vàrem començar la celebració de la diada tot jugant un any mési ja en fa molts!– al joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso, des d’aquí tot el meu agraïment als dos alumnes que feien de déu, John Tuset i Víctor Barranco.

Abans de l’esbarjo vàrem assistir a la presentació dels millors treballs de recerca del centre, entre els quals hi havia Òpera amb referents de la Laura Luna Surinyach i Turisme arqueològic al Maresme de Georgina Tur i Hady Camara. La sala d’actes de l’edifici Cristòfol Ferrer era ben plena i, a més amics i parents de les tutorandes hi varen fer acte de presència. La Laura també ens va tocar la flauta i ens va explicar com continua encara el seu treball de recerca perquè el TR és un punt de partida, però no el final. La Georgina que segurament serà una bona dinamitzadora  ens va continuar animant a visitar el patrimoni romà del costat de casa.

Laura Luna, part pràctica de seu TR

Ubi tu Georgina, ego Hady

“Ubi tu Georgina, ego Hady”

Senyeres, paradetes de roses i de llibres, pastissos i entrepans, fruita portada per encàrrec, roses de feltre, màgia, trenes, jocs i més jocs esportius alegraven un matí assolellat d’abril. El claustre de l’edifici del Serra de Marina bullia d’alegria i les pistes del Cristòfol ferrer i del Serra d’esportistes, professors i alumnes amb calça curta corrien amunt i avall; mentrestant uns alumnes de llatí intentaven enregistrar un Colloquium

Escena del Colloquium de 1r de Llatí

i els alumnes de Literatura Catalana, alumnes i tutorands meus,  feien els últims preparatius per recitar amb l’acompanyament musical de la Laura uns textos poètics de Salvador Espriu que el xivarri de les pistes ens impedeix compartir hic et nunc amb tots vosaltres.

Tot seguit el lliurament dels guardons del Certamen de Sant Jordi, entre els quals hi havia un lloc per a les Clàssiques amb sis premis: Cultura Clàssica (Àlex Aguilera), LLatí de quart (Imad Tmara), primer (Andrea Balart) i segon (Iván Zapico) de batxillerat, Grec de primer (Irina Balart) i de segon (Laia Muñoz) a partir de Un Sant Jordi epistolar, una activitat col·laborativa amb altres centres, especialment amb els alumnes de la professora Auda Ferrer de l’institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i els de Rocío Poyato de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. L’enhorabona a tots i a totes!

Amb Imad, el guanyador de 4t, i el mestre de cerimònies, en Joan Marc

Un any més hem tingut la participació de pares. Tot el meu agraïment a David Bernad, el pare de la Sara, per col·laborar amb Adonis i Afrodita!

Adonis i Afrodita, de David Bernad

La diada de Sant Jordi aleshores començava als carrers i places amb llibres, roses i parelles d’enamorats…

Aquest va ser el nostre segon Sant Jordi clàssic a l’institut Premià de Mar, diferent al primer perquè Sant Jordi cada any és únic!

Cupido dispara!

No sé si sabeu quin dia és avui i quins referents clàssics té? Tot i que a Catalunya Sant Jordi és el dia dels enamorats, un any més, a classe de llatí i de grec, avui ho podem celebrar, si voleu, amb frases d’amor en llatí i en grec!

A mesura que vagin arribant les vostres frases d’amor, les podreu visualitzar en aquesta presentació:


Vid. més gran

Compte amb les fletxes de Cupido!

DENIP 2013 a l’IPM!

Photobucket

Avui 30 de gener celebrem un any més el dia escolar de la pau i la no violència. La Valèria, que avui celebra també el seu tretzè aniversari (per molts anys!), ens ha fet aquest fantàstic dibuix.

Tant els alumnes de llatí de l’ESO com els de Grec i de Llatí de batxillerat de l’institut Premià de Mar aniran completant al llarg del dia d’avui les seves diapositives en favor de la pau i que al final del dia publicarem aquí. Alhora els alumnes que portin un dibuix amb una frase en llatí i/o en grec, la Paula de primer de batxillerat, com en altres ocasions, serà l’encarregada de penjar-les al mural que ella mateixa enganxarà al passadís del primer pis del CF. Espero que la Yasmina ens continuï enviant més fotografies, com aquesta de preparació del mural que ahir a la nit va penjar al Facebook Fildelesclassiques Aracne.

Gaudiu del DENIP 2013. Que regni sempre la PAU i la concòrdia!

Sortim al mapa de DENIP 2013 de FundiPau!:


Mostra MAPA DENIP 2013 en un mapa més gran

Clàssics d’or: Quid nobis dederunt?

A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca,  també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!

Ecce!

Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.

Ad multos annos, Chiron! Tal dia com avui el nostre president, Carlos Cabanillas, posava la primera pedra al seu bloc. Chiron ja té set any! FELICITER!

Per cert, Quid nobis dederunt? Tu has rebut aquesta herència, ara et toca passar-la! No te n’oblidis!