LA LLUNA EN UN COVE. REVISTA DE RELATS EN CATALÀ

Des de fa temps segueixo el web La lluna en un cove. Es tracta d’una revista de relats en català.

Us animo a fer-hi un cop d’ull!

Aquest mes proposen un concurs molt interessant on podeu participar amb alumnat de segon cicle de secundària, batxiillerat, o vosaltres mateixos. O bé, podeu  aprofitar la proposta per fer escriure els alumnes a l’aula.

Es tracta de la secció “Una imatge, un text”, on us proposa un interessant joc literari que interrelaciona dues disciplines artístiques: l’art visual i l’art verbal.

També m’ha agradat la secció de jocs verbals en català que s’inclou al final de cada número de la revista, ocupa al voltant de dues o tres pàgines, i consta de diverses proves que posen el participant en interacció amb els aspectes més divertits del llenguatge.

 

COMMEMORACIONS DEL MES DE MARÇ

Durant el mes de març es celebren dues diades vinculades amb l’ús literari de la llengua:

  • El 20 de març és el Dia Internacional de la narració oral. Cada any es proposa un tema. Enguany el tema  està dedicat a la  fortuna i el destí.

 

Moony Khoa Le

Feu un cop d’ull al web de l’Associacióde narradors i narradores. També us proposo que llegiu l’article de Jaume Centelles on parla de la màgia de narrar conte, Teixint somnis, conte a conte.

 

 

 

 

LES NARRACIONS DIGITALS

Una narració digital és el terme que s’utilitza per anomenar la pràctica de narrar històries i relats amb el suport de les eines digitals.

Es caracteritzen per ser,

  • Històries curtes: d’uns 5 minuts com a màxim, narrades pel propi autor (veu en off i en primera persona),
  • Que parlen de temes personals: reptes, experiències, reflexions, històries fictícies, etc.
  • Amb el suport de diverses tècniques: la veu gravada, la música, les imatges fixes i en moviment, etc.

Tot plegat amb l’objectiu d’explicar històries de forma convincent i captivadora, per ser mostrades al públic a través dels mitjans de comunicació (televisió, ordinador, pantalla…)

Les narracions digitals són formes d’art i de comunicació, que requereixen de tot un procés creatiu de la història,

  • Contextualització: concreció del projecte, propòsit. L’autor a partir de la seva experiència defineix el que vol narrar.
  • Planificació a través d’un guió literari:  l’autor fa una proposta escrita i/o gràfica. Es tracta de fer un guió, que ha de preveure el paper que hi tindrà la llengua oral, la llengua escrita, les imatges, la música, etc.
  • Desenvolupament de la història: en aquest apartat cal tenir en compte l’estructura interna del text narratiu i les característiques textuals, però també, la incserció de música, veu, animació, text escrit, etc.
  • Final amb un resum i aprenentatge fet.

Cal també un domini en l’aplicació d’eines digitals com el moviemaker, domo animate, stop motion, etc

El domini i ús de les narracions digitals permet treballar estratègies com la inferència i la interpretació, així com l’habilitat d’escriure i l’alfabetisme digital, i afavoreix el desenvolupament del sentit crític en els alumnes, en la lectura dels mitjans de comunicació.

Comparteixo amb vosaltres un guió que pot servir de pauta, o de referent d’aula, perquè els alumnes puguin elaborar la seva narració digital.

 

[scribd id=127449682 key=key-2i5ecsrjvslzgquyq6d mode=scroll]

QUADERNS DE LLEGIR I ESCRIURE – PUNTO Y SEGUIDO

Quaderns per a Cicle Inicial

Quaderns per a Cicle Mitjà

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Rosa Marzo, la Margarida Falgàs  i jo mateixa, la Montserrat Bertran estem contentes de presentar-vos els quaderns de llegir i escriure PUNTO Y SEGUIDO,  de l’editorial Teide.

Igual com en la versió en català, de la qual ja us vaig presentar l’edició del PUNT I SEGUIT de Cicle Inicial i de Cicle Mitjà, la col.lecció en castellà consta  de 12 quaderns per a Cicle Inicial i 12 quaderns per a Cicle Mitjà.

Esperem que us agradin!

D’altra banda comentar-vos que aquesta primavera sortirà la col.lecció catalana PUNT I SEGUIT  per a Cicle Superior.

 

AUTOAVALUACIÓ EN EL PROCÉS LECTOR: FER INFERÈNCIES

És important fer adonar als alumnes de la importància de saber deduir la informació, per poder arribar a tenir una comprensió plena del text.
Tenir domini del procés de fer inferències  inclou:

  • fer inferències causa – efecte
  • deduir el tema del text
  • saber determinar quin és el referent d’un pronom
  • identificar generalitzacions que s’han fet en el text
  • deduir la relació entre personatges
  • etc.

Una manera de fer conscient a l’alumnat  de quin domini tenen en l’habilitat d’inferir és a partir d’activitats d’autoavaluació al final de les lectures.

A continuació us proposo alguns exemples que aquests dies he utilitzat:

 
[scribd id=127554444 key=key-1the5kgevo4hqso6pu9n mode=scroll]

PRACTIQUEM LES INFERÈNCIES

Una de les claus d’èxit per assolir una òptima comprensió lectora és l’habilitat de realitzar inferències, és a dir, de deduir la informació que el text diu, però que no escriu.

A continuació us proposo quatre exemples d’activitats que poden ajudar a l’alumne a entendre i identificar què és una inferència, amb l’objectiu que, progressivament pugui fer deduccions de forma autònoma i generalitzada en qualsevol text.

DIA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES MATERNES

«La llengua materna, la de les primeres paraules i l’expressió del pensament individual, constitueix el fonament biogràfic i cultural de cada persona …. Les llengües són, de manera intrínseca, vectors de comprensió del proïsme i de tolerància. El respecte de tots els idiomes és un factor decisiu per garantir la coexistència pacífica, sense exclusió, de totes les societats i, dins d’elles, de tots els seus membres ».
(Extracte del missatge de la Sra Irina Bokova, directora general de la UNESCO) .

 

El 21 de febrer és el  Dia Internacional  de les llengües maternes, aquesta diada convida a  promoure la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme.

Us proposo alguns recursos per a aquesta dia,

Les llengües del món, Linguamón – casa de les llengües

Cercador de les llengües del món, Linguamón – casa de les llengües

Experiències, bloc del dia de les llengües maternes, SdLE Departament d’Ensenyament

 

I aprofitant l’any Espriu us convido a llegir i treballar amb els alumnes el poema XLVI (La pell de brau).

També us recomano fer un cop d’ull a l’experiència de l‘INS la Serreta, que han treballat aquest poema a la seva aula d’acollida.

 

POEMAXLVI (La pell de brau)


A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.