Josu Erkoreka, portaveu del grup basc al congrés de Diputats, comença la seva intervenció en el debat de la nació dirigint-se al president del govern amb un popular llatinisme que també dóna nom a una coneguda pel·lícula. Què en sabeu i què n’opineu de tot plegat?
Avui 12 de maig és el Dia Escolar de les Matemàtiques des de l’any 2000, Any Mundial de les Matemàtiques, en què se celebrava el primer centenari del naixement del gran matemàtic Pere Puig Adam. Ja sabeu que el nom de la disciplina és d’origen grec i que la matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) adquirí en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides, ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Quan juguem a Eco y Narciso, ed. Eureka 2002 els que no feu matemàtiques sempre us en queixeu! La contribució dels romans a les matemàtiques va ser més minsa – pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi) per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec.
Si el dia de la dona recordàvem Teano, avui em plau retre honor a una altra dona grega: Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa neoplatònica.
Quan t’observo a tu i els teus mots, et venero,
veient la casa estel·lada de la verge:
car és realment el cel que et correspon,
Hipàtia augusta, honor de les paraules,
immaculat astre de la sàvia educació.
Pal·ladas Ant. Pal. XV 1 (trad. M.Àngels Anglada)
Hipàtia va néixer l’any 370 dC. Aviat fou iniciada pel seu pare, el matemàtic i astrònom Teó d’Alexandria, director del Museu, al món de les matemàtiques i va arribar a superar-lo. A Atenes va estudiar Plató i Aristòtil. De retorn a la seva pàtria, fou professora de l’Escola d’Alexandria, on a més de matemàtiques explicava doctrines filosòfiques, segurament Pal·ladas assistia als seus cursos, i va arribar fins i tot a ser directora de la biblioteca d’Alexandria. Tot i ser d’una gran bellesa i tenir molts pretendents, no es va voler casar mai. L’any 415, però, fou lapidada per una turba de cristians fanatitzats, que la van martiritzar fins a matar-la a plena llum del dia al carrer. Com veieu el saber en una dona podia portar-la a la mort en un moment en què les dones ni podien parlar en públic i menys ensenyar a les escoles. Hipàtia fou una dona brillant, filòsofa, científica, matemàtica, mestra i punt de referència polític de la comunitat grega d’Alexandria; dit amb altres paraules: Hipàtia fou tota una autoritat i un autèntic model femení.
El proper setembre Alejandro Amenábar estrenarà Àgora, sobre la vida d’Hipàtia. Jo l’espero en candeletes i serà un bon motiu per fer-ne un treball de recerca. Mentrestant us deixo amb el tràiler:
Sobre Hipàtia, us torno a aconsellar una pàgina molt interessant de la meva companya chironiana de Sevilla, Meli San Martín, i les excel·lents recomanacions bibliogràfiques que, a l’article de Teano, ens van regalar Mercè Otero i Àlvar de El pentàgon de la bellesa, així com El País digital 3-V-2009.
P.S.: Per les seves contribucions a l’astronomia, un cràter i un espadat lunars reben el nom d’Hypatia. L’escriptora madrilenya Olalla García ha escrit El jardín de Hipatia (Espasa, 2009) i l’escriptora catalana Isabel-Clara Simó li ha dedicat el poema Hipaties, la sàvia:
« El patriarca va atiar gent estúpida com ell
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.
[…]
Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents. »
Isabel-Clara Simó, El conjur (2009)
No us perdeu tampoc el poema Ai, las Hipàtia! de la nostra col·laboradora aràcnida Pepita Castellví.
Encara no m’ho crec! No m’ho puc creure! El Fil de les Clàssiques, baldufa d’argent a Edublogs 09! Ja era tot un honor haver arribat a finalista en un concurs estatal amb tanta quantitat de blocs d’educació i de tan bona qualitat!
El fil de les clàssiques rebrà el proper dia 6 de juny, en el decurs de la Jornada Espiral, al Caixafórum de Madrid la baldufa d’argent en la categoria Blogs de professors i professores de l’associació Espiral Edublogs 09. Tot i que l’associació va decidir classificar el nostre bloc d’aula en la categoria de professors i professores, molt més disputada, i amb sols tres premis, continuo pensant que el nostre projecte és un bloc d’aula, i de Clàssiques, que tots els dies vosaltres, discipuli et discipulae, feu possible. Els vertaders guanyadors, per tant, d’aquest guardó sou vosaltres i els col·laboradors d’altres centres, com els alumnes de l’ IES Albéniz de Badalona a Aracne fila i fila: sense vosaltres, sense els vostres comentaris i aportacions, sense els vostres dubtes i suggeriments, sense els vostres muntatges audiovisuals, sense el rap… El Fil de les Clàssiques no seria el que és. Moltes gràcies i la més afectuosa enhorabona, guanyadors i guanyadores!
