Aquests dies al nostre institut heu pogut assistir a les xerrades d’alcohol i societat, a més arran de la visita dels alumnes de Mr. Delord a la cella vinaria de Teià, alguns pel passadís m’heu fet algunes preguntes sobre el paper del vi a Roma. Aprofito, doncs, l’interès i ens plantegem si les dones romanes podien beure vi,…
En els epigrames del poeta romà d’origen hispà Marc Valeri Marcial que va viure al llarg del segle I després de Crist, hi trobem força referències al vi i a les dones (quins vins esmenta, què en sabem?…):
Tens terres tu sol, Càndid, i tu sol tens sestercis;
tens copes d’or tu sol, i tens vasos murrins tu sol;
tens vi Màssic tu sol, i tu sol Cècub d’Opimi;
Tens també cervell tu sol, i enginy tu sol.
Tens de tot tu sol, jo no voldria negar-ho!
però tens la dona, Càndid, amb el poble.
Marcial III 26 (trad. Antoni Cobos)
Per no fer pudor, Fescènnia, del vi de la vetlla,
devores sense parar caramels de Cosmus.
Aquest esmorzar t’empastifa les dents, però res no amaga,
quan del fons de l’estómac et torna un rot.
¿No put més l’alè quan es barreja amb pastilles d’olor
i no arriba més lluny la doble fortor que et surt de l’ànima?
Així, les trampes massa vistes i les enganyifes sabudes,
deixa-les ja, i sigues borratxa sense dissimular.
Marcial I 87 (trad.Antoni Cobos)
N.B.: Ja hem tractat al nostre bloc diferents poemes de Marcial (L’horari d’un romà amb Marcial, A sopar amb Marcial, A la recerca del llatinisme en Marcial, Un epigrama de Marcial) que si no els heu llegit i comentat, ara pot ser un bon moment per conèixer aquest escriptor llatí tan sarcàstic.
