Viatjar: soluciona els nostres problemes?

 

Calçada romana de la vall del Besaya, Cantàbria (Wikimèdia)

Els alumnes de segon de batxillerat podeu traduir aquest fragment de Sèneca en què diu que encara que viatgem, no solucionem els nostres problemes perquè aquests viatgen amb nosaltres:

Admiraris quasi rem nouam quod peregrinatione tam longa et tot locorum varietatibus non discussisti tristitiam grauitatemque mentis? Animum debes mutare, non caelum. Licet uastum traieceris mare, licet, ut ait Vergilius noster,”terraeque urbesque recedant”: sequentur te, quocumque perueneris, uitia.   SÈNECA, Epist. 28, 1

Què n’opineu? Estaran d’acord les agències de viatge i els seus reclams publicitaris? Quins consells dóna Sèneca? Què en sabeu d’aquest hispà?

Si els de quart voleu viatjar a l’antiga Roma, feu aquesta webquest! Hi ha alguna diferència entre els viatges a l’antiguitat i a l’actualitat?

24 thoughts on “Viatjar: soluciona els nostres problemes?

  1. Coty

    Ave Lida!
    Justament amb el llibre que m’estic llegint (Ana Karenina) es parla d’això, d’anar al estranger per oblidar-se dels problemes i un canvi d’aires. Tot i que en aquest cas quan marxa s’oblida de les seves coses, però al tornar tot segueix sent el mateix.

    Jo crec que va bé per pensar en altres coses però que és igual que al llibre, després hauràs de tornar a la realitat i potser res no ha canviat, però has tingut temps per pensar-te millor les coses.

    De Séneca vam parlar a ética amb el Manel, però hem estudiat de quan parlava de que la nostra societat és molt optimista i per això la gent es descepciona. Si no fossim tan positius potser després les coses ens sorprendrien.

    Valee:-)

  2. laiia

    ave!
    Crec que Séneca te tota la raó, perquè encara que vagis de viatge, y desconectis una mica de tots els problemes, no desapareixen y quan tornes a la teva vida normal, els tornes a tenir.
    Jo crec que a les agencies de viatge no els deu agradar gens això que diu Séneca, perque si la gent ho sapigués alomillor alguns no anirien de viatge, i perdrien bastants diners, però la gent no fem cas d’aquestes coses i ens anem de viatge.
    Lucio Anneo Séneca, anomenat Séneca el Jove va nèixer a Còrdova, el 4 a. C.i va morir a Roma, al 65, va ser un filòsof romà conegut per les seves obres de caràcter moralista. Fill de l’orador Marco Anneo Séneca, va ser tutor i conseller de l’emperador Nerón. Bueno i moltissima més infromació a http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9neca
    Aquesta pàgina de l’enllaç, la webquest, està molt bé 😀

    vale!!

  3. Eric Sánchez

    Salve.
    M’agrada molt el paisatge, es molt fantasios.

    Les agencies de viatges posarán a la llista negra la paraula Séneca xD.
    Te tota la raó, anar-ten lluny no fa que t’oblidis dels problemes, perquè quant tornis els tornes a trobar

  4. Marta Gijón

    Aue Lida!!!
    Lida aquest paisatje es precios^^
    quant ens anem de viatge desconectem dels problemes pero no s’esborren.
    Vale!!

  5. Marina Caimel

    Séneca defensava la idea de que tot i que marxar de viatges està bé per canvia d’aires i oblidar una mica els problemes que tens al lloc on vius, no els borra ni els fa desapareixer. Crec que té tota la rao però jo també penso que marxar de viatge no només serveix per relaxar-te i canvia d’aires sinó també per coneixer llocs nous i noves cultures i persones que són molt diferents a tu.
    Ami m’encanta viatjar i cada any marxo de viatge per relaxar-me, canvia d’aires però sobretot per coneixer món i saber una mica més. I crec que la gent que li agrada viatjar pensa igual que jo.
    Vale Lida. (crec que he marxat una mica del tema, però bueno… xD)

  6. aGos

    Avee!
    Doncs em sembla que vagis on te’n vagis, els problemes que has deixat en l’aire no desapareixeran per molt que t’allunyis. Tard o d’hora te’n hauras d’enfrentar i no evadir-te amb un viatge.
    I respecte a les agències de viatge..dons si la gent estaria pendent de que no desapareixeran elsm problemes..provablement no se’n anirien o preferirien altres sortides..llavors les agencies es quedarien sense clients..i la cosa no rotllaria.xD
    Però la cosa no es aixi..sino que tot lo contrari..xd

    Valee!

  7. Anna Salas

    M’encanta la foto i aquesta via romana, ja em vas dir quan vaig fer la traducció del imperium romanum que sortiria una de les vies romanes i que era molt maca, a Cantàbria, tinc pendent anar-hi a veure si quan hi vagi la trobo i faig més fotos.
    Les agències de viatges han d’estar d’acord per a visitar-ho, té pinta de tenir molts bons paissatges i el color és realment llampant!

  8. Margalida Capellà Soler Post author

    Alumnes de segon de llatí, esperem la vostra traducció de Sèneca abans que acabeu les classes en horari normal!

  9. Aida Caba

    ai Gali! acabo de fixar-me en que la traducció aquesta va dirigida a nosaltres, tranquila abans del dijous la tindràs!! 🙂

  10. Margalida Capellà Soler Post author

    Has ben matinat, Aida! Sens dubte, abans del dijous tindré la traducció: Qui matineja, més temps feineja!

  11. Rosó

    Es presiosa la fotografia.
    Seneca, defensava qe el marchar de viatge el marchar algun lloc solucionava els problemas, jo crec qe els fa encara mes gran i jo no marcharia gens a gust tenint un provlema pendent.Crec qe si vols marchar daqell lloc per canviar d’aires es millor no marchar fins qe no ho tingis tot areglat. Un peto margalida

  12. haja y marta

    Aquest paisatge, doncs si es MOLT BONIC y MOLT FANTASIÓS, però com bé diu la Marta Gijón, quan marxem de viatge, ens ho passem bé, i per una dies o per uns moments, “deconectem de tot”, però els problemes…NO S’ESBORREN…

  13. Sara i Verónica Vega

    T’admiraràs com si fos una novetat perquè en un viatge tan llarg i amb tanta diversitat de llocs no has trencat la tristor i la feixugor de la ment? Has de canviar l’ànim, no l’aire. Malgrat que travessis l’ample mar, encara que, com diu el nostre Virgili ” Encara que quedin enrrera les terres i les ciutats” : els defectes et seguiran vagis on vagis.

  14. Marina Mayo

    T’admires com una cosa nova perquè amb el viatge a l’estrenger tan llarg i amb tantes varietats de llocs no has trencat la tristesa i pesadesa de la ment?. Estàs obligat a canviar d’ànims no d’aire. És permès travessar al mar desert, és permès de la mateixa manera que va dir el nostre Virgili ”s’allunyant de la terra i la ciutat”: et segueixen, cap a on sigui que vagis, vici.

  15. Andrea

    T’admires com si fos una cosa nova perquè amb el viatge a l’estrenger tan llarg i amb tanta diversitat de llocs no has trencat la tristesa i feixugor de la ment?. Has de canviar d’ànims no d’aires. Tot i que travessis el mar ample, tot i que com va dir el nostre Virgili “encara que deixis enrrere la terra i la ciutat”: et segueixen, cap a on sigui que vagis.

    Enetnc el text, però m’ha sortit una mica raret!

  16. marta

    Et maravelles com si això fos una cosa nova perquè un viatge a l’estranger tan llarg i amb tants llocs diversos no has ensorrat la tristesa i la feixugor de l’anima? Has de canviar d’esperit no d’aires. Malgrat que travesis el mar, tot i com va dir el nostre Virgili, “tot i que enrere quedin les terres i les ciutats”: et seguiran cap a on sigui que vagis.

    Crec que viatjar obviament no ens soluciona els probles , ni els fa desepareixer. Sí més no ens ajuda a oblidar-los. A mi m’agrada viatjar no perquè em facir oblidar dels problemes , sinó perquè em dona noves sensacions, nous colors, nous paissatges, noves olors. Ja sigui anar un dia a la muntanya, com anar fins el propi Egipte. No val la pena anar de viatja pensant que els teus problemes marxaran, perquè quan tornes cap a casa i segeixen sent.

  17. Verònica Beltrán

    T’admiraràs com si fos una cosa nova perquè en un viatge tan llarg i amb tants llocs diferents no has deixat la tristesa de la ment? Has de canviar els anims, no l’aire. Tot i que travessis el mar, tot i que com va dir el nostre Virgili: ” tot i que la terra i la ciutat s’en vagin” vagis on vagis els defectes et segueixen

  18. Aguus

    Aixó de si soluciona o no els problemes s’ha de discutir una mica…El que si tinc clar es que viatjar ajuda a desconectar-te, relaxar-te i intentar oblidar tot alló que no vols recordar al menys durant aquell temps de viatge, peró no estic gens d’acord en aixó de que solucioni els problemes perquè una vegada tornis a casa teva o a on sigui, vulguis o no, els problemes segeixen sent.
    Ami m’encanta viatjar i si pogués, viatjeria tot el temps possible, tant per conèixer món, com per coneixer cultures, gent, i fins i tot per desconectar de tanta rutina.

  19. Guillem

    Segons wikipedia:
    Biografia
    Nascut a “Corduba”, Sèneca fou el segon fill d’Hèlvia i Marc Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran fou procònsol a l’Acaia. Sèneca fou l’oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.

    La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s’estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.

    En tornar, s’establí amb èxit com advocat. Cap a l’any 37 per poc morí, degut a problemes amb l’emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L’any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d’adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l’estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

    L’any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l’emperador Neró. Després de l’assassinat de Claudi el 54, l’emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

    Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l’any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

    El 65 fou acusat d’implicar-se en un complot per matar l’emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

    Obres
    Entre les obres atribuïdes a Sèneca trobem una sàtira, un assaig meteorològic, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies. Una d’aquestes, Octàvia, és clarament obra d’altri. Fins i tot apareix com un personatge més de la peça. La seva autoria en una altra, Hèrcules a Oeta, és dubtosa. La filosofia estoica de Sèneca emfatitza passos pràctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la pròpia mortalitat. El com tractar la mort està en moltes de les seves cartes.

    Entre 1924 i 1959 la Fundació Bernat Metge va publicar 13 volums traduïts al català per Carles Cardó.

    Tragèdies de Sèneca
    És impossible determinar si foren representades, ja que no n’hi ha evidències. L’estudiós alemany Leo les considerà drames recitatius però això més aviat reflexava la seva concepció de què havia de ser un drama i a la vegada, això estava basat en la seva concepció de la tragèdia grega. Actualment s’han representat.

    És complicat datar aquestes obres sense referències. Una cronologia relativa, basada en termes mètrics, ha estat proposada, sense massa acord. És impossible que fossin escrites el mateix any. No estan basades en la tragèdia grega i mentre que Eurípides és massa llunyà, s’hi noten influències d’Ovidi.

    Les obres de Sèneca foren molt estudiades en les universitats medievals europees, i van influir molt en la tragèdia renaixentista, especialment en la literatura de l’Anglaterra isabelina.

  20. Pingback: Anònim

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *