In taberna quando sumus forma part dels Carmina Burana, una col·lecció del segle XII de poesia goliardesca on es canta a l’amor, al vi i a la Fortuna. Mentre feu l’audició amb música del segle XIII, mireu el llatí i a veure si en podeu traduir alguns versos.
In taberna quando sumus,
non curamus quid sit humus,
sed ad ludum properamus,
cui semper insudamus.
Quid agatur in taberna,
ubi nummus est pincerna,
hoc est opus ut quaeratur;
si quid loquar, audiatur.
Quidam ludunt, quidam bibunt,
quidam indiscrete vivunt.
sed in ludo qui morantur,
ex his quidam denudantur,
quidam ibi vestiuntur,
quidam saccis induuntur;
ibi nullus timet mortem,
sed pro Baccho mittunt sortem.
Primo pro nummata vini:
ex hac bibunt libertini;
semel bibunt pro captivis,
post haec bibunt ter pro vivis,
quater pro Christianis cunctis,
quinquies pro fidelibus defunctis,
sexies pro sororibus vanis,
septies pro militibus silvanis.
octies pro fratribus perversis,
nonies pro monachis dispersis,
decies pro navigantibus,
undecies pro discordantibus,
duodecies pro paenitentibus,
tredecies pro iter agentibus.
Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege.
Bibit hera, bibit herus,
bibit miles, bibit clerus,
bibit ille, bibit illa,
bibit servus cum ancilla,
bibit velox, bibit piger,
bibit albus, bibit niger,
bibit constans, bibit vagus,
bibit rudis, bibit magus,
Bibit pauper et aegrotus,
bibit exul et ignotus,
bibit puer, bibit canus,
bibit praesul et decanus,
bibit soror, bibit frater,
bibit anus, bibit mater,
bibit ista, bibit ille,
bibunt centum, bibunt mille.
Parum sescentae nummatae
durant cum immoderate
bibunt omnes sine meta,
quamvis bibant mente laeta;
sic nos rodunt omnes gentes,
et sic erimus egentes.
qui nos rodunt confundantur
et cum iustis non scribantur.
ave liidaa!:D
El video és una mica aburrit, ja que el ritme sempre és igual.Consta d’un poema rimat en consonant i el vers és curt al mateix hexàmetre tractant del vi, la taberna, l’amor exòtic, la pobresa , l’aburriment de l’estudi la petició de regals que alivien la bobresa dels escolars.
alguna traducció:
In taberna quando sumus ~ Quan som a la taberna.
non curamus quid sit humus ~no ens cuidem que siguem pols. osigui que disfrutem de la vida perquè aviat ens convertirem en pols.
valee lidaa!
Aquesta cançó està composada per monjos que han deixat de exercir el cristianisme però, tenen la cultura suficient per composar amb precisió, aquesta cançó deu datar de l’edat mitjana, un cop l’imperi romà va caure i el cristianisme es va expandir. Com podem apreciar a la cançó el cant es molt semblant al cant gregorià.
No l’he traduït paraula per paraula, però sense diccionari crec que parla sobre la llibertat i sobre veure.. hi ha una estrofa on ens diu que tothom beu, ell, ella el pare, la mare jajaja tothom.
Com podem apreciar a la cançó el cant es molt semblant al cant gregorià (això que ha dit el Marc més amunt) la veritat és que és cert. Ho vam estudiar amb en Manel Tortajada a Història de la música l’any pasat!!!
Aquesta cançó ens la va enseñar una professora de l’altre cole cuan feiem el cant gregorià!
Ens va dir que eren pagans que cantaven a la taverna cançons de festa, i ademes amb instruments que els católics deien que la musica de veritat es cantava sense instruments i per lo tant amb instruments era una simbol pagà.
adeu!
buenu
Cuando estamos en la taberna
nos despreocupamos del mundo,
nos entregamos al juego
y por él siempre sudamos.
La cuestión es ésta: que se pregunte
qué se hace en la taberna
donde el dinero es camarero,
escúchese lo que digo.
Unos juegan, otros beben,
otros de forma indiscreta viven.
Pero de los que se dedican a jugar
unos allí pierden su ropa,
otros consiguen vestirse,
otros se visten con saco.
Nadie allí teme a la muerte
y por Baco tientan la suerte.
Monedas para la primera copa de vino,
de ella bebe el libertino,
beben la segunda por los cautivos,
despues de éstas la tercera por los vivos,
la cuarta por todos los cristianos,
la quinta por los fieles difuntos,
la sexta por las monjas casquivanas,
la septima por los soldados silvanos,
la octava por los frailes perversos,
la novena por los monjes dispersos,
la décima por los navegantes,
la undécima por los discordantes,
La duodécima por los penitentes,
la decimotercera por los los caminantes.
Tanto por el papa como por el rey
beben ya todos sin ley.
Beben la dueña y el dueño,
bebe el soldado, bebe el religioso,
bebe el hombre, bebe la mujer,
bebe el siervo con la criada,
bebe el rápido y el lento,
bebe el blanco, bebe el negro
bebe el constante, bebe el vago,
bebe el campesino, bebe el mago.
Bebe el pobre y el doliente,
bebe el desterrado y el ignorado,
bebe el joven, bebe el viejo,
beben el prelado y el decano.
Bebe la herrmana, bebe el hermano,
bebe la vieja, bebe la madre,
bebe ella, bebe él,
beben ciento, beben mil.
Poco duran seiscientas monedas
cuando se bebe sin moderación.
Beben todos sin final, aunque
beban con mente alegre.
Así nos fastidian todas las gentes
y así seremos pobres.
Que los que nos fastidian se vean
confundidos y no sean tenidos por justos.
(he trobat aixó, espero que estigui bé!)
http://webs.uvigo.es/masegosa/Intaberna.htm
Valee Lidaa!!
vale:D
Bueno la veritat és que la cançó és una mica aburrida perquè és sempre el mateix ritme.
En 1803, en un monestir benedictí de Beuern (Baviera, Alemanya), es van trobar una col·lecció de 300 poemes de principis del segle XIII, escrits per clergues que duien una vida licenciosa i desordenada.
He llegit la lletra traduïda de la Marina, i no se crec que és una lletra una mica repetitiva perquè per exemple diuen que bebeixen fins la tretzena copa de vi i va dient una per una, i també en lu de les persones que beuen perquè s’està 2 versos dient qui beu i qui no beu.xD
Bueno això és tot 😉
valee:)
interesant ._. yo en la taberna bebo
ave lida!!
estic dacord amb la laia la veritat la canço es avorrida perque la melodia es sempre la mateixa.
vale
La canço esta bé però és una mica aburrida ja que sempre és el mateix ritme.
Quan som a la taberna, poc pensem en la terra, anem de dret al joc, al qual sempre ens lliurem amb afany.
No us perdeu aquesta versió més moderna de In taberna quando sumus o aquesta altra amb ritme de Rihanna!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Quare Cupidini militaverim