Des de El Fil de les Clàssiques, volem agrair el guardó a l’associació Espiral, Educació i Tecnologia i també volem felicitar tots els blocs premiats en les diferents categories i d’una manera molt especial a Clàssics a la romana que han aconseguit la baldufa d’or en la categoria de blocs d’aula de batxillerat; també volem compartir el premi amb tots els molts blocs de clàssiques que s’hi van presentar i alguns van arribar també a finalistes. Per molts anys i moltes gràcies a tots i a totes!
Ho celebrem amb el rap de El Fil de les Clàssiques! Prosit!
Les dones de Kènia han decidit fer una vaga de sexe, fartes del caos governamental des del frau de les eleccions de l’any passat per part del president Mwai Kibaki. A què us recorda tot plegat? Creieu que amb una setmana en tindran prou per aconseguir la pau i la tranquil·litat que volen? Esperem que se’n surtin!
Si no us ve al cap res, escolteu l’àudio d’una versió sonora de la Lisístrata traduïda al català per Cristian Carandell i que la van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans en un acte en contra de la guerra d’Iraq. Actors de tot el món van triar després de vint-i cinc segles la Lisístrata d’Aristòfanes per reivindicar la pau i ara, potser sense saber-ho, pretenen emular la comèdia aristofànica les kenianes:
Si voleu llegir Lisístrata o representar-la, ara també la teniu a la xarxa. És molt divertida a més de ser completament actual. Els clàssics no moren mai i per això són clàssics!
Potser heu vist la versió amb clau d’humor de Francesc Bellmunt amb Maribel Verdú i Juan Luis Galiardo, versió lliure de l’autor de còmics alemany Ralf König: Lisístrata, 2002.
Tots coneixem el logo caracterític de la marca Lacoste; però potser poc ens imaginàvem que també tinguis a veure amb els romans. Personalment, ho vaig descobrir de la mà de la doctora Isabel Rodà de Llanzà, en el decurs de les III Jornades de Clàssiques. La curiositat que em va despertar m’ha portat fins aquí:
Nîmes al sud de França té un poderós passat romà, el més conegut del qual és la Maison Carré però el seu escut, el seu emblema dissenyat per Philippe Starck el 1985, l’escut de futbol, el cocodril i la columna de la plaça du Marché de Martial Raysse, a part dels quatre cocodrils dissecats i penjats a l’entrada del seu ajuntament, ens recorden les monedes romanes:
Nîmes va ser fundada en temps d’August. Atès que bona part dels seus fundadors eren veterans que provenien d’Egipte, van encunyar una moneda fundacional amb la victòria de la batalla naval d’Acci (31 aC) a Egipte, simbolitzada amb un cocodril lligat a una palmera amb la llegenda COL.NEM. Colonia Neumausensis, nom derivat de l’expressió llatina “des del Nil“. El fet d’estar lligat a la palmera significa el domini romà d’Egipte, que a partir d’aleshores esdevindria el graner de Roma.
El tennista francès René Lacoste va rebre el nom de “el Cocodril” per la seva agressivitat en la pista una vegada va obtenir com a regal una maleta de cocodril que li feia molta il·lusió. El 1933, quan es va retirar, va llançar una samareta de tennis blanca de màniga curta i amb botonets fins al coll ribetejat i amb un emblema d’un petit cocodril verd primavera amb una mica de vermell a la boca oberta. Aquestes samarretes, els polos, han estat de moda des del 1930 i, a partir de 1970, s’hi van posar també altres peces de roba amb una àmplia gamma de colors i de models.
Creieu que Lacoste es degué inspirar en el cocodril de les monedes romanes de Nîmes: posició, direcció… Què n’opineu?
Què en sabem de Prometeu? Què va fer i per què Zeus el va castigar? Per què els déus no volien que el gènere humà disposés del foc?
El somni de llibertat esdevé la cadena
que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós.
M’he compadit dels homes, de la freda tritesa
de l’estrany temps dels homes endinsats en la mort,
i els portava cristall i remor de paraules,
clarosos noms que diuen els vells llavis del foc.
Àguila, vinguda del naixement del llamp,
d’on veus com és pensada la blancor de la neu,
cerca, per a la llum, la més secreta vida:
per al sol, palpitant, tota nua la vida.
Obriràs amb el bec eternament camins
a la sang que ofereixo com a preu d’aquest do.
S.ESPRIU, Les Hores “Prometeu”
Calçada romana de la vall del Besaya, Cantàbria (Wikimèdia)
Els alumnes de segon de batxillerat podeu traduir aquest fragment de Sèneca en què diu que encara que viatgem, no solucionem els nostres problemes perquè aquests viatgen amb nosaltres:
Admiraris quasi rem nouam quod peregrinatione tam longa et tot locorum varietatibus non discussisti tristitiam grauitatemque mentis? Animum debes mutare, non caelum. Licet uastum traieceris mare, licet, ut ait Vergilius noster,”terraeque urbesque recedant”: sequentur te, quocumque perueneris, uitia. SÈNECA, Epist. 28, 1
Què n’opineu? Estaran d’acord les agències de viatge i els seus reclams publicitaris? Quins consells dóna Sèneca? Què en sabeu d’aquest hispà?
Si els de quart voleu viatjar a l’antiga Roma, feu aquesta webquest! Hi ha alguna diferència entre els viatges a l’antiguitat i a l’actualitat?
El dia de Sant Jordi de 1999 ens va deixar Maria Àngels Anglada, tot recordant-la des de l’IES Cristòfol Ferrer, volem celebrar la diada d’enguany amb la lectura d’unes belles traduccions seves d’uns epigrames hel·lenístics, que em van portar a la recerca i estudi de les poetes gregues i a aprofundir en l’estudi de les dones en l’Antologia Palatina.
Aquesta activitat audiovisual dels alumnes de grec, amb música de l’ex-professor del Cristòfol Ferrer, Toni Breganciano, la podeu visualitzar millor a la pàgina oficial de VoiceThread.
No us perdeu, entre tots els actes i commemoracions, l’exposició Maria Àngels Anglada 1939/1999. Vida i obra que es podrà veure fins el 29 d’abril a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, i després a Girona des del 8 de maig fins al 15 de juny a la Casa de Cultura.
El febrer de 2020 diversos artistes plàstics, digitals i literaris van commemorar el 20è aniversari del traspàs de l’insigne vigatana en una exposició a Figueres
El Fil de les Clàssiques ha arribat a finalista del III Premi Espiral Edublogs 2009, en la categoria de professors. Aquest guardó pretén segons els organitzadors “reconèixer la importància i la repercussió dels blocs en l’educació com a eina didàctica per al desenvolupament dels continguts curriculars i de motivació dels alumnes, reconèixer la tasca que realitzen en la xarxa els formadors i les formadores, servir de finestra engrescadora per a les noves sinèrgies educatives de la blogosfera i, per últim i no menys important, afavorir la generació d’opinions i debat sobre la necessitat d’avançar en l’ús dels blocs en els contextos educatius”.
El professor de català de l’IES Cristòfol Ferrer, Jordi Clopés, i la professora de clàssiques de l’IES Isaac Albéniz de Badalona, Teresa Devesa, (que ja ens ha felicitat!) no van parar fins que no vaig inscriure el nostre projecte d’aula EL Fil de les Clàssiques a aquests prestigiosos premis que es convoquen a nivell estatal. Després de recollir el premi al millor bloc d’educació de Premis Blocs Catalunya 2008 i el premi Didascàlia 2008 de la revista Auriga, ja no gosava presentar-me enlloc més; però haig d’agrair a la seva insistència l’haver, en certa manera, arribat a la fase final d’Edublogs 09. Hi ha molts blogs de professors i d’una gran qualitat, el nostre a més és de clàssiques i escrit en català, a nivell de tot l’Estat serà difícil guanyar, però hem arribat a ser finalistes i això ja és ben meritori. Dia 4 de maig se sabran els guanyadors i el dissabte 6 de juny hi haurà el lliurament dels premis a Madrid en el decurs de la Jornada Espiral.
Des d’aquí vull agrair la convocatòria d’aquests premis, felicitar tots els professors i professores que utilitzen els blogs en la seva tasca docent diària a l’aula, tots els blogs que han arribat a la fase final en totes les categories i especialment als blocs de clàssiques, entre els quals vull destacar el de Fernando Lillo en la categoria de professors i Clàssics a la romana en la de blocs d’aula de batxillerat.
L’enhorabona a tots i a totes que cada dia feu possible El Fil de les Clàssiques!
Ahir, a Igualada, vaig tenir la sort de participar en el Projecte Neptú i el professor Salvador Oliva (membre del CECI i principal impulsor del projecte) em va descobrir Roma del disc Els millors professors europeus (Discmedi) del grup barceloní Manel:
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
Què uns ha semblat aquesta cançó de Manel sobre la seva translació a l’antiga Roma?
Us atreviu a cantar-la?
P.D. Curs 2018/2020
Neus Gili, alumna de l’institut Premià de Mar versiona “Roma” de Manel: