Category Archives: Llatí 4t ESO

Cinquanta anys d’Astèrix!

Avui celebrem el cinquantè aniversari d’ Astèrix i les llibreries ja fa uns dies (el 22 d’octubre) que han llençat a tot el món un nou àlbum: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix: El llibre d’or. Té 56 pàgines i ha sortit a la venda en més de cent idiomes, fins i tot en català. Tot i que René Goscinny va morir l’any 1977, encara l’il·lustrador Albert Uderzo el signa amb el seu nom. Dos immigrants han esdevingut tot un símbol gal!
Uderzo recrea uns herois ja jubilats i amb el rellotge biològic accelarat: bigoti de pèl blanc, vista cansada, flaccidesa…Astèrix viu envoltat dels seus néts i els explica històries de romans; Obèlix ha perdut les ganes de viure ja que no té forces per traslladar menhirs ni menjar porc senglar. De seguida recuperaran la força, però obliden que és el seu aniversari. Sort que els preparen una festa sorpresa amb els protagonistes de les 33 aventures de la col·lecció.

Per molts anys Astèrix i Obèlix! Sempre hi haurà qui es resisteixi davant del poder com Astèrix davant Cèsar! Nosaltres el celebrarem a classe de llatí de quart tot llegint cada un un àlbum a la recerca de llatinismes, de la petja de la cultura romana (exèrcit, habitatge, edificis, urbanisme, societat, …) perquè com ja va dir la meva alumna Alba López Luna Astèrix és més que un còmic, estudi que la va fer guanyadora del Premi Núria Tudela i Penya 2005 de la revista Auriga. Divertiu-vos, doncs, amb aquests herois gals i aporteu dades interessants, i no us oblideu dels anacronismes, també poden ser interessants.

No us perdeu Astèrix i els llatinismes i Les dotze proves d’Astèrix.

El MUHBA inaugura la Via Sepulcral Romana

21 Replies

Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.

Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:

Dissabte 31 d’octubre de 2009:

12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.

13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.

Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.

Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.

En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.

La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:

Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.

Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?

Visiteu aquesta pàgina i sobretot la Bàrcino romana. Aquest vídeo de ben segur us hi animarà!

Ara va d’aqüeductes!

34 Replies

Reprenent el tema de l’enginyeria romana, ha arribat l’hora dels aqüeductes (caldria llegir abans aquest apunt).

Si arrossegueu la imatge del visor descobrireu un emblemàtic aqüeducte romà. Resseguint l’enllaç, sabríeu dir de quina ciutat es tracta?

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/~mcapella/Player/visor_aquesducte.swf" width="450" height="270" wmode="transparent" /]

Per saber més sobre els romans i la gestió de l’aigua, aneu aquí. Després localitzeu altres aqüeductes romans. Al grup Flichr de Chiron trobareu moltes imatges d’aqüeductes romans amb llicència Creat¡ve Commons i podeu anar emplenat aquest Google maps obert a la col·laboració, Aqüeductes a la vista!

Veure Aqüeductes romans a la vista! en un mapa més gran

[youtube]http://youtu.be/d3c5Lc3K5J0[/youtube]

Els treballs d’Hèrcules, per Pepe da Rosa

26 Replies

Pepe da Rosa. Portada dun dels seus àlbums

Pepe da Rosa, en la portada d'un dels seus àlbums

Enguany fa 23 anys que ens va deixar el cantant i showman sevillà Pepe da Rosa.

Fa anys, quan em passejava per l’institut amb un radiocasset, posava a classe aquesta gravació que vaig fer, en una cinta de casset (alguns ja ni deveu saber de què parlo!), de la ràdio dels dotze treballs d’Hèrcules i aconseguia que els meus alumnes vinguessin contents a classe i en sortissin encara més. Aquest estiu vaig trobar per la xarxa un material fantàstic del company Pedro Luján sobre el foment de la lectura i Hèrcules amb alumnes de la ESO. Em va venir al cap aquesta gravació, la vaig buscar, l’he penjada a la xarxa i aquí la teniu. A veure si també aconsegueixo, com abans, el vostre somriure i les ganes de llegir i saber més dels dotze treballs d’Hèrcules. Els coneixia bé Pepe da Rosa? Què n’opineu?
També m’hauríeu d’ajudar a replegar tots els enllaços que a hores d’ara tenim publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne sobre l’heroi per si us inspiren i en fem més!

Juli Cèsar amb àlter ego

21 Replies

Com ja és habitual a El Fil de les Clàssiques, ens torna a visitar Juli Cèsar, però ho fa amb el llatinisme de la setmana prescrit per les PAU de llatí (alter ego) i una altra locució llatina que haureu d’encertar a partir de l’estupefacció de Juli Cèsar en veure al bloc el vídeo del Chiki Chiki (Πιτσιρίκι) de Χρήστος Βάμος. Haureu de definir aquests dos llatinismes en català i, tot seguit, fer-ne una frase personal. Realment Cleòpatra va ser l’àlter ego del conqueridor de les Gàl·lies?

Artis aenigma III

25 Replies

El curs passat ja us vaig proposar algun enigma mitològic (Artis aenigma i Aenigma II), inspirada pels famosos enigmes del company chironià Lluís Inclan. Enguany continuarem perquè crec que estimulen l’interès i la curiositat i ajuden a adquirir la competència comunicativa. Us fan pensar i interrelacionar el que estudíeu. Jo crec que part del fracàs escolar és perquè s’estudia fragmentàriament i es col·loca el coneixement en compartiments, en calaixos, com els de la Venus de Dalí de l’aenigma II (tot al seu lloc!); però precisament la bellesa de la Venus no és un calaix, sinó tota l’obra, ara bé també seria imperfecta si li faltés només que fos el pom d’un dels calaixos.

Dit això, l’enigma d’art d’avui és aquest:

Caserta. Wiquimèdia

Si heu visitat Caserta a Itàlia potser heu pogut contemplar aquest curiós grup escultòric de temàtica mitològica. A quin mite pertany? Ens el podeu explicar sense faltes d’ortografia i amb bona expressió, tot citant el nom de l’escriptor llatí que ens el preserva i a on vosaltres l’heu llegit. M’agradaria conèixer també la vostra opinió personal (us ha agradat, a què us recorda,…) i tot el que us vingui de gust sobre aquest enigma.

Us dono una pista, tot i que no sé si us serà de massa ajut, Jean-Paul Sartre en la seva obra filosòfica L’être et le néant 1943 l’utilitzà per donar nom a un complex, a una perversió d’ordre psicosexual en què la mirada curiosa i lasciva desencadena la búsqueda.

Dones ciclop i llibres!

20 Replies

Acabo de rebre un e-mail de la nostra amiga i col·laboradora, Mercè Otero, en què em donava a conèixer una col·lecció de l’editorial Errata naturae que desconeixia: La mujer cíclope i em passava la portada del llibre que li acabaven de regalar: Las bibliotecas de Dédalo d’Enis Batur; per tant, no us puc dir encara què tal és però aquest petit tast és molt suggerent i ens motiva segur a la lectura:

“Todos los escritores ligados a la Biblioteca a través de las suyas personales, para mí uno de los pilares fundamentales de la vida (aunque tenemos muchos congéneres que no han escogido dicho pilar o no le han dado importancia), han formado una especie de cadena desde Alejandría hasta la actualidad. Desde el Museion y la Bibliothekai, para nosotros siempre ha existido un director simbólico de la Gran Biblioteca en cada era. El primer director de nuestra época creó a partir de los libros un espejo de metáforas que no tardó en influirnos a todos: de no haber sido por Jorge Luis Borges, no habríamos buscado, encontrado y perdido nuestra singularidad en la repetición. En cierto sentido, cada uno de nosotros ha demostrado los lazos de sangre que nos unen creando variaciones de la Biblioteca de Babel, de los libros quemados, de las pérdidas irreemplazables, de los diseños de Boullée, de los grabados de Piranesi, del final de Auto de fe, de El nombre de la rosa, de los poemas de Char. “ (pàg. 93)

Promet, oi! De referents clàssics a la tapa del llibre, n’hi ha una pila. Quins heu trobat? (Cliqueu damunt la imatge)

En la mitologia grega, hi havia almenys tres tipus diferents de ciclops. Sabríeu definir-los. A quin d’ells pertany el treball de Cultura Clàssica de la Maria Salat? Existeixen, però, les dones ciclop? On les trobem?

D’Errata naturae, us recomano El bibliómano ignorante de Llucià de Samòsata, publicat a la col·lecció Los Agripianos.

Aquest llibret inclou dos textos: El bibliòman ignorant i Si busqueu una nova vida, compreu un dels nostres estils filosòfics! Són dos textos breus de caràcter humorístic. El bibliòman ignorant (Quina diferència hi ha entre bibliòman i bibliòfil?) es presenta com un escrit, una carta, on una persona se’n fot del seu destinatari, ja que només compra llibres per poder dir que els té però que mai no se’l llegeix. Sols els compra per semblar culte.(La història no us recorda la notícia de Michael Jackson, entre d’altres, i els deu mil llibres que tenia a la biblioteca de casa seva, notícia que va sortir a la premsa quan es va morir? Bé, jo conec gent que té un piano de cua, sense saber-lo tocar, i una biblioteca envejable amb tots els fulls intactes!)

A la segona història, hi ha una subhasta organitzada pels déus grecs on hi ha a la venda alguns dels filòsofs grecs de més renom, caracteritzats amb molt d’humor: Sòcrates, Pitàgoras, Diògenes i Heràclides. (Qui no compraria un bon pensador! Què seria dels polítics sense els seus ideòlegs i trenadors de discursos!) Els déus se n’alegren, és clar, de desfer-se d’uns personatges que només els creen problemes! (Ja sabeu què passa amb qui pensa massa o destaca massa!).

Llegiu!

Les ciutats de l’imperi romà avui

36 Replies

Mapa animat de la història de Roma i el seu imperi

Aquests dies hem començat en el Moodle Fil i a classe a treballar l’imperi romà. Què n’era de gran (en algun moment de la seva llarga història)! A poc a poc l’anirem abastant; avui, després de visionar el vídeo i els mapes Ciutats i províncies de l’imperi romà, veurem amb quines ciutats actuals es corresponen les antigues ciutats de l’imperi romà. Com ho treballarem? Doncs, amb Google Maps!

Veure Les ciutats de l’Imperi Romà avui en un mapa més gran

Quines se semblen? Quines coneixies? …

D’aquest Google Maps, tria cinc ciutats actuals de cinc països diferents i escriu en forma de comentari el seu nom en llatí i un xic d’informació que podrem afegir al Google Maps. Condició: no es poden repetir fins que no les tinguem totes, però sí millorar la informació dels companys.

Juli Cèsar amb “opera prima”

48 Replies

Juli Cèsar torna aquesta setmana a visitar-nos i ho fa amb un altre llatinisme. Sabeu què significa? Per demostrar que l’enteneu bé, deixareu una frase vostra (sense faltes d’ortografia, ni errors gramaticals) en forma de comentari. Quan trobeu aquest llatinisme en un llibre, revista o diari tornareu a comentar tot posant la referència (publicació, pàgina…) on l’heu trobat. Sobretot, no feu enfadar Juli Cèsar!

Les llengües indoeuropees avui

82 Replies

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla