Category Archives: Llatí 4t ESO

Perviu el llatí en les llengües modernes?

Fa uns dies vaig demanar a llatí de quart una petita recerca sobre la pervivència del llatí en les llengües modernes, tant romàniques com no, per demostrar que el llatí, lluny de ser una llengua morta, viu encara en l’actualitat i pot ser una font primordial per ajudar a adquirir no només la capacitat lingüística sinó també  plurilingüe. La Laia, la Coty i l’Alba ràpidament m’han fet a les mans aquests muntatges audiovisuals que des d’aquí vull compartir amb tots vosaltres. La resta els anireu penjant al bloc dels estudiants Aracne fila i fila.

És el llatí viu i útil en el segle XXI? Ens pot ajudar a entendre diferents llengües? A partir de la similitud lèxica en les llengües romàniques podríem haver postulat l’existència del llatí, si no en tinguéssim cap document escrit? …

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SxB7cdmhMU8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qaui8BZXxJo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pg6IQ-n5_b8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El clon d’Esculapi

Esculapi a Empúries. Aida Caba 2n llatí

L’Esculapi amb els braços restaurats ja té un clon al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Des que l’Esculapi vertader va prendre el camí de retorn cap a Empúries, el MAC es va quedar orfe. Què serà del MAC de Barcelona? On farem la gimcana mitològica? Si volem salvar-lo, cal fer pinya:  S.O.S. Museu d’Aqueologia 2.

A veure qui ens aconsegueix una fotografia pròpia d’aquest clon d’Esculapi que ha costat un dineral?

P.D.:  Ja la tenim!

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

 

Sabeu què és?

segellusa.pngreversusa.png

Qui ho reconeix? Quins referents clàssics hi trobeu? En quina frase llatina hi veieu el vers 625 de l’Eneida de Virgili: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis? i quina s’inspira en les Bucòliques IV 5 de Virgili: magnus ab integro saeclorum ordo?

També apareixen en el bitllet d’un dòlar americà:

1dolarusa.jpg

Per cert, sabíeu que el símbol del dòlar $, entre altres,  pot tenir  relació amb els romans: podria provenir del símbol HS (H= dos i S= semis “mig”)  amb què els romans indicaven  el valor d’un sesterci que, en època republicana, equivalia a dos asos i mig. Els americans en van superposar les dues lletres i el resultat fou $.

També es relaciona el símbol $ amb la mitologia grega i concretament amb les columnes d’Hèrcules:

Amb una lupa, podreu observar encara un altre referent clàssic en el bitllet d’un dòlar!

Ja ho vàrem comentar que els nord-americans tenen moltes coses dels romans!

Els catalans porten l’aliança al dit anular esquerre

amor-vincit3.jpg En les esponsalles, els promesos s’intercanviaven regals i un anell, generalment de ferro. Aquest anell el portaven al dit anular de la mà esquerra, perquè creien en la vena amoris:

“Sabem que els antics grecs portaven un anell al dit de la mà esquerra que és a prop del dit xic. Diuen que els romans generalment també portaven els anells al mateix lloc. Apió, en la seva Història d’Egipte, diu que la causa d’aquesta pràctica és que, obrint i disseccionant cossos humans, com era costum a Egipte, cosa que els grecs anomenen anatomia, va ser descobert un nervi molt prim que va des del dit al qual hem fet referència fins a arribar al cor de l’home; per això no sembla estúpid que aquest dit primordial fos guarnit amb aquesta dignitat, ja que semblava que aquest dit era essencial perquè està directament connectat amb el cor, l’òrgan principal.”

Gel·li, Nits àtiques X 23 

Amb quina formalitat actual es correspon l’intercanvi d’anells els enamorats? Per què el dit anular es diu així? Quin dit és aquest? Què en saps de la vena amoris? On porten l’anell de prometatge o de casats a la resta d’Espanya i del món? Per què la penyora d’amor és des de temps immemorials un anell?

Les restes romanes de Can Farrerons

Ahir us comentava que havia situat les restes romanes de Can Farrerons, no obertes al públic, al Google maps de Chiron (no us ho perdeu, ni tampoc els enllaços a les termes romanes ni la planta octagonal dels balnea). Avui l’arqueòleg Ramon Coll ens les ha obert i ens ha explicat la història arqueològica de la vil·la romana. Què us ha semblat? Mentre l’escoltàveu, què us han xiuxiuejat les pedres? us ha impressionat la descoberta dels cadàvers?, bla, bla, bla

Sabeu què és això que hi ha inscrit en un dels murs?

Què té la Coty a les mans?

N.B.: Si aneu aquí trobareu en segon lloc el vídeo sobre la fundició de metalls en època romana; i l’article sobre dolium.

In taberna quando sumus

In taberna quando sumus forma part dels Carmina Burana, una col·lecció del segle XII de poesia goliardesca on es canta a l’amor, al vi i a la Fortuna. Mentre feu l’audició amb música del segle XIII, mireu el llatí i a veure si en podeu traduir alguns versos. 

