Category Archives: Llatí 1r Bat.

El secret de Midas

Andrea Vaccaro "El rei Midas"

Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!

Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.

Narracions de mites clàssics (ed. Teide, adaptació de M. Capellà)

  1. Ara ja saps quin és el secret del rei Midas?
  2. Quin favor li va concedir el déu Bacus quan li va tornar Silè, el sàtir de més edat?
  3. Però, quan, fins i tot, el menjar que es duia a la boca es convertia en or, es va veure obligat a suplicar que el seu do rescindís. Com?
  4. Va existir el rei Midas?
  5. Els mites sovint expliquen l’origen de diversos fenòmens naturals. Quin fenomen explica aquest mite del rei Midas?
  6. En una contesa musical entre Apol·lo i Pan, Midas per haver decidit en contra d’Apol·lo, quin càstig rep d’aquest déu?
  7. Qui coneixia el seu secret, malgrat que ell ho dissimulava amb un barret? Què va fer aquest?
  8. Què és avui el rei Midas?

  9. El mite del rei Midas ha tingut llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la música, en el cinema, en els dibuixos animats, en el llenguatge (“ser el rei Midas de”), en la publicitat, en la blogosfera…Fes recerca i deixa’n constància en el teu comentari.
  10. Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!

N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).

Metamorfosis enfarinades de neu

Aquest cap de setmana, just a nivell de mar, Quíone, la filla de l’Oceànida Cal·líroe i del riu Nil, que en vida va haver de suportar les brutalitats d’un pagès i per ordre de Zeus va ser col·locada per Hermes entre els núvols, ens ha enfarinat de neu (χιών) els nostres personatges mitològics ja transformats en plantes i flors. Vet aquí uns quants que em vaig trobar gaudint de la nevada vora de casa, tot i que algun camperol amb quionofòbia deu estar encara enfadat amb aquesta venjança de Quíone!

Quines metamorfosis s’amaguen darrere d’aquestes plantes i arbres? Comenteu-les per ordre. Quines no heu reconegut? Tot seguit, trieu la que més us hagi agradat i feu una recreació, en prosa o en vers, com si fóssiu el narcís gebrat, l’acant cobert de glaç o les canyes que amaguen el secret de Midas… Com us sentiu?… Heu de demostrar que reconeixeu la planta o l’arbre i que sabeu el mite de la seva metamorfosi.

Els arbres monumentals, tota una herència

És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!

A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!

L’ablatiu absolut més numismàtic!

No és la primera vegada que estudiem a El Fil de les Clàssiques l’ablatiu absolut amb les monedes, però crec que us cal observar amb atenció aquestes monedes romanes i comentar quina construcció sintàctica tenen en comú, en què consisteix, per què la trobem en les monedes, quines construccions d’ablatiu absolut heu detectat i quines són les seves traduccions possibles:

Feu memòria i recordeu construccions d’ablatiu absolut en llatí (us pot ajudar a fer memòria!); tot seguit, feu recerca i si trobeu més monedes amb una construcció d’ablatiu absolut, deixeu en comentari l’enllaç.

Clàssics d’or: Quid nobis dederunt?

A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca,  també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!

Ecce!

Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.

Ad multos annos, Chiron! Tal dia com avui el nostre president, Carlos Cabanillas, posava la primera pedra al seu bloc. Chiron ja té set any! FELICITER!

Per cert, Quid nobis dederunt? Tu has rebut aquesta herència, ara et toca passar-la! No te n’oblidis!

Torneu a navegar! Odissea 2013

No ha calgut cap apunt perquè els filadors aràcnids us vulgueu embarcar de nou en el concurs Odissea. Un avís al Facebook de Fildelesclassiques ha estat suficient perquè ja tinguem a l’institut Premià de Mar, una vila marinera, una bona colla de tripulants enrolats de batxillerat i un equip d’ESO!:

  1. Deixebles d’Orfeu (Patrícia, Laura L. i Rocío)
  2. Les Miníades (Cristina A., Alba i Núria)
  3. Europa (Uxue, Laia S. i Rabab)
  4. Tempus fugit (Hady, Noèlia i Marta)
  5. Vendetta (Cris B., Laia B. i Luis)
  6. Spartans (Ivan i Eric)
  7. Aletheiae (Irina i Andrea)
  8. Les Afrodites (Maryam, Yasmina i Marta B.)
  9. Sine qua non (Clàudia, Elisa, Marta V.)
  10. Els aràcnides (Víctor B., Nora i Paula)
  11. Amor uincit omnia (Alina, Sheila i Xènia)
  12. Les sacerdotesses de Tebes (Laia M. i Sara)
  13. Les mènades (Chaima, Yousra i Lou)
  14. Rigor mortis (Naim i John)
  15. Rosas Pulchras (Àngela i Laura D.)
  16. MANUSAUTEM (Alma i Aïda)
  17. JERC pdm (Roger, Jordi i Sergio)
  18. Akropolis PDM (Xavi, Víctor S. i Víctor H.)
  19. Nubes flavae (Andreu, Marta G. i Àlex)

Falta encara algun despistat o despistada per pujar a la nau? Potser jo he perdut el compte i m’he descuidat part de la tripulació?
Llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació!

No sóc Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible arreu!


Ver Odisea 2013 en un mapa más grande
 

 

Ecce pictura XIII: Quae fabula est?

Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i, com en altres ocasions, després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta pintura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.

 

Wikipedia Commons

 

En acabar, explica per què és un mite etiològic, és a dir, què pretén explicar i per què?

És un mite que ha tingut molta pervivència i sovint l’hem tractat en els nostres blocs. Recordes algun apunt? No t’oblidis de posar l’enllaç. En coneixes més pervivència?…

 

Visitem Tàrraco amb els alumnes de Lyon

Del 28 de novembre al 5 de desembre un grup d’alumnes del Lycée La Martinière Duchère de la ciutat francesa de Lyon han vingut al nostre centre en un intercanvi organitzat pel departament de llengües estrangeres. Hi han participat alumnes de 3r i 4t d’ESO, a més de 1r de batxillerat.

El dia 30 vàrem fer una visita conjunta a Tarragona romana i el dimarts dia 4 una passejada per la vila de Premià de Mar. La resta de dies els alumnes francesos han visitat llocs emblemàtics de Barcelona i el cap de setmana han estat amb les famílies acollidores. Ara ja han tornat a Lyon i del 12 al 19 de març es farà el retorn d’aquest intercanvi en què segurament es visitaran les restes romanes de Lugdunum.

 

El llatí, llengua científica fins al segle XVIII

El llatí és històricament la llengua d’Europa. El llatí no va desaparèixer amb la caiguda de l’Imperi romà el 476, ni tampoc amb el naixement de les llengües romàniques. És una llengua viva des de Romania fins a Amèrica llatina i perviu també en una part important del lèxic de les llengües anglogermàniques i del basc. Efectivament, quan comencen a aparèixer les llengües romàniques (que donen els primers senyals de vitalitat i fixació oral al voltant del segle X), no deixa d’existir una presència bàsica de la llengua llatina com a idioma, en primer lloc, d’una institució tan fonamental en aquell temps com l’Església i, després, de l’ensenyament, de la ciència, del govern, de la justícia, de la diplomàcia i de la literatura. Fins al segle XVIII il·lustres homes de ciència com Bacon, Newton, Kepler, Von Linné, etc. i filòsofs com Descartes, Spinosa, Leibniz, Kant, etc., van escriure les seves obres en llatí. És a dir, que el llatí, encara que va desaparèixer com a llengua d’ús, va romandre com a llengua de l’Església i com a llengua docta de la ciència i d’una variada literatura erudita.

Enguany hem celebrat la 17a Setmana de la Ciència amb el túnel d’Eupalinos amb Geogebra, el perquè dels noms dels animals i els mites i amb un recull de científics i científiques que varen escriure les seves obres en llatí o bé ens són ben conegudes les seves aurea dicta. Gràcies a la col·laboradora aràcnida, Mercè Otero, hem acabat fent recerca i hem pogut també incloure algunes dones de ciència i la seva relació amb el llatí. Ara et toca a tu, has de mirar quines científiques hem inclòs en la nostra recerca cooperativa i col·laborativa, ajudar-nos a ampliar encara més la relació dels científics amb el llatí, trobar una explicació de per què la taxonomia botànica fins fa poc ha estat en llatí, per què els planetes tenen nom de déus romans, per què Pu és el símbol del plutoni o Au de l’or?…

Una vegada has visualitzat el muntatge, què t’ha semblat? Què t’ha cridat l’atenció?, Quines aurea dicta coneixies?, etc.

En quina llengua els científics donen a conèixer avui en dia les seves teories, descobriments, hipòtesis…? Per què creus que fins al segle XVIII el llatí era la llengua científica? Per què ho deixà de ser? Quina petjada en la ciència encara té el llatí? Per què creus que s’ha d’estudiar llatí? Per què una alumna de ciències aquest any en el nostre centre ha triat -i li han concedit- fer llatí a primer de batxillerat amb el grup de batxillerat humanístic?, etc. Raona les respostes en comentari.