Category Archives: Grec

Jornada de Portes Obertes a l’institut Premià de Mar: dissabte 5 de març

Aquest dissabte, 5 de març vine a la Jornada de Portes obertes de l’Institut Premià de Mar! I si vols estudiar Batxillerat Humanístic, amb matemàtiques (LLatí i Matemàtiques) o sense Matemàtiques (LLatí i Grec), passa’t per INFO 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer i podràs conèixer el projecte educatiu de Clàssiques digitals i els espais digitals de l’àrea de llengües de l’IPM.

Vet aquí el nostre centre en llatí!

A la revista del centre Somnis hi trobareu més informació.

Ens veiem dissabte i fem un kahoot!

kahootjornadaipm2016

Tenim tots els diccionaris de Grec-Català!

Cap alumn@ de grec sense diccionari! Gràcies a la dotació econòmica d’algun premi, finalment tenim més diccionaris de Grec-Català i, fins i tot, el Diccionari Grec-Català. D’Homer al s.II dC!

ECCL – European Certificate for Classics 2015: Elex & Egex Vestibulum

Elex&Egex2015Premià_de_Mar

Un any més els alumnes de clàssiques de l’IPM han fet els exàmens europeus de llatí i de grec, promoguts per EUROCLASSICA en diferents països i els han superat majoritàriament amb èxit (i fins i tot hi ha hagut 3 Gold: dos de llatí i un de grec). A més de demostrar la seva competència plurilingüe, han rebut el Certificat Europeu amb el segell del Dia de les Llengües del Consell d’Europa: ECCL – European Certificate for Classics 2015. Hem de felicitar, doncs, els 10 alumnes que han tret el nivell Elex Vestibulum de Llatí (a aquest examen de llatí s’hi han presentat els 21 alumnes de primer de Batxillerat de LLatí) i els 7 del nivell Egex Vestibulum de Grec (vid. Examen de Grec fet pels 10 alumnes de segon de Batxillerat de Grec).

Un matí a la Facultat de Filologia de la UB

CRAI Biblioteca de Reserva

Els alumnes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí del nostre centre han tingut la gran sort  de passar un matí, com altres promocions, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. No sols hi han trobat referents clàssics al vestíbul (Sant Isidor) sinó que han tingut la sort de poder conèixer de prop les diferents biblioteques, ben guiats per l’Esther, i, gràcies a les explicacions de la Teresa, saber de l’existència de manuscrists, incunables, impresos acolorits a mà…, fins i tot, d’un incunable del segle XV, malauradament mutilat, de Virgili … després de fer una visita guiada per les biblioteques, l’hemeroteca, poder consultar diccionaris i tenir a les mans les principals edicions dels textos clàssics a la biblioteca de Llatí (Teubner, Oxford, Cambridge, Loeb,  Budé, Bernat Metge, Gredos, Alma Mater…), admirar-se de la gran quantitat  de llibres de sintaxi a la Biblioteca de Romàniques … i, com a colofó, assistir a dues magnífiques conferències de Batxillerat (Curs 2015-2016), organitzades des de fa cinquanta anys per la Secció Catalana de la SEEC:

Conferència de Llatí
11:30-12:30
Les vies de comunicació com a eix vertebrador de l’Imperi Romà
A càrrec de la dra. Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia (UAB)

Conferència de Grec
12:45-13:45
Teseu, l’heroi d’Atenes
A càrrec de la dra. Montserrat Reig Calpe, catedràtica de Grec (Institut Joanot Martorell – Esplugues del Llobregat)

Realment, és tot un privilegi poder gaudir d’un matí així. No tothom  pot conèixer així la Facultat de Filologia i respirar l’aire de les biblioteques de debò, les magnífiques col·leccions de llibres, …; així com de gaudir de la conversa amena i alhora científica de dues grans persones, sàvies i alhora comunicadores, com són la dra. Isabel Rodà i la dra. Montserrat Reig.

Des d’aquí, alumnes, us vull fer reflexionar sobre el fet de valorar la gran oportunitat que ens han brindat les persones que treballen a les biblioteques de la Facultat de Filologia, i a la presidenta de la secció catalana de la SEEC, la dra. Esperança Borrell, per organitzar aquestes magnífiques conferències PAU que, de ben segur, es mereixerien una sala més gran que la capella, i sense columnes, com l’Aula Magna o el Paranimf, per tal de poder arribar a molts més estudiants de Grec i de Llatí i , si cal, pagar per assistir-hi. Com a alumnes privilegiats, us agrairia que compartíssiu hic et nunc l’experiència.

Amor i triomf en la mitologia grega

Després del tema de la mort i del pas del tempshic et nunc us animo a llegir la literatura grega que és mitogràfica i a gaudir dels seus mites amb el fil de l’amor i el triomf de déus i herois de la mitologia grega:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HusWa1j-b7U[/youtube]

Qui es vol enrolar en el concurs Odissea 2016?

Ja és oberta la inscripció per a poder participar a la V edició del Concurs Odissea, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. Us hi podeu apuntar fins dia 26 de gener de 2016.

El tema de l’Odissea 2016 és la guerra a Grècia i a Roma.

 L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC i aquesta ja en fa cinc.

Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, Aragó, Canàries (que hi participa per primer cop), Galícia, Extremadura, la Rioja, València-Castelló i Alacant.

Esteu ben preparats que el concurs comença  cada dia amb una pregunta (enguany a les 9.30).

La primera fase del concurs es durà a terme entre l’1 i el 4 de febrer, i s’allargarà fins el 2 de març (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari.

S’estableixen els següents premis

   I. FASE catalana

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
  • Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

II FASE estatal

  • Primer equip classificat: 525 euros.
  • Segon equip classificat: 225 euros.
  • Tercer equip classificat: 150 euros.

 Podeu seguir l’actualitat del concurs a través de Facebook i de Twitter (#odisea2016).

No us deixeu vèncer per l’abandó, no perdeu la clau d’inscripció i embarqueu-vos en aquesta nova singladura. L’important és arribar a Ítaca un xic més savis. Gaudiu de la travessia!

Recordeu:

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc)

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

 Les preguntes, preguntes-pista superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català (Vid. preguntes freqüents).

Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup. 

Al web hi ha una relació de preguntes i respostes relatives a la participació correcta en el concurs.

Hem d’agrair als organitzadors que hagin inclòs el que fa temps es reclamava: El temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta).

El curs passat, els equips més agosarats del nostre institut van ser  Els ungits per Atena  (Judith, Marta i Arnau) i Les espartanes (Ana, Rebeca i Clara) i, en l’anterior, Les Nimfes (Irina, Andrea i Xènia). Feliciter!

Odissea 2014

Odissea 2015

Qui es vol enrolar en aquesta aventura? El tema de la guerra malauradament és massa actual, però conèixer el passat ens pot ajudar a entendre el present i a evitar guerres en el futur. Aprofundim, doncs, en la guerra per valorar i desitjar més la pau!

Mapa de centres participants Odissea 2016 (1492 equips, 3800 alumnes, 363 professors i 263 centres):

Tot i ser els alumnes d’intercanvi a Alemanya, força equips de l’IPM participaren en el Concurs Odissea 2016:

4t ESO Latin (opt.2 English): Un sol grup Los Chicles (Fatoumata, Libby i Edgar)

1r Batxillerat Grec i Llatí: Afroditas (Maria, Alexia i Valentina) Ulisses i les Muses (Eloi, Irene i Sandra) Floretes (Chorouk, Claudia P. i Júlia) Iwik (Mar, Erola i Mireia) E&W (Abril i Clàudia O.) Enanitos verdes (Joaquín, Ramón i Robert) La cala d’Ítaca (Carlota, Laia A. i Laia C.)

2n Batxillerat Grec i Llatí: Un sol grup: Pa qué (Carlos, Raül i Marc)

Seguiu l’actualitat a Twitter #odiseaXVI i a Pinterest

Els grecs i la història de la llum

vid.Φῶς, φωτὀς al nostre bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots

Ens hem de remuntar a Grècia, bressol de la ciència, per parlar de la història científica de la llum.

Bust d’Empèdocles, atri del Liceo Classico Empedocle di Agrigento

Empèdocles ( Ἐμπεδοκλῆς) considerava que Afrodita havia fet l’ull humà a partir dels quatre elements i que, gràcies al foc que havia encès, havia fet possible la visió. Deixant a banda la llegenda, Empèdocles considerava que hi havia una interacció entre els raigs que sortien dels ulls i els raigs provinents de fonts lluminoses com el sol. En astronomia, va identificar correctament que la llum de la lluna  no era llum  pròpia, sinó reflectida,  i de la del Sol en pensava el mateix.

Euclides, Museo dell’Opera del Duomo, Florència, Itàlia.

Euclides (Εὐκλείδης) va avançar en l’estudi de la llum i de l’òptica. En el seu tractat Òptica, va fer un estudi matemàtic de la llum, tot elaborant postulats importants relatius a la naturalesa de la llum i afirmant que la llum viatja en línia recta. Va escriure les lleis de la reflexió i les estudia des d’un punt de vista matemàtic.

Heró d’Alexandria. Còdex de Sant Gregori Nazianzè. Manuscrist del segle IX

Heró d’Alexandria (Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va formular a Catòptric (κατοπτρικά) que la llum recorre el camí més curt entre dos punts.

“Ptolemeu amb l’esfera” de Joos van Ghent i Pedro Berruguete, Louvre

Entre els científics grecs que van fer aportacions a l’estudi de la llum, cal destacar Claudi Ptolemeu ( Κλαύδιος Πτολεμαῖος) que va realitzar un estudi de les propietats de la llum que està recollit en el seu tractat Òptica, un estudi matemàtic de la refracció i reflexió de la llum.

Després dels grecs, van haver de passar 1.000 anys fins arribar a les contribucions del persa Ibn al-Hàytham que en el segle XI  explicà -amb idees modernes- el paper de l’ull en la visió, distingint entre la il·luminació de l’objecte per una font lluminosa independent de l’objecte i de l’ull, i la visió d’aquest objecte per part de l’ull, alhora que exposà les primeres idees sobre reflexió i refracció de la llum en superfícies.

Sis segles més tard, a principis del segle XVII, Johannes Kepler fa un treball matemàtic relacionat amb l’òptica, la càmara obscura. Després  ja trobem noms molt importants en ciència: Thomas Harriot, René Descartes, Pierre de Fermat, Willebrord Snel van Royen, Bonaventura Cavalieri i James Gregory (descobridor de la difracció); l’últim terç del segle XVII fou molt frutífer en teories sobre la llum:  Christian Huygens i Robert Hooke desenvolupen la primera teoria ondulatòria de la llum a partir de les idees prèvies de René Descartes. Altrament, Isaac Newton publica el 1672 la seva teoria del color basada en l’observació que un prisma descompon un raig de llum blanca en els colors de l’espectre visible (colors de l’arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules que viatgen en línia recta, teoria molt criticada per Hooke i  Huygens, tot obrint una discussió que durà dos cents anys fins a  James Maxwell que acaba amb la teoria  corpuscular de Newton en afirmar que la llum és una ona i formula les famoses vuit  equacions de Maxwell.

Pel que fa a la velocitat de la llum, la primera determinació fou d’ Ole Rømer el 1676 i ja el 1849 Hippolyte Fizeau determinà la velocitat de la llum en 300.000 Km/s.

[youtube]https://youtu.be/rgh6azo9KeI[/youtube]

L’any 1905 el físic Albert Einstein va proposar que la llum hauria d’estar formada per feixos de quàntums d’energia (o fotons). L’any 1924, el físic francès Louis de Broglie va proposar la teoria de la dualitat ona-corpuscle, segons la qual les ones electromagnètiques es poden manifestar com un flux de partícules, com també la matèria es pot manifestar en forma de raigs d’ones electromagnètiques. Des d’aleshores, aquesta teoria ha estat comprovada una i altra vegada i de formes molt diferents i s’ha demostrat que la llum es comporta com un corrent de partícules en interaccionar amb la matèria, mentre que es manifesta com un moviment ondulatori en desplaçar-se a través de l’espai. S’observa així la naturalesa ondulatòria de la llum en els fenòmens de difracció, polarització i interferència, mentre que es manifesta la naturalesa material mitjançant la refracció i la reflexió .

Tornant als nostres grecs, primera baula de la història científica de la llum, ja que el 2015 és l’Any intenacional de la llum i de les tecnologies basades en la llum, us proposo una activitat fotogràfica (φῶς, φωτός i γράφω) via Internet (fibra òptica) per celebrar del 13 al 22 de novembre la 20 Setmana de la Ciència. Hauríeu de fer fotografies sobre reflexió (en llatí, reflexio) i refracció (en llatí, refractio “retorn, inversió”) de la llum. Les heu de penjar a Instagram, tot etiquetant @filaracne, @fundaciorecerca amb el #fotosSC15 “Els grecs i la història de la llum” des del 13 al 22 de novembre (si voleu participar en el concurs general llegiu les bases aquí). No us oblideu de compartir-les també aquí en comentari i així les podrem comentar. Si, en canvi, la poesia (ποίησις de ποιέω) és el vostre punt font, ja sabeu que també podeu engrandir la nostra col·lecció de poemes sobre la llum (Llum de GrèciaOda per a una  llum perduda…) però, en aquesta ocasió, tot reflectint la reflexió i la refracció de la llum o les aportacions gregues a la història de la llum.

Mireu com Hèlios, que tot ho veu amb el seu ull, em donava fa uns dies el bon dia. Hi ha reflexió i/o refracció de la llum?

N.B.: Fa anys que des de l’àrea de clàssiques participem en la Setmana de la Ciència.
Vid. El llatí, llengua científica fins al segle XVIII

Multilingüisme en el Dia Europeu de les Llengües

 Un any més el nostre institut ha volgut celebrar el Dia Europeu de les Llengües, tot i ser dissabte dia 26 de setembre.

Classiques2015DiaEuropeu

Mural de l’àrea de Clàssiques de l’IPM. Dia Europeu de les Llengües 2015

L’àrea de Clàssiques també ha participat en aquest projecte col·lectiu dels departaments de llengües. El llatí i el grec no són llengües mortes, tot i que sovint es qüestiona la seva utilitat i hem de fer un clam políglota, jornades plurilingües…. Ara bé, els alumnes ho tenen clar i així ho expressen tant els de Llatí 2 com els de Grec 2.

Els alumnes de 4t de l’ESO de LLatí i els de primer de batxillerat de clàssiques s’han fet ben visibles amb un magnífic arbre de les llengües europees d’arrel indoeuropea i amb un mural de mots grecs que perviuen en diferents llengües, romàniques i no, i els de llatí han demostrat que moltes de les nostres dites són iguals en català, castellà, francès, italià, … i fins i tot en anglès perquè provenen del llatí i alhora alguna fins i tot de l’antic grec.

Anem a recapitular per tal de lligar el projecte del Dia Europeu de les Llengües amb el currículum de grec i de llatí.

  • On es parla avui grec, una llengua de més de tres mil anys d’història?
  • El grec, en termes de parentiu lingüístic, és la tieta del català i el llatí n’és la mare. Quines són les llengües romàniques o neollatines? Com explicaries aquesta distribució arreu del món? Per què el llatí ha tingut tantes filles i el grec, no? Per què el llatí és la llengua d’Europa?
  • Si ara, parem atenció a l’escriptura. Ens adonem que l’alfabet llatí, l’alfabet grec i l’alfabet ciríl·lic són els alfabets de les llengües d’Europa. Per què? De quin alfabet en deriven el llatí i el ciríl·lic?

 

Ser multilingüe és tot un repte i alhora un regal! Apreneu llengües!

N.B.: Si encara no n’esteu convençuts, us recomano La força de Babel.

El plaer de conèixer les lletres gregues i llegir en grec!

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

Un any més i malgrat la LOMCE, molts alumnes han triat el Batxillerat Humanístic a l’IPM. Després d’una setmana, tothom ja se sap (amb colzes, a ritme de rap o de cançó grega, amb marques de cotxe…) el nom de les lletres gregues, les majúscules, les minúscules, transcriure el seu nom, tant a mà com amb l’ordinador. És bon bonic i emocionant aprendre a llegir en grec! Quins tresors ens desvetllarà aquesta llengua? Tota una herència cultural! Realment aprendre grec és un plaer!

“I would make them all learn English: and then I would let the clever ones learn Latin as an honour, and Greek as a treat”

Winston Churchill

Amb els tallers d’Una mà de contes, els alumnes de grec de l’IPM heu acabat de saber, un any més, les lletres de l’alfabet grec! Alguns heu demostrat, a més, que sou uns artistes!

Ha estat un plaer o una tortura aprendre les lletres gregues? Ja esteu afectats del virus de l’alfabet i veieu lletres arreu? Quina sensació teniu amb el grec?

“M’he convençut que de tot el que és veritablement simple i bell que ha produït el llenguatge humà, jo no coneixia res abans d’aprendre grec… Sense coneixement de grec no hi ha educació”

Leo Tolstoi

Escriviu el nom de les lletres gregues, les majúscules i les minúscules, tot canviant el teclat de l’ordinador o bé amb aquest editor de textos.

Anem al teatre! Mots de ritual per a Electra

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/E4oXjqC5R1k[/youtube]

Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre va ser escrita a París l’any 1958 durant el seu exili fins que retornà a Catalunya el 1962 i estrenada el 1974 (ara set anys després de la seva mort, s’ha representat al TNC). És una peça de 543 versos lliures introduïda amb un pròleg en prosa on explica els antecedents de la trama. Malauradament és una tragèdia molt poc coneguda del teatre català en què Palau i Fabre reflexiona, a partir de les seves vivències com a exiliat a França, sobre la funció de la tragèdia en la nostra societat amb la reescriptura del mite clàssic en què reflexiona sobre la necessitat de fer justícia per la sang vessada i alhora l’horror de qualsevol guerra, la separació de germans, l’evidència de desitjos, els amors enrevessats, els neguits… i la dificultat de fer justícia sense cometre de nou més injustícia i més venjança. La tragèdia, filla de la democràcia atenesa, és per a Palau i Fabre el llenguatge (implícit) de la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/61iUIzVMmbM[/youtube]

El dramaturg i director teatral Jordi Coca ha portat per primer cop aquesta obra, fent justícia al Palau i Fabre dramaturg, a un gran teatre públic, a la sala Tallers del TNC de Barcelona, fins aleshores sols s’havia representat a universitats i a sales alternatives, com a l’Espai Brossa. Jordi Coca allunya la tragèdia palaufabriana del franquisme i la fa universal tot i que a l’obra, es projecten imatges de la primera guerra mundial. Entre els canvis dramatúrgics, Coca ha desplaçat el monòleg d’Orestes i ha canviat l’indret on es retroben sense reconèixer-se Electra i Orestes. Reforçant així la teoria de Palau i Fabre, segons la qual els herois, tot i el destí, han de ser conscients dels seus actes. D’aquesta manera, gràcies a la humanitat que adquireixen,  aconsegueixen una intensitat tràgica que els acosta a l’espectador.

L’exiliat Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare Agamèmnon a mans de l’amant de la seva mare Clitemnestra, Egist. Es topa amb Electra, però ambdós germans fingeixen la seva identitat  i entre tots dos es consumarà l’incest que portarà a la venjança.

No creguis que mai ningú comprengui
el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Per què Palau i Fabre es treu de la màniga aquest incest entre germans? Doncs, perquè en una Catalunya de postguerra, escindida després de la guerra civil, sols l’incest entre l’exiliat (Orestes) i la resistència clandestina (Electra) podia demostrar que calia la unió per aconseguir refer el país (Josep Palau i Fabre “El mirall embruixat” a Assaigs, articles i memòries), tot i que, com bé sabem el final d’en Franco va ser un altre. Ara bé, Orestes-Pílades no vol perdre la seva llibertat a les ordres d’Istar-Electra,  és impactant la dialèctica que sorgeix entre els dos amants, una autèntica lluita de sexes, que ens revela l’opinió de Palau i Fabre sobre les relacions home-dona i ens aclareix que sols l’incest pot segellar el pacte de venjança (L’Electra de Josep Palau i Fabre, per la dra. Montserrat Jufresa):

¿Per què en front d’una dona, un home vol buidar-se
l’ànima sols pel cos, com si el cos fos en ella
més que els mots o els ulls?

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Mots de ritual per a Electra és una obra intensa però curta (aproximadament una hora) perquè la consciència no admet interrupció i l’espectacle no és interromput, tot i que el públic al final no sap si marxar o esperar-se. El teatre de Palau i Fabre, defugint el to aburgesat, és tancat, rigorós, premeditat, minoritari, de temps i espai reduït, mou consciències i fa reflexionar, representa el món i n’és exemple a seguir, un mirall del món amb paraules sense massa ornamentació amb la força del vers  però amb un joc dialèctic ben encertat … tot plegat fa que els espectadors que en puguin gaudir també siguin pocs, perquè tal com ens va dir al final de l’obra Dafnis Balduz falta públic per assaborir els clàssics.

Per què una obra desconeguda per al públic, s’estrena amb adaptacions i innovacions importants? Per què durant tan pocs dies? És admissible la venjança? Cal venjança per fer justícia? En qui cal delegar la venjança? En els tribunals de justícia o exercint la violència? Qui són les Erínies? Què vetllen? Quin és el paper de la dona? Per què el paper d’Orestes envers la força d’Electra és tan difícil en el segle XXI? Per què Orestes és tan diferent? Per què costa tant interpretar el seu paper a un home jove de la nostra època? Per què s’ha d’assumir la responsabilitat dels actes? És una obra pacifista? Com són els personatges palaufabrians?… Si voleu trobar respostes a aquestes preguntes no us perdeu l’obra, si en teniu ocasió, i mentrestant visioneu el col·loqui “Mots de ritual per a Electra” , fet el 8 de maig i conduït per la novel·lista Maria Barbal, juntament amb el director Jordi Coca, i els actors i actrius de la companyia.

[youtube]https://youtu.be/I0l4YCgB6qE[/youtube]

N.B.: No us perdeu la ressenya i les entrevistes a alumnes i professor de l’escola Patufet de Barcelona i a l’actor Dafnis Balduz (Orestes) que va fer l’alumna Camila Arigón el dia que vàrem anar a veure Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre al TNC i ho ha publicat al seu bloc-Treball de recerca Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Camila i Dafnis Balduz