Tag Archives: avaluació

L’AVALUACIÓ COM A EINA D’APRENENTATGE

Il.lustració de Gemma Aguasca

Diu la Neus Sanmartí que “una pregunta ben formulada comporta bona part de l’aprenentatge”.

Quan un alumne o un grup d’alumnes elaboren el seu propi “examen o prova” obrim un procés de reflexió i d’anàlisi que assegura l’aprenentatge. Si l’alumne és capaç de decidir quines són les qüestions més significatives de l’àrea o del tema que està treballant, aquelles que mereixen “ser preguntades” és que ha detectat i discriminat les idees principals i els conceptes clau.

Una dinàmica que he fet sovint amb alumnes de CM i CS és elaborar conjuntament els exercicis d’avaluació, especialment de les àrees de socials i de naturals.

  • Primer establim una conversa al voltant del tema. Anem definint allò més important, el que ens ha cridat més l’atenció, les curiositats…
  • Entre tots determinem quins són els aspectes fonamentals que cal saber d’aquell tema per poder-ne parlar “amb autoritat”. I de cada aspecte en formulem una pregunta.
  • Ens posem a prova i resolem les preguntes de forma conjunta i de manera oral.
  • Val a dir, que cal ajudar a generar preguntes diverses que permetin tenir un grau d’èxit a tot l’alumnat. Així, caldrà preveure que hi hagi qüestions plantejades de forma literal, d’altres de caràcter reflexiu i argumentatiu, alguna que impliqui establir connexions amb altres coneixements, alguna que faci necessari la lectura i l’estudi…
  • Entre tots pactem quines preguntes “sortiran”.
  • El més important és que al llarg del procés haurem vist les preguntes i les respostes que cada alumne haurà formulat. Això ens permet saber, en part, el grau de coneixements que té cadascú.
  • L’execució de la prova més que avaluar el nivell de coneixements del tema, que ja ho haurem pogut observar al llarg del procés de preparació, ens permetrà valorar el nivell d’escriptura, la coherència i cohesió de l’escrit i la correcció.
  • Després d’haver fet l’exercici d’avaluació, és important buscar moments de conversa entre el mestre i l’alumne. Això els ajudarà a adonar-se dels encerts i dels errors, i així millorar el resultat. Aquest moment no es podrà fer amb tots els alumnes en una sessió, per tant, cal preveure que al llarg del curs tots els nens i nenes hagin tingut converses amb el seu mestre.

D’aquesta manera les activitats d’avaluació poden esdevenir processos d’aprenentatge.

AUTOAVALUACIÓ EN EL PROCÉS LECTOR: FER INFERÈNCIES

És important fer adonar als alumnes de la importància de saber deduir la informació, per poder arribar a tenir una comprensió plena del text.
Tenir domini del procés de fer inferències  inclou:

  • fer inferències causa – efecte
  • deduir el tema del text
  • saber determinar quin és el referent d’un pronom
  • identificar generalitzacions que s’han fet en el text
  • deduir la relació entre personatges
  • etc.

Una manera de fer conscient a l’alumnat  de quin domini tenen en l’habilitat d’inferir és a partir d’activitats d’autoavaluació al final de les lectures.

A continuació us proposo alguns exemples que aquests dies he utilitzat:

 
[scribd id=127554444 key=key-1the5kgevo4hqso6pu9n mode=scroll]

REFLEXIONS SOBRE L’AVALUACIÓ

Ara que estem al final del primer trimestre és hora d’avaluar.

Algunes reflexions:

Al meu entendre, avaluar és més que examinar i qualificar.

Avaluar és una eina de caràcter formatiu que forma part del procés d’aprenentatge,  i que reuneix, recull i analitza dades significatives per tal de poder millorar o optimitzar els rendiments escolars, tan pel que fa a coneixements com a actituds.

El problema és que a vegades, aquest enfocament que segurament compartirem tots, queda en segon terme, a favor de d’avaluacions només de caire quantitatiu. Sabeu qui va  començar a aplicar l’avaluació quantitativa? doncs varen ser els jesuïtes,  al s XVI,  a partir d’un sistema de test per promoure o suspendre els alumnes. I a vegades penso que no  hem evolucionat gaire des de llavors!

Crec que l’avaluació hauria de considerar la quantitat i qualitat del coneixement, les habilitats i les actituds, amb el propòsit d’aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i aprenentatge, de comprovar si s’han complert els objectius, de recopilar dades, constatar el procés de l’alumne i del grup i ajudar a adaptar les estratègies  pedagògiques a les característiques de l’alumnat.

I finalment, penso que els  estudiants hi haurien de tenir un paper actiu, per tant, l’autoavaluació hauria de ser una pràctica habitual,  ja que esdevé una manera d’exercitar la seva capacitat reflexiva i afavorir l’autonomia. També és interessant la posada en pràctica de la coavaluació, és a dir, l’avaluació que es porta a terme dins el propi grup.

En aquesta línia m’agrada molt la proposta d’Irene de Puig, Iñaki Andrés, Félix de Castro, Josep LL Moya i Angèlica Sàtiro, en el seu llibre Reavaluar (Eumo editorial), feu-hi un cop d’ull!

 

Res més, fins la propera!

 

 

 

 

 

EINES D’AVALUACIÓ: RÚBRIQUES

Una rúbrica és una matriu en la qual s´hi fixen els criteris d´avaluació, és a dir, el conjunt d’ítems o indicadors d’avaluació sobre els qual es donarà una puntuació.
Els ítems es recullen en taules, les quals esdevenen eines d’avaluació de processos i de continguts, i permeten fer un seguiment acurat d’allò que s’està treballant.

En definitiva, les rúbriques ajuden a detectar el nivell de competència.

Hi ha eines virtuals que permeten elaborar les rúbriques, com RubiStar home.

Molt interessant l’espai Programacioaula, feu un cop d’ull a l’apartat Productes i rúbriques.