Category Archives: Cultura clàssica

El nostre Sant Jordi

SANT JORDI

Abril, tebi el dia.

Tot és anar de gent.

Hi ha somnis en tots

els somriures, s’han obert

quan ha despertat el matí.

Blaves les mirades,

espurnejants els ulls

i roses i llibres

a tocar dels dits.

D’ací i d’allà

Arriben rialles,

converses, crits d’ ocells…

Avui és Sant Jordi,

porta olor de primavera el vent.

Pepita CASTELLVÍ

L’aràcnida Pepita ens ha regalat aquest poema per celebrar el dia de Sant Jordi, a més del poema inclòs en Una carta per a…, i nosaltres l’hem de felicitar per haver guanyat el primer premi de Poesia en el certamen literari de Sant Jordi de Teià. Feliciter, Pepita!

A classe de grec de primer vàrem començar la celebració de la diada tot jugant un any mési ja en fa molts!– al joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso, des d’aquí tot el meu agraïment als dos alumnes que feien de déu, John Tuset i Víctor Barranco.

Abans de l’esbarjo vàrem assistir a la presentació dels millors treballs de recerca del centre, entre els quals hi havia Òpera amb referents de la Laura Luna Surinyach i Turisme arqueològic al Maresme de Georgina Tur i Hady Camara. La sala d’actes de l’edifici Cristòfol Ferrer era ben plena i, a més amics i parents de les tutorandes hi varen fer acte de presència. La Laura també ens va tocar la flauta i ens va explicar com continua encara el seu treball de recerca perquè el TR és un punt de partida, però no el final. La Georgina que segurament serà una bona dinamitzadora  ens va continuar animant a visitar el patrimoni romà del costat de casa.

Laura Luna, part pràctica de seu TR

Ubi tu Georgina, ego Hady

“Ubi tu Georgina, ego Hady”

Senyeres, paradetes de roses i de llibres, pastissos i entrepans, fruita portada per encàrrec, roses de feltre, màgia, trenes, jocs i més jocs esportius alegraven un matí assolellat d’abril. El claustre de l’edifici del Serra de Marina bullia d’alegria i les pistes del Cristòfol ferrer i del Serra d’esportistes, professors i alumnes amb calça curta corrien amunt i avall; mentrestant uns alumnes de llatí intentaven enregistrar un Colloquium

Escena del Colloquium de 1r de Llatí

i els alumnes de Literatura Catalana, alumnes i tutorands meus,  feien els últims preparatius per recitar amb l’acompanyament musical de la Laura uns textos poètics de Salvador Espriu que el xivarri de les pistes ens impedeix compartir hic et nunc amb tots vosaltres.

Tot seguit el lliurament dels guardons del Certamen de Sant Jordi, entre els quals hi havia un lloc per a les Clàssiques amb sis premis: Cultura Clàssica (Àlex Aguilera), LLatí de quart (Imad Tmara), primer (Andrea Balart) i segon (Iván Zapico) de batxillerat, Grec de primer (Irina Balart) i de segon (Laia Muñoz) a partir de Un Sant Jordi epistolar, una activitat col·laborativa amb altres centres, especialment amb els alumnes de la professora Auda Ferrer de l’institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i els de Rocío Poyato de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. L’enhorabona a tots i a totes!

Amb Imad, el guanyador de 4t, i el mestre de cerimònies, en Joan Marc

Un any més hem tingut la participació de pares. Tot el meu agraïment a David Bernad, el pare de la Sara, per col·laborar amb Adonis i Afrodita!

Adonis i Afrodita, de David Bernad

La diada de Sant Jordi aleshores començava als carrers i places amb llibres, roses i parelles d’enamorats…

Aquest va ser el nostre segon Sant Jordi clàssic a l’institut Premià de Mar, diferent al primer perquè Sant Jordi cada any és únic!

Un altre Sant Jordi col·laboratiu: Una carta per a…

 Un Sant Jordi epistolar

 

Sigues d’on siguis, aquest Sant Jordi tenim oberta la bústia aràcnida per rebre cartes amb referents clàssics. A què esperes per participar-hi? Ja han començat a arribar les primeres i són de diferents centres i de diferents nivells!

Una vegada feta la teva missiva, el segell consisteix en demanar permís aquí mateix en comentari o al Facebook i ja la podràs editar a Una carta per a…!

Tal com va passar el curs passat, cada centre pot seleccionar les millors creacions del seu alumnat i així fer un lloc per a les clàssiques en el certamen literari del dia de Sant Jordi. A l’institut Premià de Mar, així ho vàrem fer amb Monstres, somni de la raó, una activitat col·laborativa proposada per Teresa Devesa de l’institut Albéniz a Aracne fila i fila. Enguany la idea ve de Roda de Ter, de l’institut Miquel Martí i Pol, concretament de la Rocío Poyato que va començar amb epístoles a partir de les Heroïdes d’Ovidi i per això aquest Sant Jordi compartim cartes! Qui diu que estan passades de moda? L’estil espistolar el podem trobar al Facebook, al Twitter, al WhatsApp…! Hi tornaran a participar pares i mares…? Rebrem fotografies, il·lustracions…?

N.B.: No esperis que arribi la inspiració; posa’t a escriure i de ben segur aviat arribarà!

Pompeia fora de Pompeia

Pompeia és sempre fascinant! Ara podem gaudir de Pompeia fins i tot fora d’Itàlia en dues magnífiques exposicions:

Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio al Centro de Exposiciones Arte Canal a Madrid fins el 5 de maig:

UNED – Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio – 22/03/13Ver vídeoUNED - Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio - 22/03/13

i fins a finals de setembre al British Museum, Life and death Pompeii and Herculaneum:

“Can Ferrerons un jaciment romà excepcional a Premià de Mar” ens porta a la ràdio!

