Més Treballs de recerca de Clàssiques digitals

Un any més i ja van tres els alumnes m’han demanat de tutoritzar un Treball de recerca de Clàssiques (condicio sine qua non) interdisciplinar i digital (el 2010-11 amb L’empremta d’Orfeu i Carrers amb referents Clàssics; el 2011-12 amb Referents clàssics a Harry Potter). Aquest curs curiosament he dirigit el Treball de recerca de cinc alumnes de segon de batxillerat i ha estat el primer any que tots els treballs han estat, a petició dels tutorands, íntegrament en format digital i això que el curs passat un treball de recerca en paper va guanyar el primer premi Hèracles! Ningú no hi ha posat cap objecció, ni el centre, ni el tribunal, … i han estat molt ben valorats. Per primera vegada he dirigit treballs de recerca per parelles i un de compartit amb un altre centre, l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès.

 

Turisme arqueològic al Maresme, una continuació d’un projecte de recerca de quart, en la línia de recerca ( Jaciments romans al Maresme) i en el format (Jimdo), tot i que la Georgina no fa ni llatí ni grec al batxillerat. Hady & Georgina, Georgina & Hady, han treballat en equip i de valent fins al punt d’embolicar-me  en més d’una moguda, com fer tallers durant dos caps de setmana i un d’ells era pont, o rebre una trucada de la ràdio a les set del matí, entre d’altres. En definitiva, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar a El Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments.

Turisme arqueològic Maresme

 

Òpera amb referents, un treball individual i d’un tema que m’apassiona, l’òpera,  però que em pensava que mai no interessaria a cap alumne i un bon dia tinc la sort que  l’alumna de llatí Laura Luna, inspirada en el TR en format de bloc, obert ara a la col·laboració, L’empremta d’Orfeu, i en un apunt que li havia deixat fer a Aracne fila i fila em proposa de fer un bloc d’òpera amb referents clàssics. La tenacitat de la Laura i el sobreposar-se als imprevistos i a  les circumstàncies personals més adverses han fet que finalment tots puguem gaudir d’aquesta joia musical amb referents clàssics , que es compromet a continuar per tal de  fer possible que ens agradi la seva passió, la música.

Òpera amb referents

 

Origen llegendari del capitell corinti és un altre treball per parelles, però no per pròpia voluntat, sinó perquè a l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès tots són així, fa que un dia la Chaima comenci a interessar-se pel format digital i demana de compartir un Google site amb la Sara, el Dani i l’Eric, dos alumnes del professor de llatí Josefet Fuentes. Ens estrenem, doncs, en una nova línia de recerca,  compartint les condicions del TR amb un altre centre, tot i que a Can Mas no el presenten fins més tard. La Sara i la Chaima m’han fet patir l’experiment amb les plantes d’acant: la calor de l’estiu, el fred de l’hivern, l’atac de mosca blanca, els caragols i les bavoses, i d’altres que val més obviar. A casa, he plantat plantes d’acant amb cistell a sobre, al costat, en testos i a terra, i finalment podem afirmar que Cal·límac es va inspirar en la planta d’acant per deixar-nos el capitell corinti tal com relata la llegenda de Vitruvi. D’aquest treball destacaria el bon cor de la Chaima i la seva capacitat de superació, és molt temperamental i hem tingut les nostres múltiples topades, però ha après molt: a editar i a publicar en web, a compartir, a saber esperar, a tenir confiança,  a tenir paciència, a cuidar una planta, a redactar millor i a no fer tantes faltes d’ortografia i d’expressió, …

Origen del capitell

ENHORABONA a totes cinc! Enhorabona, Georgina, Hady, Laura, Sara i Chaima,  per demostrar un any més que és possible fer un treball de clàssiques, interdisciplinar, interessant, actual… i en format web 2.0, a més enguany per parelles i en col·laboració amb un altre centre! Gràcies per tot el que m’heu ensenyat i m’heu fet aprendre i no només a tenir paciència i a saber confiar en vosaltres! Moltes gràcies!

També són ben mereixedors del meu agraïment  tots els meus alumnes de llatí i de grec que varen fer magistralment de conillets d’índies en les exposicions orals prèvies d’aquests treballs i que varen participar en la part pràctica de la Laura, quan també ens va venir a tocar la flauta, etc.

No vull acabar sense agrair a la directora del Museu d’Estampació de Premià de Mar, Marta Prevosti, i  al tècnic de l’Ajuntament de Premià de Mar, el també arqueòleg Ramon Coll l’obrir les portes de l’obrador per permetre fer a la Hady i la Georgina la seva part pràctica del TR, a l’Antón Torrents per fer moure tots els fils, així com tots els jaciments que els han obert les portes (Cella vinaria, Can Modolell, …)  i a l’escola Bergantí de El Masnou, especialment a la seva cap d’estudis de secundària, Eva Roca, i a  Pau Gasol i al mestre de música, l’aràcnid Xavier, que deixés fer a la Laura la  part pràctica a les seves aules.

L’art de llegir i de seduir en llatí: Ars amatoria

Després d’haver llegit L’art d’estimar en català (enguany és lectura prescriptiva de les PAU llatí a Catalunya) i d’haver treballat la vida i obra d’Ovidi, ara ha arribat el moment de llegir en llatí Ars amatoria en la versió del professor Hans H. Ørberg. Aquest art d’estimar o més aviat de seduir aconseguirà engrescar-vos una vegada més?

Gràcies a Lingua Latina per se illustrata teniu aquí, a l’espera del llibre, les primeres pàgines. Què n’opineu?

Ovidii Ars Amatoria by Agamador

Abans d’ensorrar-vos amb el a Google traductor, us recomano seguir els consells de traducció, repassar i consultar la gramàtica, que trobareu al Moodle i a Labyrinthus de Sebastià Giralt, utilitzar Collatinus i NoDictionaries, entre altres ajudants de traducció. Tanmateix, recordeu que a l’examen només podreu fer servir el diccionari llatí-català, tal com manen les normes de la Selectivitat.

Gaudiu de la lectura en llatí, resteu ben seduïts i seduïdes. Aquest és el meu gran consell! Dels consells que, amb ironia i humor, us dóna Ovidi sobre l’amor, en podeu fer més o menys cas.

Ecce pictura XIII: Quae fabula est?

Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i, com en altres ocasions, després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta pintura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.

 

Wikipedia Commons

 

En acabar, explica per què és un mite etiològic, és a dir, què pretén explicar i per què?

És un mite que ha tingut molta pervivència i sovint l’hem tractat en els nostres blocs. Recordes algun apunt? No t’oblidis de posar l’enllaç. En coneixes més pervivència?…

 

Io, Saturnalia! ANFF

S’apropa Nadal! Tot ja és ben decorat, fins i tot amb l’alfabet grec! Seguint una bella i (vella) tradició, heretada de la meva professora de grec de l’institut, ja comencen altre cop a arribar les vostres felicitacions de Nadal en llatí, en grec, …. així com cartes al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! No us perdeu Τρίγωνα κάλαντα (en llatí, Natalia tintinnabula), la sonora nadala ben coneguda d’en Víctor Sánchez! També tenim els millors propòsits per aquest MMXIII en forma d’Aurea dicta dels alumnes de 4t de Llatí. Ens prepararem per recitar el poema de Nadal, perquè els déus també ho celebren, i per cantar nadales (Nulla amicitia sine musica) altre cop en grec modern o en llatí (vid. Rudolphus, rheno nasi rubri,  tot festejant les nostres Saturnàlia (Io, Saturnalia!) amb un bon àpat. El temps passa, però els records perduren i enguany ja en fa cinc d’això i un parell d’aquesta videofelicitació (hi trobareu en Víctor Barranco, la Hady i la Georgina!).

 

Io, Saturnalia! ANFF

N.B.: No us oblideu aquest Nadal de sentir el cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat, ara que ja l’heu trobada a l’Eneida o a La recerca d’una pàtria!