Vaig treballar uns anys més tard en el mateix institut que l’escriptor i poeta Valerià Pujol, el Jaume Almera de Vilassar de Dalt, vaig fer classe de grec a una neboda seva, vaig conèixer els companys que el pujaven a coll-i-bé perquè ell pogués fer la classe i, en canvi, no coneixia aquest llibre seu de versos La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal. En comptes de silenci, em plau celebrar el Dia Mundial de la Poesia compartint uns versos  aquí, així com  els mots introductoris de l’estimat professor Sebastià Serrano: “Ulisses podria representar aquesta persona que sempre tira endavant gràcies al fet que la seva creativitat li forneix les seves estratègies adequades. El poeta fa com Ulisses i ens fa viure en cada poema una vida possible, de la qual sempre se’n surt per passar a una altra.”

Lament /La ment

Cavalls de desgavell renillen pels hostatges
ombrívols de frisança.
La lassitud de l’aire
convida al lent refugi de palmeres.
Secreta perspectiva d’espectacle
el nostre cos
entre regust de pell i ciclorama.
Renill-renou: impacte
per cambres d’horabaixa.

Desfici tardoral
mentre els arbres
despullen la presència de l’aire.
Codi balder de la cambra
a la cambra tancada.
Oracle impenitent
a la tarda de Delfos.
Lament
a la vella olivera i al tresor atenenc.
Tot espars
visible-inabastable
com un joc de baralla…

Valerià Pujol

La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal, 1982

Premi Carles Riba 1983

Els llibres de l’Óssa menor, Ed. Proa 1984

N.B.: Bé, ara ja sabeu perquè l’institut de Premià de Dalt es diu Valerià Pujol!