Espriu a El fil de les clàssiques

El Fil de les Clàssiques el 2007 es va presentar  a la blogosfera educativa amb aquest poema d’Espriu de “Les cançons d’Ariadna”:

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i els cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Espriu i la petjada del món clàssic han estat sovint presents tant en El Fil de les Clàssiques (per Sant Jordi; una pista per endevinar25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau; L’imprudent i benefactor Prometeu; Visca la llengua materna…) com en els seus blogs:  Aracne fila i fila, obert a alumnes i professors d’altres centres (Espriu i l’amor pel llatí; Indesinenter, tot recordant Espriu; Apol·lo i Dafne en la literaturaAntígona a la Viquilletra i Pervivència de les Metamorfosis en la literatura per part dels alumnes de l’Isaac Albéniz; La nostra ANTÍGONA, a càrrec dels alumnes de Rocío Poyato de l’institut Roda de Ter…); també Espriu ha tingut un lloc d’honor en el blog dels alumnes de grec, Literatura grega a escena (De Sòfocles a Espriu).

Photo

Seguiu de prop El Fil de les Clàssiques i els seus blogs (Aracne fila i fila, Literatura grega a escena, El fil del mite grec…) que de ben segur aquest curs i arran de l’any Espriu i de l’exposició del cccb Salvador Espriu. He mirat aquesta terra s’aniran publicant més treballs sobre Espriu i les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/MFXwTv7PdSA[/youtube]

El Fil de les Clàssiques a CCCB

El Fil de les Clàssiques a CCCB

Precisament avui amb els alumnes de Literatura Catalana de segon de batxillerat farem una visita literària a Arenys de Mar, la Sinera espriuana, amb textos de Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel.

A la tarda, començaré les meves sessions de màster de secundària a la UB, alma mater també de Salvador Espriu.

Placa commemorativa de la UB a Espriu

Tal dia com avui va néixer…

Avui, tercer dijous de novembre, celebrem l’aniversari del naixement de Sòcrates, elegit com Dia Mundial de la Filosofia, amb la pel·lícula de Roberto Rosellini i aquesta dramatització de la seva mort:

L’acusació de Sòcrates, segons una adaptació de L’apologia de Plató interpretada per Raul Palma:

[youtube]http://youtu.be/hzXt8sXWWBo[/youtube]

Enfilem les lectures prescriptives de Llatí PAU Catalunya 2013/14

Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.

Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.

Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?

Lectura prescriptiva PAU Llatí 2014

Celebritas uirorum ac mulierum…

Un epitafi (del llatí epitaphius “oració fúnebre” a partir del grec ἐπιτάφιος “relatiu a la sepultura; funeral”: ἐπί “sobre” + τάφος “tomba”) és una inscripció sepulcral. N’hi ha de molt coneguts, sobretot dels personatges cèlebres; deixant de banda els tristos, n’hi ha de poètics i d’altres de molt de divertits, sarcàstics o venjatius.

Per què creieu que ens han arribat tants epitafis romans? Què pretenien? Què és la Celebritas? …

Els nombrosos epitafis funeraris romans han posat noms i cognoms a ciutadans de fa dos mil anys. Us proposo un any més de buscar-los a la xarxa, en els llibres, en les vies sepulcrals, en els museus, … i torneu a la vida, tot comentant o publicant a la xarxa els seus epígrafs funeraris, a personatges cèlebres, però també a homes, dones i infants que van voler perpetuar-se en el temps.

De ben segur, els romans avui publicarien els seus epitafis a la xarxa amb elegància i amb amor. És també aquesta una herència clàssica? Llegiu aquestes esqueles i ja m’ho comentareu! Recordeu els epitafis que es van dedicar a Steve Jobs? (Vid. recordeu el seu discurs Memento mori!)…Per a nosaltres el sexe ja no és tabú, i la mort?

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12Escuchar audioPregunta a la historia - Epitafios funerarios en Roma - 31/05/12

Us atreviu ara a fer-ne un? El vols inscriure en pedra? No us oblideu de compartir-lo: