Mirall hel·lenístic en què Afrodita renya Eros per trencar un alabastre
El déu de l’amor infant és en la tradició occidental un producte de l’època hel·lenística, passat pel sedàs romà. En canvi, en l’art grec de l’època arcaica i clàssica, Eros, dit també Cupido o Amor, és un adolescent gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Aquest Eros adolescent encarna la bellesa i l’atracció amorosa; és el déu nascut al mateix temps que Gea i sorgit directament del Caos. Segons una altra versió, neix de l’ou engendrat per la Nit, una meitat del qual serà la Terra i l’altra, el Cel. Acostuma anar acompanyat d’Hímeros o de Potos que simbolitzen el desig. A partir del segle V aC va adquirint un aspecte cada vegada més infantil i se’l fa generalment fill d’Afrodita. De mica en mica, se’l representa com un nen, sovint amb ales, que es diverteix fent cruels ferides als altres amb les seves fletxes o amb la seva torxa. Gosa fer mal al mateix Zeus, o a Apol·lo o a la seva pròpia mare. En l’art hel·lenístic i romà, els Amors ja són nens, sovint rabassuts, que voletegen i imiten les accions dels éssers adults. Els poetes alexandrins el presenten jugant a astràbals amb Ganimedes o amb el seu germà Ànteros.
“El rapte de Psique” de William-Adolphe Bouguereau
Els amors de Psique i Cupido, l’únic mite propi d’aquest déu, han donat ales als artistes i així el trobem que es punxa amb una fletxa, li treu punta, li embenen els ulls, la mare el castiga, es punxa amb les espines de les roses, li pica una abella…També el trobem associat a temes més serioses com és el cas de l’Amor sagrat i l’Amor profà de Ticià. A partir del segle XV els amorets, esdevinguts un motiu ornamental, tot sovint es poden confondre amb angelets. Se’ls representa en garlandes, en seguicis, entre nimfes i faunes,… com a infants despullats, anomenats putti. Vien a La venedora d’Amors 1763, Fontainebleau reprèn a principis del període neoclàssic un motiu pompeià trobat el 1759 a la vil·la d’Ariadna a Stabiae.
El gest de silenci, conegut ja en les representacions antigues d’Eros, es veu reforçat pel somriure malèvol del déu infant a “Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791).
“Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791)(Rijksmuseum, Amsterdam)
Tot sovint formen part del seguici dels déus de l’Olimp i sobretot de Venus fins al segle XIX. Fins i tot formen part dels Memento mori. La torxa cap avall representa la funció de geni de la mort.
“El rapte de Prosèrpina”, de Holbeck (Neue Pinakothek, Munich). Cupido branda la seva fletxa, agafat a la crin d’un dels quatre cavalls que tiren del carro de Plutó, que agafa Prosèrpina, la jove deessa de qui es va enamorar a primera vista i la va raptar.
CUPIDON from CUPIDON-LEFILM on Vimeo.
Ai, Amor! Tot i que a Catalunya celebrem per Sant Jordi el dia dels enamorats, Sant Valentí té moltes referències clàssiques. Trieu una frase cèlebre en llatí i/o en grec i acompanyeu-la d’una cançó per anar ampliant L’empremta d’Orfeu, d’una obra d’art, de curtmetratges, d’animacions, de textos clàssics (grecs o llatins) o de tradició clàssica, de mots, amor plurilingüe… i comenteu els motius de la vostra tria. També podeu fer una targeta de Sant Valentí o una carta d’amor.
Que l’Amor us sigui ben propici! Així podreu saber per què Cupido és sempre un nen o un adolescent!
En aquest número d’AURIGA podreu llegir algunes de les darreres notícies de món antic que s’han esdevingut als territoris de llengua catalana: a les Illes Balears s’ha creat una associació de professors de clàssiques; a Tarragona s’ha fet un congrés internacional; està convocat el concurs Odissea d’enguany, en la darrera edició del qual van participar més de mil persones entre alumnes de secundària i professors de Catalunya; s’han publicat llibres, alguns dels quals trobareu a l’apartat de “Biblioteca” d’aquest número; s’han fet homenatges a Pere Bosch Gimpera i Dolors Condom; s’han fet troballes importants, com les restes del vaixell romà més ben conservat de Catalunya a la zona de les illes Formigues i podríem anar enumerant activitats diverses d’aquesta tardor al voltant del patrimoni material i immaterial que ens ha llegat el món clàssic, però el més important, com afirma la Dra. Eulàlia Vintró en l’entrevista que publiquem en aquest número, és el llegat immaterial que ens han deixat: la voluntat de qüestionar-nos el present, d’assenyalar-nos les coses que caldria no repetir i les bones que perduren. I la llibertat de fer totes aquestes coses. També aquesta tardor, els dies 5 i 6 de novembre, hem celebrat el XII Fòrum Auriga a Vic, el reportatge i les actes del qual trobareu a l’AURIGA 85, que sortirà publicada el mes de desembre. Aprofitem per anunciar que ja és oberta la convocatòria del XXV Premis Auriga per a estudiants, docents i exposicions relacionades amb el món classic.