Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.
Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:
Dissabte 31 d’octubre de 2009:
12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.
13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.
Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.
Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.
En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.
La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:
Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.
Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?
Visiteu aquesta pàgina i sobretot la Bàrcino romana. Aquest vídeo de ben segur us hi animarà!
Ave Lida!! Enguany no farem l’exposició del dia d’Halloween amb vam fer l’any passat, però farem una altre cosa millor i és que anem al parc del laberint :D. He buscat una mica informació sobre els funerals romans: els monuments funeraris dels romans s’estiuaven fora dels límits de la ciutat i és solien decorar amb jardins als costats, com podem veure a Pompeya, també podem destacar que a més dels jardins, les tumbes estaven dotades d’elements per a poder celebrar banquets funeraris amb els quals els seus éssers benvolguts honraven al difunt (tubs de libació, pèrgoles, exedres i pous). Freqüentment es realitzaven ofrenes d’ous, jueves, llentilles i vi, ja que el vi era el substitut de la sang (beguda preferida dels morts).
L’espai de l’enterrament,”sepulchrum”, va adquirir el caràcter de lloc sagrat,”locus religiosus”,en el qual tan sols podien accedir els familiars.
En el cap dels difunts és posava les corones que havia rebut en vida i també es dipositava al costat del cadàver una moneda perquè Caront transportés la seva ànima amb barca i travessar així la llacuna Estígia cap al regne dels morts. Finalment el cos del difunt es col•locava sobre una llitera amb els peus cap a la porta d’entrada, envoltat de flors, símbol de la fragilitat de la vida i es cremaven perfums. Segons la condició social romana, el difunt s’exposava de tres a set dies.
Les principals inscripcions funeràries dels romans eren D.M.S., Dis Manibus Sacrum (“Consagrat als Déus Ragis”), H.S.I., -Hic Situs Est- (“aquí està enterrat”), o S.T.T.L., -Sit Tibi Terra Levis- (“que la terra et sigui lleu”).
Vale Lida!! ens veiem demà 😀
Molt bona recerca Lina!
Hola!
Que fort, tenir tumbes dels Romans en una ciutat tan gran com Barcelona.
He vist una imatge del video que surten les tumbes, i mes arriva hi ha un carrer ple de motos.Segur que la gent tira coses, els maleducats.
S.T.T.L., -Sit Tibi Terra Levis- significa que la terra et sigui lleu.
Quina cosa mes curiosa, aixó de pensar que despres de la mort si pronúncien el nom del mort que seguiria viu.
Segú que molta gent el pronuncia quan llegeix el nóm de la tumba.
Llegiu la notícia a El Periódico i visioneu la sepultura d’un gos en el nou espai d’interpretació de la Via Sepulcral Romana a Barcelona: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=657729&idseccio_PK=1022
Us recomano la lectura d’aquest apunt de Sebastià Giralt a Els dies de Dèdal.
Ave!
STTL és una locució llatina que significa “que la terra et sigui lleu” i que els romans posaven a les tombres referint-se a l’angoixa que produÏra el pes de la terra sobre el cos del mort.
Vale!
Salve!
Aquest locució llatina STTL significa: “que la terra et sigui lleu” . Abans els romans i posaven a les tombres el pes de la terra sobre el cos del mort.
Abans els romans feien coses molt diferentes a les nostres i una d’aquesta coses es la que explicat!
Vale!
Salvete!
Com bé han dit els meus companys tant de primer com de segon de batxillerat STTL, és una locució, lògicament llatina, que significa Sit tibi terra levis, que traduït al nostre idioma és “Que la terra et sigui lleu”. Sabia el significat d’aquesta locució des de l’any passat, i la recordava lleugerament, però després d’haver fet una lectura d’aquest article i de cercar a internet, m’he refrescat la memòria.
Ja tinc ganes d’anar a la sortida de divendres!
Valete!
Lina, què és això que has posat al teu comentari referent a D.M.S.?
Ave Lida! una vegada vist el teu comentari, veig que tens raó.
L’inscripció funerària és “D.M.” que vol dir ” dedicat als deus manes”.
El manes eren ànimes dels éssers estimats que havien mort.
He trobat informació molt interessant sobre els deus Manes:
Els primitius Déus Manes es mantingueren fins la consolidació del cristianisme com els déus d’Ultratomba.
Els Manes eren les ànimes dels difunts. El temor als déus Manes es traduïa en la dedicació d’ofrenes anuals de flors, llet, vi i mel en les festes parentalia del 21 de febrer; rituals semblants tenien ocasió durant el novenarium que seguia tots els enterraments.Existia la creença que els dies de mitjans del mes de maig era un temps propici per què els fantasmes dels morts es trobessin insatisfets. El pare de família, les nits del 9, 11 i 13 de maig, havia de recórrer la casa pronunciant conjurs per a foragitar-los.El lloc on hi havia dipositat un cadàver era propietat dels Déus Manes i tenia caràcter religiós. ( http://www.cefax.org/tecno/roma07/pagina8.htm)
Ave!!
Gran article!! Sttl que la terra et sigui lleu , ja que els romans interpretaven que el cos de la persona havia de soportar la terra.
vale!
Salve!!
Penso que aquest és un article molt interessant. M’ha sorprés molt que en una de les nostres ciutats més properes i més grans poguem trobar tombes.
El que significa STTL (Sit Tibi Terra Levis) és: “que la terra et sigui lleu”. Els romans posaven abans sobre cada tomba el pes de la terra sobre el cos del difunt.
Vale!!
És un gran artícle Lida, y molt interessant.
STTL (Sit Tibi Terra Levis) és: “que la terra et sigui lleu”.
Aquest estiu els meus pares s’han dedicat a portar-me de ruina en ruina per tot el sud, perque els hi agrada molt i a mi també pero la pròxima vegada que vulguin anar a veure alguna ruina ja els diré que em portin a Barcelona que esta més a prop.
Cada cop que parlem de ruines penso que és fascinant que sota els nostres peus i així un altre món molt diferent del nostre del qual nosaltres provenim d’allà. No me’n faig la idea, em fascina.
Vid. LA VIA SEPULCRAL ROMANA DE BARCINO http://cicerobarcino.blogspot.com.es/2013/08/la-via-sepulcral-romana-de-barcino.html?spref=tw
Salve!
Ja que parlem d’una Via sepulcral, nosatres us parlarem sobre les vies romanes:
Les vies formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà. Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l’Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l’Imperi. Fins a finals del segle IV aC, les calçades romanes eren poc més que senders que conduïen a Roma des de les distintes ciutats del Laci. Des d’aquest moment van començar a construir-se segons un pla establert, dissenyat conjuntament amb el programa tàctic d’expansió. En tenir un significat militar considerable, es van desenvolupar sistemes més complexos de construcció de calçades, en vista a fer-les més permanents i millors per a suportar diferents tipus de trànsit. Es van usar pedres de diferents grandàries per a construir unes calçades sòlides: les pedres grans es col•locaven en la base i sobre aquestes s’establia una capa de pedres més reduïdes. En alguns casos, normalment en les rutes més importants, sobre aquests fonaments es col•locava un ferm de llambordes. Segons la llei romana tota persona tenia dret a usar les calçades, però els responsables del manteniment eren els habitants del districte pel qual passava. La via romana més antiga documentada la península és la que enllaçava els poblats d’Iluro i el d’Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC. Per Barcelona i València passava la Via Augusta, que unia Cadis amb els Pirineus.
Salve 🙂
Aqui deixo un comentari sobre com va ser la conquesta romana a Catalunya.
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber. Comença el segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. El territori a l’arribada dels romans estava compost per un conjunt de tribus íberes i colònies hel•lèniques, i no seria fins segles després que es formaria el que avui entenem com Principat de Catalunya.
Aníbal, que havia succeït Àsdrubal el 221 aC, en assaltar i sotmetre Saguntum, va trencar el Tractat de l’Ebre i esclatà la segona Guerra Púnica. El cartaginès va recórrer la costa del llevant peninsular i va contreure pactes amb molts pobles indígenes; va traspassar els Pirineus i els Alps i entrà a Itàlia, on infringí una sèrie de derrotes als exèrcits de Roma. A Ibèria restava Àsdrubal Barca com a lloctinent al sud, mentre Hannó controlava l’àrea al nord de l’Ebre.
El 218 aC la República Romana decidí tallar els subministraments i la ruta de retirada de l’exèrcit cartaginès. Gneu Corneli Escipió Calb comandant 60 naus, 10.000 infants i 700 genets, uns 30.000 homes en total (equivalent a quatre legions) desembarcà a Emporion, factoria grega aliada dels romans, i es dirigí per terra seguint la via Heraclea, cap a Cissa on derrotà les forces cartagineses i hi establí una base militar, on després s’aixecaria la Tarraco romana. Després marxà cap a l’Ebre, on esclafà els contingents púnics d’Asdrúbal en una batalla naval a la seva desembocadura. Aprofità la campanya per segellar pactes d’amistat amb els pobles indígenes i renovar els antics, i contractar mercenaris ibèrics. Poc després el seu germà Publi, que havia acudit amb ell com a legat, marxà a la costa etrusca per mar quan s’assabentà que Aníbal havia creuat els Alps, però tornà a Hispània el 216. Publi també va contreure pactes personals amb cabdills com Indíbil, reietó dels ilergetes. Així, els dos germans Escipions, entre el 216 i el 212, seran els comandants en cap de les tropes romanes a la península, front a l’exèrcit púnic comandat per Asdrúbal i Magó. En aquests anys aconseguiren sotmetre els pobles de la costa catalana, derrotar Àsdrubal a la batalla d’Ibera el 215 aC, conquerir Saguntum el 212 aC i establir defintivament el seu quarter general a Tarraco, fins que foren derrotats i morts pels cartaginesos el 211 aC en terres de l’actual Sierra Morena.
El 210 aC arribà Publi Corneli Escipió Africà Major, fill de Publi, que volia venjar la mort “del seu pare, del seu oncle i el de la pàtria”, amb 10.000 infants, 1.000 genets i 28 naus militars. S’enfrontà amb els cartaginesos, que comptaven amb 25.000 soldats d’infanteria i 2.500 genets, i el 209 aC aconseguí prendre Cartago Nova, la capital púnica a Hispània, cosa que va fer que Magó es rendís al romà, i que Escipió n’aconseguís un important botí. Posteriorment va instal•lar-hi una guarnició. Dues altres grans victòries de la República romana contra els cartaginesos foren les de Baecula el 208 aC, i la d’Ilipa el 207 aC.
Una nova via sepulcral romana a l’Eixample de Barcelona
Evidències d’un nou tram de via sepulcral romana altimperial a les excavacions del Mercat de Sant Antoni. http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/una-nova-via-sepulcral-romana-leixample-de-barcelona/
Pingback: Els llatinistes du Lycée-Collège du Diois al Cristòfol Ferrer! | El Fil de les Clàssiques
Romans sota els antics jutjats de Barcelona
L’aparició d’una necròpolis després de l’enderrocament de l’edifici altera els treballs de desenrunament https://cat.elpais.com/cat/2018/07/19/catalunya/1532026321_785368.html?id_externo_rsoc=TW_CC
Ja han passat deu anys!