Aquesta setmana hem reprès les classes després de les vacances de Setmana Santa amb força i amb il·lusió perquè aviat arribarà la Magna Celebratio i cal anar escalfant motors! Dimarts a les tres de la tarda ens va visitar en Josefet i ens va ensenyar a escriure amb calamus. Quina emoció! Si vosaltres no en teniu encara i us en voleu fer un a casa, el podeu fer seguint aquestes instruccions i si voleu saber-ne més consulteu l’expert.
Divendres 23 de març els alumnes de l’optativa 2 de Llatí de quart del nostre institut varen tenir el plaer d’escoltar en directe l’exposició de l’arqueòleg, tècnic de cultura de l’Ajuntament de Premià de Mar i estudiós de les llegendes locals, Ramon Coll Monteagudo, en una acurada i brillant dissertació sobre la bruixeria a la nostra comarca i la pervivència de l’Ase d’or d’Apuleu en les bruixes de Burriac. Tot seguit podreu escoltar alguns fragments de la seva interessant xerrada, fer recerca sobre la bruixeria a Roma i comentar els paral·lelismes amb les bruixes de l’Ase d’or:
Fotografia de Víctor Barraco
Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
N.B.:
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
Vaig treballar uns anys més tard en el mateix institut que l’escriptor i poeta Valerià Pujol, el Jaume Almera de Vilassar de Dalt, vaig fer classe de grec a una neboda seva, vaig conèixer els companys que el pujaven a coll-i-bé perquè ell pogués fer la classe i, en canvi, no coneixia aquest llibre seu de versos La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal. En comptes de silenci, em plau celebrar el Dia Mundial de la Poesia compartint uns versos aquí, així com els mots introductoris de l’estimat professor Sebastià Serrano: “Ulisses podria representar aquesta persona que sempre tira endavant gràcies al fet que la seva creativitat li forneix les seves estratègies adequades. El poeta fa com Ulisses i ens fa viure en cada poema una vida possible, de la qual sempre se’n surt per passar a una altra.”
Lament /La ment
Cavalls de desgavell renillen pels hostatges
ombrívols de frisança.
La lassitud de l’aire
convida al lent refugi de palmeres.
Secreta perspectiva d’espectacle
el nostre cos
entre regust de pell i ciclorama.
Renill-renou: impacte
per cambres d’horabaixa.
Desfici tardoral
mentre els arbres
despullen la presència de l’aire.
Codi balder de la cambra
a la cambra tancada.
Oracle impenitent
a la tarda de Delfos.
Lament
a la vella olivera i al tresor atenenc.
Tot espars
visible-inabastable
com un joc de baralla…
Valerià Pujol
La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal, 1982
Premi Carles Riba 1983
Els llibres de l’Óssa menor, Ed. Proa 1984
N.B.: Bé, ara ja sabeu perquè l’institut de Premià de Dalt es diu Valerià Pujol!
El programa En guàrdia d’ahir, presentat per Enric Calpena a Catalunya Ràdio, ens pot fer reflexionar sobre el moment actual i trobar-hi referents clàssics ja que tal com explica el professor d’Història Antiga de la UAB, el doctor Oriol Olesti, el sistema polític romà no es basava precisament en criteris ètics: l’amiguisme, l’enriquiment personal dels governants, la compra de vots, el suborn o l’extorsió ja eren mètodes habituals i tolerats en el joc del poder.
Gràcies a la meva amistat amb Ramon Coll, he sabut de l’existència d’una ceràmica trobada el 1999 a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt.
Jo encara no l’he pogut veure, però sóc tan pesada que finalment he entendrit el cor de Ramon Coll i m’acaba d’enviar, amb el permís de publicar, aquestes imatges en color d’aquest plat de terra sigillata africana, trobat a trossos en un pou i que gairebé, com podeu veure, s’ha pogut reconstruir sencer:
Premià de Dalt. Plat de Circe. Troballa arqueològica del 2006. És un plat on es recreen dues escenes de l’Odissea d’Ulisses. Només n’hi ha un de semblant al British Museum.
Sembla ser que és de la segona meitat del segle IV i primera del V dC.
Reconeixeu el personatge masculí cofat amb pilos i assegut tot desembeinant l’espasa? i el femení? Per què l’heu reconegut? Quins instruments musicals hi reconeixeu? què creieu qui és la serp marina de la popa?…
Avui hem anat per quart any consecutiu a fer de romans i de romanes a la Boqueria. Què us ha semblat la sortida? i el taller de cuina romana? Heu vist aquest productes i us heu fixat en els preus?
Ara ha arribat el moment de fer els vostres treballs personals i de publicar-los a Aracne fila i fila.
De cuina romana a El Fil de les Clàssiques tenim tots aquests i Aracne aquests!
Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.
L’escriptor Xavier Serrahima (que fa poc ens va visitar a l’institut Premià de Mar a propòsit de la lectura a classe de llatí de quart de L’ase d’or d’Apuleu i amb qui vàrem establir uns bells llaços d’amistat, a l’estil de l’hospitalitat dels antics herois, ja que li vàreu regalar uns magnífics punts de llibre i va esdevenir aràcnid amb el seu Ciclop etern), us acaba de dedicar aquesta fabulosa entrada al seu bloc Xavier Serrahima: el racó de la paraula. Recordeu que us va recomanar la lectura de El llop estepari d’Hermann Hesse? Una lectura sàviament recomanable en el moment en què vivim i en el moment en què esteu!
Hermann Hesse! Jo també us el recomano i fins i tot en llatí! Fa temps vaig rebre amb emoció de l’amic, editor i fotògraf Florencio García Méndez un bell exemplar de Siddhartha, en versió llatina d’Antonio Peral Torres, publicat a ediciones Eureka.
Fotografia de Florencio García Méndez
SIDDHARTHA, venustus filius ex brachmanibus, iuvenis falco, apud amicum Govindam crevit, iuxta umbram domus, sub sole ripae fluminis, prope cymbas, in umbraculo nemoris salicum ficorumque... SIDDHARTHA, Hermann Hesse [Praemium nobel] Ed. Eureka MMI
Sabeu, llops esteparis, què significa Siddhartha? Doncs, espero que vosaltres ho aconseguiu!
Aquesta tarda de dilluns he anat a sentir a la biblioteca del Serra amb els alumnes de català de 4t E i F l’actor Francesc Ten que ha recitat textos sobre l’amor d’autors clàssics i contemporanis com ara Martorell, Shakespeare, Salvat-Papasseit, Rodoreda, Vicent Andrés Estellés o Manuel de Pedrolo. L’activitat En veu alta està subvencionada pel Departament d’Ensenyament. Entre aquests fragments de l’Antologia literària sobre l’amor , que amb molt bon encert va triar Rosa Marina, hic et nunc vull destacar “La poma escollida” de Josep Carner pel seu classicisme, especialment en l’ús dels antropònims d’origen grec Alidé i Lamon:
“La poma escollida”
Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?
Josep Carner i Puig-Oriol
La poma escollida recitat per Sílvia Bel:
Josep Carner tenia un gran i profund coneixement de la llengua i la cultura grega. Quin tipus d’amor representen Alidé i Lamon? Quin simbolisme té en aquest poema la poma? Quines altres històries de pomes coneixes? Recordes “Agavé i les castanyes”? “Les gracioses ametlles“? i “Les magranes flamejants“?…