In taberna quando sumus,
non curamus quid sit humus,
sed ad ludum properamus,
cui semper insudamus.
Quid agatur in taberna,
ubi nummus est pincerna,
hoc est opus ut quaeratur;
si quid loquar, audiatur.

Quidam ludunt, quidam bibunt,
quidam indiscrete vivunt.
sed in ludo qui morantur,
ex his quidam denudantur,
quidam ibi vestiuntur,
quidam saccis induuntur;
ibi nullus timet mortem,
sed pro Baccho mittunt sortem.

Primo pro nummata vini:
ex hac bibunt libertini;
semel bibunt pro captivis,
post haec bibunt ter pro vivis,
quater pro Christianis cunctis,
quinquies pro fidelibus defunctis,
sexies pro sororibus vanis,
septies pro militibus silvanis.
octies pro fratribus perversis,
nonies pro monachis dispersis,
decies pro navigantibus,
undecies pro discordantibus,
duodecies pro paenitentibus,
tredecies pro iter agentibus.

Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege.
Bibit hera, bibit herus,
bibit miles, bibit clerus,
bibit ille, bibit illa,
bibit servus cum ancilla,
bibit velox, bibit piger,
bibit albus, bibit niger,
bibit constans, bibit vagus,
bibit rudis, bibit magus,
Bibit pauper et aegrotus,
bibit exul et ignotus,
bibit puer, bibit canus,
bibit praesul et decanus,
bibit soror, bibit frater,
bibit anus, bibit mater,
bibit ista, bibit ille,
bibunt centum, bibunt mille.

Parum sescentae nummatae
durant cum immoderate
bibunt omnes sine meta,
quamvis bibant mente laeta;
sic nos rodunt omnes gentes,
et sic erimus egentes.
qui nos rodunt confundantur
et cum iustis non scribantur.

Contraportada de Re-ac-tor

reactor_c2.jpg

Extremoduro acaba d’utilitzar el llatí, amb un afany cosmopolita, en la portada del seu disc Ley innata, però el cantant canadenc Neil Young fa trenta anys ja el va emprar en la contraportada del seu disc Re-ac-tor 1981 com si fos un emblema totèmic.

A veure qui aconsegueix traduir la frase latina de la contraportada de Re-ac-tor:

‘Deus, dona mihi serenitatem accipere res quae non possum mutare,

fortitudinem mutare res quae possum,

atque sapientiam differentiam cognoscere’.

 

N.B.: Deus és l’inusual vocatiu en el llatí decadent de deus, -i.

Solum semel

A veure si reconeixeu aquest conegut bolero del mexicà Agustín Lara en traducció llatina d’Arturo Escorza:

Solum Semel

Solum semel
amavi in vitam.
solum semel
non ultra.
Semel et non ultra in meum hortum
spes fulguravit
spes illa qua splendet viam
meae solitudinis.
Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.
Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.
Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.
Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.

DENIP a clàssiques

Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb  Bòreas i Hèlios  d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):

Glosario de las flores

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.

¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia
?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.

¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?

¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.

¿Amar o ser amado?
Amar.

Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?

wikipèdia

A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?

Podien beure vi les dones romanes?

Aquests dies al nostre institut heu pogut assistir a les xerrades d’alcohol i societat, a més arran de la visita dels alumnes de Mr. Delord a la cella vinaria de Teià, alguns pel passadís m’heu fet algunes preguntes sobre el paper del vi a Roma. Aprofito, doncs, l’interès i ens plantegem si les dones romanes podien beure vi,…

En els epigrames del poeta  romà d’origen hispà Marc Valeri Marcial que va viure al llarg del segle I després de Crist, hi trobem força referències al vi i a les dones (quins vins esmenta, què en sabem?…):

Tens terres tu sol, Càndid, i tu sol tens sestercis;

tens copes d’or tu sol, i tens vasos murrins tu sol;

tens vi Màssic tu sol, i tu sol Cècub d’Opimi;

Tens també cervell tu sol, i enginy tu sol.

Tens de tot tu sol, jo no voldria negar-ho!

però tens la dona, Càndid, amb el poble.

Marcial III 26 (trad. Antoni Cobos)

 

Per no fer pudor, Fescènnia, del vi de la vetlla,

devores sense parar caramels de Cosmus.

Aquest esmorzar t’empastifa les dents, però res no amaga,

quan del fons de l’estómac et torna un rot.

¿No put més l’alè quan es barreja amb pastilles d’olor

i no arriba més lluny la doble fortor que et surt de l’ànima?

Així, les trampes massa vistes i les enganyifes sabudes,

deixa-les ja, i sigues borratxa sense dissimular.

Marcial I 87 (trad.Antoni Cobos)

N.B.: Ja hem tractat al nostre bloc diferents poemes de Marcial (L’horari d’un romà amb Marcial, A sopar amb Marcial, A la recerca del llatinisme en Marcial, Un epigrama de Marcial) que si no els heu llegit i comentat, ara pot ser un bon moment per conèixer aquest escriptor llatí tan sarcàstic.