El programa Tot d’una de Lola Busquets de Ràdio Premià de Mar de les idus de març de 2013 va dedicar l’espai Tot museu a parlar del treball de recerca de Rubén Florencio, Can Ferrerons, un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Rubén va treballar de valent i va fer una bona recerca, esforç que l’ha recompensat amb glòria i amb premis!

Gràcies a Anton Torrents que ens va fer possible conèixer el jaciment romà de Can Ferrerons ara fa dos anys i amb les converses que va tenir amb la directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, l’arqueòloga Marta Prevosti, el descobridor de Can Ferrerons, Ramon Coll Montagut, el director de les excavacions, Josep Font, i la directora de l’ICAC, la dra Isabel Rodà, així com amb l’ajut del Departament de Projectes i Construccions de l’institut Premià de Mar, especialment de Carles Juvé, Rubén Florencio va anar descobrint el jaciment de l’Horta Ferrerons i trenant la seva recerca que l’ha portat a la ràdio, després d’haver aconseguit dos premis: 1r premi Hèracles concedit per la secció catalana de la SEEC per aquests motius i un Premi Recerca Jove, un premi CIRIT! Dissabte vinent hi ha l’acte de lliurament a l’Auditori de Barcelona.

P.D.:
Rubeén Florencio. Premi JPR En Rubén amb el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell

Rubén i tutora En Rubén amb la seva tutora de TR, Margalida Capellà


FELICITER, Rubén Florencio!

El secret de Midas

Andrea Vaccaro "El rei Midas"

Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!

Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.

Narracions de mites clàssics (ed. Teide, adaptació de M. Capellà)

  1. Ara ja saps quin és el secret del rei Midas?
  2. Quin favor li va concedir el déu Bacus quan li va tornar Silè, el sàtir de més edat?
  3. Però, quan, fins i tot, el menjar que es duia a la boca es convertia en or, es va veure obligat a suplicar que el seu do rescindís. Com?
  4. Va existir el rei Midas?
  5. Els mites sovint expliquen l’origen de diversos fenòmens naturals. Quin fenomen explica aquest mite del rei Midas?
  6. En una contesa musical entre Apol·lo i Pan, Midas per haver decidit en contra d’Apol·lo, quin càstig rep d’aquest déu?
  7. Qui coneixia el seu secret, malgrat que ell ho dissimulava amb un barret? Què va fer aquest?
  8. Què és avui el rei Midas?

  9. El mite del rei Midas ha tingut llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la música, en el cinema, en els dibuixos animats, en el llenguatge (“ser el rei Midas de”), en la publicitat, en la blogosfera…Fes recerca i deixa’n constància en el teu comentari.
  10. Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!

N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).

Els arbres monumentals, tota una herència

És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!

A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!

Cupido dispara!

No sé si sabeu quin dia és avui i quins referents clàssics té? Tot i que a Catalunya Sant Jordi és el dia dels enamorats, un any més, a classe de llatí i de grec, avui ho podem celebrar, si voleu, amb frases d’amor en llatí i en grec!

A mesura que vagin arribant les vostres frases d’amor, les podreu visualitzar en aquesta presentació:


Vid. més gran

Compte amb les fletxes de Cupido!

El Fil de les Clàssiques, “Buena PrácTICa 2.0 INTEF”

El Fil de les Clàssiques i  els seus blocs, així com el Fil Moodle, les clàssiques virtuals de l’institut Premià de Mar acabem de ser reconeguts com a Buena Práctica 2.0 per l’ Instituto Nacional de Tecnologías Educativas del Ministerio de Educación y de Formación del Profesorado dia 1 de febrer de 2013. L’enhorabona a  tots els filadors i filadores, aràcnids i aràcnides d’arreu que ho heu fet possible. Tot va comença com si res ara fa més de cinc anys, a finals del 2007, i hic et nunc El Fil ara és això i molt més. Per molts anys i endavant! FELICITER!

 

Clica damunt la imatge, hi trobaràs els enllaços!

 

DENIP 2013 a l’IPM!

Photobucket

Avui 30 de gener celebrem un any més el dia escolar de la pau i la no violència. La Valèria, que avui celebra també el seu tretzè aniversari (per molts anys!), ens ha fet aquest fantàstic dibuix.

Tant els alumnes de llatí de l’ESO com els de Grec i de Llatí de batxillerat de l’institut Premià de Mar aniran completant al llarg del dia d’avui les seves diapositives en favor de la pau i que al final del dia publicarem aquí. Alhora els alumnes que portin un dibuix amb una frase en llatí i/o en grec, la Paula de primer de batxillerat, com en altres ocasions, serà l’encarregada de penjar-les al mural que ella mateixa enganxarà al passadís del primer pis del CF. Espero que la Yasmina ens continuï enviant més fotografies, com aquesta de preparació del mural que ahir a la nit va penjar al Facebook Fildelesclassiques Aracne.

Gaudiu del DENIP 2013. Que regni sempre la PAU i la concòrdia!

Sortim al mapa de DENIP 2013 de FundiPau!:


Mostra MAPA DENIP 2013 en un mapa més gran

Clàssics d’or: Quid nobis dederunt?

A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca,  també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!

Ecce!

Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.

Ad multos annos, Chiron! Tal dia com avui el nostre president, Carlos Cabanillas, posava la primera pedra al seu bloc. Chiron ja té set any! FELICITER!

Per cert, Quid nobis dederunt? Tu has rebut aquesta herència, ara et toca passar-la! No te n’oblidis!