No és la primera vegada que estudiem a El Fil de les Clàssiques l’ablatiu absolut amb les monedes, però crec que us cal observar amb atenció aquestes monedes romanes i comentar quina construcció sintàctica tenen en comú, en què consisteix, per què la trobem en les monedes, quines construccions d’ablatiu absolut heu detectat i quines són les seves traduccions possibles:
Feu memòria i recordeu construccions d’ablatiu absolut en llatí (us pot ajudar a fer memòria!); tot seguit, feu recerca i si trobeu més monedes amb una construcció d’ablatiu absolut, deixeu en comentari l’enllaç.
El Fil de les Clàssiques i els seus blocs, així com el Fil Moodle, les clàssiques virtuals de l’institut Premià de Mar acabem de ser reconeguts com a Buena Práctica 2.0 per l’ Instituto Nacional de Tecnologías Educativas del Ministerio de Educación y de Formación del Profesorado dia 1 de febrer de 2013. L’enhorabona a tots els filadors i filadores, aràcnids i aràcnides d’arreu que ho heu fet possible. Tot va comença com si res ara fa més de cinc anys, a finals del 2007, i hic et nunc El Fil ara és això i molt més. Per molts anys i endavant! FELICITER!
Avui 30 de gener celebrem un any més el dia escolar de la pau i la no violència. La Valèria, que avui celebra també el seu tretzè aniversari (per molts anys!), ens ha fet aquest fantàstic dibuix.
Tant els alumnes de llatí de l’ESO com els de Grec i de Llatí de batxillerat de l’institut Premià de Mar aniran completant al llarg del dia d’avui les seves diapositives en favor de la pau i que al final del dia publicarem aquí. Alhora els alumnes que portin un dibuix amb una frase en llatí i/o en grec, la Paula de primer de batxillerat, com en altres ocasions, serà l’encarregada de penjar-les al mural que ella mateixa enganxarà al passadís del primer pis del CF. Espero que la Yasmina ens continuï enviant més fotografies, com aquesta de preparació del mural que ahir a la nit va penjar al Facebook Fildelesclassiques Aracne.
Gaudiu del DENIP 2013. Que regni sempre la PAU i la concòrdia!
A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca, també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!
Ecce!
Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.
No ha calgut cap apunt perquè els filadors aràcnids us vulgueu embarcar de nou en el concurs Odissea. Un avís al Facebook de Fildelesclassiques ha estat suficient perquè ja tinguem a l’institut Premià de Mar, una vila marinera, una bona colla de tripulants enrolats de batxillerat i un equip d’ESO!:
Deixebles d’Orfeu (Patrícia, Laura L. i Rocío)
Les Miníades (Cristina A., Alba i Núria)
Europa (Uxue, Laia S. i Rabab)
Tempus fugit (Hady, Noèlia i Marta)
Vendetta (Cris B., Laia B. i Luis)
Spartans (Ivan i Eric)
Aletheiae (Irina i Andrea)
Les Afrodites (Maryam, Yasmina i Marta B.)
Sine qua non (Clàudia, Elisa, Marta V.)
Els aràcnides (Víctor B., Nora i Paula)
Amor uincit omnia (Alina, Sheila i Xènia)
Les sacerdotesses de Tebes (Laia M. i Sara)
Les mènades (Chaima, Yousra i Lou)
Rigor mortis (Naim i John)
Rosas Pulchras (Àngela i Laura D.)
MANUSAUTEM (Alma i Aïda)
JERC pdm (Roger, Jordi i Sergio)
Akropolis PDM (Xavi, Víctor S. i Víctor H.)
Nubes flavae (Andreu, Marta G. i Àlex)
Falta encara algun despistat o despistada per pujar a la nau? Potser jo he perdut el compte i m’he descuidat part de la tripulació?
Llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació!
Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.
Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:
